Sumari de les fosses del franquisme
El Sumari de les fosses del franquisme és el cas que el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va obrir el 2008 per tal d'investigar la desaparició de víctimes del franquisme. Ho feu al·legant que es tractava de desaparicions il·legals dins el context de Crims contra la Humanitat.[1] La denúncia fou interposada per 13 associacions per a la recuperació de la memòria històrica d'arreu de l'Estat, el sindicat CGT i diversos particulars. Els acusats presentaren una llista de 114.266 desapareguts per aquests fets.[1]
La decisió de declarar-se competent es prengué en contra de la fiscalia de l'Audiència Nacional, que feu un recurs d'apel·lació en contra. El 18 de novembre de 2008 el jutge s'inhibí en favor de diversos jutjats territorials,[2] però el 28 de novembre d'aquell mateix any, el ple de la Sala del Penal, el declarà no competent.[2]
Arran d'aquest cas, el sindicat Manos Limpias i la Falange Española de las JONS (que posteriorment fou expulsat del cas) presentaren una denúncia per prevaricació del jutge en aquest cas. El cas fou admès a tràmit el 26 de maig de 2009 pel Tribunal Suprem.[2] El 7 d'abril de 2010, el jutge Luciano Varela considerà que era procedent continuar el procediment pel delicte de prevaricació, cosa que fou recorreguda pel jutge Garzón. El recurs fou rebutjat.[2] El 12 de maig del 2010, el jutge Varela decretà l'obertura de judici oral per la investigació del jutge Garzón de les fosses del franquisme.[2] El 14 de maig, Garzón fou suspès de les seves funcions pel Consell General del Poder Judicial.[2] El 27 de febrer de 2012, i quan ja estava inhabilitat per les actuacions en el Cas Gürtel, fou absolt d'aquesta acusació.[3]
Imputats[modifica]
Els imputats pel jutge Garzón en la causa contra el Franquisme són 35 alts càrrecs del franquisme les actes de defunció dels quals va sol·licitar el Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional d'Espanya, presidit per Baltasar Garzón, en l'acte de 16 d'octubre de 2008[4][5] per declarar extinta per defunció la seva presumpta responsabilitat penal en els casos de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra civil espanyola i en els primers anys del règim franquista.[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Garzón investigará la represión franquista y abrirá la fosa de Lorca» (en castellà). El País, 16-10-2008. [Consulta: 9 juliol 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Cronología: Garzón y la causa de los crímenes del franquismo» (en castellà). El País, 28-04-2010. [Consulta: 9 juliol 2012].
- ↑ Sentència
- ↑ «Texto del auto de 16 de octubre de 2008». Arxivat de l'original el 2012-10-24. [Consulta: 21 març 2018].
- ↑ «Text comentat de l'acte de 16 d'octubre de 2008. El murmullo de los silencios, núms. 1 a 4.». Arxivat de l'original el 2012-09-06. [Consulta: 21 març 2018].
- ↑ «Document: Acte del jutge Garzón en qué s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.». Arxivat de l'original el 2015-09-05. [Consulta: 21 març 2018].
- ↑ El País: Garzón reparte la causa del franquismo.
- ↑ El Mundo: La lista: 34 muertos y Franco