Vés al contingut

COVID-19

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaCOVID-19
Clínica de la COVID-19[1]
Tipuspneumònia atípica, infecció per coronavirus, pneumònia vírica, zoonosi, malaltia vírica, pneumònia i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia, pneumologia, virologia, epidemiologia i medicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomestos, febre, insuficiència respiratòria, cefalàlgia, miàlgia, fatiga muscular, hemoptisi, diarrea, dispnea, limfopènia, anèmia, anòsmia, agèusia, hipòxia, calfred, congestió nasal, anorèxia, nàusea, conjuntivitis, dolor abdominal, pneumònia vírica, lesió cerebral, síndrome confusional aguda, psicosi, encefalitis, enantema, síndrome d'esgotament professional, disfunció erèctil, thromboinflammation (en) Tradueix i trastorn neurològic Modifica el valor a Wikidata
ExàmensRT-PCR, ELISA, tomografia computada, reacció en cadena de la polimerasa i prova ràpida d'antígens COVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Tractamenttractament simptomàtic, antivíric, oxigenoteràpia, immunoteràpia, teràpia amb immunoglobulina, immunosupressor, seroteràpia i treatment of COVID-19 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Transmissió patògenatransmissió aèria, transmissió per secrecions respiratòries, transmissió per contacte, transmissió directa, transmissió per superfície contaminada i infecció ocular Modifica el valor a Wikidata
Causat perSARS-CoV-2 Modifica el valor a Wikidata
Causa depandèmia de la COVID-19, síndrome del destret respiratori de l'adult, pneumònia vírica, trombosi, síndrome del xoc tòxic, síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica, tempesta de citocines, coagulació de la sang, mortalitat per la COVID-19 i COVID-19 persistent Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11RA01.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10U07.1 i U07.2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana23470930 Modifica el valor a Wikidata
OMIM301051 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB60833 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus007768 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine2500114 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000086382 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUICL1381981 i C5203670 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0080600 Modifica el valor a Wikidata

La COVID-19 (o covid-19),[2][3] també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2,[4][a] és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV[6][7] però amb una capacitat de disseminació mundial molt més alta que la pandèmia que aquest provocà entre els anys 2002 i 2003.[8] El primer cas es va identificar a Wuhan, Xina, el desembre de 2019; donant lloc al brot de coronavirus 2019-2020.[9][10]

Inicialment, la malaltia es pot presentar asimptomàtica o amb pocs símptomes,[11] o pot aparèixer febre, tos seca o amb producció d'esputs, sensació de falta d'aire, afectació de l'olfacte, dolor als músculs, cansament.[12][13] També s'han notificat símptomes gastrointestinals com la diarrea.[14][15] Tot i que la majoria dels casos són lleus, amb un empitjorament pot aparèixer una pneumònia, síndrome del destret respiratori,[16] una síndrome d'alliberament de citocines, una disfunció multiorgànica i la mort.[9][17][18] A 8 maig 2022, s'han produït, aproximadament, 6.250.000 morts confirmades i 517.116.000 casos confirmats[19] (habitualment no es tenen en compte les morts o els casos sospitats però no confirmats amb anàlisis). Cal tenir present que les recomanacions de l'OMS sobre els certificats de defunció relacionats amb la COVID-19[20] s'han modificat diverses vegades durant el curs de la pandèmia i això ha fet rectificar el còmput de morts de molts dels seus estats membres.

S'ha observat afectació a més llarg termini en els òrgans (en particular els pulmons i el cor), i hi ha un nombre significatiu de pacients que recuperats de la fase aguda de la malaltia, continuen experimentant una sèrie d'efectes en el que s'ha vingut a anomenar COVID persistent.[21][22][23]

El SARS-CoV-2 s'estén per diversos mitjans, principalment per la saliva i altres fluids i secrecions corporals. La saliva i els fluids respiratoris poden formar petites gotes i aerosols, que es poden escampar a mesura que una persona infectada respira, tus, esternuda, canta o parla. El virus també es pot propagar per contacte directe i es desconeix la freqüència amb què es propaga per fòmits (superfícies contaminades).[24][25] La ruta de transmissió exacta poques vegades es demostra de manera concloent,[26] però la infecció es produeix principalment quan les persones estan pròximes les unes a les altres durant el temps suficient, cosa que es coneix com a "contacte estret".[b] Es pot propagar tan sols dos dies abans que les persones infectades presentin símptomes (presimptomàtiques) i també a través d'individus asimptomàtics.[30] Els resultats d'una revisió sistemàtica i metanàlisi, efectuada a partir de les dades que figuren en 28 treballs científics, indiquen que almenys una quarta part de les infeccions pel SARS-CoV-2 cursa sense símptomes apreciables.[31]

La transmissió es pot limitar amb una bona higiene que inclou la rentada de mans freqüent i correcta, mantenir-se a distància de les altres persones i no tocar-se la cara (després de possible contaminació).[32] L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els centres nord-americans per al control de malalties (CDC) recomanen que les persones que se sospiten portadores del virus portin una màscara quirúrgica i que sol·licitin assessorament mèdic trucant un metge en lloc de visitar directament a una clínica.[33] S'han desenvolupat diverses vacunes i diversos països han iniciat campanyes de vacunació massiva.[34] No hi ha tractaments antivirals específics per la COVID-19.[35][36] Es fan mesures de suport, aïllament, tractaments experimentals[37] i cures pal·liatives en els pacients terminals.[38]

L'OMS considerà que el brot de coronavirus 2019-2020 era una emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC) el 30 de gener de 2020.[39][40] A partir del 7 de març de 2020, hi havia proves de transmissió local de la malaltia a diversos països de les sis regions de l'OMS.[41] L'11 de març del 2020, l'OMS va declarar que el brot era una pandèmia.[42]

Terminologia

[modifica]

L'Organització Mundial de la Salut va anunciar l'11 de febrer de 2020 que "COVID-19" seria el nom oficial de la malaltia. El president de l'Organització Mundial de la Salut Tedros Adhanom Ghebreyesus[43] va dir que "co" significa "corona", "vi" per "virus" i "d" per "malaltia" (de l'anglès disease), mentre que "19" es refereix a l'any, ja que el brot va ser identificat per primera vegada el 31 de desembre de 2019.[44] Tedros va dir que s'havia escollit el nom per evitar referències a una ubicació geogràfica específica (és a dir, la Xina), espècies d'animals o grup de persones d'acord amb les recomanacions internacionals destinades a prevenir l'estigmatització.[45][46]

Signes i símptomes

[modifica]
Prevalència de símptomes
Símptoma %[47] %[48]
Febre 87,9 78
Tos seca 67,7 58
Fatiga 38,1 31
Producció d'esput 33.4 25
Hipoòsmia/anòsmia 15[49]-30[13][50] 25
Dificultat per respirar 18,6 23
Miàlgia o artràlgia 14,8 17, 11
Mal de gola 13,9 12
Mal de cap[51] 13,6 13
Calfreds 11,4 18
Nàusees o vòmits 5,0 6, 4
Congestió nasal 4,8 5
Diarrea 3,7-31[52] 10
Hemoptisi 0,9 2
Congestió conjuntival 0,8 2
Confusió 11
Sibilàncies 17
Hipogèusia 4
Lesions als dits semblants a penellons, apareix, sobretot, en nens i adolescents sense símptomes o símptomes lleus.
Exantema pruïginós en un cas de COVID-19. Dona de 61 anys. S'observen petites màcules eritematoses.

Els infectats poden ser asimptomàtics[53] o desenvolupar símptomes.

La febre és el símptoma més comú, però és molt variable en intensitat i presentació, amb algunes persones grans, immunocompromeses o amb malalties crítiques poden no tenir gens de febre.[47][54][55] En un estudi, només el 44% de les persones tenien febre quan van presentar-se a l'hospital, mentre que el 89% va passar a presentar febre en algun moment de la seva hospitalització.[47][56] Així, la manca de febre no vol dir que algú no estigui malalt. Una temperatura corporal molt alta (pirèxia) durant el curs de la infecció és un indicador pronòstic de la gravetat del procés.[57]

Altres símptomes inclouen la tos, la fatiga, les cefalees,[58] els dolors musculars i articulars o la sensació de falta d'aire.[59][60][12] Símptomes respiratoris superiors (per exemple, esternuts, goteig nasal, mal de gola) són menys freqüents.[61] La febre i els problemes respiratoris solen aparèixer més tard tant en persones grans com en algunes persones amb altres malalties.[47] La sensació de falta d'aire sol desenvolupar-se diversos dies després dels símptomes inicials, així la sensació de falta d'aire que comença immediatament i juntament amb febre i tos és més probable que sigui deguda a l'ansietat que a COVID.[62]

S'han observat símptomes com nàusees, vòmits i diarrea en diversos percentatges,[52][63] i que poden aparèixer abans de la febre i els símptomes respiratoris.[12] Molt rarament pot aparèixer hematoquèzia[64] o la intussuscepció en certs casos infantils.[65][66]

Alguns casos a la Xina presentaven inicialment només amb dolor al pit i palpitacions.[67]

La disminució o pèrdua del sentit de l'olfacte (i, menys, la alteració del sentit del gust) són símptomes habituals entre els que presenten un quadre lleu de la malaltia;[13][50][68] tot i que la seva freqüència no és tan alta com es va informar inicialment.[49] A més, aquest tipus de problemes apareixen sovint en casos d'infeccions virals que danyen l'epiteli olfactori.[69][70] Segons un estudi de la Universitat Harvard, la causa de l'anòsmia en els malalts de COVID-19 no és l'afectació directa de les neurones sensorials olfactòries pel virus -ja que no expressen la proteïna ECA2-, sinó el dany que provoca en les seves cèl·lules glials de suport.[71] Tres de cada quatre pacients amb COVID-19 presenten una millora del dèficit olfactiu al mes del diagnòstic. Aquest fet suggereix que l'existència de fenòmens inflamatoris locals provocats pel SARS-Cov-2 és la responsable de la pèrdua de funció dels receptors cel·lulars perifèrics de l'olfacte i del gust, en comptes d'una lesió permanent del neuroepiteli olfactiu.[72] També s'han descrit diversos tipus de lesions a la pell: exantemes pruriginosos[73] i petequials,[74] urticariformes,[75] maculopapuloses o amb vesícules, purpúriques,[76] acrals (com pseudopenellons,[77] encara que l'aparició d'aquests peculiars canvis inflamatoris en el context de la COVID-19 podria no estar produïda pel virus i ser simplement un epifenòmen)[78][79] i livedo reticular.[80] Les lesions amb aspecte de penelló s'observaren sobretot en les primeres fases de la pandèmia i menys quan la variant Delta va substituir a les inicials com a font principal de la infecció. Es creu que formen part dels efectes secundaris produïts en la microvasculatura superficial de la pell per l'activació del sistema immunitari contra el virus.[81] Una característica particular que s'ha observat en molts pacients ingressats per la malaltia és el desenvolupament d'alopècia androgènica,[82] la qual es considerada un indicador de la seva gravetat.[83]

Molt rarament, una conjuntivitis o una queratoconjuntivitis és la primera manifestació de la COVID-19.[84][85] Escasses vegades, en el decurs de la malaltia pot aparèixer una uveïtis anterior secundària a una síndrome inflamatòria multisistèmica no pediàtrica.[86] Tot i que el SARS-CoV-2 està present en les llàgrimes, les probabilitats de transmissió del virus per aquesta via són baixes.[87]

Sembla que en els nens la malaltia evoluciona millor que en els adults, ja que els símptomes solen ser més lleus, però encara falta una evidència suficient.[88][89]

Les dones embarassades tenen un risc particular d'infecció greu,[90] basat en les dades sobre complicacions obstètriques de gestants amb processos virals similars, com SARS i MERS, però no hi ha dades concloents sobre com afecta la COVID-19 el curs de l'embaràs.[91][92] Se sap, però, que pot produir polihidràmnios i edema cutani transitoris en el fetus[93] i que les gestants greument afectades tenen un especial risc de preeclàmpsia i part preterme.[94] Amb el propòsit de millorar la seva taxa de supervivència i la dels nadons durant aquesta pandèmia, l'Associació Internacional de Malalties Infeccioses en Obstetrícia i Ginecologia recomana fer un seguiment estricte del curs de l'embaràs i que tant les pacients com els treballadors de la salut observin en tot moment les oportunes mesures de precaució.[95] Els resultats de l'anàlisi de les placentes d'una petita cohort de mares infectades pel virus varen indicar una major prevalença d'arteriopatia decidual i altres característiques pròpies de la malperfusió vascular materna que l'existent en les placentes de control d'una sèrie anterior a la pandèmia, un patró de lesió placentària demostratiu d'anomalies en l'oxigenació de l'espai intervellositari coriònic associades generalment a problemes perinatals.[96] (Vegeu també COVID-19 a l'embaràs). La malaltia causa alteracions menstruals significatives, tot i que reversibles, juntament amb lleus canvis en el equilibri hormonal i una discreta reducció dels oòcits ovàrics.[97]

Tal com passa amb les infeccions, hi ha un retard entre el moment en què una persona es contagia per primera vegada i el moment en què desenvolupa símptomes, és el que s'anomena període d'incubació. Aquest període oscil·la, habitualment, entre 1 i 14 dies[98] amb un període mitjà d'incubació aproximat de 5 a 6 dies segons l'Organització Mundial de la Salut.[99][100] És similar al de la SARS.[101] Hi ha casos, especialment els infantils,[102][103] que poden tenir un període d'incubació més llarg. El 90-95% de les persones, però, presenten un període d'incubació de menys de dues setmanes.[104][105][106][107]

Algunes persones infectades pel virus no refereixen presentar cap símptoma,[108] i podrien representar un volum important dels infectats (40-45%).[109] Aquests portadors asimptomàtics no solen fer-se proves i poden propagar la malaltia.[108][110] Altres persones infectades desenvoluparan símptomes més tard (individus anomenats pre-simptomàtics) o presentaran símptomes molt lleus i també poden propagar el virus.[111]

Complicacions

[modifica]

En alguns pacients, es poden afectar els pulmons causant una pneumònia vírica que cursa amb dificultat per respirar, i com tota pneumònia vírica, pot presentar una sobreinfecció bacteriana[12] o, ocasionalment, fúngica.[112][113] En casos d'especial gravetat, el dany pulmonar pot avançar ràpidament cap a una síndrome del destret respiratori agut (SDRA), possiblement precipitada per una síndrome d'alliberament de citocines,[114] que causa a través de la via del sistema renina-angiotensina[115] una insuficiència respiratòria, xoc sèptic, un patró procoagulatiu singular que difereix analíticament del produït per la sèpsia[116] i una disfunció multiorgànica.[117][118]

Poden produir-se trastorns de coagulació,[119] que comporten un augment del temps de protrombina, de la concentració de fibrinògen i dímer-D i trombocitopènia.[120] S'han descrit en un 20–55% dels ingressats a l'hospital amb la COVID-19 i són un signe de mal pronòstic.[121] Es creu que aquests trastorns estan produïts per fenòmens de reactivitat creuada, relacionats amb l'empremta immunològica individual preexistent a la malaltia com a conseqüència d'infeccions anteriors d'una altra etiologia microbiana.[122]

Inusualment, tant en adults[123] com en nens,[124] apareix una púrpura de Schönlein-Henoch (vasculitis per IgA) desencadenada per la malaltia.

Les complicacions cardiovasculars poden incloure insuficiència cardíaca, arrítmies,[125] miocardiopaties (entre aquestes la síndrome de takotsubo[126][127][128] (desenvolupada de vegades en el context d'un tamponament),[129] o formació de coàguls.[130] S'han observat en un grup de pacients de mitjana edat, convalescents de COVID-19 i sense afeccions del cor prèvies, anomalies morfològiques i funcionals del ventricle esquerre independents de la gravetat de la infecció. Ara per ara, es desconeix si són transitòries o si poden evolucionar cap a una insuficiència cardíaca permanent.[131] Segons indica un estudi retrospectiu realitzat per cardiòlegs de l'Estat espanyol, la fibril·lació auricular es presenta en el 10% dels malalts hospitalitzats per COVID-19, els quals tenen més comorbiditats i el doble de possibilitats de morir que els qui no la sofreixen.[132]

La funció renal anormal es va veure en el 50% dels ingressats a Wuhan, mentre que només un 4% tenia antecedents de problemes renals, segons la informació aportada pels especialistes xinesos.[133] Rarament pot presentar-se una rabdomiòlisi (dany generalitzat de les fibres musculars)[134] De vegades, la rabdomiòlisi forma part de les manifestacions inicials de la COVID-19,[135][136] si bé també apareix com a complicació tardana en malalts hospitalitzats.[137] En alguns casos és simplement l'expressió d'una miositis vírica induïda pel SARS-Cov-2 i no genera alteracions renals d'importància.[138] Un 36,6% dels malalts ingressats amb COVID-19 en diversos hospitals novaiorquesos entre l'u de març i el cinc d'abril de 2020 presentà algun grau d'insuficiència renal aguda i més d'una tercera part d'ells va morir.[139] Segons les evidències, el virus danya directament els podòcits i les cèl·lules epitelials dels túbuls proximals dels ronyons.[140][141] S'ha descrit el desenvolupament de necrosi papil·lar aguda relacionat amb la infecció.[142] En algun pacient amb la malaltia ha estat registrada l'aparició conjunta d'una glomerulonefritis ràpidament progressiva associada a ANCA i d'una síndrome antifosfolipídica, desencadenades per les anomalies de l'estat immunitari que provoca el virus.[143]

Les lesions hepàtiques se solen veure en casos greus,[144][145] tant com a conseqüència del dany en els hepatòcits provocat directament pel SARS-CoV-2[146] com per l'hepatotoxicitat d'alguns dels fàrmacs emprats per tractar la malaltia.[147] Entre el 14 i el 53% de les persones infectades pel SARS-CoV-2 presenten algun tipus de disfunció hepàtica de major o menor intensitat, amb un patró histològic molt divers. Alguns autors relacionen, almenys en part, l'afectació del fetge en la COVID-19 amb el considerable nivell d'expressió en els colangiòcits (les cèl·lules epitelials que recobreixen l'interior de les vies biliars) dels receptors ECA-2.[148]

Les complicacions neurològiques que apareixen en el curs de la malaltia són molt diverses (des de la cefalea a més greus).[149][150] Un alt percentatge de les persones hospitalitzades a conseqüència de la COVID-19 presenta simptomatologia neurològica, més o menys important,[151] i quasi una tercera part d'elles algun grau d'encefalopatia.[152] L'alliberament massiu de determinades citocines induït sovint per la malaltia pot comportar canvis desmielinitzants, tant en el sistema nerviós central com en el perifèric.[153] S'han notificat casos de convulsions, deliris,[154] crisis comicials,[155][156] ictus[157] (fins i tot en nens sense cap patologia preexistent),[158] mielitis transversa,[159] encefalitis vírica aguda,[160] encefalitis parainfecciosa (sense evidència del virus en el líquid cefalorraquidi)[161][162] i síndrome de Guillain-Barré.[163][164][165] Aquesta síndrome pot ser causa, en alguns malalts, de tetraplegia i disautonomia[166] o evolucionar eventualment de forma fatal.[167] Es creu que la afectació del SNC pel virus a través de la làmina cribrosa de l'etmoide, que forma part del sostre de les cavitats nasals, o de qualsevol altra via d'entrada pot causar un edema cerebral capaç de provocar la mort,[168] inclús molt abans que aparegui una desregulació significativa de l'homeòstasi sistèmica.[169] Molt probablement, la disrupció de la barrera hematoencefàlica conseqüent a la resposta inflamatòria aguda originada pel SARS-CoV-2 és un factor implicat en l'accés d'aquest al SNC per via hematògena.[170] En determinats pacients l'única simptomatologia provocada per la infecció és de tipus neurològic.[171] Entre els que han sofert hemorràgies al SNC s'han observat grans diferències clíniques i patrons de presentació atípics.[172] La capacitat neuroinvasiva del SARS-CoV-2 podria ser parcialment responsable del fracàs respiratori agut que presenten alguns dels malalts amb COVID-19,[173] al causar una hipòxia d'origen central després de penetrar en el cervell mitjançant la via del nervi olfactori.[174]

Neuroradiòlegs francesos han observat en ressonàncies magnètiques de pacients crítics la presència de nòduls hiperintensos a la màcula ocular, els quals podrien comportar importants anomalies visuals.[175]

Els símptomes d'emergència en els malalts infectats inclouen dificultat per respirar, dolor o pressió persistent al tòrax, confusió, dificultat de despertar-los i cara o llavis blavosos. Si apareixen aquests símptomes i signes, es recomana atenció mèdica immediata.[12]

Un 5% dels pacients xinesos van ser ingressats en unitats de cures intensives, un 2,3% van necessitar ventilació mecànica i un 1,4% van morir.[56]

El 14 de maig de 2020, la taxa global de morts per nombre de casos diagnosticats era del 3,4%; oscil·lant entre el 0,2% i el 14,8% segons el grup d'edat i comorbiditats.[176] En comparació, la taxa de mortalitat de la pandèmia de grip de 1918 va ser d'aproximadament del 3% al 5%.[177] Fora d'això i malgrat el temps transcorregut, bona part de les situacions creades per ambdues pandèmies són molt similars.[178][179] L'1 d'octubre de 2021, els tres països amb més morts per COVID-19 eren els EUA, el Brasil i l'Índia.[180]

Després de la infecció, els nens i els adolescents poden desenvolupar infreqüentment una síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica,[181] que té símptomes similars a la malaltia de Kawasaki, i morir.[182][183] L'associació entre la malaltia de Kawasaki i infecció pediàtrica per altres tipus de coronavirus -com el HCoVNH, per exemple- ja havia estat motiu d'estudi en petits grups de pacients abans de la pandèmia de COVID-19,[184] encara que les evidències obtingudes aleshores no van ser prou concloents. Una hipòtesi que podria explicar perquè la síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica apareix només en determinats individus en ser infectats pel SARS-CoV-2 i en altres no, seria l'existència en els primers d'una susceptibilitat genètica ocasionada per anomalies en l'expressió dels receptors ECA2.[185]

S'han descrit diversos casos d'aparició de tiroïditis subaguda en individus amb la malaltia.[186][187]

Seqüeles

[modifica]

S'ha observat un dany a més llarg termini en diversos òrgans[188] (en particular, els pulmons,[189][190][191] els ronyons[192] i el cor).[193] Un nombre significatiu de pacients recuperats de la fase aguda de la malaltia continuen patint una sèrie d'alteracions de durada variable,[194] incloent fatiga severa, debilitat muscular, dolor persistent sense afectació orgànica demostrada,[195] immunodepressió i vulnerabilitat a altres infeccions,[196] problemes cognitius (com pèrdua de memòria i concentració),[197] trastorns del son,[198] fenòmens trombòtics,[199] síndrome post-cures intensives amb deteriorament del sistema osteoarticular,[200] febrícula, proteïnúria i dispnea.[201][202][203] En conjunt conformen la síndrome post-COVID,[204] una condició que disminueix molt la qualitat de vida dels pacients després de rebre l'alta hospitalària.[205] Diversos factors biològics personals influeixen en el nombre i gravetat de les seqüeles derivades de la COVID-19, com ara els òrgans que predominantment han estat afectats, la presència de reservoris del SARS-CoV-2 a determinats teixits o la reactivació de patògens neurotròpics.[206]

Segons un estudi irlandès la fatiga és la seqüela més comuna en els individus que han superat la COVID-19, amb independència de la gravetat de la infecció inicial, sent major el risc de sofrir-la si tenen antecedents de trastorns de l'estat d'ànim.[207] La fatiga postinfecciosa ja s'havia descrit en subjectes que patiren SARS[208] o MERS[209] i també és un fenomen propi de la febre Q, la mononucleosi infecciosa o diverses rickettiosis, per exemple.[210] Una explicació probable de la fatiga crònica en persones sense disfunció cardíaca, pulmonar o renal concomitant i que han patit la COVID-19 seria un estat permanent de neuroinflamació de baix grau generat pel SARS-CoV-2.[211] S'ha estimat que un 15% dels infectats presenten, mesos després de superar la malaltia, importants disfuncions audio-vestibulars com ara tinnitus,[212] vertígens o problemes d'audició.[213] Per ara, s'han descrit pocs casos de sordesa neurosensorial sobtada irreversible subsegüent a la COVID-19.[214] Es creu possible el fet que, en alguns pacients, la infecció perllongada pel SARS-CoV-2 sigui un factor desencadenant de trastorns autoimmunitaris o degeneratius crònics del SNC.[215]

Molts dels que han superat la fase aguda de la malaltia refereixen experimentar de manera més o menys perllongada un conjunt d'anomalies neurocognitives causant d'un grau variable de confusió mental, que rep col·loquialment el nom de "boira cerebral".[216] També els infectats asimptomàtics o que han presentat una simptomatologia lleu sofreixen una disminució significativa de la capacitat de vigilància ràpida durant l'execució de tasques i pèrdua de la memòria episòdica, problemes que acostumen a desaparèixer després d'uns 6-9 mesos.[217]

La COVID-19 s'associa amb el desenvolupament de lesions cardíaques, tant de novo com d'agreujament de les ja existents abans de la infecció,[218] en un nombre significatiu de persones -inclús sense que aquestes hagin tingut un curs d'especial gravetat- després de recuperar-se de la malaltia.[219] En la fase inicial postinfecciosa predominen els danys miocardíacs subclínics, mentre que més tard són mes freqüents les disfuncions diastòliques.[220] El tractament farmacològic varia en funció de la naturalesa i gravetat de les anomalies que la infecció produeix en el cor de cada pacient.[221]

Perfil de símptomes segons les variants

[modifica]

La freqüència dels símptomes que predominen per a persones amb diferents variants pot diferir de la que es va observar en les fases anteriors de la pandèmia.

Delta

[modifica]

Les persones infectades amb la variant Delta poden confondre els símptomes amb un fort refredat i no adonar-se que necessiten aïllar-se. Els símptomes comuns notificats a juny de 2021 han estat mals de cap, mal de coll, secreció nasal i febre.[222][223] Al Regne Unit, quan la variant Delta representava el 91 per cent dels casos nous en aquell moment, un estudi va trobar que els símptomes més reportats eren mal de cap, mal de coll i secreció nasal.[cal citació]

Òmicron

[modifica]

L'epidemiòleg britànic Tim Spector va dir a mitjans de desembre de 2021 que la majoria dels símptomes de la variant Òmicron eren els mateixos que un refredat comú, inclosos mals de cap, mal de coll, secreció nasal, fatiga i esternuts, de manera que les persones amb símptomes de refredat haurien de fer-se una prova. "Coses com la febre, la tos i la pèrdua de l'olfacte són ara la minoria dels símptomes que estem veient. La majoria de la gent no té símptomes clàssics". Les persones amb símptomes de refredat a Londres (on la Covid s'estava estenent ràpidament) tenen "molt més probabilitats" de tenir Covid que un refredat.[224]

Un símptoma únic reportat de la variant Òmicron són les suors nocturnes,[225] especialment amb la subvariant BA.5.[226] A més, la pèrdua del gust i l'olfacte sembla ser poc freqüent en comparació amb altres soques.[227][228]

Causa

[modifica]

Virologia

[modifica]

La malaltia és causada pel coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2), anteriorment coneguda com la nou coronavirus 2019 (2019-nCoV).[229][230]

El coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2) és un nou coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu. Es va aïllar per primera vegada de tres persones amb pneumònia connectades al cúmul de casos de malalties respiratòries agudes a Wuhan.[231] Totes les característiques del nou virus SARS-CoV-2 es produeixen en la naturalesa dels coronavirus relacionats.[232]

Fora del cos humà, el virus és destruït pel sabó domèstic, que esclata la seva bombolla protectora.[233]

SARS-CoV-2 està estretament relacionat amb el SARS-CoV original.[234] Es creu que té un origen animal (zoonòtic).[235] Les anàlisis genètiques han revelat que el coronavirus s'agrupa amb el gènere Betacoronavirus, en el subgènere Sarbecovirus (llinatge B), juntament amb dues soques derivades de ratpenats. Té un 96% del genoma idèntic a d'altres mostres de coronavirus de ratpenat (BatCov RaTG13).[236][237] Les proteïnes estructurals de SARS-CoV-2 inclouen glicoproteïna de membrana (M), proteïna d'embolcall (E), proteïna nucleocàpsida (N) i proteïna de l'espícula (S). La proteïna M del SARS-CoV-2 és un 98,6% similar a la proteïna M del ratolí SARS-CoV, manté el 98,2% d'homologia amb el SARS-CoV del pangolí i té un 90% d'homologia amb la proteïna M del SARS-CoV; mentre que la similitud només és del 38% amb la proteïna M de MERS-CoV.[238] Les anàlisis in silico van mostrar que la proteïna M de SARS-CoV-2 té un feix de triple hèlix, forma un domini únic de 3 transmembranes i és homòloga a la proteïna procariota de transport de sucre SemiSWEET.[239]

Variants del SARS-CoV-2

[modifica]

Els molts milers de variants del SARS-CoV-2 s'agrupen en clades o llinatges.[240][241] L'OMS, en col·laboració amb socis, xarxes d'experts, autoritats nacionals, institucions i investigadors, ha establert sistemes de nomenclatura per nomenar i rastrejar els llinatges genètics del SARS-CoV-2 per GISAID, Nextstrain i Pango. Actualment, el grup d'experts convocat per l'OMS ha recomanat l'etiquetatge de variants mitjançant lletres de l'alfabet grec, per exemple, variants Alfa, Beta, Delta i Gamma, donant la justificació que "seran més fàcils i pràctics de discutir per al públic no científic".[242] S'han proposat diferents nomenclatures per als diversos clades. Nextstrain divideix les variants en cinc clades (19A, 19B, 20A, 20B i 20C), mentre que GISAID les divideix en set (L, O, V, S, G, GH i GR).[243]

Algunes variants notables de SARS-CoV-2 van sorgir a la tardor del 2020. El clúster 5 va sorgir entre visons i criadors de visons a Dinamarca.[244][245] Després d'estrictes quarantenes i una campanya de sacrifici dels visons, molt possiblement s'ha erradicat.[246] Es creu que la variant preocupant 202012/01 (VOC 202012/01) va sorgir al Regne Unit al setembre i els experts britànics estimen que és un ≥35% més transmissible que les existents abans.[247] Segons les dades recollides per la seva Oficina Nacional d'Estadístiques fins a finals de gener de 2021, aquesta variant té certes diferències respecte a les conegudes anteriorment pel que fa a la simptomatologia que presenten els individus infectats: l'anòsmia i l'agèusia són menys freqüents, mentre que la tos i el mal de gola abunden més.[248] De moment, no hi ha motius suficients per pensar que les vacunes d'ARN ja aprovades tinguin una menor eficàcia contra ella.[249][250] La 501Y.V2, que té la mateixa mutació N501Y, va sorgir independentment a Sud-àfrica.[251][252] El gener de 2021, les autoritats sanitàries japoneses identificaren una nova variant (P.1), pertanyent al llinatge B.1.1.248, en viatgers provinents de l'Amazònia brasilera i que presenta 12 mutacions a la seva proteïna S, incloent les E484K[253] i N501Y.[254] fet confirmat pels científics de la Fundació Oswaldo Cruz.[255] El Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties avalua el risc global associat a la introducció i propagació comunitària als països de la UE d'aquestes variants preocupants com alt/molt alt.[256] Davant d'això, la Comissió Europea ha posat en marxa un projecte de finançament i cooperació anomenat HERA-Incubator, amb l'objectiu específic d'assegurar una resposta efectiva contra les noves variants per part de la sanitat pública dels estats membres de la Unió.[257][258]

Unes altres variants preocupants han estat identificades a Uganda (A.23.1)[259] i al sud de Califòrnia (CAL.20C).[260] Les autoritats sanitàries de l'Índia han detectat a l'estat de Maharashtra una variant amb dues mutacions mai abans trobades juntes, les E484Q i L452R, la qual podria augmentar la propagació de la malaltia en una zona ja molt afectada per la pandèmia.[261] La variant sud-africana B.1.1.529 (Òmicron) del virus,[262] va ser detectada als EUA a principis de desembre de 2021,[263] i a Espanya alguns dies abans.[264] Aquesta variant té 32 mutacions, 15 d'elles en el domini d'unió al receptor de la proteïna S del SARS-CoV-2,[265] i una transmissibilitat molt alta.[266][267] S'han fet alguns estudis preliminars que apunten cap a una possible menor gravetat de la malaltia produïda per la variant Òmicron en relació a les identificades prèviament,[268]

El sistema immunitari humà produeix anticossos dirigits a diverses regions de la proteïna de l'espícula amb la mutació N501Y.[269]

Transmissió

[modifica]

Encara s'estan determinant alguns detalls sobre com es propaga la malaltia,[29][98] que ho fa més fàcilment que la grip, però menys que el xarampió.[29] L'OMS i les CDC proposen que el virus s'escampa principalment durant un contacte proper i per gotetes respiratòries produïdes quan les persones tossen,[c] esternuden o parlen;[35][29] amb un contacte proper que es troba aproximadament entre 1 i 2m,[35][270] sobretot en espais tancats sense la ventilació adequada[271][272] i, més, seguint determinats procediments mèdics.[273] Cantar i parlar en veu alta allibera més gotetes que parlar normalment[274] i es recomana no compartir sense neteja prèvia objectes emprats per altres persones a l'hora de menjar o beure.[275]

Aquestes gotetes també es poden produir durant la respiració; tanmateix, cauen de seguida a terra o superfícies i no es solen estendre per l'aire a grans distàncies.[35][276][277] Un estudi a Singapur va trobar que un accés de tos pot enviar les gotetes fins a 4,5 metres.[278] Un segon estudi, realitzat durant la pandèmia de 2020, va advertir que les gotetes poden recórrer fins a 7-8 metres.[279]

L'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units d'Amèrica va suggerir que pot ser possible la transmissió del virus per bioaerosols, generats per la respiració o el parlar dels pacients. Els estudis inicials, utilitzant la PCR per detectar en mostres d'aire la presència d'ARN viral, no varen identificar quantitats suficients de virus viables per produir una infecció; no obstant això, la presència d'ARN viral en gotes d'aire i aerosols indica la possibilitat de transmissió del SARS-CoV-2 a través d'aquestes vies.[280][281] Posteriorment, emprant mètodes de recollida d'aire perfeccionats, s'ha demostrat que en habitacions d'hospital amb malalts no sotmesos a procediments invasius de ventilació existeix un nombre de virus viables capaç de provocar contagis a més de 2 metres d'ells.[282] Experts xinesos han posat de manifest la presència de partícules víriques en l'aire d'una UCI dues hores després de ser netejada, inclús en espais ocupats per pacients en recuperació amb tests nasofaríngics ja negatius efectuats 48 hores abans de la presa de mostres, un fet que recolza la hipòtesi de la transmissió aèria de la COVID-19.[283] Un grup multidisciplinari de científics dels EUA opina que les evidències recollides fins ara fan que sigui molt probable aquesta via de contagi i ha alertat sobre la conveniència d'adoptar mesures per tal d'evitar-la.[284] Altres publicacions posen l'accent en l'existència de múltiples fets que indiquen que l'aire és la forma predominant de transmissió del virus, sent els fòmits una font de contagis menys usual.[285][286]

Un estudi fet a Hong Kong en pacients hospitalitzats, va observar que el virus estava present en la saliva i que la quantitat de còpies del virus anava disminuint de forma important al llarg dels 7-11 dies de l'estudi.[287] Per una banda, la saliva té un paper rellevant en la transmissió de la malaltia i es creu també que les glàndules que la produeixen poden ser un reservori i un lloc de reproducció del virus tant en persones asimptomàtiques com en les que cursen amb infeccions fatals;[288][289] per una altra, és un líquid corporal fàcil de recollir per personal no sanitari que permet la practica de tests de detecció del SARS-CoV-2 de forma eficaç i poc costosa,[290][291] els quals poden ser molt útils per obtenir resultats amb un alt nivell d'especificitat fora dels laboratoris especialitzats.[292]

Les gotetes cauen ràpidament sobre objectes o sobre superfícies, però certs procediments mèdics que originen aerosols amb partícules provinents de les secrecions respiratòries de persones infectades[293] poden provocar que es mantingui a l'aire durant períodes més llargs,[35][276] fins i tot d'hores segons experiments realitzats a diversos laboratoris dels EUA.[294]

A partir de les gotetes dipositades en les superfícies, les persones també es poden infectar tocant aquestes superfícies contaminades (fòmits) i després tocar-se els ulls, el nas o la boca.[35][29] Ara per ara, hi ha motius per creure que la importància real d'aquesta via de contagi del virus és menor de l'estimada inicialment en entorns de laboratori.[295]

No hi ha un temps clarament determinat en que el virus dipositat en superfícies sigui viable i per tant susceptible d'infectar, depenent de diversos factors, però en tot cas sobreviu durant hores i dies.[35][98] Així, en contextos experimentals, el virus ha demostrat sobreviure en superfícies fins a 72 hores.[296][297][298] Poden ser 96 hores si als fòmits hi ha abundant material proteic, segons investigadors francesos.[299] Segons la superfície, en estudis, el virus es podia detectar durant quatre hores en el coure, un dia en el cartró, fins a tres dies en el plàstic (polipropilè) i acer inoxidable.[296] L'estimació de la velocitat de càlcul amb un model de regressió bayesiana suggereix que els virus poden romandre viables fins a 18 hores en coure, 55 hores en cartró, 90 hores en acer inoxidable i més de 100 hores en plàstic. El virus va romandre viable en aerosols durant tot el temps de l'experiment (tres hores).[298] Això, però, varia en funció de la humitat i la temperatura.[300][301] Els coronavirus moren més ràpidament quan s'exposen a la llum solar i a les temperatures altes.[302] Un treball publicat per científics de Pequín el 26 d'abril de 2020 adverteix sobre el gran influx que tenen les condicions ambientals a l'hora de quantificar el temps de persistència de la major part dels virus respiratoris en superfícies inanimades, el qual oscil·la entre pocs minuts i varies setmanes pel que fa als coronavirus. A més, entre altres fets importants, l'article afirma que experimentalment el SARS-CoV-2 es manté sense perdre la seva capacitat infecciosa a l'aire d'autobusos tancats i sense ventilar durant com a mínim 30 minuts i que els materials absorbents (el cotó, per exemple) són més eficaços que els no absorbents per evitar l'entrada d'aquest patogen a través de les vies respiratòries.[303] Els resultats d'una investigació australiana, també experimental, efectuada per l'Organització d'Investigació Científica i Industrial de la Commonwealth indiquen que el virus causant de la COVID-19 pot sobreviure 28 dies a 20 °C a diverses superfícies llises d'ús comú; és a dir, mes temps que la grip A.[304]

Per que fa a la possibilitat d'adquirir la infecció a traves de monedes o bitllets, tot i ser mínima segons els resultats de simulacions de laboratori prèvies a la pandèmia efectuades amb altres virus,[305] ha fet recomanable l'estricte seguiment de les mesures higièniques per part dels botiguers i treballadors de banc -per exemple- i l'ús de targetes o mòbils a l'hora de fer transaccions.[306]

Estan en estudi les influències climatològiques en la transmissió (temperatura, humitat),[307] així com de la concentració de pol·luents atmosfèrics.[308][309] Es creu que una alta presència en l'aire de partícules en suspensió capaces d'arribar fàcilment a les cèl·lules alveolars dels pulmons (PM2,5) i de molècules de diòxid de nitrogen podria contribuir a augmentar l'expansió i la letalitat de la malaltia.[310][311]

El sabó i els detergents ordinaris també són molt eficaços si s'utilitzen correctament; degut a que ataquen la capa externa (que conté lípids -greixos-) del virus, desactivant-la, així com desprenent-los de la pell i d'altres superfícies.[312][313] Altres solucions desinfectants que maten els bacteris però que no tenen tan efecte en els virus, com el clorur de benzalconi i la clorhexidina (un desinfectant quirúrgic), són menys efectives.[314]

El virus és més contagiós quan la gent està simptomàtica; si bé el risc de propagació és baix però possible abans que apareguin símptomes,[29][35][315] així un estudi va trobar que la càrrega viral era més alta en l'aparició dels símptomes, per la qual cosa pot haver augmentat abans que aquests apareguéssin.[316] Així la transmissió es pot produir des de pacients asimptomàtics.[317][318][319]

Si bé la principal porta d'entrada a l'organisme del SARS-CoV-2 són les cèl·lules pulmonars, els enteròcits del budell prim podrien ser també un punt clau en els mecanismes d'adquisició de la malaltia[320] i del posterior desenvolupament de la resposta immunitària sistèmica contra ella.[321] L'ARN del virus s'ha trobat a la femta[322] i s'està investigant la possibilitat que sigui una de les seves vies de transmissió.[323]

Es desconeix si es pot transmetre a través del semen,[324] Alguns investigadors dels EUA consideren provada l'existència d'un nombre molt baix de subjectes recuperats de COVID greu amb semen SARS-CoV-2 positiu, però aquesta positivitat no s'ha detectat en el dels homes asimptomàtics o que han sofert una forma lleu de la malaltia.[325] Així, tot i que la COVID-19 no és una infecció de transmissió sexual, se sospita que els petons, el contacte íntim i la via fecal-oral transmeten el virus.[326][327]

El virus pot passar a la llet materna, però no se sap si és transmissible i infecciós per al lactant.[328][329]

Les estimacions del nombre de persones infectades per una persona amb COVID-19 (la R0 o nombre reproductiu bàsic) han variat àmpliament. Les estimacions inicials de l'OMS de la R0 eren 1,4-2,5 (mitjana 1,95), tot i que una revisió més recent va trobar que la R0 (sense mesures de control) era superior a 3,28 i la R0 mediana a 2,79.[330]

Durant la pandèmia, gràcies a una mutació anomenada D614G en la proteïna S (spike) del SARS-CoV-2, la qual li permet unir-se a la cèl·lula hoste, l'eficàcia infecciosa del virus ha augmentat.[331] La seva virulència, però, aparentment és la mateixa.[332]

El SARS-CoV-2, segons indiquen alguns fets, té la capacitat d'evolucionar per tornar-se més eficient en la transmissió a través de l'aire. Comparant la variant B.1.1.7 (Alfa) amb el virus original s'ha demostrat que en les exhalacions d'aerosols diminuts portadors del tipus Alfa existeix una quantitat de partícules víriques 43 vegades més gran que en les de la primera forma del patogen.[333] Això comporta un notable increment de les probabilitats d'èxit de la B.1.1.7 a l'hora de provocar noves infeccions per via aèria.[334] L'anomenada ultratransmissibilitat de les variants del SARS-CoV-2 és producte d'una combinació de factors: variants que requereixen dosis víriques baixes per originar la infecció, variants que es repliquen amb major rapidesa, inhalació de variants del virus que tenen moltes mutacions o la coexistència de totes aquestes circumstàncies.[335]

Patofisiologia

[modifica]

El virus arriba als pulmons, que són els òrgans més afectats en la COVID-19, perquè té la capacitat d'accedir a les cèl·lules hostes (cèl·lules alveolars de tipus II) a través de l'ECA2, un enzim molt abundant en els alvèols.[336] De forma similar al SARS-Cov, el SARS-Cov-2 utilitza unes glicoproteïnes especials de superfície, els peplòmers, per connectar-se a l'ECA2 i entrar a l'interior de la cèl·lula que l'allotjarà.[337][338] La densitat d'ECA2 en els teixits de cada persona és un dels principals factors que determinen la gravetat de la malaltia.[339][340] El virus introduint-se en la cèl·lula de tipus II la fa malbé reproduint-s'hi. Cada cèl·lula de tipus II que pateix l'entrada del virus provoca una reacció extrema als pulmons; els líquids, pus i material cel·lular mort inunden els espais alveolars, causant la insuficiència respiratòria aguda que apareix en certs casos.[341] En aquest medi és fàcil el desenvolupament d'infeccions bacterianes secundàries de tipus pneumònic, de vegades per microorganismes molt inusuals.[342][343]

El virus també afecta el sistema gastrointestinal, ja que l'ECA2 s'expressa abundantment a les cèl·lules glandulars de l'epiteli gàstric, duodenal i rectal,[14] així com a les cèl·lules endotelials i els enteròcits de l'intestí prim.[344] Excepcionalment, el primer signe de la infecció és un dolor abdominal agut produït per una perforació del budell prim.[345] El virus s'ha trobat als excrements de fins a un 53 per cent[14][15] de pacients hospitalitzats i s'han trobat més positius a mostres anals recollides amb bastonets de cotó que positius a mostres orals en les etapes posteriors de la infecció.[346] La durada del temps de femtes positives va oscil·lar entre 1 i 12 dies i el 17 per cent dels pacients es va mantenir positiu en les femtes després de mostrar-se negatiu en mostres respiratòries indicant que la infecció gastrointestinal viral i la possible transmissió fecal-oral poden perdurar fins i tot després de la depuració viral a les vies respiratòries.[346]

L'afinitat del SARS-CoV-2 per l'enzim ECA2 forma part de la seva estratègia evolutiva.[347]

El virus pot causar infart de miocardi,[348] xoc cardiogènic[349] i danys crònics en el sistema cardiovascular.[350][351] Es va trobar una lesió cardíaca aguda en un 12% de les persones infectades ingressades a l'hospital de Wuhan, Xina,[61] predominantment en els casos greus.[352] Les taxes de símptomes cardiovasculars són elevades, a causa de la resposta inflamatòria sistèmica i els trastorns del sistema immunitari durant la progressió de la malaltia, però també es pot relacionar una lesió aguda del miocardi amb els receptors ECA2 del cor.[350] Els receptors ECA2 estan altament expressats al cor i estan implicats en la seva funció.[353][350] Es va trobar una alta incidència de trombosi (31%) i tromboembolisme venós (25%) en pacients de l'UCI amb infeccions per COVID-19, inclús en els sotmesos a tractament antitrombòtic profilàctic,[354] i pot estar relacionada amb un mal pronòstic.[355][356] La incidència exacta del tromboembolisme pulmonar (TEP) agut en aquesta síndrome és desconeguda encara, ja que donat el context el seu diagnòstic acostuma a ser difícil,[357] però s'han descrit múltiples casos en individus amb pneumònies bilaterals[358][359] i alguns de mortals en infectats asimptomàtics.[360][361] Bona part d'aquests TEPs tenen el seu origen en una trombosi del sistema venós proximal fondo de les extremitats inferiors.[362] Una revisió i metanàlisi taiwanesa de les dades existents fins ara estima aquesta incidència entorn al 15% dels malalts infectats, amb una mortalitat un 45% més alta en comparació a la ocasionada per les TEPs en general.[363] En un estudi post mortem prospectiu alemany es trobaren trombosis venoses profundes en més del 50% dels casos examinats.[364] La reducció de la mobilitat corporal és un dels factors que afavoreixen el desenvolupament d'aquests fenòmens trombòtics i per això sovint convé complementar la seva proxilaxi farmacològica amb mesures mecàniques, com ara la compressió pneumàtica intermitent de les cames.[365] Es poden desencadenar arrítmies funestes derivades d'un desequilibri electrolític en malalts crítics, especialment si estan afectats per una cardiopatia prèvia a la infecció,[366] com ara la síndrome de Brugada.[367][368] Eventualment, les alteracions del ritme cardíac són producte de la medicació emprada per tractar la malaltia.[369] La mort per miocarditis o miopericarditis fulminant associada a la COVID-19 es produeix rares vegades, segons la literatura mèdica existent fins ara.[370][371][372] Pot ocórrer en persones joves sense patologies prèvies.[373] S'ha registrat diversos casos de pericarditis aguda i tamponament cardíac en pacients infectats pel SARS-CoV-2.[374] Les persones amb COVID-19 tenen un major risc de sobrir una síndrome coronària aguda que les hospitalitzades per altres malalties. No és una complicació gaire comuna, però el seu pronòstic és dolent, tant a molt curt termini com a tres mesos.[375]

Es desconeix si el SARS-CoV-2 és capaç d'envair el sistema nerviós. El virus no es detecta al SNC de la majoria de pacients amb COVID-19 amb problemes neurològics. No obstant això, el SARS-CoV-2 s'ha detectat a nivells baixos al cervell dels pacients que van morir per COVID-19, però cal confirmar aquests resultats.[376] El SARS-CoV-2 pot causar insuficiència respiratòria a través de l'afectació del tronc cerebral, ja que s'ha descobert que altres coronavirus envaeixen el SNC. Tot i que s'ha detectat virus en el líquid cefalorraquidi de mostres post mortem i en subjectes amb símptomes de desmielinització,[377] el mecanisme exacte pel qual envaeix el sistema nerviós central encara no està clar i pot implicar primer una invasió de nervis perifèrics donats els baixos nivells d'ECA2 al cervell.[378] El virus també pot entrar al torrent sanguini des dels pulmons i creuar la barrera hematoencefàlica per accedir al SNC, possiblement dins d'un leucòcit infectat per un mecanisme de "cavall de Troia"[376][379] o bé -quan provoca una afectació intestinal- danyant de manera indirecta la zonulina de les unions estretes que segellen la BHE.[380]

Immunopatologia

[modifica]

Tot i que el SARS-COV-2 té un tropisme especial per a les cèl·lules epitelials que expressen ECA2 de les vies respiratòries,[381] quan la infecció progressa el fenomen no es limita tan sols a elles.[382] Un estudi post mortem realitzat per investigadors alemanys ha demostrat la presència del virus en un 77% dels cors, un 77% dels fetges, un 62% dels ronyons, un 38% dels cervells i un 36% de les mostres de sang pertanyents als cadàvers objecte de l'anàlisi.[383] En una altra sèrie estatunidenca d'autòpsies de persones mortes per la malaltia es va identificar biomolecularment el SARS-CoV-2 en una gran quantitat de teixits extrapulmonars, entre ells l'esplènic, el prostàtic, l'uterí, el colònic o el de la glàndula tiroide. L'examen evidencià una gran heterogeneïtat en els efectes citopàtics del virus i la càrrega viral de diferents òrgans, fins i tot entre els d'un mateix individu.[384] El dany de múltiples tipus cel·lulars concorda amb els signes d'hiperinflamació sistèmica que mostren molts dels pacients amb COVID-19 greu. A banda d'això, en les persones hospitalitzades s'han trobat elevacions d'interleucines (IL-2, IL-7, IL-6), factor estimulant de colònies de granulòcits i macròfags (GM-CSF),[385] quimiocines (CXCL10 i MCP-1), proteïnes inflamatòries dels macròfags (MIP-1α)[386] i el factor de necrosi tumoral α (TNF-α),[387] que són indicatius de la síndrome d'alliberament de citocines (SAC) i suggereixen una immunopatologia subjacent.[61]

Addicionalment les persones amb COVID-19 i síndrome del destret respiratori agut (SDRA) tenen els biomarcadors sèrics clàssics elevats de la SAC, incloent: proteïna C reactiva (PCR), lactat deshidrogenasa (LDH), dímer-D, factor VIII i ferritina.[388][389][390] S'ha observat que els individus amb xifres altes de ferritina sèrica en el moment del seu ingrés en l'UCI tenien més possibilitats d'un curs funest. Per contra, les dels supervivents foren unes tres vegades menors.[391]

La inflamació sistèmica dona lloc a la vasodilatació, permetent una infiltració inflamatòria limfocítica i monocítica del pulmó i del cor. En particular, es va demostrar que els limfòcits T secretors de GM-CSF es correlacionen amb el reclutament de monòcits inflamatoris que secreten IL-6 i una patologia pulmonar severa en pacients COVID-19.[392] També s'han descrit en altres òrgans infiltrats limfocítics a l'autòpsia.[393]

Diagnòstic

[modifica]

Diagnòstic analític

[modifica]
Obtenció d'un frotis nasofaringi per la PCR.

L'OMS ha publicat diversos protocols de prova de la malaltia.[394][395] Les proves utilitzen la reacció en cadena de la polimerasa, concretament la RT-PCR.[396] Les mostres respiratòries són per frotis nasofaringi[397] i orofaríngic.[398] Els resultats estan generalment disponibles en poques hores a dies[399][400] De vegades, especialment si només provenen de mostres del tracte respiratori superior i existeix un alt grau de sospita clínica, s'han d'interpretar amb cautela quan són negatius.[401][402] Les proves "ràpides" de detecció poden ser de detecció de l'antigen del virus[403] o de detecció d'anticossos (immunoglobulines IgG/IgM).[404] Les primeres tenen un cost baix, moderada sensibilitat i poden servir pel triatge ràpid de pacients que acudeixen a urgències en cas de no poder efectuar al moment proves biomoleculars;[405] i les segones no estan indicades en el diagnòstic de la malaltia (però sí per saber si s'ha passat o si el pacient s'està recuperant, en produir immunoglobulines).[406][407][408] Un equip de recerca xinès ha proposat l'ús de la RT-LAMP (reverse transcription-loop-mediated isothermal amplification) com a mètode de diagnòstic biomolecular ràpid en comptes de la RT-PCR convencional.[409] S'han desenvolupat tests millorats basats en la tècnica RT-LAMP que amplifiquen només les regions genòmiques ORF8 i N del SARS-CoV-2, aconseguint així una notable reducció del cost del procediment i el fet que sigui possible obtenir el resultat in situ sense portar-los a un laboratori especialitzat.[410][411] Quan cal fer el seu seguiment epidemiològic amb rapidesa, la integració de la RT-LAMP en bioxips microfluídics pot ser una eina molt útil per detectar l'ARN del virus en mostres d'aigües residuals.[412]

Segons una revisió amb metanàlisi efectuada per especialistes brasilers, la RT-PCR en esput constitueix a hores d'ara l'estàndard d'or per la diagnosi de la malaltia.[413] A més de les tecnologies esmentades abans, s'han implementat altres tècniques de detecció molecular del SARS-CoV-2, entre les quals destaca el sistema basat en el mètode CRISPR anomenat SHERLOCK (specific high-sensitivity enzymatic reporter unlocking).[414]

Científics israelians han portat a terme una prova de concepte sobre la creació d'un nou sistema electrònic (eNose) capaç de detectar en temps real la infecció per SARS-CoV-2 en persones simptomàtiques i asimptomàtiques, basat en la identificació dels compostos orgànics volàtils que desprenen les cèl·lules afectades pel virus del tracte nasal intern dels individus amb COVID-19.[415] Altres investigadors estan efectuant experiments amb gossos especialment ensinistrats per tal d'emprar la seva gran sensibilitat olfactiva com a eina ràpida de cribratge, sobretot en llocs on hi ha una alta afluència de persones.[416]

Avaluació clínica

[modifica]

També es pot diagnosticar la infecció a partir d'una combinació de símptomes, factors de risc[417] i una tomografia computada (TC) toràcica que mostra característiques de la pneumònia.[418] Així, en les directrius de diagnòstic publicades per l'Hospital Zhongnan de la Universitat de Wuhan es van suggerir mètodes per detectar infeccions basades en característiques clíniques i risc epidemiològic; es tractava d'identificar persones que tenien almenys dos dels símptomes/signes següents a més d'un historial de viatges a Wuhan o contacte amb altres persones infectades: febre, imatge de pneumònia, recompte normal o leucopènia, o limfopènia.[419]

Tomografia computada (TC), en tall frontal, mostrant les condensacions corresponents a una pneumònia bilateral per COVID.
TC en tall horitzontal, de múltiples condensacions pneumòniques inicials.
TC amb condensacions més evidents, en la fase de progressió ràpida.

Un estudi publicat en línia per un equip de l'Hospital Tongji de Wuhan el 26 de febrer de 2020 indicà que una exploració de COVID-19 amb TC de tòrax tenia aleshores més sensibilitat (98%) que la RT-PCR (71%).[420] Els resultats falsos negatius poden ser el resultat d'un error de l'equip diagnòstic de laboratori (el termociclador que efectua la RT-PCR) o causats per problemes de qualitat en la mostra a analitzar. També s'han notificat resultats falsos positius.[421]

Una revisió bibliogràfica de març del 2020 va concloure que "les radiografies de tòrax tenen poc valor diagnòstic en les primeres etapes, mentre que els resultats de la tomografia computada poden estar presents fins i tot abans de l'aparició dels símptomes".[422] Les proves d'imatge estan indicades prioritàriament en els pacients que mostren un estat respiratori precari.[423] Encara que la radiografia simple de tòrax és menys sensible que la TC, aporta una gran informació sobre el curs de la malaltia en els malalts hospitalitzats. Es convenient l'ús d'equips portàtils per tal de limitar la disseminació nosocomial del virus.[424]

Juntament amb les proves de laboratori, la TAC toràcica pot ser útil en la diagnosi de la COVID-19 en individus amb una sospita clínica elevada d'infecció, però no es recomana com a cribratge rutinari.[422][425] Les opacitats en vidre esmerilat multilobars, bilaterals, amb distribució perifèrica, asimètrica i posterior són freqüents en la infecció primerenca.[426][427] La consolidació del parènquima pulmonar, les opacitats lineals i el signe d'halo invers[428][429] són altres troballes radiològiques. Aquest signe en particular es correlaciona amb els anells moderadament hiperintensos (més brillants que el teixit pulmonar) que s'observen en les seqüències T2 de les ressonàncies magnètiques nuclears de tòrax.[430] En un primer moment, les lesions estan situades solament en un pulmó, però són bilaterals en un 88% dels pacients a mesura que la malaltia avança,[431] amb una distribució perifèrica, asimètrica i posterior de dominància subpleural,[422] un engruiximent septal lobular (les separacions entre els lòbuls pulmonars), ocupació alveolar i consolidació pulmonar d'intensitat variable,[432][433] la qual afecta a més segments i lòbuls del que és habitual en altres pneumònies víriques.[434] En certs casos crítics de pneumònia bilateral greu causada pel SARS-CoV-2, s'ha observat l'aparició d'un hematoma retroperitoneal espontani.[435] L'examen ultrasonogràfic dels pulmons en pacients amb insuficiència respiratòria és un mètode senzill que ajuda a determinar precoçment signes de pneumònia intersticial[436] i el risc que tenen aquests malalts de patir futures complicacions greus.[437][438]

Els nivells baixos d'oxigen detectats mitjançant un pulsioxímetre és un mètode per a aquelles persones amb pneumònia asimptomàtica; el qual ofereix un diagnòstic ràpid, de baix cost i molt senzill pel seguiment de la hipoxèmia respecte a les TCs. S'han notificat casos d'hipòxia silenciosa amb pacients amb COVID-19 que no presentaven dispnea o tos, tot i que els seus nivells d'oxigen s'havien reduït fins al punt de presentar ja un alt risc de síndrome del destret respiratori agut (SDRA).[439]

Com a troballes no específiques, els exàmens de sang han demostrat generalment un baix nombre de leucòcits (leucopènia i limfopènia),[9][440] uns nivells elevats de dímer-D,[61] i -especialment en casos que tenen simptomatologia cardíaca- de la proteïna C reactiva (PCR)[441] i les troponines.[442]

S'han creat diferents puntuacions clíniques basades en símptomes/signes, paràmetres de laboratori i imatges per identificar els individus amb probable infecció per SARS-CoV-2 o per valorar la gravetat dels pacients que sofreixen la COVID-19.[443][444][445]

A finals de 2019, l'OMS va indicar que s'utilitzessin els codis de la CIM-10 d'emergència U07.1 per morts per la infecció del SARS-CoV-2 confirmada per laboratori i el codi U07.2 per morts per la COVID-19 clínica o epidemiològica sense confirmació pel laboratori.[446]

Anatomia patològica

[modifica]

Hi ha poques dades sobre les lesions microscòpiques i la fisiopatologia de la COVID-19.[447][448][449] Se sap que en mostres de la mucosa nasofaríngica d'individus morts a l'UCI el virus manté la seva infectivitat unes 35 hores després de la defunció.[450] Els principals resultats anatomopatològics de l'autòpsia són:[451]

Algunes d'aquestes troballes post mortem són similars a les d'autòpsies fetes en cadàvers d'infectats pel SARS-CoV i el MERS-CoV.[465]

Pronòstic

[modifica]

La gravetat de COVID-19 varia. La malaltia pot tenir un curs lleu amb pocs símptomes o sense, semblant-se a altres malalties respiratòries superiors com ara el refredat comú. Els casos lleus normalment es recuperen en dues setmanes, mentre que els que tenen malalties greus o crítiques poden trigar de tres a sis setmanes a recuperar-se. Entre els que han mort, el temps des de l'aparició de símptomes fins a la mort ha estat de dues a vuit setmanes.[236] Es considera probable el fet que certes particularitats genètiques tinguin relació amb les diferències entre individus respecte a la susceptibilitat infecciosa i la prognosi de la COVID-19.[466][467]

Segons l'OMS, basada en l'anàlisi de 44.000 casos de COVID-19 a la província de Hubei, al voltant del 80% de les persones presentaven una forma lleu de la malaltia, el 14% va desenvolupar malalties més greus com la pneumònia, el 5% tenien malaltia crítica i el 3,7% foren fatals.[468][469]

Alguns estudis han trobat que la proporció entre neutròfils i limfòcits pot ser útil en el cribratge precoç de l'empitjorament.[470] El temps de protrombina prolongat i els nivells elevats de proteïna C reactiva en ingressar a l'hospital s'associen a un curs sever de COVID-19 i amb un trasllat a la UCI.[471][472] En pacients amb pneumònia per COVID-19 greus o crítics, els nivells sèrics de mioglobina i de troponina poden ser útils com a elements predictius d'un curs fatal.[473]

Quant als reingressos hospitalaris, aproximadament el 9% de 106.000 persones van haver de reingressar en un termini de dos mesos després de l'alta. La mitjana de readmissió va ser de vuit dies des de la primera visita a l'hospital. Hi ha diversos factors de risc que s'han identificat com a causa d'ingressos múltiples en un centre hospitalari, com l'edat avançada (majors de 65 anys) i la presència d'una afecció crònica com diabetis, MPOC, insuficiència cardíaca o malaltia renal crònica.[474][475]

Els nens representen una petita proporció dels casos notificats, amb aproximadament un 1% dels casos en menors de 10 anys i un 4% de 10 a 19 anys.[98] És probable que tinguin símptomes més lleus i una menor incidència de la forma greu de COVID que els adults.[476][477]

Un estudi multinacional europeu sobre nens hospitalitzats publicat en línia a The Lancet Child & Adolescent Health el 25 de juny de 2020 va trobar que al voltant del 8% dels nens ingressats necessitaven cures intensives. Quatre d'aquests 582 nens (0,7%) van morir, però la taxa de mortalitat real podria ser "substancialment inferior" ja que els casos més lleus que no van sol·licitar ajuda mèdica i no van ser inclosos en l'estudi.[478][479]

Una revisió sistemàtica i metanàlisi de 27 articles científics, publicada al novembre de 2020, va trobar que la deficiència de vitamina D no implicava un risc més elevat de tenir COVID-19, però indicant que hi havia associacions positives entre la deficiència de vitamina D i la gravetat de la malaltia, incloent augments del 80% en les taxes d'hospitalització i mortalitat.[480]

Alguns estudis assenyalen la correlació entre nivells baixos de colesterol HDL i un pitjor pronòstic.[481]

Mortalitat

[modifica]

Les taxes de mortalitat estan molt relacionades amb l'edat. En els menors de 50 anys, el risc de mort és inferior al 0,5%, mentre que en els majors de 70 anys supera el 8%.[482][483][484] Segons una anàlisi dels CDC, el risc de mort per grups d'edat als Estats Units és del 0,003%, del 0,02%; 0,5% i 5,4% per als grups d'edat de 0-19, 20-49, 50-69 i 70 o més, respectivament.[485][486]

Edat IFR
0-19 0,003%
20-49 0,02%
50-69 0,5%
70 o més 5,4%

Són molts els factors que poden determinar la mortalitat d'una regió, com -per exemple- la disponibilitat de recursos mèdics, el nivell atmosfèric de diòxid de nitrogen[487] o la socioeconomia.[488] Les estimacions de la mortalitat per la COVID-19 varien a causa d'aquestes diferències regionals,[489] però també a causa de dificultats metodològiques. La no inclusió de casos lleus pot fer que es sobreestimi la taxa de letalitat.[490]

Estimacions actuals

[modifica]

La Unitat de Bioestadística del MRC (Medical Research Council) de la Universitat de Cambridge actualment (a novembre de 2020) utilitza les següents estimacions de la taxa de letalitat inclosos els asimptomàtics (IFR) per edat, per pronosticar les defuncions per Covid-19 a Anglaterra durant els 28 dies següents.[491] [492]

Edat IFR
0-4a 0,00051%
5-14a 0,0017%
15-24a 0,0034%
25-44a 0,027%
45-64a 0,37%
65-74a 2,3%
Més de 75a 15%
Mitjana 0,69%

Comorbiditats

[modifica]

Entre els que van morir, molts tenien comorbiditats preexistents, com obesitat,[493][494][495] hipertensió arterial,[496] diabetis,[497] asma,[498] malaltia pulmonar obstructiva crònica,[499] malalties cardiovasculars[500] i tabaquisme[501][493] (fossin fumadors actius o exfumadors).[502][503] Si algú amb problemes respiratoris previs a la infecció contrau la COVID-19, té un major risc de presentar símptomes greus que aquells que no els tenen.[504] En un estudi italià publicat a principis d'abril de 2020 es va trobar que un 97% dels casos fatals tenia una comorbiditat, sent la mitjana de comorbiditats en aquest grup de 2,7[505] i el temps mitjà entre l'aparició dels símptomes i la mort de deu dies, dels quals cinc foren sota hospitalizació. Tot i això, els pacients traslladats a la UCI tenien un temps mitjà de set dies entre l'hospitalització i la mort.[505] En un estudi xinès inicial es va trobar que el temps mitjà des dels símptomes inicials fins a la mort va ser de 14 dies (rang entre 6 i 41 dies).[506] Una avaluació feta per la Comissió Nacional de Salut (NHC) de la Xina estimà que els homes tenien una taxa de mortalitat del 2,8%, mentre que les dones tenien una taxa de mortalitat de l'1,7%.[507] En els menors de 50 anys el risc de mort és inferior al 0,5%, mentre que en els majors de 70 anys supera el 8%.[507] El 26 de febrer de 2020 no hi va haver cap mort amb menys de 10 anys.[507]

També se suposa que els immunodeprimits tenen un major risc de patir la COVID-19 de forma greu.[508] Una investigació monocèntrica belga que va examinar les infeccions per COVID-19 en una sèrie de 22 receptors de trasplantament de ronyó hospitalitzats va trobar una taxa de mortalitat d'un 11%.[509] Altres autors, basant-se en els resultats de 66 casos pertanyents a dos hospitals de referència de París, augmenten aquest percentatge fins al 24%.[510]

L'agost de 2020, els CDC van advertir que les infeccions per tuberculosi podrien augmentar el risc de malalties greus o de mort. L'OMS va recomanar que els pacients amb símptomes respiratoris es detectessin ambdues malalties, ja que donar positiu a COVID-19 no podia descartar les coinfeccions per micobacteris. Algunes projeccions han estimat que la reducció de la detecció de la tuberculosi a causa de la pandèmia podria donar lloc a 6,3 milions de casos addicionals de tuberculosi i 1,4 milions de morts relacionades amb la tuberculosi el 2025.[511]

Entre les coinfeccions víriques associades amb major freqüència a un curs desfavorable de la malaltia destaquen les del virus sincicial respiratori i les del virus de l'influenza A.[512]

Els individus diagnosticats d'esquizofrènia abans de la infecció, tenen un risc de mortalitat per COVID-19 significativament major que els que sofreixen altres tipus de trastorns psiquiátrics.[513]

Factors genètics

[modifica]

Un estudi va concloure que "el risc de COVID-19 greu era un 45% més elevat per a les persones amb sang tipus A que per a les que tenien altres tipus de sang".[514][515] Aquest fet és conseqüència de l'afinitat que té el virus per unir-se als antígens expressats en les cèl·lules respiratòries d'individus del grup A.[516] Diversos treballs apunten cap a la possibilitat que els subjectes de grup sanguini O siguin menys susceptibles a la infecció[517] i que els de grup B mostrin un major risc de complicacions hematològiques de tipus trombòtic.[518] Altres estudis suggereixen que l'existència de determinats polimorfismes en els enzims ECA2 i TMPRSS2[519] seria un altre factor implicat en aquestes diferències individuals.[520]

També s'han trobat que de les persones que desenvolupen una COVID-19 greu per afectació de l'interferó tipus I:[521][522]

  • Més del 10% tenen anticossos ―autoanticossos― equivocats que ataquen el sistema immunitari en lloc del virus que causa la malaltia. El 95% d'aquests pacients eren homes.
  • Un altre 3,5% porta un tipus específic de mutació genètica que afecta la immunitat.

L'anàlisi comparativa del genoma complet d'una àmplia cohort de pacients crítics ingressats en UCIs del Regne Unit amb el de la població general, ha permès identificar diferències en set gens -tots implicats en les funcions del sistema immunitari- entre els dos grups. Les persones que evolucionen cap a les formes més serioses de la COVID-19 presenten per una banda anomalies en els gens IFNAR2,[523] OAS1, OAS2 y OAS3 que disminueixen la seva capacitat de defensa precoç contra les infeccions víriques i per una altra en els TYK2,[524] CCR2 y DPP9, els quals provoquen una reacció inflamatòria excessiva a mesura que la malaltia progressa.[525] Han estat descobertes dues variants deletèries del gen TLR7 que podrien predisposar al desenvolupament de COVID-19 greu en determinats homes joves sans.[526]

A més a més, el resultat d'una recerca efectuada per experts austríacs indica que els pacients amb COVID-19 greu tributària d'hospitalització mostren una absència parcial o total del receptor NKG2C de les cèl·lules NK, mentre que aquesta característica genètica del sistema immunitari no es veu quasi mai en els que presenten símptomes lleus de la malaltia.[527]

El consorci de científics COVID-19 Host Genetics Initiative ha identificat tretze regions genètiques associades amb la susceptibilitat i la gravetat de la infecció per SARS-CoV-2. Algunes d'elles estan també implicades en la gènesi de diverses malalties inflamatòries o autoimmunitàries, tant d'índole pulmonar com no.[528] Se sap que entre el 10%-15% dels malalts crítics amb pneumònia per COVID-19 presenten autoanticossos conta interferons de tipus I, un fet suggestiu de la preexistència de mecanismes d'autoimmunitat com a factor coadjuvant del desenvolupament de les formes més lesives de la infecció en determinats individus.[529]

Efectes a llarg termini

[modifica]

A més llarg termini, l'autoritat hospitalària de Hong Kong va trobar una caiguda del 20% al 30% en la capacitat pulmonar en algunes persones que es van recuperar de la malaltia i que havien presentat una afectació pulmonar.[530] També pot dur a una síndrome post-cures intensives per a algunes persones que s'haurien recuperat.[531][532]

Alguns estudis inicials[533][534] suggereixen que entre 1 de cada 5 i 1 de cada 10 persones amb COVID-19 experimentaran símptomes que duraran més d'un mes. La majoria dels ingressats a l'hospital amb malalties greus informen de problemes a llarg termini, entre ells fatiga, palpitacions, artràlgies, dispnea, febrícula, mareig,[535] dolor toràcic[536] i artritis reactiva.[537] Hi ha casos en els quals es convenient l'ús de fisioteràpia i estimulació elèctrica neuromuscular per tal de recuperar les funcions del múscul esquelètic danyades per la malaltia.[538]

El 30 d'octubre de 2020, el cap de l'OMS, Tedros, va advertir que "per a un nombre significatiu de persones, el virus COVID presenta una sèrie d'efectes greus a llarg termini". Descrigué el vast espectre de símptomes del COVID-19 que fluctuen amb el pas del temps com a "realment preocupant". Un espectre que va des de la fatiga, la tos i la sensació de falta d'aire, fins a la inflamació i lesions dels principals òrgans, inclosos els pulmons i el cor, i també efectes neurològics i psicològics. Els símptomes sovint es superposen i poden afectar qualsevol sistema del cos. S'han registrat atacs cíclics de fatiga, mals de cap, mesos d'esgotament complet, canvis bruscs d'humor i altres símptomes d'intensitat molt variable en les persones infectades. Tedros ha subratllat que, per tant, la immunitat de grup és "moralment inconscient i inviable".[539]

Immunitat

[modifica]

La resposta immunitària dels humans es produeix com a conseqüència d'una combinació de la immunitat mitjançada per cèl·lules i la producció d'anticossos,[540] igual que amb la majoria d'altres infeccions.[541] Atès que el SARS-CoV-2 és un patogen que afecta a la població humana només des del desembre del 2019, es desconeix si la immunitat és duradora en les persones que es recuperen de la malaltia.[542] La presència d'anticossos neutralitzants a la sang es correlaciona fortament amb la protecció contra la infecció, però el nivell d'anticossos neutralitzants disminueix amb el pas del temps. Aquells que havien passat una malaltia asimptomàtica o lleu tenien nivells indetectables d'anticossos neutralitzants dos mesos després de la infecció. En un altre estudi, el nivell d'anticossos neutralitzants es va reduir quatre vegades entre un i quatre mesos després de l'aparició dels símptomes. Tanmateix, la manca d'anticossos a la sang no significa que els anticossos no es produeixin ràpidament després de la reexposició al SARS-CoV-2. Els limfòcits B de memòria específiques per a les proteïnes S i la nucleocàpsida del SARS-CoV-2 duren almenys sis mesos després de l'aparició dels símptomes.[542]

No obstant això, s'han informat de 15 casos de reinfecció amb SARS-CoV-2 mitjançant criteris estrictes de CDC que requereixen la identificació d'una variant diferent de la segona infecció. És probable que hi hagi molta més gent que s'hagi reinfectat amb el virus. La immunitat de grup no eliminarà el virus si la reinfecció és freqüent. Alguns altres coronavirus que circulen a les persones són capaços de reinfectar al cap d'un any aproximadament.[543] Emperò, el 3 de març de 2021 els científics van informar que una variant molt més contagiosa de la COVID-19, la variant Gamma es podria associar a reinfecció després de la recuperació d'una infecció anterior per COVID-19.[544][545]

Segons un estudi publicat a la revista Cell, les persones que cursen amb una COVID-19 greu tenen respostes immunitàries antivíriques notablement reduïdes en la nasofaringe, lloc on es produeix la primera trobada entre l'organisme i el SARS-CoV-2.[546]

Les probabilitats d'aconseguir una immunitat de grup efectiva contra el SARS-CoV-2 són baixes, ja que és pràcticament impossible que tothom arreu del món es vacuni i el virus pot mutar cap a variants més transmissibles en poc temps.[547] A més, la immunització proporcionada per les vacunes no és completa ara per ara, sent difícil preveure la protecció que donarien a mig i llarg termini davant noves soques del patogen.[548] Per aquests motius hi ha experts que creuen possible el fet que la COVID-19 es transformi en una malaltia estacional recurrent com la grip comuna,[549][550] una circumstància amb importants repercussions pels sistemes de salut pública i els seus plans vacunals.[551]

Tractament

[modifica]

S'ha recomanat una higiene personal, un estil de vida saludable[552] i una dieta sana per millorar la immunitat.[553][554]

Una metanàlisi de deu assajos clínics publicada a la revista JAMA ha posat de manifest la ineficàcia del tractament immunoglobulínic amb transfusions de plasma de persones convalescents de la infecció, ja que no redueix la mortalitat ni aporta beneficis significatius per als malalts hospitalitzats.[555]

Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties recomanen que els pacients sospitosos de ser positius pel virus del SARS-CoV-2 portin una màscara facial senzilla per atenuar així la propagació.[556]

Fàrmacs

[modifica]

S'estan investigant nombrosos medicaments candidats, però la dexametasona i el remdesivir són els únics medicaments amb benefici clínic demostrat en assaigs controlats aleatoris.[557]

Pels símptomes

[modifica]

Els símptomes es tracten amb mesures de suport.[558]

Per als símptomes, alguns professionals mèdics i serveis de salut pública recomanen paracetamol sobre l'ibuprofèn per a ús de primera línia.[559][560][561] L'OMS i els NIH no s'oposen a l'ús de fàrmacs antiinflamatoris no esteroidals (AINE) com l'ibuprofèn per als símptomes[562] i la FDA diu que actualment no hi ha proves que els AINEs empitjorin la COVID-19.[563][564] Un creixent nombre d'evidències dona suport a aquesta opinió.[565]

Tot i que s'han plantejat preocupacions teòriques sobre els IECA i els ARA II, a 19 de març del 2020, no hi ha suficients dades per justificar l'aturada d'aquests antihipertensius.[566][567] Un estudi publicat el 22 d'abril a la revista mèdica estatunidenca Circulation Research mostrava que els pacients amb hipertensió arterial i COVID-19 tenien una menor mortalitat per totes les causes quan prenien aquests medicaments.[568]

Hi ha experts que indiquen que l'ús de certs corticoides inhalats (budesonida)[569] durant la fase inicial de la infecció podria ser efectiu per limitar el desenvolupament de símptomes greus.[570][571]

Antivírics

[modifica]
Remdesivir
A finals d'octubre de 2020, el remdesivir era l'únic medicament aprovat per la FDA amb una indicació específica per tractar el COVID-19.[572][573] A Austràlia i a la Unió Europea, el remdesivir (Veklury) està indicat per al tractament del COVID-19 en adults i adolescents de dotze o més anys amb un pes corporal mínim de 40 quilograms amb pneumònia que requereix oxigen suplementari.[574][575][576][577]
A mitjans de desembre de 2020, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va ratificar la seva recomanació condicional contra el tractament amb remdesivir per a pacients hospitalitzats, independentment de la gravetat (basada en les dades de l'assaig clínic Solidaritat).[578] No obstant això, hi ha hospitals que avaluen positivament la seva experiència real amb el fàrmac.[579]
L'1 de maig de 2020, la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units va donar al medicament una autorització d'ús d'emergència (EUA) per a persones hospitalitzades amb COVID-19 sever.[580] El 28 d'agost de 2020, la FDA va ampliar els EUA per remdesivir per incloure tots els pacients hospitalitzats amb sospita o confirmació de laboratori de COVID-19, independentment de la gravetat de la seva malaltia.[581] Remdesivir va ser aprovat per a ús mèdic als Estats Units l'octubre de 2020.[582][572] És el primer tractament per al COVID-19 aprovat per la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units.[572] Està indicat el seu ús hospitalari en adults i adolescents de dotze anys o més amb un pes corporal mínim de 40 quilograms per al tractament de COVID-19 (200 mg per via endovenosa el primer dia d'administració i 100 mg diaris fins a nou dies addicionals), així com en pacients pediàtrics d'entre 3,5 i 40 quilograms (5 mg/kg el primer dia i 2,5 mg/kg a partir del segon dia).[583][584] Administrat precoçment durant tres dies a malalts simptomàtics ambulatoris disminueix d'una manera molt significativa el seu risc d'ingrés hospitalari i mort.[585]
Molnupiravir
Aquest fàrmac d'administració oral actua induint una mutagènesi letal[586] en el SARS-CoV-2 que inhibeix la seva capacitat de reproduir-se.[587] Segons els assajos clínics efectuats, limita molt significativament el risc d'ingrés i mort dels pacients amb COVID-19 moderada o lleu.[588] El medicament ha aconseguit l'aprovació de l'Agencia reguladora de productes sanitaris del Regne Unit[589] i l'EMA li ha atorgat l'autorització d'ús d'emergència.[590]

Antiinflamatoris

[modifica]
Glucocorticoides sistèmics
Els glucocorticoides (com la dexametasona) no són recomanables a menys que la malaltia es compliqui amb una síndrome del destret respiratori agut.[591][592] Si bé no hi ha un consens sobre si augmenten la supervivència del malalt o no, diversos estudis observacionals han posat l'accent sobre la millora simptomatològica i del nivell d'oxigenació que produeixen quan s'administren a determinats individus en aquestes circumstàncies, unes troballes que cal interpretar amb cautela.[593]
El setembre de 2020, l'Agència Europea de Medicaments (EMA) va aprovar l'ús de dexametasona en adults i adolescents (a partir de dotze anys i amb un pes mínim de 40 kg que requereixen oxigenoteràpia suplementària.[594]
Baricitinib
Al novembre de 2020, la FDA va concedir una autorització d'ús d'emergència (EUA)[d] perquè el fàrmac baricitinib fos administrat a determinats pacients hospitalitzats amb sospita o confirmació de COVID-19, però només juntament amb remdesivir.[595] En un únic assaig clínic, es va demostrar que aquesta teràpia combinada tenia un efecte beneficiós petit, però estadísticament significatiu, sobre els resultats de pacients hospitalitats en comparació amb l'administració de remdesivir sol.[596] L'ús de baricitinib estava restringit a adults i nens de dos anys o més que necessitessin oxigen suplementari (ventilació mecànica o ECMO).[595]
Tocilizumab
Després d'uns resultats inicials aparentment bons, la informació contradictòria obtinguda d'assajos clínics posteriors basats en l'ús compassiu del fàrmac administrat a malalts greus de COVID-19 ha fet que es qüestioni la seva eficàcia.[597][598]
Ruxolitinib
Aquest inhibidor de la Janus cinasa[599] s'ha emprat també com a medicació antiinflamatòria d'ús compassiu en malalts amb SDRA greu,[600] especialment si no responen bé als corticoides[601] i les possibilitats d'administració de fàrmacs alternatius són limitades.[602]

Prevenció de la trombosi

[modifica]

S'ha observat que els medicaments per prevenir la coagulació de la sang[355] i la teràpia anticoagulant amb heparina de baix pes molecular s'associen amb un curs més favorable de la COVID-19 greu que mostra signes de coagulopatia (elevació del dímer-D)[603] i, per tant, també a un increment del temps de supervivència dels malalts que presenten aquest problema.[604][605]

Oxigenoteràpia

[modifica]

La majoria de casos de COVID-19 no són prou greus per a requerir ventilació mecànica (ajuda artificial per a respirar),[606][607] llavors amb una oxigenoteràpia amb ulleres nasals o mascareta serà suficient.[608] Pot ser convenient complementar l'administració d'oxigen amb la de solucions de piruvat de sodi nebulitzades.[609]

Ventilació mecànica

[modifica]

Tot i la poca informació publicada (a març del 2020), el 26% dels pacients hospitalitzats amb la COVID-19 requereixen d'ingrés a l'UCI, dels quals un 47% requeriran ventilació mecànica i un 11% suport amb oxigenació per membrana extracorpòria, és a dir, al voltant del 4% del total de pacients hospitalitzats.[610] La posició en decúbit pron en aquests pacients intubats redueix la seva mortalitat[611][612] sent una pràctica hospitalària especialment efectiva quan s'adopta de manera precoç.,[613]

Els respiradors haurien de tenir control de pressió i PEEP elevats[614] (que sovint no estan disponibles en els ventiladors més antics i de transport) per tal de maximitzar el lliurament d'oxigen alhora que es minimitza el risc de lesions pulmonars i pneumotòrax associades al respirador.[615][616]

Alguns metges recomanen l'ús de la ventilació mecànica invasiva perquè aquesta tècnica limita la propagació de vectors de transmissió aerosolitzada.[606] Els casos més greus són els més habituals en els adults més grans (els majors de 60 anys [606] i sobretot els majors de 80 anys).[617] Molts països desenvolupats no tenen prou llits hospitalaris per capita per afrontar una pandèmia que requereixi molts ingressos en un breu període, la qual cosa limita la capacitat del sistema sanitari d'absorbir la pujada sobtada del casos de COVID-19 prou greus per requerir hospitalització.[618][619] Aquesta capacitat limitada és un factor important de la necessitat d'aplanar la corba (per mantenir la velocitat amb què es produeixen nous casos i, per tant, el nombre de persones malaltes en un moment del temps).

ECMO

[modifica]

El protocol clínic del Ministeri de Sanitat Espanyol recomana l'ús d'oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO) per a pacients amb síndrome del destret respiratori agut (SDRA) els quals persisteixen amb insuficiència respiratòria aguda greu i importants dificultats de ventilació tot i haver seguit progressivament el protocol: oxigenoteràpia, ventilació mecànica no invasiva (VNI) i ventilació mecànica invasiva. S'indica l'ús d'ECMO veno-venosa a excepció que existeixi aturada cardíaca, valorant-se en aquest cas emprar la tècnica veno-arterial.[610] A Catalunya, els 4 principals centres hospitalaris de Barcelona, disposen d'aquesta tecnologia.[620] En alguns d'aquests malalts pot ser beneficiós complementar l'ECMO amb radioteràpia toràcica a dosis tolerables per tal de reduir la hiperinflamació dels pulmons.[621]

Des d'inicis del febrer de 2020, el personal sanitari de la Xina ha estat emprant l'ECMO com a suport complementari per a pacients que presenten pneumònia vírica aguda associada a la infecció per SARS-CoV-2 (COVID-19); quan, tot i la ventilació mecànica invasiva, els nivells d'oxigenació sanguínia es mantenen massa baixos (hipoxèmia) per a sostenir el pacient.[622] Els primers informes indiquen que ajuda a restaurar la saturació d'oxigen en sang dels pacients i a la reducció de víctimes mortals entre el 3% aproximadament dels casos greus en què s'ha utilitzat.[623][624][625]

Tecnologies de la informació

[modifica]

El febrer de 2020, la Xina va llançar una aplicació mòbil per tractar el brot de la malaltia.[626] Es demana als usuaris que introdueixin el seu nom i número d'identificació. L'aplicació és capaç de detectar un "contacte proper" mitjançant dades de vigilància i, per tant, un risc potencial d'infecció. Tots els usuaris també poden comprovar l'estat d'altres tres usuaris. Si es detecta un risc potencial, l'aplicació no només recomana l'auto-quarantena, sinó que també alerta els funcionaris sanitaris locals.[627]

S'utilitzen en molt països, -entre ells Corea, Taiwan i Singapur-[628] pel control sanitari de les persones infectades i els contactes amb aquestes, anàlisis de dades massives de dades recollides dels telèfons mòbils, incloent el seu seguiment GSM[629] i reconeixement facial.[630] El març del 2020, el govern israelià va permetre a les agències de seguretat fer un seguiment de les dades de telefonia mòbil de persones que suposadament tenien coronavirus. Es va prendre la mesura per fer complir la quarantena i protegir els que podrien entrar en contacte amb ciutadans infectats.[631] D'aleshores ençà, molts països han implementat apps per al rastreig de contactes.

El 18 de març, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa una aplicació mòbil per a fer una detecció i seguiment dels pacients amb COVID-19.[632]

Per una altra banda, la incorporació de la telemedicina als sistemes de cooperació mèdica i resposta sanitària durant aquesta crisi ha estat de gran ajuda des del seu inici,[633][634] particularment pel que fa a l'avaluació remota de les proves radiològiques.[635]

Suport psicològic

[modifica]

Les persones poden patir estrès, depressió o angoixa a causa de la quarantena, restriccions de viatge, efectes secundaris del tractament o por de la pròpia infecció.[636][637] Un col·lectiu molt afectat per aquestes alteracions psicoemocionals és el dels professionals de la salut.[638][639] Uns altres grups de persones particularment proclius a sofrir problemes psicològics similars relacionats amb la pandèmia són els familiars dels infectats,[640] com també -per diversos motius- les dones[641][642] i la gent gran.[643]

Prevenció

[modifica]
Corbes epidèmiques sense actuació de distanciació i amb actuació.

Com que no s'espera que una vacuna contra el SARS-CoV-2 estigui disponible abans del 2021,[644] una qüestió clau en la gestió de la pandèmia COVID-19 és intentar disminuir el pic de l'epidèmia i aplanar la corba epidèmica,[645] a través de diverses mesures que pretenen reduir la taxa de noves infeccions.[646][647] La disminució del nombre reproductiu bàsic, o "R0", ajuda a disminuir el risc de tensionar o col·lapsar els serveis sanitaris, permetent un millor tractament dels casos greus actuals i proporcionant més temps perquè es desenvolupi una vacuna i un tractament;[646] amb una "R0" inferior a 1 la infecció tendirà a desaparèixer i si és superior a 1 a augmentar.[648][649]

Les organitzacions sanitàries mundials han publicat mesures preventives per reduir les possibilitats d'infecció.[650] Les recomanacions són similars a les publicades per a altres coronavirus:[651][652][653]

  • Mantenir-se a distància de les altres persones: quedar-se a casa, evitar viatges i activitats públiques. Aquesta mesura es considera essencial per controlar l'expansió de la malaltia.[654]
  • Rentada de mans freqüent amb aigua i sabó i almenys durant 20 segons; no tocar-se els ulls, el nas o la boca amb les mans no rentades. També s'ha recomanat l'ús d'un desinfectant de mans a base d'alcohol amb almenys un 60% d'alcohol, però només quan l'aigua i el sabó no estan disponibles.[651][655] Estudis posteriors indiquen que una concentració del 30% d'etanol en aquest productes és l'òptima davant el SARS-Cov-2 i altres virus encapsulats.[656]
  • Tapar-se la boca en tossir o esternudar en un mocador de paper, i després llençar-lo a les escombraries; i si no es té un mocador a mà, fer-ho en el colze del braç doblat.
  • Inicialment es va recomanar l'ús de màscaretes només per a aquelles persones amb COVID-19 o sospitoses d'estar afectades, i també per a aquells que estiguessin cuidant algú amb una sospita d'infecció, però no per al públic en general.[657] Alguns països ja van recomanar (o obligar) que també les persones sanes portessin mascaretes, particularment a la Xina,[658][659] Hong Kong[660] i Tailàndia.[661] Per al Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) les màscaretes "... es podrien considerar especialment quan es visiten espais tancats amb gent ..." però "... només com a mesura complementària ...".[662] Així el seu ús s'ha anat fent extensiu (per a qualsevol persona) a Espanya,[663] Itàlia (la regió de la Llombardia),[664] Rússia,[665] els Estats Units,[666] Japó,[667] França[668] i el Regne Unit.[669]

L'acaparament i l'especulació amb les mascaretes, amb un preu de les mascaretes sis vegades superior al existent en circumstàncies normals, tres vegades el dels respiradors N95 i el doble el de la roba de protecció d'índole sanitària,[670] van empitjorar la possibilitat de posar-se-les. Per regla general les màscares N95 són d'un sol ús, però davant la magnitud de la crisis s'han publicat guies sobre els mètodes correctes a seguir si es necessari reutilitzar-les[671][672] o sobre la possibilitat d'utilitzar alternativament màscares elastomèriques.[673] Alguns experts sanitaris consideren que el fet de portar mascaretes no-mèdiques de qualitat i altres revestiments facials com bufandes o passamuntanyes és una bona manera d'evitar que les persones es toquin la boca i el nas, encara que no protegeixin contra un esternut o tos directes d'una persona infectada.[674] Segons un estudi de la Northeastern University la combinació de dues mascaretes (una quirúrgica i una altra de roba elaborada adequadament) augmenta la protecció davant el virus, al afegir una capa de filtratge més i ajustar-se millor a la cara.[675] Experiments realitzats per investigadors dels NIH de Bethesda indiquen que l'augment de la humitat de l'aire que s'inspira a través de les mascaretes podria ser un dels factors implicats en la minimització de la gravetat simptomatològica produïda quan s'empra aquest element protector.[676]

A molts països s'han implementat mesures de quarantena per a persones procedents d'altres indrets,[677] posant una particular atenció en les que arriben als seus aeroports.[678]

Especialment per a personal cuidador de grups de risc, com ara ancians, per tal d'ajudar a determinar quan caldria demanar assistència mèdica, és recomanable també enregistrar periòdicament dades mèdiques simples, com ara la temperatura amb un termòmetre i la saturació d'oxigen en sang amb dispositius com un pulsioxímetre.[679][680][681]

La detecció de persones que hagin passat la malaltia amb poca o nula simptomatologia és important degut a la possibilitat de ser vectors de la malaltia o per valorar-ne la necessitat del seu aïllament. Així les proves "ràpides", que es basen en la detecció de IgM i IgG en una mostra de sang del dit,[682] si bé no estarien indicats en el diagnòstic de la malaltia,[407][683] podrien ser útils en l'estudi epidemiològic i la valoració de la necessitat d'aïllament o distanciació social, en funció d'aquests marcadors d'immunitat al virus.[684][685]

Per als professionals sanitaris que cuiden pacients amb infecció confirmada o sospitada de COVID-19, els CDC recomanen col·locar el pacient en una habitació individual d'aïllament d'infecció per aire (amb pressió negativa si s'han de realitzar maniobres que puguin ocasionar aerosols, com poden ser aspiració de mocs o inducció de tossir per eliminar esputs),[686] a més d'utilitzar les mesures estàndard i de prevenció de contacte.[687] També s'aconsella als professionals mesures específiques en tornar a casa, com canviar-se la roba, apartar tot el que duen i dutxar-se.[688]

Vacunes

[modifica]

El vaccí contra la COVID-19 o vacuna contra la COVID-19[689] és una vacuna destinada a proporcionar immunitat adquirida contra la COVID-19. Abans de la pandèmia COVID-19, els treballs per desenvolupar una vacuna contra les malalties del coronavirus SARS i MERS van establir un coneixement considerable sobre l'estructura i la funció dels coronavirus, que van accelerar el desenvolupament ràpid durant principis del 2020 de variades plataformes tecnològiques per a una vacuna contra la COVID-19.[690] El 10 de gener de 2020, les dades de la seqüència genètica del virus SARS-CoV-2 es van compartir a través de GISAID i, el 19 de març, la indústria farmacèutica mundial va anunciar un compromís important per abordar la COVID-19.[691]

En els assaigs de fase III, diverses vacunes COVID-19 van demostrar eficàcia fins al 95% en la prevenció d'infeccions simptomàtiques COVID-19.[692]

Les autoritats reguladores nacionals han aprovat 40 vacunes per a ús públic:[693]

S'ha publicat un reduït nombre de casos de trombocitopènia i trombosis venoses a diferents localitzacions corporals després de l'administració de determinades vacunes.[694][695] Tot i ser un efecte advers seriós d'origen autoimmunitari,[696] es pot tractar amb èxit.[697]

Pel que fa als canvis cutanis que apareixen en la zona on s'injecten les vacunes, els més comuns són els corresponents a l'anomenat "Braç-Covid" (dolor transitori d'intensitat moderada i plaques eritematoses de mida diversa, ocasionalment amb un lleuger edema acompanyant, entorn de la puntura produïda per l'administració del fàrmac).[698] Altres manifestacions cutànies que coincideixen amb la vacunació sense una altra causa demostrable poden ser erupcions de tipus divers, reactivació del virus de l'herpes zòster o empitjorament d'una psoriasi prèvia.[699]

Equips de protecció individual

[modifica]
Quatre passos per posar-se un equip de protecció individual.[700] Amb quatre passos: bata, mascareta, protector ocular i guants

Els CDC han especificat el tipus d'equip de protecció individual que els proveïdors de salut haurien d'utilitzar quan atenen a pacients potencialment afectats per la COVID-19, així com l'ordre correcte de col·locació dels seus components: 1) bata,[701] 2) mascareta autofiltrant,[702][703] 3) protecció ocular,[704] 4) guants mèdics.[705]

El tractament de persones infectades pel virus inclou la presa de precaucions a l'hora d'aplicar maniobres terapèutiques, especialment quan es realitzen procediments que poden generar aerosols, com la intubació traqueal,[706] la ventilació manual[707] o l'administració de fàrmacs amb nebulitzador[708]

Per posar-se l'EPI: primer cal posar la bata, després la mascareta autofiltrant, seguit per les ulleres o protector facial, i finalment guants que cobreixen els canells de la bata.[709]

Neteja de superfícies

[modifica]

Les superfícies es poden descontaminar amb diverses solucions (un minut d'exposició al desinfectant aconsegueix una reducció logarítmica de 4 del nombre de microorganismes existents en una superfície d'acer inoxidable). Una d'elles inclou un 62-71% d'etanol (alcohol de la farmàcia), un 50-100% d'isopropanol (alcohol isopropílic), un 0,1% d'hipoclorit de sodi (lleixiu), un 0,5% de peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada) i un 0,2 –7,5 per cent de povidona iodada (Betadine® i similars). Altres solucions, com les de clorur de benzalconi i de gluconat de clorhexidina, són menys efectives. També es pot utilitzar la irradiació germicida ultraviolada.[710] Els CDC recomanen que si se sospita o es confirma un cas de COVID-19 en una instal·lació com ara una oficina o guarderia, totes les àrees com oficines, banys, zones comunes, equips electrònics compartits com tauletes, pantalles tàctils, teclats, comandaments a distància i els caixers automàtics utilitzats per les persones malaltes haurien de ser desinfectats.[711] Ara per ara, es creu que els temps de supervivència del SARS-CoV-2 sobre diverses superfícies sòlides estimats pels estudis de laboratori dissenyats en condicions controlades no es poden extrapolar a les existents en la vida real i que aquesta via de transmissió del virus té un paper molt secundari en la pandèmia.[712] Les guies dels CDC relacionades amb aquesta forma de disseminació de la COVID-19 van clarificar les seves primeres indicacions especificant que es tracta d'una ruta de contagi molt poc comuna.[713]

Distanciament físic de seguretat

[modifica]

El distanciament social (o, més adequadament, distanciament físic de seguretat) inclou accions de control de la infecció destinades a frenar la propagació de la malaltia minimitzant el contacte estret entre individus. Els mètodes inclouen confinaments (o "quarantena"); restriccions per viatjar; i el tancament d'escoles, llocs de treball, estadis, teatres o centres comercials. Les persones poden aplicar mètodes de distanciament social quedant-se a casa, limitant els viatges, evitant zones concorregudes, fent salutacions sense contacte i distanciant-se físicament dels altres.[677] Actualment, molts governs demanen o recomanen el distanciament a les regions afectades pel brot. La falta de cooperació amb mesures de distanciament en algunes zones ha contribuït a la propagació de la pandèmia.[714] Les recomanacions inicials incloïen mantenir una distància de dos metres d'altres persones fora de la unitat familiar. No obstant això, els resultats de la investigació d'un petit brot ocorregut en un restaurant de Corea del Sud amb dispositius d'aire condicionat al sostre van suggerir que eren inadequades, ja que un client s'infectà després d'una breu exposició (5 minuts) a 6 metres de distància de qui era el portador del virus.[715] En un estudi que va revisar la propagació del coronavirus en un restaurant de Guangzhou el 24 de gener, Any Nou xinès, els investigadors van trobar entre 21 comensals de tres famílies sense cap relació entre elles assegudes a tres taules adjacents que 10 havien contret la malaltia, el més llunyà dels infectats situat a 4,6 metres del pacient índex. Els corrents d'aire interior van facilitar el contagi al transportar les seves exhalacions contaminades amb el SARS-CoV-2.[716] El nombre màxim en aglomeracions recomanada per organismes governamentals dels Estats Units i organitzacions sanitàries es va reduir ràpidament de 250 persones (si no hi havia COVID-19 difós en una regió) a 50 persones, i més tard a 10. Una revisió de la Cochrane va trobar que la quarantena primerenca amb altres les mesures de salut pública són efectives per limitar la pandèmia. No obstant, la millor manera d'adoptar i relaxar les polítiques és incerta, ja que les condicions locals varien[677] i la necessitat d'interacció entre determinats grups d'individus depèn de molts factors.[717]

Els adults majors i aquells amb afeccions mèdiques subjacents, com ara diabetis, malalties del cor, malalties respiratòries, hipertensió i amb sistemes immunitaris compromesos, tenen un major risc de patir malalties i complicacions greus i els CDC els han aconsellat que es quedin a casa el màxim possible a les zones amb transmissió comunitària.

A finals de març de 2020, l'OMS i altres organismes sanitaris van començar a substituir l'ús del terme "distanciament social" per "distanciament físic", per aclarir que l'objectiu és reduir el contacte físic mantenint les connexions socials, ja sigui virtualment o a distància. L'ús del terme "distanciament social" havia donat lloc a implicacions que les persones haurien de mantenir un aïllament social total, en lloc d'encoratjar-les a mantenir-se en contacte per mitjans alternatius. Algunes autoritats i institucions han publicat directrius de salut sexual per respondre a la pandèmia, que inclouen recomanacions per tenir relacions sexuals només amb algú amb qui convisqueu i que no tingui el virus ni els símptomes del virus.[718][719][720]

Confinament

[modifica]

S'ha recomanat l'aïllament personal a casa per als diagnosticats de COVID-19 i els que sospiten que han estat infectats. Les agències sanitàries han publicat instruccions detallades per a un aïllament adequat.[721]

Molts governs han ordenat o recomanat el confinament per a poblacions senceres. Les instruccions de confinament més severes afecten a les persones que pertanyen als grups amb un alt risc de contagi.[722] A aquells que poden haver estat exposats a algú amb COVID-19 i a aquells que han viatjat recentment a un país o regió amb transmissió generalitzada se'ls ha aconsellat fer quarantena durant 14 dies des del moment de l'última exposició possible.

Ventilació i filtració d'aire

[modifica]

L'OMS recomana la ventilació i la filtració d'aire en espais públics per ajudar a eliminar els aerosols infecciosos.[710][723][724]

Dieta i estil de vida saludables

[modifica]

El manteniment correcte del sistema immunitari és un aspecte fonamental.[725] Per tant, es recomana una dieta saludable que contingui els micronutrients necessaris,[726] ser físicament actiu, controlar l'estrès psicològic i dormir prou.[725] Les persones de pell fosca tenen un risc particular de patir una deficiència de vitamina D que pugui afectar el sistema immunitari.[727][728]

Història

[modifica]

Es creu que el virus és natural i té un origen animal,[729] amb una transmissió entre espècies[730] en la que l'hoste secundari no ha estat identificat encara.[731] Les primeres infeccions humanes conegudes van ser a finals del 2019 a Wuhan (Hubei, Xina), on un 66% dels treballadors del mercat de marisc de la ciutat contragué la malaltia. Un estudi dels primers 41 casos confirmats de COVID-19, publicat el gener de 2020 a The Lancet, va informar de la primera data d'aparició dels símptomes l'1 de desembre de 2019.[732][733][734] Les publicacions oficials de l'OMS van informar de l'aparició més primerenca dels símptomes el 8 de desembre de 2019.[735] L'OMS i les autoritats xineses van confirmar la transmissió d'humans a humans el 20 de gener de 2020.[736][737] Segons fonts oficials xineses, aquestes estaven relacionades principalment amb el mercat a l'engròs de mariscs de Huanan, que també venia animals vius.[738] Al maig de 2020, George Gao, el director del Centre Xinès de Control i Prevenció de Malalties, va dir que les mostres d'animals recollides al mercat de productes del mar havien donat negatiu al virus, cosa que indicava que el mercat era el lloc d'un esdeveniment primerenc de propagació, però no el lloc del brot inicial.[739] S'han trobat rastres del virus a les aigües residuals que es van recollir a Milà i Torí, Itàlia, el 18 de desembre de 2019.[740]

Hi ha diverses teories sobre l'origen del primer cas (l'anomenat cas índex o "pacient zero").[741][742] Segons un informe no publicat del govern xinès, el primer cas es pot remuntar al 17 de novembre de 2019; la persona era un ciutadà de 55 anys a la província de Hubei. Hi havia quatre homes i cinc dones que es van infectar al novembre, però cap d'ells era "pacient zero". El desembre de 2019, la propagació de la infecció va ser gairebé totalment motivada per la transmissió entre humans.[469][117] El nombre de casos de coronavirus a Hubei va augmentar gradualment, arribant a 60 el 20 de desembre[743] i com a mínim a 266 el 31 de desembre.[744] El 24 de desembre, l'Hospital Central de Wuhan va enviar una mostra del rentat broncoalveolar d'un cas clínic no resolt a l'empresa de seqüenciació Vision Medicals. Els dies 27 i 28 de desembre, Vision Medicals va informar l'Hospital Central de Wuhan i el CDC xinès dels resultats de la prova, mostrant un nou coronavirus.[745] El 26 de desembre es va observar un brot de pneumònies de causa desconeguda i tractat pel metge Zhang Jixian a l'Hospital Provincial de Hubei, que va informar el CDC de Wuhan Jianghan el 27 de desembre.[746] El 30 de desembre, un informe de proves dirigit a l'Hospital Central de Wuhan, de l'empresa CapitalBio Medlab, va declarar un resultat positiu erroni per al SARS, cosa que va provocar que un grup de metges de l'Hospital Central de Wuhan alertés els seus col·legues i autoritats hospitalàries pertinents del resultat. Aquell vespre, la Comissió de Salut Municipal de Wuhan va emetre un avís a diverses institucions mèdiques sobre el "tractament de la pneumònia de causa desconeguda".[747] Vuit d'aquests metges, inclòs Li Wenliang (castigat el 3 de gener),[748] van ser posteriorment amonestats per la policia per difondre rumors falsos, i un altre, Ai Fen, va ser increpat pels seus superiors per haver donat l'alarma.[749]

La Comissió de Salut Municipal de Wuhan va fer el primer anunci públic d'un brot de pneumònia de causa desconeguda el 31 de desembre, que afectava a 44 malalts,[750][751][752] suficients per iniciar una investigació microbiològica.[753]

Durant les primeres etapes del brot, el nombre de casos es va duplicar aproximadament cada set dies i mig.[754] A principis i mitjans de gener de 2020, el virus es va estendre a altres províncies xineses, ajudat per la migració de l'Any Nou xinès i Wuhan era un centre de transport i un gran intercanvi ferroviari.[236] El 20 de gener, la Xina va informar de gairebé 140 casos nous en un dia, incloent dues persones a Pequín i una a Shenzhen.[755] Dades oficials posteriors mostren que 6.174 persones ja havien desenvolupat símptomes[469] i és possible que se n'haguessin infectat més.[756][757] Un informe publicat a The Lancet el 24 de gener va indicar la transmissió humana, recomanant fermament equips de protecció individual per als treballadors de la salut i va dir que la prova del virus era essencial a causa del seu "potencial pandèmic".[61][758] El 30 de gener, l'OMS va declarar el coronavirus com a emergència sanitària de preocupació internacional.[756] En aquest moment, el brot es va estendre per un factor de 100 a 200 vegades.[759]

El 31 de gener de 2020, Itàlia va tenir els seus primers casos confirmats, dos turistes de la Xina.[760] A partir del 13 de març de 2020, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considerava Europa el centre actiu de la pandèmia.[761] El 19 de març de 2020, Itàlia va superar la Xina com el país amb més morts.[762] El 26 de març, els Estats Units havien superat la Xina i Itàlia amb el major nombre de casos confirmats del món.[763] Les investigacions sobre els genomes del coronavirus indiquen que la majoria dels casos de COVID-19 a Nova York provenien de viatgers europeus, en lloc de directament de la Xina o de qualsevol altre país asiàtic.[764] En tornar a provar mostres anteriors, es va trobar una persona a França que tenia el virus el 27 de desembre de 2019[765][766] i una persona als Estats Units que va morir de la malaltia el 6 de febrer de 2020.[767]

L'11 de juny de 2020, després de 55 dies sense cap cas de transmissió local,[768] Pequín va informar del primer cas COVID-19, seguit de dos casos més el 12 de juny.[769] El 15 de juny es van confirmar oficialment 79 casos.[770] La majoria d'aquests pacients van anar al mercat de distribució de menjar a l'engròs de Xinfadi, al sud de Pequín.[771] En aquest brot, que afectà a 355 persones en total, el virus fou detectat en paquets de salmó segellats i mantinguts a baixa temperatura.[772]

L'anàlisi retrospectiva dels anticossos presents en les mostres de sang d'individus asimptomàtics que van participar en un estudi sobre càncer de pulmó ha posat de manifest la circulació del virus a Itàlia ja des del setembre anterior.[773] Un grup internacional d'experts, emprant un model matemàtic utilitzat en el càlcul de probabilitats de conservació de les espècies en perill de desaparèixer, suggereix que el SARS-Cov-2 hauria aparegut a la Xina entre principis d'octubre i mitjans de novembre de 2019. L'estudi estima que Espanya va ser el primer país europeu en registrar un cas de Covid-19, si bé en ell no s'aporten dades genòmiques que donin suport als seus resultats.[774]

Durant l'any 2019 el nombre d'articles científics relacionats amb la COVID-19 indexats a PubMed fou de cinc, mentre que el 22 de juny de 2020 era ja de 24.641. Aquesta enorme quantitat de publicacions sobre una mateixa patologia en un temps tan curt,[775] moltes d'elles sense una adequada avaluació d'experts i algunes amb dades fraudulentes o clarament errònies.[776][777] és una circumstància insòlita.

Davant la mancança de respiradors es van endegar i posar en marxa diversos projectes de construcció d'aparells més senzills que els convencionals a diversos països, alguns amb dissenys de codi obert, com a Catalunya amb OxyGEN,[778][779] o només de suport per la UB.[780]

Epidemiologia

[modifica]

Els casos es van identificar inicialment a Wuhan, capital de la província de Hubei a la Xina, el desembre de 2019.[781] Posteriorment, s'han informat infeccions a tot el món.[782] Els casos que es van informar fora de la Xina van ser principalment en persones que havien viatjat recentment a la Xina continental, però també hi va haver alguns casos de transmissió local.[783]

Our World in Data afirmava (25 de març de 2020) que no es pot calcular amb exactitud la taxa de letalitat.[784] Cap a finals de febrer, l'OMS estimava que la taxa (referida a infecció o IFR)[785] oscil·lava del 0,37 per cent al 2,9 per cent.[786] Els CDC estimen, amb finalitats de planificació, que la taxa de mortalitat entre els que són simptomàtics és del 0,4% (0,2% a 1%) i que el 35% de les persones infectades són asimptomàtiques, amb una taxa global de mortalitat per infecció del 0,26% (a partir del 20 de maig).[787][788]

El 9 de febrer de 2020 es va detectar el primer cas a l'Hospital Universitari Son Espases de Mallorca,[789] i el 25 es va detectar el primer cas a Catalunya, a Barcelona,[790] i al País Valencià a Borriana.[791]

Afectació segons el gènere

[modifica]

L'impacte de la pandèmia i la seva taxa de mortalitat són diferents entre homes i dones.[792] La mortalitat és més gran en homes en estudis realitzats a la Xina i Itàlia.[793][794][795] El major risc per als homes es troba en la sisena decàda de la vida, aquest major risc desapareix a partir dels 90 anys.[795] A la Xina, la taxa de mortalitat va ser del 2,8 per cent en els homes i de l'1,7% en les dones. No es coneixen les raons exactes d'aquest fenomen epidemiològic, però algunes d'elles podrien estar relacionades amb factors genètics i de comportament.[792][796] Unes diferències immunològiques basades en el sexe, una menor prevalença de fumar en dones i el fet que els homes desenvolupen condicions comòrbides -com la hipertensió- a una edat més jove que les dones podrien contribuir a la major mortalitat en el sexe masculí.[795] A Europa, dels infectats amb COVID-19, el 57% eren homes; dels infectats amb COVID-19 que també van morir, el 72% eren homes.[797] Les investigacions han demostrat que malalties víriques com l'Ebola, el VIH, la grip i la SARS afecten els homes i les dones de manera diferent.[798] Un percentatge més gran de treballadors sanitaris, en particular les infermeres, són dones i tenen una possibilitat més elevada d'exposar-se al virus.[799] Els diferents rols en la llar, l'accés al treball i a l'assistència sanitària poden afectar de manera diferent els gèneres i possiblement exagerar la disparitat de gènere existent.[792][800]

Afectació per raons socioètniques

[modifica]

Als Estats Units, hi ha hagut una major proporció de morts a causa de COVID-19 entre els afroamericans.[801] Els factors estructurals que impedeixen que els afroamericans practiquin el distanciament social inclouen la seva concentració en habitatges poblats i en ocupacions "essencials" com el transport públic i l'atenció sanitària. Una major prevalença de manca d'assegurança i atenció sanitàries i de malalties subjacents com ara diabetis, hipertensió i malalties cardiovasculars també augmenten el risc de mort.[802] Problemes similars afecten les comunitats llatinoamericanes i de nadius americans.[801]

Al Regne Unit es va produir una proporció més gran de morts per culpa de COVID-19 en les comunitats negres, asiàtiques i d'altres minories ètniques que en les d'origen britànic,[803][804][805] però s'ha proposat que raons de tipus genètic en aquestes poblacions podrien tenir un pes important en la morbiditat i mortalitat, més enllà de les raons socioeconòmiques.[806]

Casos en no-humans

[modifica]

Si bé es creu que la malaltia té un origen zoonòtic,[807][808] els humans semblen capaços de transmetre el virus també a alguns altres animals (un fenomen infreqüent anomenat antropozoonosi).[809] Un gat domèstic a Liège es va donar positiu després que comencés a presentar símptomes (diarrea, vòmits, dificultat en respirar) una setmana després que el seu propietari donés també positiu[810] i a Catalunya fou detectada una infecció subclínica pel virus en un altre gat portador d'una cardiomiopatia hipertròfica, pertanyent a una família amb membres afectats per la COVID-19.[811][812] Els tigres del zoològic del Bronx van resultar positius pel virus i van mostrar símptomes de la COVID-19, inclosa tos seca i pèrdua de la gana,[813] d'igual manera que els lleons del zoo de Barcelona,[814] les panteres de les neus del zoo de Louisville (Kentucky)[815] i els goril·les del Zoo de San Diego.[816] S'ha identificat la presència del SARS-CoV-2 en mostres nasals de cérvols de Virgínia salvatges.[817] Un estudi sobre animals domesticats inoculats amb el virus va descobrir que els gats i les fures semblen "altament susceptibles" a la malaltia, mentre que els gossos semblen menys susceptibles, amb menors nivells de replicació viral. L'estudi no va trobar proves de replicació viral en porcs, ànecs i pollastres.[818] A Ciudad Real s'identificaren diversos casos d'infecció natural pel SARS-CoV-2 en fures destinades a la caça de conills.[819] Segons un treball experimental, la transmissió del virus entre els gats domèstics és possible.[820] També s'ha detectat el virus en visons criats a diverses granges dels Països Baixos[821] i les investigacions realitzades suggereixen que podria haver-se produït un cas de transmissió vírica des dels animals a un granger.[822] El Govern d'Aragó ordenà l'eliminació de desenes de milers de visons d'una granja de Terol, davant la possibilitat d'un contagi creuat entre aquests mustèlids i els seus criadors.[823] Al descobrir en els visons de Jutlàndia una nova combinació de mutacions en el virus potencialment perillosa pels humans, anomenada clúster 5, el govern danès ha decidit implementar diverses mesures, incloent el sacrifici de tots els exemplars existents a les granges del país (uns 17 milions).[824][825]

Segons el registre de l'USDA corresponent a l'agost de 2020, dotzenes de gats i gossos domèstics havien resultat positius en els tests per detectar la infecció,[826] Els CDC dels EUA afirmen que, ara per ara, no hi ha suficients proves de la transmissió del virus als humans provinent de les seves mascotes. En tot cas, recomanen que les persones potencialment infectades evitin el contacte proper amb els animals de companyia.[827] Existeixen proves ELISA que permeten comprovar l'existència d'anticossos contra el SARS-CoV-2 en el sèrum d'una gran quantitat d'espècies animals.[828] Seül és la primera ciutat on s'ha implementat un programa sistemàtic de detecció del virus en mascotes.[829]

Es desconeix si els grans simis poden infectar-se amb COVID-19, però es creu que per causes genètiques relacionades amb la distribució dels ECA2 són les espècies del Vell Món les que tenen un major risc potencial d'adquirir la malaltia.[830] En qualsevol cas, molts santuaris de primats estan preocupats per la possible transmissió des dels humans, com passa amb altres virus respiratoris.[831]

Una anàlisi comparativa de les similituds genòmiques entre el receptor ECA2 humà i el d'una àmplia llista d'animals vertebrats realitzada per la Universitat de Califòrnia a Davies amb la col·laboració d'altres centres de recerca dels EUA, Irlanda, Xina, Alemanya i Suècia, posa de manifest la possibilitat que molts d'ells siguin vulnerables al SARS-CoV-2, incloent un considerable nombre d'espècies en perill d'extinció.[832] Sota determinades circumstàncies, diverses espècies de mamífers marins podrien adquirir la malaltia a través d'aigües residuals contaminades pel virus.[833]

Segons diversos estudis, la variant B.1.1.7 també pot afectar gats i gossos.[834] A l'Índia s'ha comprovat la presència de la variant Delta del SARS-CoV-2 en lleons asiàtics.[835] i a Espanya en gossos.[836]

Societat i cultura

[modifica]

Desinformació

[modifica]

Després del brot inicial de COVID-19, la informació falsa i la desinformació sobre l'origen, l'escala, la prevenció, el tractament i altres aspectes de la malaltia es van estendre ràpidament en línia[837][838][839] i a través d'altres mitjans de comunicació, ajudant a augmentar els dubtes i l'angoixa d'un gran nombre de persones arreu del món[840][841] com a conseqüència de la difusió d'una allau de missatges: pseudocientífics,[842] amb ànim de lucre o motivats per la propaganda política.[843] Una de les primeres i més difoses teories sense el suport de cap evidència científica va ser la de la implicació de la tecnologia 5G en l'origen i/o expansió de la pandèmia.[844][845]

Altres problemes de salut

[modifica]

La pandèmia ha tingut molts impactes en la salut mundial més enllà dels causats per la mateixa malaltia COVID-19. Ha provocat una reducció de les visites hospitalàries per altres motius. Hi ha hagut un 38% menys de visites hospitalàries relacionades amb els símptomes d'un atac de cor als Estats Units i un 40% menys a Espanya.[846] El cap de cardiologia de la Universitat d'Arizona va dir: “La meva preocupació és que algunes d'aquestes persones moren a casa perquè tenen massa por d'anar a l'hospital.[847] També hi ha la preocupació que a les persones amb accidents cerebrovasculars i apendicitis no siguin atesos oportunament. L'escassetat de subministraments mèdics ha afectat al personal sanitari, i no sanitari amb problemes de salut.[848] L'endarreriment a causa de la pandèmia dels programes dirigits al diagnòstic precoç de diversos tipus de càncer ha comportat que els tumors es detectin en estadis més avençats, complicant el seu tractament i reduint les possibilitats de curació.[849] A L'Estat espanyol s'ha observat un augment dels casos d'escabiosi durant els confinaments domiciliaris.[850] En diversos països hi ha hagut una reducció significativa de la propagació de les infeccions de transmissió sexual, inclosa per VIH, atribuïble a les quarantenes del COVID-19 i a les mesures de distanciament social.[851][852] De la mateixa manera, en alguns llocs, les taxes de transmissió de la grip i altres virus respiratoris van disminuir significativament durant la pandèmia.[853][854][855] La pandèmia també ha repercutit negativament en la salut mental a nivell mundial,[856] incloent l'augment de la solitud derivada del distanciament social[857] i de casos de suïcidi en col·lectius vulnerables.[858][859] També ha provocat una disminució de l'esperança de vida de la població global,[860] així com que durant l'any 2020 uns 17 milions de nens d'arreu del món no rebessin cap vacuna rutinària.[861]

Recerca

[modifica]

Per tal de millorar i accelerar l'intercanvi de dades entre investigadors a nivell mundial, l'Institut Europeu de Bioinformàtica ha començat a desenvolupar la plataforma europea de dades COVID-19. Això facilita a la comunitat científica una eina de gran utilitat per entendre la biologia, l'epidemiologia, la transmissió i l'evolució del virus. Un dels majors reptes en aquesta etapa és trobar maneres d'accedir i compartir ràpidament dades i resultats que facin possible una diagnosi més acurada i ràpida i el disseny de tractaments i vacunes efectives. La plataforma europea de dades COVID-19 té com a objectiu afrontar aquest repte proporcionant una plataforma oberta, de confiança i escalable on els investigadors puguin emmagatzemar i compartir conjunts de dades rellevants. També crearà un espai informàtic compartit on col·laboren científics i treballadors de salut pública. La plataforma europea de dades COVID-19 consta de dos components connectats: SARS-CoV-2 Data Hubs, que organitzaran el flux de dades de seqüències del brot i proporcionaran un intercanvi complet de dades obertes per a les comunitats de recerca europees i mundials; i el Portal COVID-19, que reunirà i actualitzarà contínuament conjunts de dades i eines pertinents en relació amb la COVID-19.[862][863][864] La plataforma CORDITE (CORona Drug InTEractions database), desenvolupada per la Universitat de Marburg, té com a objectiu concret recopilar de forma automàtica informació provinent de diverses bases de dades especialitzades sobre estudis in vitro o computeritzats referents a fàrmacs amb capacitat potencial per ser útils contra el SARS-CoV-2, així com dels assajos clínics registrats als NIH estatunidencs.[865] Basant-se en la informació existent en la iniciativa GISAID,[866] científics xinesos han confirmat l'existència d'una soca de SARS-CoV-2 amb una mutació al gen ORF3a, d'efectes impredictibles ara per ara pel que fa a la capacitat d'expansió global de la COVID-19, en casos importats provinents de França.[867] Una altra soca amb un nombre inusual de canvis genètics que afecten predominantment a la proteïna S del virus -sent la mutació N501Y la que més preocupa als experts-[269] i que té una possible capacitat de contagi molt important, anomenada en un principi B.1.1.7 i poc després VUI 202012/01,[868] va ser identificada al Regne Unit al començament de la tardor de 2020.[869][870] Cal afegir a les precedents la variant 501.V2, detectada a Sud-àfrica el desembre de 2020 i que comparteix la mutació N501Y amb la VUI 202012/01.[871][872]

Un equip de viròlegs britànics treballa en un projecte destinat a obtenir una combinació d'anticossos monoclonals d'acció perllongada, anomenada AZD7442, que podria evitar que qui hagi estat exposat al virus desenvolupi la malaltia. El fàrmac proporcionaria -si els resultats dels assajos clínics en curs ho confirmen- immunitat instantània contra la infecció durant 6-12 mesos i seria molt útil com a medicament d'emergència per contenir nous brots.[873] L'impacte del ràpid increment de variants del SARS-CoV-2 amb mutacions en la seva proteïna S sobre l'eficàcia dels anticossos monoclonals aprovats fins ara per tractar precoçment la COVID-19 ha impulsat la recerca d'algoritmes actualitzats que incorporin les noves dades disponibles, amb el propòsit de facilitar la presa de decisions clíniques a l'hora d'aplicar aquest tipus de teràpia.[874][875]

La plitidepsina (una substància antitumoral provinent del tunicat Aplidium albicans, comercialitzada amb el nom d'Aplidin®),[876][877] ha mostrat una eficàcia contra el SARS-CoV-2 notablement superior a la del remdesivir en cultius cel·lulars i models murins, ja que té una alta capacitat per inhibir la replicació intracel·lular del virus.[878] També experimentalment i en ratolins, la salicilanilida,[879] un compost antihelmíntic derivat de la salicilamida[880] que té l'aprovació de la FDA,[881] impedeix el mecanisme d'endocitosi que el SARS-CoV-2 utilitza per depositar el seu material genètic dins de les cèl·lules infectades i evita l'alliberament massiu de citocines inflamatòries provocat pel virus.[882] In vitro, determinats inhibidors no covalents de la proteasa han mostrat ser actius contra la SDRA produïda pel SARS-CoV-2 i el SARS-CoV.[883]

Els resultats d'un estudi estadístic multivariant fet per investigadors austríacs indiquen que l'alt nivell de quinurenina (un enzim producte del metabolisme del triptòfan)[884] en sang és un biomarcador vàlid per predir l'increment del risc de mortalitat en els infectats pel SARS-CoV-2, ja des del moment de la primera determinació positiva de la presència del virus en ells.[885]

Amb l'objectiu de crear un model acurat de la dinàmica de propagació temporal de la COVID-19 que pugui emprar-se com a eina per la presa de decisions en la lluita contra la pandèmia i per la modelització[886] de qualsevol altra malaltia infecciosa en el futur, experts em processos matemàtics aplicats a l'epidemiologia de la Universitat Charles Sturt han portat a terme un estudi basat en el mètode de Montecarlo.[887] Emprant una combinació de models estadístics ARIMA (acrònim anglès d'Autoregressive integrated moving average), nombre d'habitants i de casos actius (segons la informació disponible al juny de 2020) i funcions polinòmiques s'ha desenvolupat un procediment d'anàlisi matemàtica per predir l'expansió de la malaltia en sis continents amb un baix error quadràtic mitjà. La fiabilitat d'aquesta eina de software epidemiològic necessita actualitzar les dades periòdicament i podria incorporar més variables en un futur.[888]

L'Eurecat, amb el suport del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial, està desenvolupant el projecte PROCEED (COI-20201289); el qual, emprant l'anàlisi de dades mitjançant IA i aprenentatge automàtic, té com objectiu predir de manera precisa el comportament d'aquesta i altres futures pandèmies amb un mes d'antelació.[889]

Ja que en la TC de tòrax la pneumònia causada per la COVID-19 pot tenir manifestacions similars a altres processos pneumònics de diferent etiologia, s'han proposat i dissenyat diversos sistemes d'IA amb la intenció d'aconseguir un diagnòstic més precís.[890]

Hi ha ha una gran quantitat de recerca relacionada amb la COVID-19, que inclou múltiples línies d'investigació sobre un ampli ventall d'aspectes propis d'aquesta malaltia i publicacions accelerades per satisfer la demanda global de novetats científiques. Per minimitzar l'impacte de la desinformació, es recomana als professionals mèdics i al públic que esperin canvis ràpids en la informació disponible, que estiguin atents a retractacions i a altres actualitzacions provinents de fonts acreditades.[891][892]

Notes

[modifica]
  1. El nom oficial de la malaltia, anunciat per l'OMS, és COVID-19 (de l'anglès corona virus disease, i la xifra 19, per l'any en què va sorgir (2019). Si es vol fer servir un nom genèric, es pot optar per malaltia per coronavirus, pneumònia per coronavirus o síndrome respiratòria associada a coronavirus. Aquests noms, però, tenen l'inconvenient de no ser prou precisos, perquè hi ha altres malalties o pneumònies causades per altres coronavirus, tant en animals com en éssers humans. La referència a Wuhan podria ser pertinent, però l'OMS ha volgut evitar expressament aquesta associació amb el lloc d'origen en donar el nom a la malaltia. Per tant, es pot triar una solució del tipus malaltia per coronavirus del 2019.
    Si no es fa referència a la malaltia, sinó concretament al virus que la causa, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2, en lloc de 2019-nCoV, que va ser el nom provisional donat en el moment de declarar-se la malaltia. Tanmateix, l'OMS recomana que en contextos comunicatius de divulgació, periodisme o salut pública no es faci servir aquesta denominació per a evitar la confusió amb el coronavirus de la SARS (SARS-CoV). La seva proposta és fer servir formes denominatives com ara el virus responsable de la COVID-19 o el coronavirus de la COVID-19 (anàlogament a les formes virus de la grip o virus de la sida).
    El gènere que correspon a la sigla COVID-19 és el femení (la COVID-19) si prenem com a referència els mots malaltia, pneumònia o síndrome respiratòria, implícits en la sigla i explícits en la denominació desplegada. Tot i així, en molts contextos es documenta el COVID-19, i no la COVID-19. Probablement això es deu al fet que el parlant no té present aquest referent omès en una sigla que resulta poc transparent, i al fet que sovint no es distingeix entre la referència a la malaltia (femení) o al virus (masculí). I per aquests motius, segurament, es fa servir el gènere masculí, paral·lelament a altres casos, com ara el zika o el chikungunya.[5]
  2. Un "contacte estret", concepte que té diferents accepcions, pels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA es defineix per una distància inferior a 1,8 metres i estar cara a cara durant un total acumulat de 15 minuts[27] o compartint un espai tancat durant un període prolongat, com ara dues hores, pel Departament de Salut d'Austràlia.[28][29]
  3. Les partícules víriques emeses per una tos sense tapar la boca poden viatjar fins a 8 metres
  4. Això no és el mateix que una aprovació de la FDA.

Referències

[modifica]
  1. BMJ Best Practice. «Coronavirus disease 2019 (COVID-19): History & examination factors» (en anglès) p. 31-34. ISSN 2515-9615. BMJ Publishing Group, 26 jun 2020 (rev). Arxivat de l'original el 2020-06-30. [Consulta: 29 juny 2020].
  2. «Termes del coronavirus». Termcat. Arxivat de l'original el 2020-04-03. [Consulta: 24 juny 2020].
  3. World Health Organization. «Novel Coronavirus (2019-nCoV): situation report, 22» (en anglès). Highlights. Diseases: Coronavirus disease 2019, 11-02-2020. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2020. [Consulta: 17 febrer 2020].
  4. NCBI «Severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 isolate Wuhan-Hu-1, complete genome» (en anglès). Nucleotide, US National Library of Medicine, 2020; Abr 30, pàgs: 17. Reference Sequence: NC_045512.2. Arxivat de l'original el 3 de gener 2022 [Consulta: 30 abril 2020].
  5. «A l'entorn del coronavirus». Termcat, 12-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-22. [Consulta: 22 març 2020].
  6. «Coronavirus disease named Covid-19» (en anglès). BBC News, China, 11-02-2020 [Consulta: 11 febrer 2020]. Arxivat 2020-02-15 a Wayback Machine.
  7. Baek, WK; Sohn, SY; Mahgoub, A; Hage, R «A Comprehensive Review of Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus» (en anglès). Cureus, 2020 Maig; 12 (5), pp: e7943. PMID: 32499983. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2020. DOI: 10.7759/cureus.7943. PMC: 7266564 [Consulta: 25 juny 2020].
  8. Shi, Q; Dorling, D; Cao, G; Liu, T «Changes in Population Movement Make COVID-19 Spread Differently From SARS» (en anglès). Soc Sci Med, 2020 Maig 15; 255, pp: 113036. ISSN 1873-5347. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2020. DOI: 10.1016/j.socscimed.2020.113036. PMID: 32442793 [Consulta: 23 maig 2020].
  9. 9,0 9,1 9,2 Hui DS, Azhar EI, Madani TA, Ntoumi F, Kock R, Dar O, Ippolito G, Mchugh TD, Memish ZA, Drosten C, et al «The continuing 2019-nCoV epidemic threat of novel coronaviruses to global health – The latest 2019 novel coronavirus outbreak in Wuhan, China» (en anglès). Int J Infect Dis, 2020 Feb; 91, pp: 264–266. ISSN 1201-9712. Arxivat de l'original el 2020-08-18. DOI: 10.1016/j.ijid.2020.01.009. PMID: 31953166 [Consulta: 13 abril 2020].
  10. WHO «Q&A on coronaviruses (COVID-19)» (en anglès). Newsroom, 2020; Abr 8 (rev), pàgs: 6. Arxivat de l'original el 20 de gener 2020 [Consulta: 15 abril 2020].
  11. Van Beusekom, Mary. «Mild, asymptomatic COVID-19 cases may be as infectious as severe ones» (en anglès). News, Center for Infectious Disease Research and Policy. University of Minnesota, 26-05-2021. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2021. [Consulta: 5 agost 2021].
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 CDC. «Symptoms of Coronavirus» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 22 desembre 2020 (rev). Arxivat de l'original el 4 de març 2021. [Consulta: 29 gener 2021].
  13. 13,0 13,1 13,2 Cherry, G; Rocke, J; Chu, M; Liu, J; Lechner, M; et al «Loss of smell and taste: a new marker of COVID-19? Tracking reduced sense of smell during the coronavirus pandemic using search trends» (en anglès). Expert Rev Anti Infect Ther, 2020 Nov; 18 (11), pàgs: 1165-1170. PMID: 32673122. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2022. DOI: 10.1080/14787210.2020.1792289. PMC: 7441792 [Consulta: 10 juliol 2022].
  14. 14,0 14,1 14,2 Gu, Jinyang; Han, Bing; Wang, Jian «COVID-19: Gastrointestinal manifestations and potential fecal-oral transmission». Gastroenterology, 2020; Mar 3, 27-02-2020, pp: 1518-1519. PMID: 32142785. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2020. DOI: 10.1053/j.gastro.2020.02.054. PMC: 7130192 [Consulta: 20 juny 2020].
  15. 15,0 15,1 Miri, Seyyed Mohammad; Roozbeh, Fatemeh; Omrani Rad, Ali; Alavian, Seyed Moayed «Panic of Buying Toilet Papers: A Historical Memory or a Horrible Truth? Systematic Review of Gastrointestinal Manifestations of COVID-19». Hepatitis Monthly, 20, 3, 16-03-2020, pp: e102729. ISSN 1735-143X. Arxivat de l'original el 2022-03-31. DOI: 10.5812/hepatmon.102729 [Consulta: 20 juny 2020].
  16. López Herrero, R; Sánchez Quirós, B; Lorenzo López, M «Manejo del Síndrome de Distrés Respiratorio Agudo (SDRA). ¿Qué hay de nuevo?» (en castellà). Rev Elect AnestesiaR, 2020; 12 (8), pàgs: 6. ISSN 1989-4090. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2020. DOI: 10.30445/rear.v12i8.848 [Consulta: 6 octubre 2020].
  17. «Q&A on coronaviruses» (en anglès). World Health Organization (WHO), 20-01-2020. Arxivat de l'original el 20 de gener 2020. [Consulta: 27 gener 2020].
  18. Mehta P, McAuley DF, Brown M, Sanchez E, Tattersall RS, Manson JJ «COVID-19: consider cytokine storm syndromes and immunosuppression» (en anglès). The Lancet, 2020 Mar 28; 395 (10229), pp: 1033-1034. Arxivat de l'original el 14 d’agost 2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30628-0. PMC: 7270045. PMID: 32192578 [Consulta: 4 abril 2020].
  19. «Coronavirus COVID-19 Global Cases by the Center for Systems Science and Engineering (CSSE) at Johns Hopkins University (JHU)». Johns Hopkins CSSE.
  20. WHO «International guidelines for certification and classification (coding) of COVID-19 as cause of death» (en anglès). Technical guidance, 2020; Abr 20, pàgs: 14. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2020 [Consulta: 17 juny 2020].
  21. Yelin D, Wirtheim E, Vetter P, Kalil AC, Bruchfeld J, Runold M, Guaraldi G, Mussini C, Gudiol C, Pujol M, Bandera A, Scudeller L, Paul M, Kaiser L, Leibovici L «Long-term consequences of COVID-19: research needs» (en anglès). Lancet Infectious Diseases, 01-09-2020. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2020. DOI: 10.1016/S1473-3099(20)30701-5. PMC: 462626. PMID: 32888409 [Consulta: 20 setembre 2020].
  22. «What are the long-term symptoms of COVID-19?» (en anglès). HMRI, 04-08-2020. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2020. [Consulta: 8 setembre 2020].
  23. Staff. «COVID-19 (coronavirus): Long-term effects» (en anglès). Mayo Clinic, 17 novembre 2020 (rev). Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2020. [Consulta: 14 febrer 2021].
  24. Editorial «COVID-19 transmission—up in the air» (en anglès). The Lancet Respiratory Medicine, 29-10-2020, pàg. S2213-2600(20)30514-2. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2020. DOI: 10.1016/S2213-2600(20)30514-2. PMC: 7598535. PMID: 33129420 [Consulta: 30 novembre 2020].
  25. Karia, R.; Gupta, I.; Khandait, H.; Yandav, A.; Yandav, A. «COVID-19 and its Modes of Transmission» (en anglès). SN Compr Clin Med, 2, 10, 2020 Set 1, pp: 1798–1801. Arxivat de l'original el 2020-12-02. DOI: 10.1007/s42399-020-00498-4. PMC: 7461745. PMID: 32904860 [Consulta: 30 novembre 2020].
  26. WHO. «Transmission of SARS-CoV-2: implications for infection prevention precautions» (en anglès). Newsroom, Scientific Brief, 09-07-2020. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2020. [Consulta: 29 novembre 2020].
  27. CDC. «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès). Appendices (rev), 21-10-2020. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2020. [Consulta: 22 octubre 2020].
  28. Australian Government Department of Health. «Quarantine for coronavirus (COVID-19)». Health Alerts. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2020. [Consulta: 25 setembre 2020].
  29. 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 CDC. «Cómo se propaga el COVID-19» (en castellà). NCIRD, US Department of Health & Human Services, 28 octubre 2020 (rev). Arxivat de l'original el 29 de març 2021. [Consulta: 30 març 2021].
  30. Murata, T; Sakurai, A; Suzuki, M; Komoto, S; Ide, T; Ishihara, T; Doi, Y «Shedding of Viable Virus in Asymptomatic SARS-CoV-2 Carriers» (en anglès). mSphere, 2021 Maig 19; 6 (3), pp: e00019-e00021. PMID: 34011679. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1128/mSphere.00019-21. PMC: 8265619 [Consulta: 1r agost 2021].
  31. Alene, M; Yismaw, L; Assemie, MA; Ketema, BD; et al «Magnitude of asymptomatic COVID-19 cases throughout the course of infection: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). PLoS One, 2021 Mar 23; 16 (3), pp: e0249090. PMID: 33755688. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2021. DOI: 10.1371/journal.pone.0249090. PMC: 7987199 [Consulta: 12 agost 2021].
  32. WHO. «Coronavirus disease (COVID-19) advice for the públic». Emergencies/Diseases, 31 març 2020 (rev). Arxivat de l'original el 26 de gener 2020. [Consulta: 27 abril 2020].
  33. CDC. «COVID-19; What to Do If You Are Sick» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 17 març 2020 (rev). Arxivat de l'original el 14 de febrer 2020. [Consulta: 21 abril 2021].
  34. Padda, IS; Parmar, M «COVID (SARS-COV-2) Vaccine» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Feb 16; NBK567793 (rev), pàgs: 9. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2022. PMID: 33620862 [Consulta: 28 març 2021].
  35. 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 35,6 35,7 OMS. «Preguntas y respuestas sobre la transmisión de la COVID-19» (en castellà). Brote de enfermedad por coronavirus (COVID-19), 20 octubre 2020 (rev). Arxivat de l'original el 1 d’abril 2021. [Consulta: 30 març 2021].
  36. Venkatasubbaiah, M; Reddy, PD; Satyanarayana, SV «Literature-based review of the drugs used for the treatment of COVID-19» (en anglès). Curr Med Res Pract, 2020 Maig-Jun; 10 (3), pàgs: 100-109. PMID: 32572376. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.cmrp.2020.05.013. PMC: 7301064 [Consulta: 10 juliol 2020].
  37. CDC. «Information for Clinicians on Investigational Therapeutics for Patients with COVID-19» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 4 desembre 2020 (rev). Arxivat de l'original el 20 de desembre 2020. [Consulta: 20 desembre 2020].
  38. Julià-Torras, J; de Iriarte Gay de Montellà, N; Porta-Sales, J «COVID-19: reflexiones de urgencia desde los cuidados paliativos ante la próxima epidemia» (en anglès). Med Clin (Barc), 2021 Gen 8; 156 (1), pp: 29-32. PMID: 33127096. DOI: 10.1016/j.medcli.2020.07.042. PMC: 7518204 [Consulta: 15 gener 2021].
  39. WHO. «Statement on the second meeting of the International Health Regulations (2005) Emergency Committee regarding the outbreak of novel coronavirus (2019-nCoV)» (en anglès). Newsroom, 30-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-01-31. [Consulta: 11 febrer 2020].
  40. Mahtani, S; Berger, M; O'Grady, S; Iati, M. «Hundreds of evacuees to be held on bases in California; Hong Kong and Taiwan restrict travel from mainland China» (en anglès). The Washington Post data= 5 febrer 2020. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2020. [Consulta: 11 febrer 2020].
  41. «Coronavirus disease 2019 (COVID-19) Situation Report – 47» (en anglès). World Health Organization, 08-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-08. [Consulta: 8 març 2020].
  42. World Health Organization (WHO). «"Describing the situation as a pandemic does not change WHO’s assessment of the threat posed by this #coronavirus. It doesn't change what WHO is doing, and it doesn't change what countries should do"-@DrTedros #COVID19», 11-03-2020. Arxivat de l'original el 11 de març 2020. [Consulta: 11 març 2020].
  43. OMS «Biografía del Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus» (en castellà). Oficina del Director General, 2020, pàgs: 2. Arxivat de l'original el 20 d’abril 2020 [Consulta: 6 abril 2020].
  44. AFP «Novel coronavirus named 'Covid-19': WHO» (en anglès). TODAYonline, 11-02-2020 [Consulta: 11 febrer 2020]. Arxivat 21 de març 2020 at Archive.is
  45. TENL «The coronavirus spreads racism against – and among – ethnic Chinese» (en anglès). The Economist, 17-02-2020 [Consulta: 17 febrer 2020]. Arxivat 17 de febrer 2020 a Wayback Machine.
  46. WHO. «A guide to preventing and addressing social stigma associated with COVID-19» (en anglès). Headquarters Publications, 24-02-2020. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. [Consulta: 23 febrer 2021].
  47. 47,0 47,1 47,2 47,3 «Interim Clinical Guidance for Management of Patients with Confirmed Coronavirus Disease (COVID-19)». Centers for Disease Control and Prevention (CDC), 06-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-02. [Consulta: 3 abril 2020].
  48. Grant, Michael C.; Geoghegan, Luke; Arbyn, Marc; Mohammed, Zakaria; McGuinness, Luke; Clarke, Emily L.; Wade, Ryckie G. «The prevalence of symptoms in 24,410 adults infected by the novel coronavirus (SARS-CoV-2; COVID-19): A systematic review and meta-analysis of 148 studies from 9 countries» (en anglès). PlosOne, 15, 6, 23-06-2020, pàg. e0234765. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2023. DOI: 10.1371/journal.pone.0234765. ISSN: 1932-6203. PMID: 32574165 [Consulta: 25 juny 2020].
  49. 49,0 49,1 Palus, Shannon. «The Key Stat in the NYTimes' Piece About Losing Your Sense of Smell Was Wrong» (en anglès). Slate Magazine, 27-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-28. [Consulta: 28 març 2020].
  50. 50,0 50,1 Iacobucci, Gareth «Sixty seconds on . . . anosmia» (en anglès). BMJ, 368, 2020, pàg. m1202. ISSN 1756-1833. Arxivat de l'original el 2020-04-03. DOI: 10.1136/bmj.m1202. PMID: 32209546 [Consulta: 16 abril 2020].
  51. Membrilla, JA; de Lorenzo, Í; Sastre, M; Díaz de Terán, J «Headache as a Cardinal Symptom of Coronavirus Disease 2019: A Cross-Sectional Study» (en anglès). Headache, 2020 Nov; 60 (10), pp: 2176-2191. PMID: 32989732. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1111/head.13967. PMC: 7646273 [Consulta: 29 desembre 2020].
  52. 52,0 52,1 Wei, Xiao-Shan; Wang, Xuan; Niu, Yi-Ran; Ye, Lin-Lin; Peng, Wen-Bei; Wang, Zi-Hao; Yang, Wei-Bing; Yang, Bo-Han; Zhang, Jian-Chu; Ma, Wan-Li; Wang, Xiao-Rong «Clinical Characteristics of SARS-CoV-2 Infected Pneumonia with Diarrhea» (en anglès). The Lancet Preprints, 10-03-2020. DOI: 10.2139/ssrn.3546120.
  53. Oran; DP; Topol, EJ «The Proportion of SARS-CoV-2 Infections That Are Asymptomatic: A Systematic Review» (en anglès). Ann Intern Med, 2021; Gen 22, pp: M20-6976. PMID: 33481642. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2021. DOI: 10.7326/M20-6976. PMC: 7839426 [Consulta: 2 febrer 2020].
  54. Chavez, Summer; Long, Brit; Koyfman, Alex; Liang, Stephen Y. «Coronavirus Disease (COVID-19): A primer for emergency physicians» (en anglès). The American Journal of Emergency Medicine, 30-04-2020, pp: 220–229. Arxivat de l'original el 2021-03-08. DOI: 10.1016/j.ajem.2020.03.036. PMC: 7102516. PMID: 32265065 [Consulta: 30 maig 2020].
  55. Tu, Huilan; Tu, Sheng; Gao, Shiqi; Shao, Anwen; Sheng, Jifang «The epidemiological and clinical features of COVID-19 and lessons from this global infectious public health event». The Journal of Infection, 26-03-2020. Arxivat de l'original el 2021-03-10. DOI: 10.1016/j.jinf.2020.04.011. PMC: 7166041. PMID: 32315723 [Consulta: 30 maig 2020].
  56. 56,0 56,1 Guan, Wei-jie; Ni, Zheng-yi; Hu, Yu; Liang, Wen-hua; Ou, Chun-quan; He, Jian-xing; Liu, Lei; Shan, Hong; Lei, Chun-liang; Hui, David S.C. «Clinical Characteristics of Coronavirus Disease 2019 in China». New England Journal of Medicine. Massachusetts Medical Society, 28-02-2020, pp: 1708-1720. ISSN 0028-4793. Arxivat de l'original el 2020-04-07. DOI: 10.1056/nejmoa2002032. PMID: 32109013 [Consulta: 6 abril 2020].
  57. Tharakan, S; Nomoto, K; Miyashita, S; Ishikawa, K «Body Temperature Correlates With Mortality in COVID-19 Patients». Crit Care, 2020 Jun 5; 24 (1), pp: 298. PMID: 32503659. Arxivat de l'original el 9 de juny 2020. DOI: 10.1186/s13054-020-03045-8. PMC: 7274509 [Consulta: 9 juny 2020].
  58. Tolebeyan, AS; Zhang, N; Cooper, V; Kuruvilla, DE «Headache in Patients With Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 Infection: A Narrative Review». Headache, 2020 Nov; 60 (10), pp: 2131-2138. PMID: 33017479. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1111/head.13980. PMC: 7675458 [Consulta: 13 juliol 2021].
  59. Chen N, Zhou M, Dong X, Qu J, Gong F, Han Y, Qiu Y, Wang J, Liu Y, Wei Y, Xia J, Yu T, Zhang X, Zhang L «Epidemiological and clinical characteristics of 99 cases of 2019 novel coronavirus pneumonia in Wuhan, China: a descriptive study» (en anglès). Lancet, 395, 10223, 15-02-2020, pp: 507–513. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30211-7. PMC: 7135076. PMID: 32007143 [Consulta: 13 d’abril 2020].
  60. Hessen, Margaret Trexler. «Novel Coronavirus Information Center: Expert guidance and commentary, Elseviers free health and medical research on the novel coronavirus (SARS-CoV-2) and COVID-19» (en anglès). Elsevier Connect, 24 novembre 2020 (rev). Arxivat de l'original el 30 de gener 2020. [Consulta: 30 desembre 2020].
  61. 61,0 61,1 61,2 61,3 61,4 Huang C, Wang Y, Li X, Ren L, Zhao J, Hu Y, Zhang L, Fan G, Xu J, Gu X, Cheng Z, Yu T, Xia J, Wei Y, Wu W, Xie X, Yin W, Li H, Liu M, Xiao Y, Gao H, Guo L, Xie J, Wang G, Jiang R, Gao Z, Jin Q, Wang J, Cao B «Clinical features of patients infected with 2019 novel coronavirus in Wuhan, China» (en anglès). Lancet, 395, 10223, 15-02-2020, pp: 497–506. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30183-5. PMC: 7159299. PMID: 31986264 [Consulta: 22 d’abril 2020].
  62. Cohen, Pieter A.; Hall, Lara E.; John, Janice N.; Rapoport, Alison B. «The Early Natural History of SARS-CoV-2 Infection». Mayo Clinic Proceedings, 95, 6, juny 2020, pp: 1124–1126. Arxivat de l'original el 2021-03-08. DOI: 10.1016/j.mayocp.2020.04.010. PMC: 7167572. PMID: 32451119 [Consulta: 15 juny 2020].
  63. D'Amico, F; Baumgart, DC; Danese, S; Peyrin-Biroulet, L «Diarrhea During COVID-19 Infection: Pathogenesis, Epidemiology, Prevention, and Management» (en anglès). Clin Gastroenterol Hepatol, 2020 Jul; 18 (8), pp: 1663-1672. PMID: 32278065. Arxivat de l'original el 30 de juny 2020. DOI: 10.1016/j.cgh.2020.04.001. PMC: 7141637 [Consulta: 1 desembre 2020].
  64. Guotao, L; Xingpeng, Z; Zhihui, D; Huirui, W «SARS-CoV-2 infection presenting with hematochezia» (en anglès). Med Mal Infect, 2020 Maig; 50 (3), pp: 293-296. PMID: 32229159. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2022. DOI: 10.1016/j.medmal.2020.03.005. PMC: 7141548 [Consulta: 20 novembre 2020].
  65. Makrinioti, H; MacDonald, A; Lu, X; Wallace, S; et al «Intussusception in 2 Children With Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus-2 Infection» (en anglès). J Pediatric Infect Dis Soc, 2020 Set 17; 9 (4), pp: 504-506. PMID: 32770243. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1093/jpids/piaa096. PMC: 7454795 [Consulta: 20 novembre 2020].
  66. Giovanni, JE; Hrapcak, S; Melgar, M; Godfred-Cato, S «Global Reports of Intussusception in Infants With SARS-CoV-2 Infection» (en anglès). Pediatr Infect Dis J, 2021 Gen; 40 (1), pp: e35-e36. PMID: 33105341. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1097/INF.0000000000002946. PMC: 7720868 [Consulta: 16 juny 2021].
  67. Li K, Wu J, Wu F, Guo D, et al «The Clinical and Chest CT Features Associated with Severe and Critical COVID-19 Pneumonia» (en anglès). Invest Radiol, 2020; Feb 29, pàgs: 11. PMID: 32118615. Arxivat de l'original el 22 d’agost 2020. DOI: 10.1097/RLI.0000000000000672. PMC: 7147273 [Consulta: 26 abril 2020].
  68. Xydakis, MS; Dehgani-Mobaraki, P; Holbrook, EH; Geisthoff, UW; Bauer, C; Hautefort, C; et al «Smell and taste dysfunction in patients with COVID-19». Lancet Infectious Diseases, 15-04-2020. Arxivat de l'original el 25 de maig 2020. DOI: 10.1016/S1473-3099(20)30293-0 [Consulta: 21 abril 2020].
  69. O'Hare, M «The unbearable absence of smelling» (en anglès). New Scientist, 2005; Set 21, pàgs: 4. ISSN 0262-4079. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2019 [Consulta: 12 abril 2020].
  70. de Haro-Licer, J; Roura-Moreno, J; Vizitiu, A; González-Fernández, A; González-Ares, JA «Long term serious olfactory loss in colds and/or flu» (en anglès). Acta Otorrinolaringol Esp, 2013 Set-Oct; 64 (5), pp: 331-338. ISSN 0001-6519. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.otorri.2013.04.003. PMID: 23948436 [Consulta: 21 desembre 2020].
  71. Brahn, DH; Tsukahara, T; Weinreb, C; Lipovsek, M;Van den Berge, K; Gong, B: Chance, R; et al «Non-neuronal expression of SARS-CoV-2 entry genes in the olfactory system suggests mechanisms underlying COVID-19-associated anosmia» (en anglès). Sci Adv, 2020 Jul 31; 6 (31), pp: eabc5801. ISSN 2375-2548. Arxivat de l'original el 23 de febrer 2022. DOI: 10.1126/sciadv.abc1564. PMID: 32937591 [Consulta: 23 febrer 2022].
  72. Izquierdo-Domínguez, A; Rojas-Lechuga, MJ; Mullol, J; Alobid, I «Pérdida del sentido del olfato durante la pandemia COVID-19» (en castellà/anglès). Med Clin (Barc), 2020 Nov; 155 (9), pp: 403–408. PMID: 32600982. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2020. DOI: 10.1016/j.medcli.2020.06.006. PMC: 7290212 [Consulta: 3 novembre 2020].
  73. Serafini, A; Kurotschka, PK; Bertolani, M; Riccomi, S «An itchy erythematous papular skin rash as a possible early sign of COVID-19: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2020 Nov 9; 14 (1), pp: 216. PMID: 33168054. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1186/s13256-020-02538-y. PMC: 7649709 [Consulta: 31 desembre 2020].
  74. Joob, Beuy; Wiwanitkit, Viroj «COVID-19 can present with a rash and be mistaken for Dengue». Journal of the American Academy of Dermatology, 22-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-01. DOI: 10.1016/j.jaad.2020.03.036. ISSN: 1097-6787. PMID: 32213305 [Consulta: 13 abril 2020].
  75. Quintana-Castanedo L, Feito-Rodríguez M, Valero-López I, Chiloeches-Fernández C, et al «Urticarial exanthem as early diagnostic clue for COVID-19 infection» (en anglès). JAAD Case Rep, 2020; Abr 29, pàgs: 8. PMID: 32352022. DOI: 10.1016/j.jdcr.2020.04.026. PMC: 7189196 [Consulta: 4 maig 2020].
  76. Karaca, Z; Yayli, S; Çalışkan, O «An Unilateral Purpuric Rash in a Patient With COVID-19 Infection» (en anglès). Dermatol Ther, 2020; Jun 12 (Epub Aop), pp: e13798. ISSN 1529-8019. Arxivat de l'original el 15 de juny 2020. DOI: 10.1111/dth.13798. PMID: 32530130 [Consulta: 15 juny 2020].
  77. Mohan, V; Lind, R «Chilblains in COVID-19 Infection» (en anglès). Cureus, 2020 Jul 17; 12 (7), pp: e9245. PMID: 32821591. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2021. DOI: 10.7759/cureus.9245. PMC: 430661 [Consulta: 20 novembre 2020].
  78. Docampo-Simón, A; Sánchez-Pujol, MJ; Juan-Carpena, G; Palazón-Cabanes, JC; et al «Are Chilblain-Like Acral Skin Lesions Really Indicative of COVID-19? A Prospective Study and Literature Review» (en anglès). J Eur Acad Dermatol Venereol, 2020; Maig 26, pp: 10.1111/jdv.16665. PMID: 32452545. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1111/jdv.16665. PMC: 7283627 [Consulta: 17 juny 2020].
  79. Freeman, EE; McMahon, DE; Lipoff, JB; Rosenbach, M; et al «Pernio-like Skin Lesions Associated With COVID-19: A Case Series of 318 Patients From 8 Countries» (en anglès). J Am Acad Dermatol, 2020; Maig 29, pp: S0190-9622(20)30984-1. PMID: 32479979. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2020. DOI: 10.1016/j.jaad.2020.05.109. PMC: 7260509 [Consulta: 17 juny 2020].
  80. Galván Casas C, Català A, Carretero Hernández G, Rodríguez-Jiménez P, et al «Classification of the cutaneous manifestations of COVID‐19: a rapid prospective nationwide consensus study in Spain with 375 cases» (en anglès). Br J Dermatol, 2020; Abr 29, pàgs: 28. ISSN 1365-2133. Arxivat de l'original el 2 de maig 2020. DOI: 10.1111/bjd.19163. PMID: 32348545 [Consulta: 2 maig 2020].
  81. Frumholtz, L; Bouaziz, J-D; Battistella, M; Hadjadj, J; et al «Type I interferon response and vascular alteration in chilblain-like lesions during the COVID-19 outbreak» (en anglès). Br J Dermatol, 2021; Oct 5, pp: 1-10. ISSN 1365-2133. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. DOI: 10.1111/bjd.20707. PMID: 34611893 [Consulta: 8 octubre 2020].
  82. Wambier, CG; Vaño-Galván, S; McCoy, J; Gomez-Zubiaur, A; et al «Androgenetic alopecia present in the majority of patients hospitalized with COVID-19: The “Gabrin sign”» (en anglès). J Am Acad Dermatol, 2020 Ag; 83 (2), pp: 680-682. PMID: 32446821. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2020. DOI: 10.1016/j.jaad.2020.05.079. PMC: 7242206 [Consulta: 1r setembre 2020].
  83. Lee, J; Yousaf, A; Fang, W; Kolodney, MS «Male balding is a major risk factor for severe COVID-19» (en anglès). J Am Acad Dermatol, 2020 Nov; 83 (5), pp: e353-e354. PMID: 32707256. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2021. DOI: 10.1016/j.jaad.2020.07.062. PMC: 7373684 [Consulta: 8 octubre 2021].
  84. Hu, K; Patel, J; Patel, BC «Ophthalmic Manifestations Of Coronavirus (COVID-19)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Abr 13; NBK556093 (rev), pàgs: 8. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2020. PMID: 32310553 [Consulta: 28 maig 2020].
  85. Cheema, M; Aghazadeh, H; Nazarali, S; Ting, A; et al «Keratoconjunctivitis as the initial medical presentation of the novel coronavirus disease 2019 (COVID-19)» (en anglès). Can J Ophthalmol, 2020 Ag; 55 (4), pp: e125-e129. Arxivat de l'original el 15 de novembre 2020. DOI: 10.1016/j.jcjo.2020.03.003. PMC: 7124283. PMID: 32284146 [Consulta: 16 agost 2020].
  86. Bettach, E; Zadok, D; Weill, Y; Brosh, K; Hanhart, J «Bilateral anterior uveitis as a part of a multisystem inflammatory syndrome secondary to COVID‐19 infection» (en anglès). J Med Virol, 2020; Jun 27 (Epub Aop), pàgs: 7. ISSN 1096-9071. DOI: 10.1002/jmv.26229. PMC: 7361787. PMID: 32592496 [Consulta: 10 juliol 2020].
  87. Jun Seah, IY; Anderson, DE; Zheng Kang, AE; Wang, L; et al «Assessing Viral Shedding and Infectivity of Tears in Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) Patients» (en anglès). Ophthalmology, 2020 Jul; 127 (7), pp: 977–979. PMID: 32291098. Arxivat de l'original el 12 de desembre 2020. DOI: 10.1016/j.ophtha.2020.03.026. PMC: 7151491 [Consulta: 17 juliol 2020].
  88. CDC. «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health and Human Services, 11-02-2020. Arxivat de l'original el 2 de març 2020. [Consulta: 2 març 2020].
  89. Zhou, MY; Xie, XL; Peng, YG; Wu, MJ; et al «From SARS to COVID-19: What we have learned about children infected with COVID-19» (en anglès). Int J Infect Dis, 2020 Jul; 96, pp: 710-714. PMID: 32389849. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2020. DOI: 10.1016/j.ijid.2020.04.090. PMC: 7204709 [Consulta: 16 octubre 2020].
  90. Buekens P, Alger J, Bréart G, Cafferata ML, et al «A call for action for COVID-19 surveillance and research during pregnancy». Lancet Glob Health, 2020; Abr 22, pii: S2214-109X(20)30206-0. ISSN 2214-109X. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2022. DOI: 10.1016/S2214-109X(20)30206-0. PMID: 32333854 [Consulta: 27 abril 2020].
  91. Rasmussen, SA; Smulian, JC; Lednicky, JA; Wen, TS; Jamieson, DJ «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) and Pregnancy: What Obstetricians Need to Know». Am J Obstet Gynecol, 2020 Maig; 222 (5), pp: 415-426. PMID: 32105680. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2021. DOI: 10.1016/j.ajog.2020.02.017. PMC: 7093856 [Consulta: 21 maig 2020].
  92. Smith, V; Seo, D; Warty, R; Payne, O; et al «Maternal and Neonatal Outcomes Associated With COVID-19 Infection: A Systematic Review». Plos One, 2020 Jun 4; 15 (6), pp: e0234187. ISSN 1932-6203. Arxivat de l'original el 8 de juny 2020. DOI: 10.1371/journal.pone.0234187. PMID: 32497090 [Consulta: 8 juny 2020].
  93. Martínez-Varea, A; Desco-Blay, J; Monfort, S; Hueso-Villanueva, M; et al «Transitory Fetal Skin Edema in a Pregnant Patient with a Mild SARS-CoV-2 Infection». Case Rep Obstet Gynecol, 2021 Mar 16; 2021, pp: 5552877. PMID: 33763271. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1155/2021/5552877. PMC: 7962876 [Consulta: 27 març 2021].
  94. Wei, SQ; Bilodeau-Bertrand, M; Liu, S; Auger, N «The impact of COVID-19 on pregnancy outcomes: a systematic review and meta-analysis». CMAJ, 2021; Mar 19, pp: cmaj.202604. ISSN 1488-2329. DOI: 10.1503/cmaj.202604. PMID: 33741725 [Consulta: 29 març 2021].
  95. Donders F, Lonnée-Hoffmann R, Tsiakalos A, Mendling W, et al «ISIDOG Recommendations Concerning COVID-19 and Pregnancy». Diagnostics (Basel), 2020 Abr 22; 10 (4), pii: E243. ISSN 2075-4418. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2020. DOI: 10.3390/diagnostics10040243. PMID: 32338645 [Consulta: 29 abril 2020].
  96. Shanes, ED; Mithal, LB; Otero, S; Azad, HA; et al «Placental Pathology in COVID-19». Am J Clin Pathol, 2020; Maig 22, pp: aqaa089. ISSN 1943-7722. Arxivat de l'original el 27 de maig 2020. DOI: 10.1093/ajcp/aqaa089. PMID: 32441303 [Consulta: 23 maig 2020].
  97. Carp-Veliscu, A; Mehedintu, C; Frincu, F; Bratila, E; Rasu, S; et al «The Effects of SARS-CoV-2 Infection on Female Fertility: A Review of the Literature». Int J Environ Res Public Health, 2022 Gen 16; 19 (2), pp: 984. PMID: 35055804. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2022. DOI: 10.3390/ijerph19020984. PMC: 8775865 [Consulta: 4 juliol 2022].
  98. 98,0 98,1 98,2 98,3 «Q & A on COVID-19: Basic facts». European Centre for Disease Prevention and Control. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2020. [Consulta: 18 setembre 2020].
  99. World Health Organization. «WHO COVID-19 situation report 29» (en anglès), 19-02-2020. Arxivat de l'original el 24 de febrer 2020. [Consulta: 27 febrer 2020].
  100. WHO. «Q&A on coronaviruses (COVID-19): How long does it take after exposure to COVID-19 to develop symptoms?» (en anglès). www.who.int, 09-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-14. [Consulta: 17 agost 2020].
  101. Lauer, SA; Grantz, KH; Bi, Q; Jones, FK; et al «The Incubation Period of Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) From Publicly Reported Confirmed Cases: Estimation and Application». Ann Intern Med, 2020 Maig 5; 172 (9), pp: 577-582. PMID: 32150748. Arxivat de l'original el 27 de maig 2020. DOI: 10.7326/M20-0504. PMC: 7081172 [Consulta: 23 maig 2020].
  102. Yonker, LM; Shen, K: Kinane, TB «Lessons unfolding from pediatric cases of COVID-19 disease caused by SARS-CoV-2 infection» (en anglès). Pediatr Pulmonol, 2020 Maig; 55 (5), pp: 1085–1086. PMID: 32243722. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1002/ppul.24748. PMC: 7167841 [Consulta: 27 juliol 2020].
  103. She, J; Liu, L; Liu, W «COVID-19 epidemic: Disease characteristics in children» (en anglès). J Med Virol, 2020 Jul; 92 (7), pp: 747-754. PMID: 32232980. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2020. DOI: 10.1002/jmv.25807. PMC: 7228385 [Consulta: 27 juliol 2020].
  104. Nie, Xiuquan; Fan, Lieyang; Mu, Ge; Tan, Qiyou; Wang, Mengyi; Xie, Yujia; Cao, Limin; Zhou, Min; Zhang, Zhuang; Chen, Weihong «Epidemiological Characteristics and Incubation Period of 7015 Confirmed Cases With Coronavirus Disease 2019 Outside Hubei Province in China» (en anglès). The Journal of infectious diseases. Oxford University Press (OUP), 27-04-2020, pii: jiaa211. ISSN 0022-1899. Arxivat de l'original el 2022-03-31. DOI: 10.1093/infdis/jiaa211. PMC: 7197553. PMID: 32339231 [Consulta: 19 maig 2020].
  105. National Academies of Sciences, Engineering and Medicine. «Rapid Expert Consultation Update on SARS-CoV-2 Surface Stability and Incubation for the COVID-19 Pandemic» (en anglès). The National Academies Press, 27-03-2020. Arxivat de l'original el 2021-03-10. DOI: 10.17226/25763. [Consulta: 18 maig 2020].
  106. Provincial Health Services Authority. «Interim Guidance: Public Health Management of cases and contacts associated with novel coronavirus (COVID-19) in the community» (en anglès). BC Centre for Disease Control, 15-05-2020. Arxivat de l'original el 2021-08-20. [Consulta: 18 maig 2020].
  107. NHS. «Rapid Review of the literature: Assessing the infection prevention and control measures for the prevention and management of COVID-19 in health and care settings» (en anglès). Health Protection Scotland, 20-04-2020. Arxivat de l'original el 2021-06-11. [Consulta: 18 maig 2020].
  108. 108,0 108,1 Gao Z, Xu Y, Sun C, Wang X, Guo Y, Qiu S, Ma K «A Systematic Review of Asymptomatic Infections with COVID-19». Journal of Microbiology, Immunology, and Infection = Wei Mian Yu Gan Ran Za Zhi, 15-05-2020. Arxivat de l'original el 15 de novembre 2020. DOI: 10.1016/j.jmii.2020.05.001. PMC: 7227597. PMID: 32425996 [Consulta: 5 d’octubre 2020].
  109. Oran, Daniel P.; Topol, Eric J. «Prevalence of Asymptomatic SARS-CoV-2 Infection: A Narrative Review» (en anglès). Annals of Internal Medicine, 173, 5, 01-09-2020, pp: 362–367. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2020. DOI: 10.7326/M20-3012. ISSN: 1539-3704. PMC: 7281624. PMID: 32491919 [Consulta: 26 desembre 2020].
  110. Lai CC, Liu YH, Wang CY, Wang YH, Hsueh SC, Yen MY, Ko WC, Hsueh PR «Asymptomatic carrier state, acute respiratory disease, and pneumonia due to severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2): Facts and myths» (en anglès). Journal of Microbiology, Immunology, and Infection = Wei Mian Yu Gan Ran Za Zhi, 53, 3, juny 2020, pp: 404–412. Arxivat de l'original el 2020-04-22. DOI: 10.1016/j.jmii.2020.02.012. PMC: 7128959. PMID: 32173241 [Consulta: 13 juny 2020].
  111. Furukawa NW, Brooks JT, Sobel J «Evidence Supporting Transmission of Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 While Presymptomatic or Asymptomatic» (en anglès). Emerging Infectious Diseases, 26, 7, juliol 2020, pp: e201595. Arxivat de l'original el 2020-10-31. DOI: 10.3201/eid2607.201595. PMC: 7323549. PMID: 32364890 [Consulta: 5 octubre 2020].
  112. Marr, KA; Platt, A; Tornheim, JA; Zhang, SX; et al «Aspergillosis Complicating Severe Coronavirus Disease» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2021 Gen; 27 (1), pp: 18-25. DOI: 10.3201/eid2701.202896. PMC: 7774554. PMID: 33084566 [Consulta: 11 gener 2021].
  113. Lai, CC; Yu, WY «COVID-19 associated with pulmonary aspergillosis: A literature review» (en anglès). J Microbiol Immunol Infect, 2021 Feb; 54 (1), pp: 46–53. Arxivat de l'original el 23 de gener 2021. DOI: 10.1016/j.jmii.2020.09.004. PMC: 7513876. PMID: 33012653 [Consulta: 28 febrer 2021].
  114. Ye Q, Wang B, Mao J «The pathogenesis and treatment of the 'Cytokine Storm' in COVID-19» (en anglès). J Infect, 80, 6, 2020; Jun, pp: 607–613. Arxivat de l'original el 2020-10-31. DOI: 10.1016/j.jinf.2020.03.037. PMC: 7194613. PMID: 32283152 [Consulta: 13 juny 2020].
  115. Iwasaki, M; Saito, J; Zhao, H; Sakamoto, A; et al «Inflammation Triggered by SARS-CoV-2 and ACE2 Augment Drives Multiple Organ Failure of Severe COVID-19: Molecular Mechanisms and Implications» (en anglès). Inflammation, 2021 Feb; 44 (1), pp: 13-34. Arxivat de l'original el 10 de febrer 2021. DOI: 10.1007/s10753-020-01337-3. PMC: 7541099. PMID: 33029758 [Consulta: 28 febrer 2021].
  116. Ranucci, M; Ballotta, A; Di Dedda, U; Bayshnikova, E; et al «The procoagulant pattern of patients with COVID-19 acute respiratory distress syndrome» (en anglès). J Thromb Haemost, 2020 Jul; 18 (7), pp: 1747-1751. ISSN 1538-7836. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2020. DOI: 10.1111/jth.14854. PMID: 32302448 [Consulta: 22 octubre 2020].
  117. 117,0 117,1 Heymann DL, Shindo N «COVID-19: what is next for public health?» (en anglès). Lancet, 395, 10224, 2020; Feb 22, pp: 542–545. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30374-3. PMC: 7138015. PMID: 32061313.
  118. Cascella M, Rajnik M, Cuomo A, Dulebohn SC, Di Napoli R «Features, Evaluation and Treatment Coronavirus (COVID-19)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Ag 10; NBK554776 (rev), pàgs: 24. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2020. PMID: 32150360 [Consulta: 22 setembre 2020].
  119. Iba, T; Levy, JH; Levi, M; Thachil, H «Coagulopathy in COVID-19» (en anglès). J Thromb Haemost, 2020 Set; 18 (9), pp: 2103-2109. PMID: 32558075. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1111/jth.14975. PMC: 7323352 [Consulta: 22 desembre 2020].
  120. Páramo, JA «Inflammatory Response in Relation to COVID-19 and Other Prothrombotic Phenotypes» (en anglès). Reumatol Clin, 2020 Jun 17; 18 (1), pp: 1-4. PMID: 32600978. Arxivat de l'original el 24 de maig 2022. DOI: 10.1016/j.reuma.2020.06.004. PMC: 7298455 [Consulta: 10 juliol 2022].
  121. Franchini, M; Marano, G; Cruciani, M; Mengoli, C; et al «COVID-19-associated coagulopathy» (en anglès). Diagnosis (Berl), 2020 Nov 18; 7 (4), pp: 357-363. ISSN 2194-802X. DOI: 10.1515/dx-2020-0078. PMID: 32683333 [Consulta: 22 desembre 2020].
  122. Kanduc, D «Thromboses and Hemostasis Disorders Associated with COVID-19: The Possible Causal Role of Cross-Reactivity and Immunological Imprinting» (en anglès). Glob Med Genet, 2021 Jun 26; 8 (4), pp: 162-170. PMID: 34877574. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1055/s-0041-1731068. PMC: 8635820 [Consulta: 10 desembre 2021].
  123. Suso, AS; Mon, C; Oñate Alonso, I; Galindo Romo, K; et al «IgA Vasculitis With Nephritis (Henoch−Schönlein Purpura) in a COVID-19 Patient» (en anglès). Kidney Int Rep, 2020 Nov; 5 (11), pp: 2074-2078. PMID: 32839743. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.ekir.2020.08.016. PMC: 7439008 [Consulta: 16 juliol 2021].
  124. Gogeascoechea, PD; Aparicio, LA «Vasculitis por IgA asociada a infección por Covid-19 en paciente pediátrico, reporte de un caso» (en castellà). Rev Parag Reumatol, 2021; 7 (1), pp: 27-31. ISSN 2413-4341. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2021. DOI: 10.18004/rpr/2021.07.01.27 [Consulta: 16 juliol 2021].
  125. Kuck, KH «Arrhythmias and sudden cardiac death in the COVID-19 pandemic» (en anglès). Herz., 2020 Abr; 24, pp: 1-2. PMID: 32333026. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2020. DOI: 10.1007/s00059-020-04924-0. PMC: 7181098 [Consulta: 15 maig 2020].
  126. Nguyen D, Nguyen T, De Bels D, Castro Rodriguez J «A case of Takotsubo cardiomyopathy with COVID 19» (en anglès). Eur Heart J Cardiovasc Imaging, 2020; Maig 12, pii: jeaa152. ISSN 2047-2412. Arxivat de l'original el 20 de maig 2020. DOI: 10.1093/ehjci/jeaa152. PMID: 32395765 [Consulta: 15 maig 2020].
  127. Minhas AS, Scheel P, Garibaldi B, Liu G, et al «Takotsubo Syndrome in the Setting of COVID-19 Infection» (en anglès). JACC Case Rep, 2020; Maig 1, pàgs: 18. PMID: 32363351. Arxivat de l'original el 30 de gener 2022. DOI: 10.1016/j.jaccas.2020.04.023. PMC: 7194596 [Consulta: 11 maig 2020].
  128. Titi, L; Magnanimi, E; Mancone, M; Infusino, F; et al «Fatal Takotsubo Syndrome in critical COVID-19 related pneumonia» (en anglès). Cardiovasc Pathol, 2020; Nov 28, pp: 107314. PMID: 33259936. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.carpath.2020.107314. PMC: 7699026 [Consulta: 7 desembre 2020].
  129. Dabbagh MF, Aurora L, D'Souza P, Weinmann AJ, et al «Cardiac Tamponade Secondary to COVID-19» (en anglès). JACC Case Rep, 2020; Abr 23, pàgs: 7. PMID: 32328588. Arxivat de l'original el 30 de gener 2022. DOI: 10.1016/j.jaccas.2020.04.009. PMC: 7177077 [Consulta: 11 maig 2020].
  130. Bikdeli, B; Madhavan, MV; Jimenez, D; Chuich, T; et al «COVID-19 and Thrombotic or Thromboembolic Disease: Implications for Prevention, Antithrombotic Therapy, and Follow-Up: JACC State-of-the-Art Review» (en anglès). J Am Coll Cardiol, 2020 Jun 16; 75 (23), pp: 2950-2973. PMID: 32311448. Arxivat de l'original el 25 d’agost 2020. DOI: 10.1016/j.jacc.2020.04.031. PMC: 7164881 [Consulta: 28 juliol 2020].
  131. Puntmann, VO; Carerj, ML; Wieters, I; Fahim, M; et al «Outcomes of Cardiovascular Magnetic Resonance Imaging in Patients Recently Recovered From Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès). JAMA Cardiol, 2020; Jul 27, pp: 17. ISSN 2380-6591. Arxivat de l'original el 28 d’agost 2020. DOI: 10.1001/jamacardio.2020.3557. PMID: 32730619 [Consulta: 28 agost 2020].
  132. García-Granja, PE; Veras, C; Aparisi, Á; Amat-Santos, IJ; et al «Atrial fibrillation in patients with SARS-CoV-2 infection» (en anglès). Med Clin (Engl Ed), 2021 Jul 23; 157 (2), pp: 58-63. PMID: 34307884. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.medcle.2021.01.010. PMC: 8287852 [Consulta: 4 agost 2021].
  133. Zhou F, Yu T, Du R, Fan G, Liu Y, Liu Z, Xiang J, Wang Y, Song B, Gu X, Guan L, Wei Y, Li H, Wu X, et al «Clinical course and risk factors for mortality of adult inpatients with COVID-19 in Wuhan, China: a retrospective cohort study» (en anglès). The Lancet, 2020 Mar 28; 395 (10229), pp: 1054-1062. ISSN 0140-6736. Arxivat de l'original el 2020-04-06. DOI: 10.1016/s0140-6736(20)30566-3. PMID: 32171076 [Consulta: 7 abril 2020].
  134. Mukherjee, A; Ghosh, R; Aftab, G «Rhabdomyolysis in a Patient With Coronavirus Disease 2019» (en anglès). Cureus, 2020 Jul 1; 12 (7), pp: e8956. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.7759/cureus.8956. PMC: 7336592. PMID: 32642390 [Consulta: 12 juliol 2020].
  135. Suwanwongse, K; Shabarek, N «Rhabdomyolysis as a Presentation of 2019 Novel Coronavirus Disease» (en anglès). Cureus, 2020 Abr 6; 12 (4), pp: e7561. Arxivat de l'original el 19 de gener 2022. DOI: 10.7759/cureus.7561. PMC: 7202588. PMID: 32382463 [Consulta: 12 juliol 2020].
  136. Uysal, BB; Ikitimur, H; Yavuzer, S; Islamoglu, MS; Cengiz, M «Case Report: A COVID-19 Patient Presenting With Mild Rhabdomyolysis» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2020; Jun 19, pp: 1-4. DOI: 10.4269/ajtmh.20-0583. ISSN: 1476-1645. PMC: 32563271 [Consulta: 12 juliol 2020].
  137. Jin, M; Tong, Q «Rhabdomyolysis as Potential Late Complication Associated with COVID-19» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2020 Jul; 26 (7), pp: 1618-1620. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.3201/eid2607.200445. PMC: 7323559. PMID: 32197060 [Consulta: 8 octubre 2020].
  138. Zhang, Q; Shan, KS; Minalyan, A; O'Sullivan, C; Nace, T «A Rare Presentation of Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) Induced Viral Myositis With Subsequent Rhabdomyolysis» (en anglès). Cureus, 2020 Maig 12; 12 (5), pp: e8074. Arxivat de l'original el 19 de gener 2022. DOI: 10.7759/cureus.8074. PMC: 7290109. PMID: 32542129 [Consulta: 13 juliol 2020].
  139. Hirsch, JS; Ng, JH; Ross, DW; Sharma, P; et al «Acute kidney injury in patients hospitalized with COVID-19» (en anglès). Kidney Int, 2020 Jul; 98 (1), pp: 209-218. Arxivat de l'original el 28 de gener 2022. DOI: 10.1016/j.kint.2020.05.006. PMC: 7229463. PMID: 32416116 [Consulta: 28 juliol 2020].
  140. Chueh, TI; Zheng, CM; Hou, YC; Lu, KC «Novel Evidence of Acute Kidney Injury in COVID-19» (en anglès). J Clin Med, 2020 Nov 3; 9 (11), pp: 3547. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.3390/jcm9113547. PMC: 7692179. PMID: 33153216 [Consulta: 1r gener 2021].
  141. Ahmed, AR; Ebad, CA; Stoneman, S; Satti, MM; Conlon, PJ «Kidney injury in COVID-19» (en anglès). World J Nephrol, 2020 Nov 29; 9 (2), pp: 18-32. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2020. DOI: 10.5527/wjn.v9.i2.18. PMC: 7701935. PMID: 33312899 [Consulta: 1r gener 2021].
  142. Tallai, B; Gulistan, TG; Alrayashi, MNAB; Al Mughalles, SAA; et al «A Rare Presentation of Renal Papillary Necrosis in a COVID-19-Positive Patient» (en anglès). Case Rep Urol, 2021 Gen 11; 2021, pp: 6611861. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1155/2021/6611861. PMC: 7805526. PMID: 33489409 [Consulta: 29 març 2021].
  143. Maritati, F; Moretti, MI; Nastasi, V; Mazzucchelli, R; et al «ANCA-Associated Glomerulonephritis and Anti-Phospholipid Syndrome in a Patient with SARS-CoV-2 Infection: Just a Coincidence?» (en anglès). Case Rep Nephrol Dial, 2021 Jul 22; 11 (2), pp: 214-220. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1159/000517513. PMC: 8339024. PMID: 34373831 [Consulta: 10 desembre 2021].
  144. Xu L, Liu J, Lu M, Yang D, Zheng X «Liver injury during highly pathogenic human coronavirus infections» (en anglès). Liver International, 2020 Maig; 40 (5), pp: 998-1004. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2020. DOI: 10.1111/liv.14435. PMC: 7228361. PMID: 32170806 [Consulta: 28 juliol 2020].
  145. Zhao, JN; Fan, Y; Wu, SD «Liver injury in COVID-19: A minireview» (en anglès). World J Clin Cases, 2020 Oct 6; 8 (19), pp: 4303-4310. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.12998/wjcc.v8.i19.4303. PMC: 7559647. PMID: 33083389 [Consulta: 23 octubre 2020].
  146. Wang, Y; Liu, S; Li, W; Lin, F; et al «SARS-CoV-2 infection of the liver directly contributes to hepatic impairment in patients with COVID-19» (en anglès). J Hepatol, 2020 Oct; 73 (4), pp: 807-816. Arxivat de l'original el 3 d’agost 2021. DOI: 10.1016/j.jhep.2020.05.002. PMC: 7211738. PMID: 32437830 [Consulta: 24 setembre 2020].
  147. Alqahtani, SA; Schattenberg, JM «Liver injury in COVID-19: The current evidence» (en anglès). United European Gastroenterol J, 2020 Jun; 8 (5), pp: 509-519. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2021. DOI: 10.1177/2050640620924157. PMC: 7268949. PMID: 32450787 [Consulta: 28 juliol 2020].
  148. Jothimani, D; Venugopal, R; Abedin, MF; Kaliamoorthy, I; Rela, L «COVID-19 and Liver» (en anglès). J Hepatol, 2020; Jun 15, pp: S0168-8278(20)30377-9. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2020. DOI: 10.1016/j.jhep.2020.06.006. PMC: 7295524. PMID: 32553666 [Consulta: 30 juliol 2020].
  149. Berger, JR «COVID-19 and the nervous System» (en anglès). J Neurovirol, 2020 Abr; 26 (2), pp: 143-148. PMID: 32447630. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2020. DOI: 10.1007/s13365-020-00840-5. PMC: 7245181 [Consulta: 5 octubre 2020].
  150. Whittaker,A; Anson, M; Harky, A «Neurological Manifestations of COVID‐19: A systematic review and current update» (en anglès). Acta Neurol Scand, 2020 Jul; 142 (1), pp: 14-22. PMID: 32412088. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2021. DOI: 10.1111/ane.13266. PMC: 7273036 [Consulta: 5 octubre 2020].
  151. Mao, L; Jin, H; Wang, M; Hu, Y; et al «Neurologic Manifestations of Hospitalized Patients With Coronavirus Disease 2019 in Wuhan, China» (en anglès). JAMA Neurol, 2020 Jun 1; 77 (6), pp: 683-690. PMID: 32275288. Arxivat de l'original el 3 d’octubre 2021. DOI: 10.1001/jamaneurol.2020.1127. PMC: 149362 [Consulta: 13 juliol 2021].
  152. Liotta, EM; Batra, A; Clark, JR; Shlobin, NA; et al «Frequent neurologic manifestations and encephalopathy‐associated morbidity in Covid‐19 patients» (en anglès). Ann Clin Transl Neurol, 2020; Oct 5, págs: 10. ISSN 2328-9503. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2020. DOI: 10.1002/acn3.51210 [Consulta: 5 octubre 2020].
  153. Shabani, Z «Demyelination as a result of an immune response in patients with COVID-19» (en anglès). Acta Neurol Belg, 2021; Maig 2, pp: 1-8. PMID: 33934300. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1007/s13760-021-01691-5. PMC: 8088756 [Consulta: 13 juliol 2021].
  154. Hawkins, M; Sockalingam, S; Bonato, S; Rajaratnam, T; et al «A rapid review of the pathoetiology, presentation, and management of delirium in adults with COVID-19» (en anglès). J Psychosom Res, 2020 Dec 25; 141, pp: 110350. PMID: 33401078. Arxivat de l'original el 11 de gener 2021. DOI: 10.1016/j.jpsychores.2020.110350. PMC: 7762623 [Consulta: 9 gener 2021].
  155. Chen, W; Toprani, S; Werbaneth, K; Falco-Walter, J «Status epilepticus and other EEG findings in patients with COVID-19: A case series» (en anglès). Seizure, 2020 Ag 21; 81, pp: 198-200. PMID: 32861152. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.seizure.2020.08.022. PMC: 7441944 [Consulta: 1r setembre 2020].
  156. Nikbakht, F; Mohammadkhanizadeh, A; Mohammadi, E «How does the COVID-19 cause seizure and epilepsy in patients? The potential mechanisms» (en anglès). Mult Scler Relat Disord, 2020 Nov; 46, pp: 102535. PMID: 33010584. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2020. DOI: 10.1016/j.msard.2020.102535. PMC: 7521932 [Consulta: 9 gener 2021].
  157. Qi, X; Keith, KA; Huang, JH «COVID-19 and stroke: A review» (en anglès). Brain Hemorrhages, 2020; Nov 17, pàgs: 8. PMID: 33225251. Arxivat de l'original el 23 de maig 2021. DOI: 10.1016/j.hest.2020.11.001. PMC: 7670261 [Consulta: 22 desembre 2020].
  158. Kihira, S; Morgenstern, PF; Raynes, H; Naidich, TP; Belani, P «Fatal cerebral infarct in a child with COVID-19» (en anglès). Pediatr Radiol, 2020; Jul 23, pp: 1-2. PMID: 32705305. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2020. DOI: 10.1007/s00247-020-04779-x. PMC: 7376273 [Consulta: 28 juliol 2020].
  159. Munz, M; Wessendorf, S; Koretsis, G; Tewald, F; et al «Acute transverse myelitis after COVID-19 pneumonia» (en anglès). J Neurol, 2020 Ag; 267 (8), pp: 2196-2197. PMID: 32458198. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1007/s00415-020-09934-w. PMC: 7250275 [Consulta: 3 setembre 2020].
  160. Haider, A; Siddiqa, A; Ali, N; Dhallu, M «COVID-19 and the Brain: Acute Encephalitis as a Clinical Manifestation» (en anglès). Cureus, 2020 Oct 3; 12 (10), pp: e10784. PMID: 33154851. Arxivat de l'original el 17 de gener 2021. DOI: 10.7759/cureus.10784. PMC: 7609129 [Consulta: 17 novembre 2020].
  161. Serrano-Serrano, B; López-Hernández, N; Dahl-Cruz, Elvira-Soler, E; Díaz-Marín, C «Encefalitis multifocal como manifestación neurológica de la infección por COVID-19» (en castellà). Rev Neurol, 2020 Nov 1; 71 (9), pp: 351-352. ISSN 1576-6578. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2020. DOI: 10.33588/rn.7109.2020226. PMID: 33085080 [Consulta: 16 febrer 2020].
  162. Gaughan, M; Connolly, S; O'Riordan, S; Tubridy, N; et al «Pediatric Parainfectious Encephalitis Associated With COVID-19» (en anglès). Neurology, 2021; Gen 4, pàgs: 12. ISSN 1526-632X. Arxivat de l'original el 9 de gener 2021. DOI: 10.1212/WNL.0000000000011476. PMID: 33397771 [Consulta: 16 febrer 2020].
  163. Alberti P, Beretta S, Piatti M, Karantzoulis A, et al «Guillain-Barré syndrome related to COVID-19 infection» (en anglès). Neurol Neuroimmunol Neuroinflamm, 2020 Apr; 29; 7 (4), pii: e741. ISSN 2332-7812. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2020. DOI: 10.1212/NXI.0000000000000741. PMID: 32350026 [Consulta: 4 maig 2020].
  164. Galán AV, Saucedo PDS, Postigo FP, Paniagua EB «Síndrome de Guillain Barré asociado a infección por SARS-CoV-2» (en castellà). Neurologia, 2020; Abr 22, pii: S0213-4853(20)30072-4. ISSN 0213-4853. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.nrl.2020.04.007. PMID: 32364123 [Consulta: 6 maig 2020].
  165. Carod-Artal, FJ «Neurological complications of coronavirus and COVID-19». Revista de neurologia, 70, 9, 01-05-2020, pp: 311-322. Arxivat de l'original el 1 de maig 2020. DOI: 10.33588/rn.7009.2020179. PMID: 32329044 [Consulta: 26 d’abril 2020].
  166. Su, XW; Palk, SV; Rao, RR; Chen; FS; et al «SARS-CoV-2-associated Guillain-Barré syndrome with dysautonomia» (en anglès). Muscle Nerve, 2020 Ag; 62 (2), pp: E48-E49. PMID: 32445201. Arxivat de l'original el 5 de març 2022. DOI: 10.1002/mus.26988. PMC: 7283744 [Consulta: 8 octubre 2020].
  167. Marta-Enguita J, Rubio-Baines I, Gastón-Zubimendi I «Síndrome de Guillain-Barré fatal tras infección por el virus SARS-CoV-2» (en castellà). Neurologia, 2020; Abr 18, pii: S0213-4853(20)30069-4. ISSN 1578-1968. Arxivat de l'original el 7 de maig 2020. DOI: 10.1016/j.nrl.2020.04.004. PMID: 32376041 [Consulta: 6 maig 2020].
  168. van den Enden, AJM; van Gils, L; Labout, JAM; van der Jagt, M; Moudrous, W «Fulminant cerebral edema as a lethal manifestation of COVID-19» (en anglès). Radiol Case Rep, 2020 Jul 3; 15 (9), pp: 1705-1708. PMID: 32733625. Arxivat de l'original el 9 de novembre 2021. DOI: 10.1016/j.radcr.2020.06.053. PMC: 7332918 [Consulta: 1r setembre 2020].
  169. Baig AM, Khaleeq A, Ali U, Syeda H «Evidence of the COVID-19 Virus Targeting the CNS: Tissue Distribution, Host-Virus Interaction, and Proposed Neurotropic Mechanisms» (en anglès). ACS Chem Neurosci, 2020 Abr 1; 11 (7), pp: 995-998. PMID: 32167747. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2020. DOI: 10.1021/acschemneuro.0c00122. PMC: 7094171 [Consulta: 9 abril 2020].
  170. Khan, S; Gomes, J «Neuropathogenesis of SARS-CoV-2 infection» (en anglès). eLife, 2020 Jul 30; 9, pp: e59136. PMID: 32729463. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.7554/eLife.59136. PMC: 7392602 [Consulta: 3 agost 2020].
  171. Pellitero SE, Ferrer-Bergua LG «Paciente con clínica neurológica como única manifestación de infección por SARS-CoV-2» (en castellà). Neurologia, 2020; Abr 24, pii: S0213-4853(20)30078-5. ISSN 1578-1968. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.nrl.2020.04.010. PMID: 32364120 [Consulta: 6 maig 2020].
  172. García-García, S; Cepeda, S; Arrese, I; Sarabia, R «Hemorrhagic Conditions Affecting the Central Nervous System in COVID-19 Patients» (en castellà). Neurosurgery, 2020; Jun 3, pp: nyaa253. ISSN 1524-4040. Arxivat de l'original el 3 de juny 2020. DOI: 10.1093/neuros/nyaa253. PMID: 32490520 [Consulta: 3 juny 2020].
  173. Li YC, Bai WZ, Hashikawa T «The neuroinvasive potential of SARS-CoV2 may play a role in the respiratory failure of COVID-19 patients» (en anglès). J Med Virol, 2020 Jun; 92 (6), pp: 552–555. PMID: 32104915. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2020. DOI: 10.1002/jmv.25728. PMC: 7228394 [Consulta: 20 novembre 2020].
  174. Ylikoski, J; Markkanen, M; Mäkitie, A «Pathophysiology of the COVID-19 - entry to the CNS through the nose» (en anglès). Acta Otolaryngol, 2020 Oct; 140 (10), pp: 886-889. ISSN 1651-2251. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2021. DOI: 10.1080/00016489.2020.1773533. PMID: 32597276 [Consulta: 1r desembre 2020].
  175. Lecler, A; Cotton, F; Lersy, F; Kremer, S; et al «Ocular MRI Findings in Patients with Severe COVID-19: A Retrospective Multicenter Observational Study» (en anglès). Radiology, 2021; Feb 16, pp: 204394. ISSN 1527-1315. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2021. DOI: 10.1148/radiol.2021204394. PMID: 33591889 [Consulta: 17 febrer 2020].
  176. Worldometers. «Coronavirus (COVID-19) Mortality Rate» (en anglès). Coronavirus Update, 14 maig 2020 (rev). Arxivat de l'original el 31 de gener 2020. [Consulta: 4 octubre 2021].
  177. Killingray, David; Phillips, Howard. The Spanish Influenza Pandemic of 1918–1919: New Perspectives (en anglès). Routledge, 2003. ISBN 978-1-134-56640-2. 
  178. Franchini, AF; Auxilia, F; Galimberti, PM; Piga, MA; et al «COVID 19 and Spanish flu pandemics: All it changes, nothing changes» (en anglès). Acta Biomed, 2020 Maig 11; 91 (2), pp: 245-250. PMID: 32420960. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2020. DOI: 10.23750/abm.v91i2.9625. PMC: 7569644 [Consulta: 28 novembre 2020].
  179. Piret, J; Boivin, G «Pandemics Throughout History» (en anglès). Front Microbiol, 2021 Gen 15; 11, pp: 631736. PMID: 33584597. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2021. DOI: 10.3389/fmicb.2020.631736. PMC: 7874133 [Consulta: 23 febrer 2021].
  180. Elflein, John. «Number of novel coronavirus (COVID-19) deaths worldwide as of October 1, 2021, by country» (en anglès). Statista, 1 octubre 2021 (rev). Arxivat de l'original el 21 de maig 2022. [Consulta: 4 octubre 2021].
  181. Jiang, L; Tang, K; Levin, M; Irfan, O; Morris, SK; Wilson, K; et al «COVID-19 and multisystem inflammatory syndrome in children and adolescents» (en anglès). Lancet Infect Dis, 2020 Nov; 20 (11), pp: e276–e288. PMID: 32818434. Arxivat de l'original el 19 de novembre 2020. DOI: 10.1016/S1473-3099(20)30651-4. PMC: 7431129 [Consulta: 12 novembre 2020].
  182. WHO. «Multisystem inflammatory syndrome in children and adolescents temporally related to COVID-19» (en anglès). Newsroom, Scientific Brief, 15-05-2020. Arxivat de l'original el 15 de maig 2020. [Consulta: 20 maig 2020].
  183. «HAN Archive - 00432 | Health Alert Network (HAN)» (en anglès). emergency.cdc.gov, 15-05-2020. Arxivat de l'original el 15 de maig 2020. [Consulta: 20 maig 2020].
  184. Esper, F; Shapiro, Weibel, C; Ferguson, D; et al «Association between a Novel Human Coronavirus and Kawasaki Disease» (en anglès). J Infect Dis, 2005 Feb 15; 191 (4), pp: 499–502. PMID: 15655771. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2021. DOI: 10.1086/428291. PMC: 7199489 [Consulta: 1r agost 2020].
  185. Amirfakhryan, H «Kawasaki-like disease in children with COVID-19: A hypothesis» (en anglès). Med Hypotheses, 2020 Jul 18; 143, pp: 110117. PMID: 32721809. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.mehy.2020.110117. PMC: 7367792 [Consulta: 1r agost 2020].
  186. Campos-Barrera, E; Alvarez-Cisneros, T; Davalos-Fuentes, M «Subacute Thyroiditis Associated with COVID-19» (en anglès). Case Rep Endocrinol, 2020 Set 28; 2020, pp: 8891539. PMID: 33005461. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1155/2020/8891539. PMC: 7522602 [Consulta: 10 octubre 2020].
  187. Mattar, SAM; Koh, SJQ; Chandran, SR; Cherng, BPZ «Subacute thyroiditis associated with COVID-19» (en anglès). BMJ Case Rep, 2020 Ag 25; 13 (8), pp: e237336. PMID: 32843467. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1136/bcr-2020-237336. PMC: 7449350 [Consulta: 10 octubre 2020].
  188. Llamosas Falcón, LS «Secuelas a largo plazo de Covid-19» (en castellà). Rev Esp Salud Pública, 2020 Nov 3; 94 (1), pp: e1-e4. ISSN 2173-9110. Arxivat de l'original el 8 de febrer 2021 [Consulta: 2 febrer 2021].
  189. Scelfo, C; Fontana, M; Casalini, E; Menzella, F; et al «A Dangerous Consequence of the Recent Pandemic: Early Lung Fibrosis Following COVID-19 Pneumonia - Case Reports» (en anglès). Ther Clin Risk Manag, 2020 Oct 29; 16, pp: 1039-1046. PMID: 33154646. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.2147/TCRM.S275779. PMC: 7605965 [Consulta: 12 novembre 2020].
  190. McDonald, LT «Healing after Covid-19: Are Survivors at Risk for Development of Pulmonary Fibrosis?» (en anglès). Am J Physiol Lung Cell Mol Physiol, 2020; Des 23, págs: 19. ISSN 1522-1504. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. DOI: 10.1152/ajplung.00238.2020. PMID: 33355522 [Consulta: 2 febrer 2021].
  191. Vijayakumar, B; Tonkin, J;Anand Devaraj, A; Philip, KEJ; et al «CT Lung Abnormalities after COVID-19 at 3 Months and 1 Year after Hospital Discharge» (en anglès). Radiology, 2021; Oct 5, pp: 211746. PMID: 34609195. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1148/radiol.2021211746. PMC: 8515207 [Consulta: 19 octubre 2021].
  192. Herrera-Valdés R, Almaguer-López M, López-Marín L, Bacallao-Méndez R, et al «COVID-19 and the kidneys: risk, damage and sequelae» (en anglès). MEDICC Rev, 2020 Oct 30; 22 (4), pp: 87–88. ISSN 1527-3172. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2020. DOI: 10.37757/MR2020.V22.N4.10 [Consulta: 12 novembre 2020].
  193. Demertzis, ZD; Dagher, C; Malette, KM; Fadel, RA; et al «Cardiac sequelae of novel coronavirus disease 2019 (COVID-19): a clinical case series» (en anglès). Eur Heart J Case Rep, 2020 Oct; 4 (FI1), pp: 1-6. PMID: 33089042. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1093/ehjcr/ytaa179. PMC: 7314080 [Consulta: 12 novembre 2020].
  194. Peramo-Álvarez, FP; López-Zúñiga, MÁ; López-Ruz, MÁ «Secuelas médicas de la COVID-19» (en castellà). Med Clin (Barc), 2021 Maig 27; 157 (8), pp: 388-394. PMID: 34140166. Arxivat de l'original el 3 de setembre 2021. DOI: 10.1016/j.medcli.2021.04.023. PMC: 8157124 [Consulta: 19 octubre 2021].
  195. De Pablos-Florido, V; Córdoba-Peláez, PM; Jiménez-Gutiérrez, PM «Dolor persistente como secuela de la COVID-19: una revisión sistemàtica» (en castellà). AMU, 2021 Maig; 3 (1), pp: 80-91. ISSN 2341-0361. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2021 [Consulta: 19 octubre 2021].
  196. Oronsky, B; Larson, C; Hammond, TC; Oronsky, A; et al «A Review of Persistent Post-COVID Syndrome (PPCS)» (en anglès). Clin Rev Allergy Immunol, 2021; Feb 20, pp: 1-9. PMID: 33609255. Arxivat de l'original el 28 d’agost 2021. DOI: 10.1007/s12016-021-08848-3. PMC: 7896544 [Consulta: 26 abril 2022].
  197. Kumar, S; Veldhuis, A; Malhotra, T «Neuropsychiatric and Cognitive Sequelae of COVID-19» (en anglès). Front Psychol, 2021 Mar 2; 12, pp: 577529. PMID: 33737894. Arxivat de l'original el 22 de gener 2022. DOI: 10.3389/fpsyg.2021.577529. PMC: 7960660 [Consulta: 19 octubre 2021].
  198. Gupta, R; Pandi-Perumal, SR «SARS-CoV-2 Infection: Paving Way for Sleep Disorders in Long Term!» (en anglès). Sleep Vigil, 2021; Maig 17, pp: 1-2. PMID: 34027301. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1007/s41782-021-00145-5. PMC: 8126505 [Consulta: 12 juliol 2021].
  199. Wang, C; Yu, C; Jing, H; Wu, X; Novakovic, VA; et al «Long COVID: The Nature of Thrombotic Sequelae Determines the Necessity of Early Anticoagulation» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2022 Abr 5; 12, pp: 861703. PMID: 35449732. Arxivat de l'original el 25 d’abril 2022. DOI: 10.3389/fcimb.2022.861703. PMC: 9016198 [Consulta: 25 abril 2022].
  200. Daste, C; Ficarra, S; Dumitrache, A; Cariou, A; et al «Post-intensive care syndrome in patients surviving COVID-19» (en anglès). Ann Phys Rehabil Med, 2021 Nov; 64 (6), pp: 101549. PMID: 34182168. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2022. DOI: 10.1016/j.rehab.2021.101549. PMC: 8233854 [Consulta: 26 abril 2022].
  201. Royal Australian College of General Practitioners (RACGP). «What are the long-term health risks following COVID-19?». NewsGP, 24-06-2020. Arxivat de l'original el 17 de juliol 2020. [Consulta: 8 setembre 2020].
  202. Académie nationale de médecine «Medical sequelae of Covid-19» (en anglès). Avis, 2020; Jul 15, pàgs: 4. Arxivat de l'original el 3 d’octubre 2020 [Consulta: 8 novembre 2020].
  203. Ross, JM; Seiler, J; Meisner, J; Tolentino, L; et al «Summary of COVID-19 Long-term Health Effects: Emerging Evidence and Ongoing Investigation» (en anglès). News, Department of Global Health. University of Washington, 2020; Set 1, pàgs: 9 [Consulta: 8 novembre 2020].
  204. Carod-Artal, FJ «Post-COVID-19 syndrome: epidemiology, diagnostic criteria and pathogenic mechanisms involved» (en anglès). Revista de Neurología, 2021 Jun 1; 72 (11), pp: 384-396. ISSN 1576-6578. Arxivat de l'original el 23 de març 2022. DOI: 10.33588/rn.7211.2021230. PMID: 34042167 [Consulta: 3 abril 2022].
  205. Nandasena, HMRKG; Pathirathna, ML; Atapattu, AMMP; Prasanga, PTS «Quality of life of COVID 19 patients after discharge: Systematic review» (en anglès). PLoS One, 2022 Feb 16; 17 (2), pp: e0263941. PMID: 35171956. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2022. DOI: 10.1371/journal.pone.0263941. PMC: 8849513 [Consulta: 3 abril 2022].
  206. Proal, AD; VanElzakker, MB «Long COVID or Post-acute Sequelae of COVID-19 (PASC): An Overview of Biological Factors That May Contribute to Persistent Symptoms» (en anglès). Front Microbiol, 2021 Jun 23; 12, pp: 698169. PMID: 34248921. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2022. DOI: 10.3389/fmicb.2021.698169. PMC: 8260991 [Consulta: 5 abril 2022].
  207. Townsend, L; Dyer, AH; Jones, K; Dunne, J; et al «Persistent fatigue following SARS-CoV-2 infection is common and independent of severity of initial infection» (en anglès). PLoS One, 2020 Nov 9; 15 (11), pp: e0240784. ISSN 1932-6203. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2020. DOI: 10.1371/journal.pone.0240784. PMID: 33166287 [Consulta: 16 novembre 2020].
  208. Lam MH, Wing YK, Yu MW, Leung CM, et al «Mental morbidities and chronic fatigue in severe acute respiratory syndrome survivors: long-term follow-up» (en anglès). Arch Intern Med, 2009 Des 14; 169 (22), pp: 2142-2147. ISSN 1538-3679. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2020. DOI: 10.1001/archinternmed.2009.384. PMID: 20008700 [Consulta: 17 novembre 2020].
  209. Lee, SH; Shin, HS; Park, HY; Kim, JL; et al «Depression as a Mediator of Chronic Fatigue and Post-Traumatic Stress Symptoms in Middle East Respiratory Syndrome Survivors» (en anglès). Psychiatry Investig, 2019 Gen; 16 (1), pp: 59-64. PMID: 30605995. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2020. DOI: 10.30773/pi.2018.10.22.3. PMC: 6354037 [Consulta: 16 novembre 2020].
  210. Hickie, I; Davenport, T; Wakefield, D; Vollmer-Conna, U; et al «Post-infective and chronic fatigue syndromes precipitated by viral and non-viral pathogens: prospective cohort study» (en anglès). BMJ, 2006 Set 16; 333 (7568), pp: 575. PMID: 16950834. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2020. DOI: 10.1136/bmj.38933.585764.AE. PMC: 1569956 [Consulta: 16 novembre 2020].
  211. Komaroff, AL; Bateman, L «Will COVID-19 Lead to Myalgic Encephalomyelitis/Chronic Fatigue Syndrome?» (en anglès). Front Med (Lausanne), 2021 Gen 18; 7, pp: 606824. PMID: 33537329. Arxivat de l'original el 1 de març 2021. DOI: 10.3389/fmed.2020.606824. PMC: 7848220 [Consulta: 9 febrer 2021].
  212. Chirakkal, P; Al Hail, AN; Zada, N; Vijayakumar, DS «COVID-19 and Tinnitus» (en anglès). Ear Nose Throat J, 2021 Abr; 100 (Supl 2), pp: 160S-162S. PMID: 33275033. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1177/0145561320974849. PMC: 7720028 [Consulta: 30 agost 2021].
  213. Almufarrij, I; Munro, KJ «One year on: an updated systematic review of SARS-CoV-2, COVID-19 and audio-vestibular symptoms» (en anglès). Int J Audiol, 2021; Mar 22, pp: 1-11. ISSN 1708-8186. Arxivat de l'original el 23 de març 2021. DOI: 10.1080/14992027.2021.1896793. PMID: 33750252 [Consulta: 9 febrer 2021].
  214. Koumpa, FS; Forde, CT; Manjaly, JG «Sudden irreversible hearing loss post COVID-19» (en anglès). BMJ Case Rep, 2020 Oct 13; 13 (11), pp: e238419. PMID: 33051251. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2021. DOI: 10.1136/bcr-2020-238419. PMC: 7554505 [Consulta: 3 maig 2021].
  215. Schirinzi, T; Landi, D; Liguori, C «COVID-19: dealing with a potential risk factor for chronic neurological disorders» (en anglès). J Neurol, 2021 Abr; 268 (4), pp: 1171-1178. PMID: 32852580. Arxivat de l'original el 17 de gener 2021. DOI: 10.1007/s00415-020-10131-y. PMC: 7450256 [Consulta: 12 juliol 2021].
  216. Callan, C; Ladds, E; Husain, L; Pattinson, K; Greenhalgh, T «'I can't cope with multiple inputs': a qualitative study of the lived experience of 'brain fog' after COVID-19» (en anglès). BMJ Open, 2022 Feb 11; 12 (2), pp: e056366. PMID: 35149572. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1136/bmjopen-2021-056366. PMC: 8844964 [Consulta: 11 març 2022].
  217. Zhao, S; Shibata, K; Hellyer, PJ; Trender, W; et al «Rapid vigilance and episodic memory decrements in COVID-19 survivors» (en anglès). Brain Commun, 2022 Gen 19; 4 (1), pp: fcab295. PMID: 35128398. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1093/braincomms/fcab295. PMC: 8807287 [Consulta: 11 març 2022].
  218. Libby, P «The Heart in COVID-19: Primary Target or Secondary Bystander?» (en anglès). JACC Basic Transl Sci, 2020 Abr 10; 5 (5), pp: 537-542. PMID: 32292847. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.jacbts.2020.04.001. PMC: 7151324 [Consulta: 4 desembre 2021].
  219. Zhou, M; Wong, CK; Un, KC; Lau, YM; et al «Cardiovascular sequelae in uncomplicated COVID-19 survivors» (en anglès). PLoS One, 2021 Feb 11; 16 (2), pp: e0246732. PMID: 33571321. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1371/journal.pone.0246732. PMC: 7877588 [Consulta: 14 juliol 2021].
  220. Ramadan, MS; Bertolino, L; Zampino, R; Durante-Mangoni, E; et al «Cardiac sequelae after coronavirus disease 2019 recovery: a systematic review» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2021; Jun 23, pp: 1-12. PMID: 34171458. DOI: 10.1016/j.cmi.2021.06.015. PMC: 8220864 [Consulta: 14 juliol 2021].
  221. Vitiello, A; Ferrara, F «Pharmacological agents to therapeutic treatment of cardiac injury caused by Covid-19» (en anglès). Life Sci, 2020 Des 1; 262, pp: 118510. PMID: 32991879. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.lfs.2020.118510. PMC: 7521881 [Consulta: 4 desembre 2021].
  222. Grove, Natalie «Delta variant Covid symptoms 'include headaches, sore throat and runny nose'». The Guardian [Londres], 14-06-2021. Arxivat 14 de juny 2021 a Wayback Machine.
  223. «Headache and runny nose linked to Delta variant». BBC News [Londres], 14-06-2021 [Consulta: 2 juliol 2021]. Arxivat 14 de juny 2021 a Wayback Machine.
  224. Devlin, Hannah «Londoners with cold symptoms more likely to have Covid, says expert». The Guardian, 15-12-2021. Arxivat 16 de maig 2024 a Wayback Machine.
  225. «Doctor reveals new nightly omicron variant symptom» (en anglès), 21-12-2021. Arxivat de l'original el 2 gener 2022. [Consulta: 1r gener 2022].
  226. Quann, Jack. «Luke O'Neill: Night sweats now a sign of BA.5 COVID variant», 07-07-2022. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2022. [Consulta: 10 juliol 2022].
  227. «Omicron Symptoms: Here's How They Differ From Other Variants». NBC Chicago. Arxivat 2022-01-24 a Wayback Machine.
  228. «Is a change to your taste or smell a sign of Omicron?» (en anglès). Metro, 23-01-2022. Arxivat 26 de gener 2022 a Wayback Machine.
  229. Gorbalenya, Alexander E.; Baker, Susan C.; Baric, Ralph S.; de Groot, Raoul J.; et al «Severe acute respiratory syndrome-related coronavirus – The species and its viruses, a statement of the Coronavirus Study Group» (en anglès). bioRxiv, 11 febrer 2020 (Preprint). Arxivat de l'original el 1 de maig 2020. DOI: 10.1101/2020.02.07.937862 [Consulta: 21 d’abril 2020].
  230. Coronaviridae Study Group of the International Committee on Taxonomy of Viruses «coronavirus: classifying 2019-nCoV and naming it SARS-CoV-2» (en anglès). Nat Microbiol, 2020 Abr; 5 (4), pp: 536-544. PMID: 32123347. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2020. DOI: 10.1038/s41564-020-0695-z. PMC: 7095448 [Consulta: 5 octubre 2020].
  231. «Outbreak of severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2): increased transmission beyond China – fourth update» (en anglès). European Centre for Disease Prevention and Control, 14-02-2020. Arxivat de l'original el 30 d’abril 2020. [Consulta: 8 març 2020].
  232. Andersen KG, Rambaut A, Lipkin WI, Holmes EC, Garry RF «The proximal origin of SARS-CoV-2» (en anglès). Nature Medicine, 26, 4, abril 2020, pp: 450–452. Arxivat de l'original el 2021-12-19. DOI: 10.1038/s41591-020-0820-9. PMC: 7095063. PMID: 32284615 [Consulta: 5 octubre 2020].
  233. Gibbens, S. «Why soap is preferable to bleach in the fight against coronavirus» (en anglès). Science, Coronavirus coverage. National Geographic, 18-03-2020. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2021. [Consulta: 2 abril 2020].
  234. Zhu N, Zhang D, Wang W, Li X, Yang B, Song J, Zhao X, Huang B, Shi W, Lu R, Niu P, Zhan F, Ma X, Wang D, Xu W, Wu G, Gao GF, Tan W «A Novel Coronavirus from Patients with Pneumonia in China, 2019» (en anglès). The New England Journal of Medicine, 382, 8, 20-02-2020, pp: 727–733. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2020. DOI: 10.1056/NEJMoa2001017. PMC: 7092803. PMID: 31978945 [Consulta: 5 d’octubre 2020].
  235. Li, Z; Jiang, J; Tong, Y; Ruan, X; Xu, J «COVID-19 is a natural infectious disease» (en anglès). J Biosaf Biosecur, 2021 Des 11; 4 (1), pp: 38-42. PMID: 34927018. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.jobb.2021.11.001. PMC: 8664692 [Consulta: 1r març 2022].
  236. 236,0 236,1 236,2 Aylward, B; Liang, W; Dong, X; Eckmanns, T; et al. «Report of the WHO-China Joint Mission on Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès). World Health Organization (WHO), 24-02-2020. Arxivat de l'original el 29 de febrer 2020. [Consulta: 21 març 2020].
  237. Rathore, Jitendra Singh; Ghosh, Chaitali «Severe acute respiratory syndrome coronavirus-2 (SARS-CoV-2), a newly emerged pathogen: an overview» (en anglès). Pathogens and Disease, 78, 6, 25-08-2020, pàg. ftaa042. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2021. DOI: 10.1093/femspd/ftaa042. ISSN: 2049-632X. PMC: 499575 [Consulta: 5 d’octubre 2020].
  238. Alharbi, SN; Alrefaei, AF «Comparison of the SARS-CoV-2 (2019-nCoV) M protein with its Counterparts of SARS-CoV and MERS-CoV Species» (en anglès). J King Saud Univ Sci, 2021 Gen 7; 33 (2), pp: 101335. PMID: 33432259. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1016/j.jksus.2020.101335. PMC: 7787911 [Consulta: 18 gener 2021].
  239. Thomas, S «The Structure of the Membrane Protein of SARS-CoV-2 Resembles the Sugar Transporter SemiSWEET» (en anglès). Pathogens & Immunity, 2020 Oct 19; 5 (1), pp: 342–363. PMID: 33154981. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2021. DOI: 10.20411/pai.v5i1.377. PMC: 7608487 [Consulta: 19 desembre 2020].
  240. Koyama, T; Platt, D; Parida, L «Variant analysis of SARS-CoV-2 genomes» (en anglès). Bull World Health Organ, 2020 Jul 1; 98 (7), pp: 495–504. PMID: 32742035. Arxivat de l'original el 18 de gener 2021. DOI: 10.2471/BLT.20.253591. PMC: 7375210 [Consulta: 30 desembre 2020]. «We detected in total 65776 variants with 5775 distinct variants.»
  241. Nakamichi, K; Shen, JZ; Lee, CS; Lee, AY; Roberts, EA; et al «Outcomes associated with SARS-CoV-2 viral clades in COVID-19» (en anglès). medRxiv (NIH Preprint Pilot), 2020 Set 25; 2020.09.24.20201228 (Ver. 1), pàgs: 32. PMID: 32995827. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1101/2020.09.24.20201228. PMC: 7523168 [Consulta: 31 desembre 2020].
  242. World Health Organization. «Tracking SARS-CoV-2 variants» (en anglès). Activities, 06-07-2021. Arxivat de l'original el 2021-06-09. [Consulta: 20 juliol 2021].
  243. Alm E, Broberg EK, Connor T, Hodcroft EB, Komissarov AB, Maurer-Stroh S, Melidou A, Neher RA, O'Toole Á, Pereyaslov D «Geographical and temporal distribution of SARS-CoV-2 clades in the WHO European Region, January to June 2020» (en anglès). Euro Surveillance: Bulletin Europeen Sur Les Maladies Transmissibles = European Communicable Disease Bulletin, 25, 32, 13-08-2020, pàg. 2001410. Arxivat de l'original el 9 de gener 2021. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2020.25.32.2001410. PMC: 7427299. PMID: 32794443 [Consulta: 30 desembre 2020].
  244. WHO. «SARS-CoV-2 mink-associated variant strain – Denmark» (en anglès). Disease Outbreak News, 06-11-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-12. [Consulta: 2 gener 2020].
  245. Hammer, AS; Quaade, ML; Rasmussen, TB; Fonager, J; et al «SARS-CoV-2 Transmission between Mink (Neovison vison) and Humans, Denmark» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2020 Nov 18; 27 (2), pàgs: 5. Arxivat de l'original el 7 de gener 2021. DOI: 10.3201/eid2702.203794. ISSN: 1080-6059. PMID: 33207152 [Consulta: 5 gener 2021].
  246. Colak, D. «Denmark: Cluster-5 coronavirus most likely eradicated» (en anglès). Anadolu Agency, 19-11-2020. Arxivat de l'original el 22 de gener 2021. [Consulta: 16 gener 2021].
  247. Public Health England. «Investigation of novel SARS-CoV-2 Variant of Concern 202012/01. Technical briefing 3» (en anglès). UK Government, 05-01-2021. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. [Consulta: 16 gener 2021].
  248. Office for National Stadistics. «Coronavirus (COVID-19) Infection Survey: characteristics of people testing positive for COVID-19 in England, 27 January 2021» (en anglès). UK Government, 27-01-2021. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. [Consulta: 29 gener 2021].
  249. Conti, P; Caraffa, A; Gallenga, CE; Kritas, SK; et al «The British variant of the new coronavirus-19 (Sars-Cov-2) should not create a vaccine problem» (en anglès). J Biol Regul Homeost Agents, 2020 Des 30; 35 (1), pàgs: 8. ISSN 1724-6083. Arxivat de l'original el 22 de gener 2021. DOI: 10.23812/21-3-E. PMID: 33377359 [Consulta: 22 gener 2021].
  250. Grens, K. «Mutation in SARS-CoV-2 Variant Does Not Affect Vaccine: Study» (en anglès). The Scientist, 08-01-2021. Arxivat de l'original el 26 de gener 2021. [Consulta: 22 gener 2021].
  251. CDC. «Emerging SARS-CoV-2 Variants» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 30-12-2020. Arxivat de l'original el 15 de maig 2021. [Consulta: 30 desembre 2020].
  252. CDC. «Implications of Emerging SARS-CoV-2 Variant VOC 202012/01 in the UK» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 29-12-2020. Arxivat de l'original el 22 de gener 2021. [Consulta: 30 desembre 2020].
  253. Wise, J «Covid-19: The E484K mutation and the risks it poses» (en anglès). BMJ, 2021 Feb 5; 372, pp: n359. ISSN 1756-1833. Arxivat de l'original el 10 d’abril 2021. DOI: 10.1136/bmj.n359. PMID: 33547053 [Consulta: 10 abril 2021].
  254. NIID. «Brief Report: New Variant Strain of SARS-CoV-2 Identified in Travelers from Brazil» (en anglès). Ministry of Health, Labour and Welfare, Government of Japan, 12-01-2021. Arxivat de l'original el 15 de gener 2021. [Consulta: 12 gener 2021].
  255. Instituto Oswaldo Cruz. «Nota Técnica 2021/01» (en portuguès). Rede Genômica FIOCRUZ - Ministério da Saúde, Brasil, 12-01-2021. Arxivat de l'original el 15 de gener 2021. [Consulta: 15 gener 2021].
  256. ECDC. «Risk related to the spread of new SARS-CoV-2 variants of concern in the EU/EEA – first Update» (en anglès). Publications & data, 21-01-2021. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2021. [Consulta: 31 gener 2021].
  257. European Commission. «HERA Incubator: Anticipating together the threat of COVID-19 variants» (en anglès) pàgs: 10. Communication: COM (2021) 78; final, 17-02-2021. Arxivat de l'original el 17 de febrer 2021. [Consulta: 18 febrer 2021].
  258. Herrera, E. «La incubadora HERA, la agencia de la UE que combatirá las nuevas variantes del coronavirus» (en castellà). La Vanguardia, 01-03-2021. Arxivat de l'original el 1 de març 2021. [Consulta: 1r març 2021].
  259. Dwivedi, R. «Researchers report a new SARS-CoV-2 variant of concern in Uganda» (en anglès) pàgs: 6. News-Medical.net, 15-02-2021. Arxivat de l'original el 19 de febrer 2021. [Consulta: 19 febrer 2021].
  260. Zhang, W; Davis, BD; Chen, SS; Sincuir Martinez, JM; et al «Emergence of a Novel SARS-CoV-2 Variant in Southern California» (en anglès). JAMA, 2021; Feb 11, pp: E1-E3. ISSN 1538-3598. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2021. DOI: 10.1001/jama.2021.1612. PMID: 33571356 [Consulta: 23 febrer 2021].
  261. Nigam, A. «What Is COVID-19 'double Mutant' In India? What Do Doctors Say About New Variant?» (en anglès) pàgs: 5. General News, Republicworld.com, 25-03-2021. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2021. [Consulta: 26 març 2021].
  262. Ferré, VM; Peiffer-Smadja, N; Visseaux, B; Descamps, D; et al «Omicron SARS-CoV-2 variant: What we know and what we don't» (en anglès). Anaesth Crit Care Pain Med, 2021; Des 10, pp: 100998. PMID: 34902630. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2021. DOI: 10.1016/j.accpm.2021.100998. PMC: 8660660 [Consulta: 17 desembre 2021].
  263. CDC COVID-19 Response Team «SARS-CoV-2 B.1.1.529 (Omicron) Variant - United States, December 1-8, 2021» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2021 Des 17; 70 (50), pp: 1731-1734. ISSN 1545-861X. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2021. DOI: 10.15585/mmwr.mm7050e1. PMID: 34914670 [Consulta: 17 desembre 2021].
  264. Garrido Granger, G; Rius Montaner, N. «Catalunya estudia dos casos sospitosos de la variant òmicron, que ja ha arribat a Madrid». Diari ara, 29-11-2021. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2021. [Consulta: 17 desembre 2021].
  265. He, X; Hong, W; Pan, X; Lu, G; Wei, X «SARS-CoV-2 Omicron variant: Characteristics and prevention» (en anglès). MedComm (2020), 2021 Des 16; 2 (4), pp: 838-845. PMID: 34957469. Arxivat de l'original el 29 de desembre 2021. DOI: 10.1002/mco2.110. PMC: 8693031 [Consulta: 1r gener 2022].
  266. Poudel, S; Ishak, A; Pérez-Fernández, J; Garcia, E; et al «Highly mutated SARS-CoV-2 Omicron variant sparks significant concern among global experts - What is known so far?» (en anglès). Travel Med Infect Dis, 2021 Des 8; 45, pp: 102234. PMID: 34896326. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2021. DOI: 10.1016/j.tmaid.2021.102234. PMC: 8666662 [Consulta: 23 desembre 2021].
  267. Song, Y; Masaki, F «Preparation for the challenge of heavily mutated Omicron variant» (en anglès). Clin Transl Med, 2021 Dec 12; 11 (12), pp: e679. ISSN 2001-1326. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2021. DOI: 10.1002/ctm2.679. PMID: 34898041 [Consulta: 17 desembre 2021].
  268. Christie, B «Covid-19: Early studies give hope omicron is milder than other variants» (en anglès). BMJ, 2021 Des 23; 375, pp: n3144. ISSN 1756-1833. Arxivat de l'original el 8 de gener 2022. DOI: 10.1136/bmj.n3144. PMID: 34949600 [Consulta: 8 gener 2022].
  269. 269,0 269,1 Wise, J. «Covid-19: New coronavirus variant is identified in UK» (en anglès) pàg: m4857. BMJ News Briefing, 2020; Des 16, 371. DOI: 10.1136/bmj.m4857. [Consulta: 23 desembre 2020].
  270. «Staying at home and away from other people (social distancing)—Coronavirus (COVID-19)—NHS». NHS.uk, 14 agost 2020 (rev). Arxivat de l'original el 2020-06-02. [Consulta: 17 agost 2020].
  271. Chang, S; Pierson, E; Koh, PW; Gerardin, J; Redbird, B; Grusky, D; Leskovec, J «Mobility network models of COVID-19 explain inequities and inform reopening» (en anglès). Nature, 2021 Gen; 589 (7840), pp: 82-87. ISSN 1476-4687. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2020. DOI: 10.1038/s41586-020-2923-3. PMID: 33171481 [Consulta: 23 febrer 2021].
  272. Lelieveld, J; Helleis, F; Borrmann, S; Cheng, Y; et al «Model Calculations of Aerosol Transmission and Infection Risk of COVID-19 in Indoor Environments» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2020 Nov 3; 17 (21), pp: 8114. PMID: 33153155. Arxivat de l'original el 4 de març 2021. DOI: 10.3390/ijerph17218114. PMC: 7662582 [Consulta: 23 febrer 2021].
  273. «Q&A: How is COVID-19 transmitted?» (en anglès). World Health Organization (WHO), 09-07-2020. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2020. [Consulta: 12 juliol 2020].
  274. Asadi, Sima; Wexler, Anthony; Cappa, Christopher; Barreda, Santiago; et al «Aerosol emission and superemission during human speech increase with voice loudness» (en anglès). Nature, 9, 1, 20-02-2019, pàg. 2348. Arxivat de l'original el 4 de març 2021. DOI: 10.1038/s41598-019-38808-z. PMC: 6382806. PMID: 30787335 [Consulta: 5 maig 2020]. «... simply talking in a loud voice would increase the rate at which an infected individual releases pathogen-laden particles into the air ... For example, an airborne infectious disease might spread more efficiently in a school cafeteria than a library, or in a noisy hospital waiting room than a quiet ward.»
  275. Finnikin, S; Spiegelhalter, DJ «What is my covid risk?» (en anglès). BMJ, 2021 Mar 16; 372, pp: n637. ISSN 1756-1833. Arxivat de l'original el 10 d’abril 2021. DOI: 10.1136/bmj.n637. PMID: 33727236 [Consulta: 10 abril 2021].
  276. 276,0 276,1 «Modes of transmission of virus causing COVID-19: implications for IPC precaution recommendations». World Health Organization, 11-03-2020. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2020. [Consulta: 3 abril 2020]. «Segons les evidències actuals, el virus de la COVID-19 es transmet principalment entre persones a través de les gotetes respiratòries i mitjançant el contacte.»
  277. World Health Organization (WHO). «Fact: COVID19 is NOT airborne» (en anglès). @WHO, 28-03-2020. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2020. [Consulta: 3 abril 2020]. «Aquestes gotetes són massa pesades per restar en l'aire. Cauen ràpidament sobre el terra o superfícies.»
  278. Loh, Ne-Hooi Will; Tan, Yanni; Taculod, Juvel H.; Gorospe, Billy; et al «The Impact of High-Flow Nasal Cannula (HFNC) on Coughing Distance: Implications on Its Use During the Novel Coronavirus Disease Outbreak». Canadian Journal of Anesthesia, 18-03-2020, pp: 1-2. Arxivat de l'original el 8 de gener 2022. DOI: 10.1007/s12630-020-01634-3. PMC: 7090637. PMID: 32189218 [Consulta: 8 d’abril 2020].
  279. Bourouiba, Lydia «Turbulent Gas Clouds and Respiratory Pathogen Emissions: Potential Implications for Reducing Transmission of COVID-19» (en anglès). JAMA, 26-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-02. DOI: 10.1001/jama.2020.4756. ISSN: 1538-3598. PMID: 32215590 [Consulta: 6 abril 2020].
  280. Rapid Expert Consultation on the Possibility of Bioaerosol Spread of SARS-CoV-2 for the COVID-19 Pandemic (Abril 1, 2020) (2020), https://www.nap.edu/catalog/25769/rapid-expert-consultation-on-the-possibility-of-bioaerosol-spread-of-sars-cov-2-for-the-covid-19-pandemic-april-1-2020 Arxivat 2020-04-02 a Wayback Machine.
  281. Meselson, Matthew «Droplets and Aerosols in the Transmission of SARS-CoV-2». N Engl J Med, 2020; Abr 15. Arxivat de l'original el 2022-01-21. DOI: 10.1056/NEJMc2009324. PMC: 7179963. PMID: 32294374 [Consulta: 11 maig 2020].
  282. Lednicky, JA; Lauzardo, M; Fan, ZH; Jutla, AS; et al «Viable SARS-CoV-2 in the air of a hospital room with COVID-19 patients» (en anglès). medRxiv, 2020 Ag 4; 2020.08.03.20167395 (preimpressió, Ver. 1), págs: 13. PMID: 32793914. Arxivat de l'original el 5 de febrer 2021. DOI: 10.1101/2020.08.03.20167395. PMC: 7418726 [Consulta: 25 agost 2020].
  283. Jin, T; Li, J; Yang, J; Li, J; et al «SARS-CoV-2 presented in the air of an intensive care unit (ICU)» (en anglès). Sustain Cities Soc, 2020; Ag 15, pp: 102446. PMID: 32837871. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2021. DOI: 10.1016/j.scs.2020.102446. PMC: 7428766 [Consulta: 1r setembre 2020].
  284. Prather, KA; Marr, LC; Schooley, RT; McDiarmid, MA; et al «Airborne transmission of SARS-CoV-2» (en anglès). Science, 2020; Oct 5, pp: eabf0521. ISSN 1095-9203. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2020. DOI: 10.1126/science.abf0521 [Consulta: 7 setembre 2020].
  285. Tang, JW; Bahnfleth, WP; Bluyssen, PM; Buonanno, G; et al «Dismantling myths on the airborne transmission of severe acute respiratory syndrome coronavirus-2 (SARS-CoV-2)» (en anglès). J Hosp Infect, 2021 Abr; 110, pp: 89-96. PMID: 33453351. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2021. DOI: 10.1016/j.jhin.2020.12.022. PMC: 7805396 [Consulta: 1r maig 2021].
  286. Greenhalgh, T; Jimenez, JL; Prather, KA; Tufekci, Z; et al «Ten scientific reasons in support of airborne transmission of SARS-CoV-2» (en anglès). Lancet, 2021 Abr 15; 397 (10285), pp: 1603-1605. PMID: 33865497. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2021. DOI: 10.1016/S0140-6736(21)00869-2. PMC: 8049599 [Consulta: 1r abril 2021].
  287. To, Kelvin Kai-Wang; Tsang, Owen Tak-Yin; Yip, Cyril Chik-Yan; Chan, Kwok-Hung; Wu, Tak-Chiu; Chan, Jacky Man-Chun; Leung, Wai-Shing; Chik, Thomas Shiu-Hong; Choi, Chris Yau-Chung; Kandamby, Darshana H; Lung, David Christopher; Tam, Anthony Raymond; Poon, Rosana Wing-Shan «Consistent Detection of 2019 Novel Coronavirus in Saliva» (en anglès). Clinical Infectious Diseases, 2020 Jul 28; 71 (15), pii: ciaa149. Arxivat de l'original el 2020-05-21. DOI: 10.1093/cid/ciaa149. PMC: 7108139. PMID: 32047895 [Consulta: 11 abril 2020].
  288. Fini, MB «Oral saliva and COVID-19» (en anglès). Oral Oncol, 2020 Set; 108, pp: 104821. PMID: 32474389. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2020. DOI: 10.1016/j.oraloncology.2020.104821. PMC: 7250788 [Consulta: 6 setembre 2020].
  289. Fernandes Matuck, B; Dolhnikoff, M; Nunes Duarte‐Neto, A; Maia, G; et al «Salivary glands are a target for SARS‐CoV‐2: a source for saliva contamination» (en anglès). J Pathol, 2021 Jul; 254 (3), pp: 239-243. PMID: 33834497. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2021. DOI: 10.1002/path.5679. PMC: 8250228 [Consulta: 9 juliol 2021].
  290. Harikrishnan, P «Saliva as a Potential Diagnostic Specimen for COVID-19 Testing» (en anglès). J Craniofac Surg, 2020 Set; 31 (6), pp: e653-e655. PMID: 32541273. Arxivat de l'original el 21 de gener 2022. DOI: 10.1097/SCS.0000000000006724. PMC: 7382405 [Consulta: 6 setembre 2020].
  291. Medeiros da Silva, RC; Nogueira Marinho, LC; Neto de Araújo Silva, D; Costa de Lima, K; et al «Saliva as a possible tool for the SARS-CoV-2 detection: a review» (en anglès). Travel Med Infect Dis, 2020; Nov 19, pp: 101920. PMID: 33220456. Arxivat de l'original el 13 de desembre 2020. DOI: 10.1016/j.tmaid.2020.101920. PMC: 7674016 [Consulta: 1r desembre 2020].
  292. Azzi, L; Maurino, V; Baj, A; Dani, M; et al «Diagnostic Salivary Tests for SARS-CoV-2» (en anglès). J Dent Res, 2021 Feb; 100 (2), pp: 115-123. PMID: 33131360. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. DOI: 10.1177/0022034520969670. PMC: 7604673 [Consulta: 4 agost 2021].
  293. Zhang, R; Li, Y; Zhang, AL; Wang, Y; Molina, MJ «Identifying Airborne Transmission as the Dominant Route for the Spread of COVID-19» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2020 Jun 30; 117 (26), pp: 14857-14863. PMID: 32527856. Arxivat de l'original el 17 de maig 2022. DOI: 10.1073/pnas.2009637117. PMC: 7334447 [Consulta: 4 juliol 2022].
  294. Fears, AC; Klimstra, WB; Duprex, P; Hartman, A; et al «Persistence of Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 in Aerosol Suspensions» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2020 Juny 22; 26 (9), pàgs: 6. ISSN 1080-6059. Arxivat de l'original el 25 de juny 2020. DOI: 10.3201/eid2609.201806. PMID: 32568661 [Consulta: 25 juny 2020].
  295. Lewis, D «COVID-19 rarely spreads through surfaces. So why are we still deep cleaning?» (en anglès). Nature, 2021 Feb; 590 (7844), pp: 26-28. ISSN 1476-4687. Arxivat de l'original el 29 de gener 2021. DOI: 10.1038/d41586-021-00251-4. PMID: 33514939 [Consulta: 1r març 2020].
  296. 296,0 296,1 National Institutes of Health. «New coronavirus stable for hours on surfaces» (en anglès). News Releases, 17-03-2020. Arxivat de l'original el 23 de març 2020. [Consulta: 23 març 2020].
  297. «Q & A on COVID-19» (en anglès). European Centre for Disease Prevention and Control data= 24 abril 2020. Arxivat de l'original el 18 de maig 2020. [Consulta: 25 d’abril 2020].
  298. 298,0 298,1 van Doremalen N, Bushmaker T, Morris DH, Holbrook MG, Gamble A, Williamson BN, Tamin A, Harcourt JL, Thornburg NJ, Gerber SI, Lloyd-Smith JO, de Wit E, Munster VJ «Aerosol and Surface Stability of SARS-CoV-2 as Compared with SARS-CoV-1» (en anglès). The New England Journal of Medicine. Massachusetts Medical Society, 17-03-2020, pp: 1564-1567. ISSN 0028-4793. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2021. DOI: 10.1056/nejmc2004973. PMID: 32182409 [Consulta: 23 juny 2020].
  299. Pastorino, B; Touret, F; Gilles, M; de Lamballerie, X; Charrel, RN «Prolonged Infectivity of SARS-CoV-2 in Fomites» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2020 Jun 24; 26 (9), pp: 2256-2257. ISSN 1080-6059. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2020. DOI: 10.3201/eid2609.201788. PMID: 32579874 [Consulta: 6 juliol 2020].
  300. Moriyama, M; Hugentobler, WJ; Iwasaki, A «Seasonality of Respiratory Viral Infections» (en anglès). Annual Review of Virology, 7, 20-03-2020. Arxivat de l'original el 28 d’abril 2020. DOI: 10.1146/annurev-virology-012420-022445. PMID: 32196426 [Consulta: 27 d’abril 2020].
  301. Holden, Emily, Do you need to wash your groceries? And other advice for shopping safely Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine., The Guardian, Thursday, April 2, 2020
  302. CDC. «Reopening Guidance for Cleaning and Disinfecting Public Spaces, Workplaces, Businesses, Schools, and Homes» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 07-05-2020. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2020. [Consulta: 27 desembre 2020].
  303. Ren, SY; Wang, WB; Hao, Y;, Zhang, HR; et al «Stability and infectivity of coronaviruses in inanimate environments» (en anglès). World J Clin Cases, 2020 Abr 26; 8 (8), pp: 1391-1399. ISSN 2307-8960. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2020. DOI: 10.12998/wjcc.v8.i8.1391. PMID: 32368532 [Consulta: 7 maig 2020].
  304. Riddell, S; Goldie, S; Hill, A; Eagles, D; Drew, TW «The effect of temperature on persistence of SARS-CoV-2 on common surfaces» (en anglès). Virol J, 2020 Oct 7; 17 (1), pp: 145. PMID: 33028356. Arxivat de l'original el 9 de novembre 2020. DOI: 10.1186/s12985-020-01418-7. PMC: 7538848 [Consulta: 13 octubre 2020].
  305. Angelakis, E; Azhar, EI; Bibi, F; Yasir, M; et al «Paper money and coins as potential vectors of transmissible disease» (en anglès). Future Microbiol, 2014; 9 (2), pp: 249-261. ISSN 1746-0921. DOI: 10.2217/fmb.13.161. PMID: 24571076 [Consulta: 9 febrer 2021].
  306. Pal, R; Bhadada, SK «Cash, currency and COVID-19» (en anglès). Postgrad Med J, 2020 Jul; 96 (1137), pp: 427-428. ISSN 1469-0756. DOI: 10.1136/postgradmedj-2020-138006. PMID: 32404495 [Consulta: 9 febrer 2021].
  307. Rohit, A; Rajasekaran, S; Karunasagar, I; Karunasagar, I «Fate of respiratory droplets in tropical vs temperate environments and implications for SARS-CoV-2 transmission» (en anglès). Med Hypotheses, 2020 Nov; 144, pp: 109958. PMID: 32575016. DOI: 10.1016/j.mehy.2020.109958. PMC: 7282739 [Consulta: 29 desembre 2020].
  308. Barceló, D «An environmental and health perspective for COVID-19 outbreak: Meteorology and air quality influence, sewage epidemiology indicator, hospitals disinfection, drug therapies and recommendations» (en anglès). Journal of Environmental Chemical Engineering, 8, 4, 05-05-2020, pp: 104006. ISSN 2213-3437. DOI: 10.1016/j.jece.2020.104006. PMC: 198433. PMID: 32373461 [Consulta: 22 maig 2020].
  309. Domingo, JL; Rovira, J «Effects of air pollutants on the transmission and severity of respiratory viral infections» (en anglès). Environmental Research, 187, 11-05-2020, pp: 109650. ISSN 0013-9351. DOI: 10.1016/j.envres.2020.109650. PMC: 7211639. PMID: 32416357 [Consulta: 22 maig 2020].
  310. Copat, C; Cristaldi, A; Fiore, M; Grasso, A; et al «The role of air pollution (PM and ) in COVID-19 spread and lethality: A systematic review» (en anglès). Environ Res, 2020 Ag 24; 191, pp: 110129. PMID: 32853663. DOI: 10.1016/j.envres.2020.110129. PMC: 7444490 [Consulta: 22 setembre 2020].
  311. Wu, X; Nethery, RC; Sabath, MB; Braun, D; Dominici, F «Air pollution and COVID-19 mortality in the United States: Strengths and limitations of an ecological regression analysis» (en anglès). Sci Adv, 2020 Nov 4; 6 (45), pp: eabd4049. DOI: 10.1126/sciadv.abd4049 issn= 2375-2548 [Consulta: 5 novembre 2020].
  312. LaMotte, S «COVID-19 prevention: Why soap, sanitizer and warm water work against coronavirus - CNN». Edition.cnn.com, 24-03-2020 [Consulta: 7 abril 2020].
  313. Jahromi, R; Mogharab, V; Jahromi, H; Avazpour, A «Synergistic effects of anionic surfactants on coronavirus (SARS-CoV-2) virucidal efficiency of sanitizing fluids to fight COVID-19» (en anglès). Food Chem Toxicol, 2020 Ag 26; 145, pp: 111702. PMID: 32860861. DOI: 10.1016/j.fct.2020.111702. PMC: 448729 [Consulta: 2 setembre 2020].
  314. Kampf, G.; Todt, D.; Pfaender, S.; Steinmann, E. «Persistence of coronaviruses on inanimate surfaces and their inactivation with biocidal agents» (en anglès). The Journal of Hospital Infection, 104, 3, març 2020, pp: 246–251. DOI: 10.1016/j.jhin.2020.01.022. PMC: 7132493. PMID: 32035997.
  315. He, Xi; Lau, Eric H. Y.; Wu, Peng; Deng, Xilong; Wang, Jian; Hao, Xinxin; Lau, Yiu Chung; Wong, Jessica Y.; Guan, Yujuan; Tan, Xinghua; 6 «Temporal dynamics in viral shedding and transmissibility of COVID-19». Nature Medicine, 15-04-2020. DOI: 10.1038/s41591-020-0869-5. ISSN: 1546-170X. PMID: 32296168 [Consulta: 21 abril 2020].
  316. Moore, Kristine A.; Lipsitch, Marc; Barry, John M.; Osterholm, Michael T. «COVID-19: The CIDRAP Viewpoint (Part 1, The Future of the COVID-19 Pandemic: Lessons from Pandemic Influenza)» (en anglès). Center for Infectious Disease Research and Policy, University of Minnesota, 30 abril 2020, pp: 1-9. Arxivat de l'original el 9 de maig 2020 [Consulta: 9 maig 2020].
  317. Regan, Helen; George, Steve; Renton, Adam. «Coronavirus pandemic: Updates from around the world» (en anglès). CNN, 09-06-2020. [Consulta: 9 juny 2020].
  318. «Live on COVID-19 transmission with Dr Michael Ryan and Dr Maria Van Kerkhove». World Health Organization (WHO) on YouTube.
  319. Wan, William; Berger, Miriam «Are asymptomatic people spreading the coronavirus? A WHO official's words spark confusion, debate» (en anglès). Washington Post, 09-06-2020 [Consulta: 9 juny 2020].
  320. Lamers, MM; Beumer, J; van der Vaart, J; Knoops, K; et al «SARS-CoV-2 productively infects human gut enterocytes» (en anglès). Science, 2020; Maig 1, pp: eabc1669. PMID: 32358202. DOI: 10.1126/science.abc1669. PMC: 199907 [Consulta: 30 abril 2020].
  321. Mönkemüller K, Fry L, Rickes S «Covid-19, Coronavirus, SARS-CoV-2 and the small bowel» (en anglès). Rev Esp Enferm Dig, 2020; Abr 28, pàgs: 14. ISSN 1130-0108. DOI: 10.17235/reed.2020.7137/2020. PMID: 32343593 [Consulta: 30 abril 2020].
  322. Wu, Y; Guo, C; Tang, L; Hong, Z; et al «Prolonged presence of SARS-CoV-2 viral RNA in faecal samples» (en anglès). Lancet Gastroenterol Hepatol, 2020 Maig; 5 (5), pp: 434-435. PMID: 32199469. DOI: 10.1016/S2468-1253(20)30083-2. PMC: 158584 [Consulta: 23 setembre 2020].
  323. Song, M; Li, ZL; Zhou, YJ; Tian, G; et al «Gastrointestinal involvement of COVID-19 and potential faecal transmission of SARS-CoV-2» (en anglès). J Zhejiang Univ Sci B, 2020 Set; 21 (9), pp: 749-751. PMID: 32893532. DOI: 10.1631/jzus.B2000253. PMC: 7495406 [Consulta: 23 setembre 2020].
  324. Kashi, AH «COVID-19 and Semen: An Unanswered Area of Research» (en anglès). Urol J, 2020, Abr 25, pàgs: 2. ISSN 1735-546X. DOI: 10.22037/uj.v0i0.6160. PMID: 32333379 [Consulta: 27 abril 2020].
  325. Gonzalez, DC; Khodamoradi, K; Pai, R; Guarch, K; et al «A Systematic Review on the Investigation of SARS-CoV-2 in Semen» (en anglès). Res Rep Urol, 2020 Des 1; 12, pàgs: 615-621. PMID: 33294423. DOI: 10.2147/RRU.S277679. PMC: 7718981 [Consulta: 1r agost 2021].
  326. «COVID-19 and Our Communities - ACON – We are a New South Wales based health promotion organisation specialising in HIV prevention, HIV support and lesbian, gay, bisexual, transgender and intersex (LGBTI) health». Acon.org.au. [Consulta: 29 abril 2020].
  327. NYC Health. «Relaciones sexuales más seguras y COVID-19» (en castellà). Departamento de Salud de NYC, 06-06-2020. [Consulta: 10 abril 2021].
  328. EHEO. «Latest findings by Ulm virologists - New coronavirus detected in breast milk» (en anglès). News, University of Ulm, 26-08-2020. [Consulta: 14 febrer 2021].
  329. Groß, Rüdiger; Conzelmann, Carina; Müller, Janis A.; Stenger, Steffen; Steinhart, Karin; Kirchhoff, Frank; Münch, Jan «Detection of SARS-CoV-2 in human breastmilk» (en anglès). The Lancet, 0, 10239, 21-05-2020, pp: 1757–1758. ISSN 0140-6736. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31181-8. PMC: 7241971. PMID: 32446324 [Consulta: 5 juny 2020].
  330. «Novel Coronavirus (COVID-19) - Information for Clinicians: Frequently Asked Questions» (en anglès). Australian Government Dept. of Health, 03-04-2020.
  331. Dutta, SS. «Mutación de D614G» (en castellà). News-Medical.Net, 30-07-2020. Arxivat de l'original el 21 de gener 2021. [Consulta: 16 gener 2021].
  332. Korber, B; Fischer, WM; Gnanakaran, S; Yoon, H; et al «Tracking Changes in SARS-CoV-2 Spike: Evidence that D614G Increases Infectivity of the COVID-19 Virus» (en anglès). Cell, 2020 Ag 20; 182 (4), pp: 812–827.e19. PMID: 32697968. DOI: 10.1016/j.cell.2020.06.043. PMC: 7332439 [Consulta: 5 novembre 2020].
  333. Adenaiye, OO; Lai, J; Bueno de Mesquita, PJ; Hong, F; et al «Infectious SARS-CoV-2 in Exhaled Aerosols and Efficacy of Masks During Early Mild Infection» (en anglès). Clin Infect Dis, 2021; Set 14, pp: ciab797. PMID: 34519774. DOI: 10.1093/cid/ciab797. ISSN: 1537-6591 [Consulta: 4 octubre 2021].
  334. Port, JR; Yinda, CK; Avanzato, VA; Schulz, JE; et al «Increased aerosol transmission for B.1.1.7 (alpha variant) over lineage A variant of SARS-CoV-2» (en anglès). NIH Preprint Pilot, 2021; Jul 26 (v. 1), pàgs: 25. PMID: 34341792. DOI: 10.1101/2021.07.26.453518. PMC: 8328059 [Consulta: 4 octubre 2021].
  335. Bae, S; Lim, JS; Kim, JY; Jung, J; Kim, SH «Transmission Characteristics of SARS-CoV-2 That Hinder Effective Control» (en anglès). Immune Netw, 2021 Feb 22; 21 (1), pp: e9. PMID: 33728102. DOI: 10.4110/in.2021.21.e9. PMC: 7937505 [Consulta: 4 octubre 2021].
  336. Verdecchia, Paolo; Cavallini, Claudio; Spanevello, Antonio; Angeli, Fabio «The pivotal link between ACE2 deficiency and SARS-CoV-2 infection». European Journal of Internal Medicine, 12-04-2020, pp: S0953-6205(20)30151-5. DOI: 10.1016/j.ejim.2020.04.037. PMC: 7167588. PMID: 32336612 [Consulta: 21 maig 2020].
  337. Letko M, Marzi A, Munster V. «Functional assessment of cell entry and receptor usage for SARS-CoV-2 and other lineage B betacoronaviruses». Nature Microbiology; 5, pp: 562–569, 24-02-2020. [Consulta: 11 març 2020].
  338. Bourgonje, AR; Abdulle, AE; Timens, W; Hillebrands, JL; Navis, GJ; Gordijn, SJ; Bolling, MC; Dijkstra, G; et al «Angiotensin‐converting enzyme 2 (ACE2), SARS‐CoV‐2 and the pathophysiology of coronavirus disease 2019 (COVID‐19)» (en anglès). J Pathol, 2020 Jul; 251 (3), pp: 228-248. PMID: 32418199. DOI: 10.1002/path.5471. PMC: 7276767 [Consulta: 22 octubre 2020].
  339. Zhang, Haibo; Penninger, Josef M.; Li, Yimin; Zhong, Nanshan; Slutsky, Arthur S. «Angiotensin-converting enzyme 2 (ACE2) as a SARS-CoV-2 receptor: molecular mechanisms and potential therapeutic target» (en anglès). Intensive Care Medicine. Springer Science and Business Media LLC, 2020 Abr; 46 (4), pp: 586-590. ISSN 0342-4642. DOI: 10.1007/s00134-020-05985-9. PMC: 7079879. PMID: 32125455 [Consulta: 15 abril 2020].
  340. Xu, Hao; Zhong, Liang; Deng, Jiaxin; Peng, Jiakuan; Dan, Hongxia; Zeng, Xin; Li, Taiwen; Chen, Qianming «High expression of ACE2 receptor of 2019-nCoV on the epithelial cells of oral mucosa» (en anglès). International Journal of Oral Science. Springer Science and Business Media LLC, 12, 1, 24-02-2020, pp: 8. ISSN 1674-2818. DOI: 10.1038/s41368-020-0074-x. PMC: 7039956. PMID: 32094336 [Consulta: 15 abril 2020].
  341. Doctor Duc C Vuong, general surgeon in Albuquerque, New Mexico. «How COVID-19 Kills--I'm a Surgeon--And Why We Can't Save You». YouTube, 23-03-2020. [Consulta: 5 abril 2020].
  342. Duployez C, Le Guern R, Tinez C, Lejeune AL, et al «Panton-Valentine Leukocidin-Secreting Staphylococcus aureus Pneumonia Complicating COVID-19» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2020 Abr 16; 26 (8), pàgs: 4. ISSN 1080-6059. DOI: 10.3201/eid2608.201413. PMID: 32298228 [Consulta: 18 abril 2020].
  343. Zhu, X; Ge, Y; Wu, T; Chen, Y; et al «Co-infection with respiratory pathogens among COVID-2019 cases» (en anglès). Virus Res, 2020 Maig 11; 285, pp: 198005. PMID: 32408156. DOI: 10.1016/j.virusres.2020.198005. PMC: 7213959 [Consulta: 4 juny 2020].
  344. Zhang, Hui; Li, Hong-Bao; Lyu, Jian-Rui; Lei, Xiao-Ming; Li, Wei; Wu, Gang; Lyu, Jun; Dai, Zhi-Ming «Specific ACE2 expression in small intestinal enterocytes may cause gastrointestinal symptoms and injury after 2019-nCoV infection» (en anglès). Int J Infect Dis. International Journal of Infectious Diseases, 96, 2020 Jul, pp: 19–24. DOI: 10.1016/j.ijid.2020.04.027. ISSN: 1201-9712. PMC: 7165079.
  345. Mora Delgado, J: Lojo Cruz, C; Escalera Pérez, R Narciso Repilado, G «Abdomen agudo en paciente con COVID-19» (en castellà). Rev Esp Casos Clin Med Intern, 2021 Jul 31; 6 (2), pp: 8-11. ISSN 2530-0792. DOI: 10.32818/reccmi.a6n2a4 [Consulta: 8 juliol 2022].
  346. 346,0 346,1 Zhang, Wei; Du, Rong-Hui; Li, Bei; Zheng, Xiao-Shuang; Yang, Xing-Lou; Hu, Ben; Wang, Yan-Yi; Xiao, Geng-Fu; Yan, Bing; Shi, Zheng-Li; Zhou, Peng «Molecular and serological investigation of 2019-nCoV infected patients: implication of multiple shedding routes». Emerging Microbes & Infections, 9, 1, 01-01-2020, pp: 386–389. DOI: 10.1080/22221751.2020.1729071. PMC: 7048229. PMID: 32065057.
  347. Fam, BSO; Vargas-Pinilla, P; Amorim, CEG; Sortica, VA; Bortolini, MC «ACE2 diversity in placental mammals reveals the evolutionary strategy of SARS-CoV-2» (en anglès). Genet Mol Biol, 2020 Jun 8; 43 (2), pp: e20200104. ISSN 1678-4685. DOI: 10.1590/1678-4685-gmb-2020-0104. PMID: 32520981 [Consulta: 11 juny 2020].
  348. Siddamreddy, S; Thotakura, R; Dandu, V; Kanuru, S; Meegada, S «Corona Virus Disease 2019 (COVID-19) Presenting as Acute ST Elevation Myocardial Infarction» (en anglès). Cureus, 2020 Abr 22; 12 (4), pp: e7782. PMID: 32337148. DOI: 10.7759/cureus.7782. PMC: 7179991 [Consulta: 30 març 2021].
  349. Tavazzi, G; Pellegrini, C; Maurelli, M; Belliato, M; et al «Myocardial localization of coronavirus in COVID-19 cardiogenic shock» (en anglès). Eur J Heart Fail, 2020 Maig; 22 (5), pp: 911-915. PMID: 32275347. DOI: 10.1002/ejhf.1828. PMC: 7262276 [Consulta: 30 març 2021].
  350. 350,0 350,1 350,2 Zheng, Ying-Ying; Ma, Yi-Tong; Zhang, Jin-Ying; Xie, Xiang «COVID-19 and the cardiovascular system» (en anglès). Nature Reviews Cardiology, 05-03-2020, pp: 1–2. ISSN 1759-5010. DOI: 10.1038/s41569-020-0360-5. PMC: 7095524.
  351. Goha, A; Mezue, K; Edwards, P; Nunura, F; et al «COVID-19 and the Heart: An Update for Clinicians» (en anglès). Clin Cardiol, 2020; Jun 12, pp: 1-7. ISSN 1932-8737. DOI: 10.1002/clc.23406. PMID: 32533585 [Consulta: 17 juny 2020].
  352. Wang, Dawei; Hu, Bo; Hu, Chang; Zhu, Fangfang; Liu, Xing; Zhang, Jing; Wang, Binbin; Xiang, Hui; Cheng, Zhenshun; Xiong, Yong «Clinical Characteristics of 138 Hospitalized Patients With 2019 Novel Coronavirus–Infected Pneumonia in Wuhan, China» (en anglès). JAMA, 323, 11, 17-03-2020, pp: 1061–1069. ISSN 0098-7484. DOI: 10.1001/jama.2020.1585. PMC: 7042881. PMID: 32031570.
  353. Turner, Anthony J.; Hiscox, Julian A.; Hooper, Nigel M. «ACE2: from vasopeptidase to SARS virus receptor» (en anglès). Trends in Pharmacological Sciences, 25, 6, 01-06-2004, pàg. 291–294. ISSN 0165-6147. DOI: 10.1016/j.tips.2004.04.001. PMC: 7119032. PMID: 15165741.
  354. Middeldorp, S; Coppens, M; van Haaps, TF; Foppen, M; et al «Incidence of venous thromboembolism in hospitalized patients with COVID-19» (en anglès). J Thromb Haemost, 2020 Ag; 18 (8), pp: 1995-2002. PMID: 32369666. DOI: 10.1111/jth.14888. PMC: 7497052 [Consulta: 12 març 2021].
  355. 355,0 355,1 Klok, F.A.; Kruip, M.J.H.A.; van der Meer, N.J.M.; Arbous, M.S.; Gommers, D.A.M.P.J.; Kant, K.M.; Kaptein, F.H.J.; van Paassen, J.; Stals, M.A.M.; Huisman, M.V. «Incidence of thrombotic complications in critically ill ICU patients with COVID-19». Thrombosis Research, abril 2020. DOI: 10.1016/j.thromres.2020.04.013. ISSN: 0049-3848. PMC: 7146714.
  356. Cui, Songping; Chen, Shuo; Li, Xiunan; Liu, Shi; Wang, Feng «Prevalence of venous thromboembolism in patients with severe novel coronavirus pneumonia» (en anglès). Journal of Thrombosis and Haemostasis, 09-04-2020. DOI: 10.1111/jth.14830.
  357. Ioan AM, Durante-López A, Martínez-Milla J, Pérez-Calvo C, Santos A «Pulmonary embolism in COVID-19. When nothing is what it seems» (en anglès). Rev Esp Cardiol (Engl Ed), 2020; Abr 27, pp: S1885-5857(20)30170-5. PMID: 32376225. DOI: 10.1016/j.rec.2020.04.010. PMC: 7184010 [Consulta: 11 maig 2020].
  358. Pérez-Girbes, A «Tromboembolia pulmonar aguda y enfermedad por coronavirus (COVID-19): ¿una asociación frecuente en pacientes graves?» (en castellà/anglès). Arch Bronconeumol, 2020 Jul; 56 (Supl 2), pp: 34. PMID: 32386987. DOI: 10.1016/j.arbres.2020.04.003. PMC: 7183998 [Consulta: 27 febrer 2020].
  359. Lu Y, Macapinlac HA «Perfusion SPECT/CT to diagnose pulmonary embolism during COVID-19 pandemic» (en anglès). Eur J Nucl Med Mol Imaging, 2020; Maig 8, pàgs: 7. ISSN 1619-7089. DOI: 10.1007/s00259-020-04851-6. PMID: 32383092 [Consulta: 10 maig 2020].
  360. Del Nonno, F; Colombo, D; Nardacci, R; Falasca, L «Fatal pulmonary arterial thrombosis in a COVID-19 patient, with asymptomatic history, occurred after swab negativization» (en anglès). Thromb J, 2021 Gen 6; 19 (1), pp: 1. PMID: 33407578. DOI: 10.1186/s12959-020-00255-6. PMC: 7785914 [Consulta: 3 desembre 2021].
  361. Keane, G; Dorman, T «Fatal pulmonary thromboembolism in asymptomatic COVID-19» (en anglès). Ir J Med Sci, 2021; Set 5, pp: 1-7. PMID: 34482482. DOI: 10.1007/s11845-021-02735-8. PMC: 8418686 [Consulta: 3 desembre 2021].
  362. Longchamp, G; Manzocchi-Besson, S; Longchamp, A; Righini, M; et al «Proximal deep vein thrombosis and pulmonary embolism in COVID-19 patients: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). Thromb J, 2021 Mar 9; 19, pp: 15. ISSN 1477-9560. DOI: 10.1186/s12959-021-00266-x. PMC: 7942819 [Consulta: 12 març 2021].
  363. Liao, SC; Shao, SC; Chen, YT; Chen, YC; Hung, MJ «Incidence and mortality of pulmonary embolism in COVID-19: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). Crit Care, 2020 Jul 27; 24 (1), pp: 464. ISSN 1466-609X. DOI: 10.1186/s13054-020-03175-z. PMID: 32718343 [Consulta: 31 juliol 2020].
  364. Wichmann, D; Sperhake, JP; Lütgehetmann, M; Steurer, S; et al «Autopsy Findings and Venous Thromboembolism in Patients With COVID-19: A Prospective Cohort Study» (en anglès). Ann Intern Med, 2020; Maig 6, pàgs: 17. ISSN 1539-3704. DOI: 10.7326/M20-2003. PMID: 32374815 [Consulta: 12 maig 2020].
  365. Khan, IH; Savarimuthu, S; Leung, MST; Harky, A «The Need to Manage the Risk of Thromboembolism in COVID-19 Patients» (en anglès). J Vasc Surg, 2020; Maig 14, pp: S0741-5214(20)31157-5. PMID: 32417304. DOI: 10.1016/j.jvs.2020.05.015. PMC: 7224653 [Consulta: 20 maig 2020].
  366. Basu-Ray I, Soos MP «Cardiac Manifestations Of Coronavirus (COVID-19)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 12; NBK556152 (rev), pàgs: 12. PMID: 32310612 [Consulta: 23 abril 2020].
  367. Wu, CI; Postema, PG; Arbelo, E; Behr, ER; Bezzina, CR; Napolitano, C; Robyns, T; et al «SARS-CoV-2, COVID-19 and inherited arrhythmia síndromes» (en anglès). Heart Rhythm, 2020; Mar 31, pii: S1547-5271(20)30285-X. PMID: 32244059. DOI: 10.1016/j.hrthm.2020.03.024. PMC: 7156157 [Consulta: 23 abril 2020].
  368. Dendramis, G; Brugada, P «Intensive care and anesthetic management of patients with Brugada syndrome and COVID-19 infection» (en anglès). Pacing Clin Electrophysiol, 2020; Jul 20, págs: 1-6. PMID: 32815174. DOI: 10.1111/pace.14044. PMC: 7461416 [Consulta: 28 setembre 2020].
  369. Manolis, AS; Manolis, AA; Manolis, TA; Apostolopoulos, EJ; et al «COVID-19 infection and cardiac arrhythmias» (en anglès). Trends Cardiovasc Med, 2020; Ag 16, págs: S1050-1738(20)30107-9. PMID: 32814095. DOI: 10.1016/j.tcm.2020.08.002. PMC: 7429078 [Consulta: 28 setembre 2020].
  370. Zeng JH, Liu YX, Yuan J, Wang FX, et al «First case of COVID-19 complicated with fulminant myocarditis: a case report and insights» (en anglès). Infection, 2020; Abr 10, pàgs: 9. PMID: 32277408. DOI: 10.1007/s15010-020-01424-5. PMC: 7146072 [Consulta: 1r maig 2020].
  371. Irabien-Ortiz Á, Carreras-Mora J, Sionis A, Pàmies J, et al «Fulminant myocarditis due to COVID-19» (en anglès). Rev Esp Cardiol (Engl Ed), 2020; Abr 15, pii: S1885-5857(20)30165-1. PMID: 32345547. DOI: 10.1016/j.rec.2020.04.005. PMC: 7158782 [Consulta: 15 maig 2020].
  372. Hussain, H; Fadel, A; Alwaeli, H, Guardiola, V «Coronavirus (COVID-19) Fulminant Myopericarditis and Acute Respiratory Distress Syndrome (ARDS) in a Middle-Aged Male Patient» (en anglès). Cureus, 2020 Jun 24; 12 (6), pp: e8808. PMID: 32607304. DOI: 10.7759/cureus.8808. PMC: 7320646 [Consulta: 8 juliol 2020].
  373. Craver R, Huber S, Sandomirsky M, McKenna D, et al «Fatal Eosinophilic Myocarditis in a Healthy 17-Year-Old Male with Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2 (SARS-CoV-2c)» (en anglès). Fetal Pediatr Pathol, 2020; Maig 13, pp: 1-6. ISSN 1551-3823. DOI: 10.1080/15513815.2020.1761491. PMID: 32401577 [Consulta: 15 maig 2020].
  374. Asif, T; Kassab, K; Iskander, F; Alyousef, T «Acute Pericarditis and Cardiac Tamponade in a Patient with COVID-19: A Therapeutic Challenge» (en anglès). Eur J Case Rep Intern Med, 2020 Maig 6; 7 (6), pp: 001701. PMID: 32523921. DOI: 10.12890/2020_001701. PMC: 7279897 [Consulta: 20 juny 2020].
  375. de Cortina Camarero, C; Gómez Mariscal, E; Espejo Bares, V; Núñez Garcia, A; et al «Infección por SARS-CoV-2: un factor predisponente para síndrome coronario agudo» (en castellà). Med Clin (Barc), 2021 Ag; 57 (3), pp: 114-117. PMID: 33632511. DOI: 10.1016/j.medcli.2021.01.004. PMC: 7843069 [Consulta: 7 agost 2021].
  376. 376,0 376,1 Pezzini A, Padovani A «Lifting the mask on neurological manifestations of COVID-19» (en anglès). Nature Reviews. Neurology, 2020 Nov; 16 (11), pp: 636–644. DOI: 10.1038/s41582-020-0398-3. PMC: 7444680. PMID: 32839585.
  377. Barros Domingues, R; Mendes-Correa, MC; Vilela de Moura Leite, FB; Cerdeira Sabino, E; et al «First case of SARS-COV-2 sequencing in cerebrospinal fluid of a patient with suspected demyelinating disease» (en anglès). J Neurol, 2020 Nov; 267 (11), pp: 3154-3156. PMID: 32564153. DOI: 10.1007/s00415-020-09996-w. PMC: 32376634 [Consulta: 20 novembre 2020].
  378. Yavarpour-Bali, H; Ghasemi-Kasman, M «Update on neurological manifestations of COVID-19» (en anglès). Life Sciences, 2020 Set 15; 257, pàg. 118063. DOI: 10.1016/j.lfs.2020.118063. PMC: 7346808. PMID: 32652139.
  379. Uversky, VN; Elrashdy, F; Aljadawi, A; Ali, SM; et al «Severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 infection reaches the human nervous system: How?» (en anglès). J Neurosci Res, 2021 Mar; 99 (3), pp: 750-777. PMID: 33217763. DOI: 10.1002/jnr.24752. PMC: 7753416 [Consulta: 12 juliol 2021].
  380. Llorens, S; Nava, E; Muñoz-López, M: Sánchez-Larsen, Á; Segura, T «Neurological Symptoms of COVID-19: The Zonulin Hypothesis» (en anglès). Front Immunol, 2021 Abr 26; 12, pp: 665300. PMID: 33981312. DOI: 10.3389/fimmu.2021.665300. PMC: 8107207 [Consulta: 12 juliol 2021].
  381. Shang, J; Wan, Y; Luo, C; Ye, G; Geng, Q; et al «Cell entry mechanisms of SARS-CoV-2» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2020 Maig 26; 117 (21), pp: 11727-11734. PMID: 32376634. DOI: 10.1073/pnas.2003138117. PMC: 7260975 [Consulta: 3 juliol 2022].
  382. Jain, U «Effect of COVID-19 on the Organs» (en anglès). Cureus, 2020 Ag 3; 12 (8), pp: e9540. PMID: 32905500. DOI: 10.7759/cureus.9540. PMC: 7470660 [Consulta: 14 setembre 2020].
  383. Puelles, VG; Lütgehetmann, M; Lindenmeyer, MT; Sperhake JP; et al «Multiorgan and Renal Tropism of SARS-CoV-2» (en anglès). N Engl J Med, 2020; Maig 13, pp: 5. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJMc2011400. PMID: 32402155 [Consulta: 16 abril 2020].
  384. Wang, XM; Mannan, R; Xiao, L; Abdulfatah, E; Qiao, Y; Farver, C; Myers, JL; Zelenka-Wang, S; et al «Characterization of SARS-CoV-2 and host entry factors distribution in a COVID-19 autopsy series» (en anglès). Commun Med (London), 2021 Ag 23; 1, pp: 24. PMID: 35602214. DOI: 10.1038/s43856-021-00025-z. PMC: 9053209 [Consulta: 3 juliol 2022].
  385. UniProt «Granulocyte-macrophage colony-stimulating factor» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Feb 26; P04141 -CSF2_HUMAN- (rev), pàgs: 13 [Consulta: 12 abril 2020].
  386. Cook, DN «The role of MIP-1 alpha in inflammation and hematopoiesis» (en anglès). J Leukoc Biol, 1996 Gen; 59 (1), pp: 61-66. ISSN 0741-5400. DOI: 10.1002/jlb.59.1.61. PMID: 8558069 [Consulta: 12 abril 2020].
  387. Guo, Y; Hu, K; Li, Y; Lu, C; Ling, K; Cai, C; et al «Targeting TNF-α for COVID-19: Recent Advances and Controversies» (en anglès). Front Public Health, 2022 Feb 11; 10, pp: 833967. PMID: 35223745. DOI: 10.3389/fpubh.2022.833967. PMC: 8873570 [Consulta: 4 juliol 2022].
  388. Zhang C, Wu Z, Li JW, Zhao H, Wang GQ «The cytokine release syndrome (CRS) of severe COVID-19 and Interleukin-6 receptor (IL-6R) antagonist Tocilizumab may be the key to reduce the mortality» (en anglès). International Journal of Antimicrobial Agents, 29-03-2020, pp: 105954. DOI: 10.1016/j.ijantimicag.2020.105954. PMC: 7118634. PMID: 32234467.
  389. Zhu, Y; Du, Z: Zhu, Y; Li, W; et al «Evaluation of organ function in patients with severe COVID-19 infections» (en anglès/castellà). Med Clin (Barc), 2020 Set; 155 (5), pp: 191-196. DOI: 10.1016/j.medcli.2020.05.012. ISSN: 1578-8989. PMID: 32586669 [Consulta: 6 setembre 2020].
  390. Szarpak, L; Zaczynski, A; Kosior, D; Bialka, S; et al «Evidence of diagnostic value of ferritin in patients with COVID-19» (en anglès). Cardiol J, 2020; Des 21, pàgs: 6. DOI: 10.5603/CJ.a2020.0171. ISSN: 1898-018X. PMID: 33346371 [Consulta: 23 desembre 2020].
  391. Deng, F; Zhang, L; Lyu, L; Gao, D; et al «Increased levels of ferritin on admission predicts intensive care unit mortality in patients with COVID-19» (en anglès/castellà). Med Clin (Barc), 2020 Des 25; 156 (7), pp: 324-331. DOI: 10.1016/j.medcli.2020.11.030. ISSN: 1578-8989v. PMID: 33422296 [Consulta: 27 març 2021].
  392. Gómez-Rial, Jose; Rivero-Calle, Irene; Salas, Antonio; Martinón-Torres, Federico «Role of Monocytes/Macrophages in Covid-19 Pathogenesis: Implications for Therapy» (en anglès). Infection and Drug Resistance, 2020 Jul 22; 13, pp: 2485–2493. DOI: 10.2147/IDR.S258639. PMC: 7383015. PMID: 32801787 [Consulta: 29 setembre 2020].
  393. Eketunde, Adenike O.; Mellacheruvu, Sai Priyanka; Oreoluwa, Philip «A Review of Postmortem Findings in Patients With COVID-19» (en anglès). Cureus, 2020 Jul 28; 12 (7), pp: e9438. DOI: 10.7759/cureus.9438. ISSN: 2168-8184. PMID: 32864262.
  394. Schirring, Lisa. «Japan has 1st novel coronavirus case; China reports another death» (en anglès). CIDRAP News, University of Minnesota, 16-01-2020. [Consulta: 20 gener 2020].
  395. World Health Organization. «Laboratory testing for 2019 novel coronavirus (2019-nCoV) in suspected human cases: Interim guidance (V.2)» (en anglès). Publications/Overview, 19-03-2020. [Consulta: 28 gener 2020].
  396. Centers for Disease Control and Prevention. «2019-Novel Coronavirus (2019-nCoV) Real-time rRT-PCR Panel Primers and Probes» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 06-06-2020. [Consulta: 21 abril 2021].
  397. Marty, FM; Chen, K; Verrill, KA «How to Obtain a Nasopharyngeal Swab Specimen» (en anglès). N Engl J Med, 2020; Abr 17, pàgs: 8. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJMvcm2010260. PMID: 32302471 [Consulta: 22 abril 2020].
  398. Patel, RM; Carroll, D; Ussery, E; Whitham, H; Elkins CA, Noble-Wang J, Rasheed JK, et al «Performance of Oropharyngeal Swab Testing Compared With Nasopharyngeal Swab Testing for Diagnosis of Coronavirus Disease 2019. United States, January 2020-February 2020» (en anglès). Clin Infect Dis, 2021 Feb 1; 72 (3), pp: 403-410. PMID: 33527126. DOI: 10.1093/cid/ciaa759. PMC: 7337670 [Consulta: 29 juny 2021].
  399. Brueck, Hilary. «There's only one way to know if you have the coronavirus, and it involves machines full of spit and mucus» (en anglès). Science, Business Insider, 30-01-2020. [Consulta: 1r febrer 2020].
  400. GlobeNewswire News Room. «Curetis Group Company Ares Genetics and BGI Group Collaborate to Offer Next-Generation Sequencing and PCR-based Coronavirus (2019-nCoV) Testing in Europe» (en anglès), 30-01-2020. [Consulta: 1r febrer 2020].
  401. Tahamtan, A; Ardebili, A «Real-time RT-PCR in COVID-19 detection: issues affecting the results» (en anglès). Expert Rev Mol Diagn, 2020 Maig; 20 (5), pp: 453-454. PMID: 32297805. DOI: 10.1080/14737159.2020.1757437. PMC: 7189409 [Consulta: 23 octubre 2020].
  402. Silva SJRD, Pena LJ «A word of caution in interpreting COVID-19 diagnostics tests» (en anglès). J Med Virol, 2021 Feb; 93 (2), pp: 717-718. PMID: 32949173. DOI: 10.1002/jmv.26531. PMC: 7537221 [Consulta: 4 agost 2021].
  403. FDA «Coronavirus (COVID-19) Update: FDA Authorizes First Antigen Test to Help in the Rapid Detection of the Virus that Causes COVID-19 in Patients» (en anglès). Press Announcements, FDA Newsroom, 2020, Maig 9, pàgs: 3 [Consulta: 12 maig 2020].
  404. Yüce, M; Filiztekin, E; Özkaya, KG «COVID-19 diagnosis - A review of current methods» (en anglès). Biosens Bioelectron, 2021 Gen 15; 172, pp: 112752. PMID: 33126180. DOI: 10.1016/j.bios.2020.112752. PMC: 7584564 [Consulta: 3 març 2021].
  405. Yamayoshi, S; Sakai-Tagawa, Y; Koga, M; Akasaka, O; et al «Comparison of Rapid Antigen Tests for COVID-19» (en anglès). Viruses, 2020 Des 10; 12 (12), pp: 1420. PMID: 33322035. DOI: 10.3390/v12121420. PMC: 7764512 [Consulta: 12 setembre 2021].
  406. Cassaniti, Irene; Novazzi, Federica; Giardina, Federica; Salivaro, Francesco; Sachs, Michele; Perlini, Stefano; Bruno, Raffaele; Mojoli, Francesco; Baldanti, Fausto; San Matteo Pavia COVID-19 Task Force «Performance of VivaDiagTM COVID-19 IgM/IgG Rapid Test is inadequate for diagnosis of COVID-19 in acute patients referring to emergency room department» (en anglès). Journal of Medical Virology, 30-03-2020. DOI: 10.1002/jmv.25800. ISSN: 1096-9071. PMID: 32227490.
  407. 407,0 407,1 Vogel, Gretchen «New blood tests for antibodies could show true scale of coronavirus pandemic» (en anglès). News, Science Magazine, 19-03-2020. DOI: 10.1126/science.abb8028. ISSN: 0036-8075 [Consulta: 19 març 2020].
  408. Pang J, Wang MX, Ang IY, Tan SH, Lewis RF, Chen JI, Gutierrez RA, Gwee SX, Chua PE, Yang Q, Ng XY, Yap RK, Tan HY, Teo YY, Tan CC, Cook AR, Yap JC, Hsu LY «Potential Rapid Diagnostics, Vaccine and Therapeutics for 2019 Novel Coronavirus (2019-nCoV): A Systematic Review» (en anglès). Journal of Clinical Medicine, 9, 3, 26-02-2020, pii: E623. ISSN 2077-0383. DOI: 10.3390/jcm9030623. PMID: 32110875.
  409. Huang, WE; Lim, B; Hsu, CC; Xiong, D; Wu, W; Yu, Y; et al «RT-LAMP for rapid diagnosis of coronavirus SARS-CoV-2» (en anglès). Microb Biotechnol, 2020 Jul; 13 (4), pp: 950-961. PMID: 32333644. DOI: 10.1111/1751-7915.13586. PMC: 7264870 [Consulta: 3 juliol 2022].
  410. Mautner, L; Baillie, CK; Herold, HM; Volkwein, WM; Guertler, P; Eberle, U; Ackermann, N; et al «Rapid point-of-care detection of SARS-CoV-2 using reverse transcription loop-mediated isothermal amplification (RT-LAMP)» (en anglès). Virol J, 2020 Oct 21; 17 (1), pp: 160. PMID: 33087160. DOI: 10.1186/s12985-020-01435-6. PMC: 7576985 [Consulta: 12 abril 2021].
  411. Egerer, R; Edel, B; Löffler, B; Henke, A; et al «Performance of the RT-LAMP-based eazyplex® SARS-CoV-2 as a novel rapid diagnostic test» (en anglès). J Clin Virol, 2021 Abr 1; 138, pp: 104817. PMID: 33836452. DOI: 10.1016/j.jcv.2021.104817. PMC: 8015392 [Consulta: 12 abril 2021].
  412. Donia, A; Shahid, MF; Hassan, SU; Shahid, R; Ahmad, A; et al «Integration of RT-LAMP and Microfluidic Technology for Detection of SARS-CoV-2 in Wastewater as an Advanced Point-of-Care Platform» (en anglès). Food Environ Virol, 2022; Maig 4, pp: 1-10. PMID: 35508752. DOI: 10.1007/s12560-022-09522-3. PMC: 9067896 [Consulta: 3 juliol 2022].
  413. Böger, B; Fachi, MM; Vilhena, RO; Cobre, AF; et al «Systematic review with meta-analysis of the accuracy of diagnostic tests for COVID-19» (en anglès). Am J Infect Control, 2021 Gen; 49 (1), pp: 21-29. PMID: 32659413. DOI: 10.1016/j.ajic.2020.07.011. PMC: 7350782 [Consulta: 14 gener 2021].
  414. Taleghani, N; Taghipour, F «Diagnosis of COVID-19 for controlling the pandemic: A review of the state-of-the-art» (en anglès). Biosens Bioelectron, 2021 Feb 15; 174, pp: 112830. PMID: 33339696. DOI: 10.1016/j.bios.2020.112830. PMC: 7694563 [Consulta: 18 setembre 2021].
  415. Snitz, K; Andelman-Gur, M; Pinchover, L; Weissgross, R; Weissbrod, A; Mishor, E; et al «Proof of concept for real-time detection of SARS CoV-2 infection with an electronic nose» (en anglès). Plos One, 2021 Jun 2; 16 (6), pp: e0252121. PMID: 34077435. DOI: 10.1371/journal.pone.0252121. PMC: 8172018 [Consulta: 29 juny 2021].
  416. Hag-Ali, M; AlShamsi, AS; Boeijen, L; Mahmmod, Y; Manzoor, R; Rutten, H; et al «The detection dogs test is more sensitive than real-time PCR in screening for SARS-CoV-2» (en anglès). Commun Biol, 2021 Jun 3; 4 (1), pp: 686. PMID: 34083749. DOI: 10.1038/s42003-021-02232-9. PMC: 8175360 [Consulta: 29 juny 2021].
  417. Zhou, Y; Zhang, Z; Tian, J; Xiong, S «Risk factors associated with disease progression in a cohort of patients infected with the 2019 novel coronavirus» (en anglès). Ann Palliat Med, 2020 Mar; 9 (2), pp: 428-436. ISSN 2224-5839. DOI: 10.21037/apm.2020.03.26. PMID: 32233642 [Consulta: 20 setembre 2020].
  418. Radiological Society of North America «CT provides best diagnosis for COVID-19» (en anglès). Releases, ScienceDaily, 2020; Feb 26, pags: 2 [Consulta: 2 març 2020].
  419. Jin YH, Cai L, Cheng ZS, Cheng H, Deng T, Fan YP, Fang C, Huang D, Huang LQ, Huang Q, Han Y, Hu B, Hu F, Li BH, Li YR, Liang K, Lin LK, Luo LS, Ma J, Ma LL, Peng ZY, Pan YB, Pan ZY, Ren XQ, Sun HM, Wang Y, Wang YY, Weng H, Wei CJ, et al «A rapid advice guideline for the diagnosis and treatment of 2019 novel coronavirus (2019-nCoV) infected pneumonia (standard version)» (en anglès). Military Medical Research, 7, 1, 06-02-2020, pp: 4. DOI: 10.1186/s40779-020-0233-6. PMC: 7003341. PMID: 32029004.
  420. Ai, T; Yang, Z; Hou, H; han, C; et al «Correlation of Chest CT and RT-PCR Testing for Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) in China: A Report of 1014 Cases» (en anglès). Radiology, 2020 Feb 26; 296 (2), pp: 200642. PMID: 32101510. DOI: