Sarna
Sarcoptes scabiei excavant una galeria, i deixant ous i excrements darrera seu | |
Tipus | acarodermatitis, acariosi, infecció cutània, malaltia tropical desatesa, malaltia infecciosa i malaltia |
---|---|
Especialitat | infectologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | exantema, pruïja i febre |
Medicació | |
Patogènesi | |
Afecta | ésser humà |
Causat per | àcar de la sarna |
Classificació | |
CIM-11 | 1G04 |
CIM-10 | B86 |
CIM-9 | 133.0 |
CIAP | S72 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 11841 |
MedlinePlus | 000830 |
eMedicine | 1109204, 785873 i 911033 |
Patient UK | scabies-pro |
MeSH | D012532 |
UMLS CUI | C0036262 i C0024710 |
DOID | DOID:8295 |
La ronya, sarna o escabiosi és una malaltia produïda per un àcar paràsit Sarcoptes scabiei. Aquest paràsit dels mamífers s'allotja sota la pell entre la derma i l'epidermis fent coves i cavernes, per la qual cosa el tractament de la infestació resulta complicat.
El microorganisme causal de la sarna humana és Sarcoptes scabiei var. hominis.[1]
El metge àrab Abu-Marwan Ibn Zuhr va demostrar durant l'edat d'or de l'islam que la sarna és causada per l'àcar de la sarna i que es pot curar eliminant el paràsit sense necessitat de purgar, hemorràgia o altres tractaments requerits pels humors, trencant amb la teoria dels humors de Galè i Avicenna.[2] El descobridor de l'etiologia parasitària de la sarna fou el metge italià Giovanni Cosimo Bonomo (1663-1696).[3] Von Hebra, dermatòleg austríac, descrigué amb gran meticulositat l'any 1844 el cicle de vida de S. scabiei i el patró de distribució cutània de l'escabiosi.[4]
Contagi
[modifica]La infestació inicial sol ser nocturna, ja que aquests àcars són nocturns. El contagi pot ser directe (de persona a persona) o més sovint, indirecta, a través dels llençols, de roba de vestir o altres fòmits. El període d'incubació és de 8 a 10 dies. És més freqüent en persones que viatgen sovint o en condicions precàries i en individus amb una discapacitat física o psicosocial que no reben cap atenció.[5]
Símptomes
[modifica]El principal símptoma és la picor que sol ser més intensa durant la nit. La picor és la reacció al·lèrgica del cos enfront del paràsit, que causa petits grans, butllofes i petites úlceres amb crostes.
Les lesions més típiques són els solcs acarins, línies grisenques i sinuoses d'1 a 15 mm de llargària, que són el reflex exterior d'una galeria excavada a l'epidermis per la femella amb la finalitat de desovar, i les vesícules perlades, del gruix d'un cap d'agulla, produïdes per les secrecions del paràsit.
Les lesions predominen als canells, les cares laterals dels dits i de les mans, els colzes i les natges, des d'on s'estenen per tot el cos. Algunes localitzacions són electives: a l'home, es poden donar al gland i al prepuci; a la dona, a l'arèola mamària; i al lactant a la planta dels peus i al cuir cabellut. Una presentació atípica de l'escabiosi, no sempre fàcil de diagnosticar correctament, és l'unguial.[6]
La sarna pot anar acompanyada d'infeccions secundàries a la pell d'etiologia bacteriana (piodermatitis), les quals poden originar abscessos, cel·lulitis o una limfangitis.[7] L'impetigen afecta amb freqüència als que sofreixen sarna, ja que existeix una relació sinèrgica entre S. scabiei i Streptococcus pyogenes. L'àcar allibera proteïnes inhibidores del sistema del complement que impedeixen l'opsonització del bacteri, fet que li permet eludir el control del sistema immunitari i proliferar fàcilment.[8] Eventualment, la sarna pot estar involucrada en la gènesi de patologies no cutànies com la febre reumàtica o la glomerulonefritis postestreptocòccica.[9]
Sarna crostosa
[modifica]Les persones amb un sistema immunològic deteriorat per l'envelliment, la sida, la presa de fàrmacs immunosupressors,[10] el càncer o altres greus patologies de base, són susceptibles de tenir una sarna crostosa (també anomenada noruega o hiperqueratòsica).[11][12] Aquesta forma de sarna, descrita per primera vegada a Noruega l'any 1848 en malalts de lepra, es contagia amb gran facilitat.[13] En ella, els àcars proliferen de forma massiva produint plaques cutànies escatoses, d'entre 3 i 15 mm de gruix i amb un aspecte eritematós (psoriasiformes), sobretot a les zones acrals. Escasses vegades, les lesions només sorgeixen a la cara.[14] A diferència de la sarna clàssica, la sarna crostosa té un inici insidiós i progressa lentament.[15]
Prevenció
[modifica]Els programes estratègics de tractament amb permetrina tòpica o ivermectina oral a zones on la malaltia és endèmica, moltes d'elles insulars,[16] han aconseguit una considerable reducció de la prevalença de la sarna en diverses poblacions.[7][17]
El juny de 2019, l'Agència de Salut Pública de Catalunya publicà un Protocol de prevenció i control de l'escabiosi.[18]
Tractament
[modifica]El tractament es basa en escabicides (permetrina, ivermectina). El tractament s'ha de fer a tota la família, i qualsevol altra persona que hagi tingut un contacte prolongat o recent amb la infectada.[7] Per controlar la picor s'utilitzen antihistamínics i antiinflamatoris.[19]
La roba de llit i les tovalloles utilitzades durant els anteriors tres dies s'han de rentar en aigua calenta i eixugar-se en una assecadora calenta.[20] La roba o material que no es pugui rentar directament (per exemple: mantes, coixins, sabates i abrics) s’ha de posar en una bossa de plàstic ben tancada durant 7 dies com a mínim i després ventilar-la 24 hores abans d’utilitzar-la.[21] Sofàs, mobles, seients del cotxe i matalassos: neteja amb aigua i sabó i posteriorment passar l’aspiradora a fons.[21] Superfícies dures del mobiliari: neteja i desinfecció rutinària amb lleixiu o sistemes de neteja a vapor.[21]
Permetrina
[modifica]La permetrina (Perme-cure, Sarcop)[22] és el tractament més eficaç per a la sarna,[23] i segueix sent el tractament d'elecció.[7][24] S'aplica sobre tota la superfície del cos acabat de dutxar i ben sec, des del coll fins als peus (inclosos), amb especial cura als plecs cutanis.[21] En infants fins als dos anys, ancians i immunodeprimits també s’aplica al cap, coll, cara i orelles.[21] Els nadons i infants es poden posar guants i mitjons perquè no es xumin els dits.[21] Segurament caldrà ajuda per l’aplicació i qui ho faci s'ha de posar guants per realitzar l’aplicació.[21] Cal deixar actuar la crema durant 12 hores (mínim 8 hores), preferentment a la nit, per després rentar-se l'endemà al matí.[21][7] Normalment, l'aplicació es torna a repetir al cap d’una setmana.[21] La sarna crostosa pot requerir múltiples aplicacions o tractaments complementaris amb ivermectina oral (com se cita a continuació).[7][24][25] La permetrina pot causar una lleugera irritació de la pell que sol ser tolerable.[11]
Ivermectina
[modifica]La ivermectina (Soolantra, Ivercare, Ivergalen)[22] oral és eficaç en l'erradicació de la sarna, sovint en una sola dosi.[26][7] És el tractament d'elecció per a la sarna crostosa, i algunes vegades es prescriu en combinació amb un agent tòpic.[7][11] No s'ha provat en infants i, així, no es recomana per a nens menors de sis anys.[11]
Altres
[modifica]Altres tractaments inclouen lindà, benzoat de benzil,[27] crotamitó,[28] malatió, i preparats de sofre.[7][11] Segons els resultats de diversos estudis, la moxidectina (un fàrmac antiparasitari d'ampli espectre utilitzat en Veterinària)[29] podria ser una alternativa vàlida a la ivermectina oral.[30]
Des de fa uns anys s'ha observat repetidament, tant en estudis in vivo i in vitro com en assajos clínics, l'existència d'àcars de l'espècie S. scabiei resistents als fàrmacs convencionals, fet que ha promogut la recerca de noves eines terapèutiques contra la sarna.[31] Per exemple, investigadors australians han avaluat de forma positiva les propietats acaricides i antiinflamatòries de l'oli de Melaleuca alternifolia, el qual ha demostrat una major eficàcia davant S. scabiei que els preparats tòpics clàssics.[32]
Epidemiologia
[modifica]La sarna és una de les tres malalties de la pell més comunes a l'edat infantil, juntament amb la tinya i la piodermatitis.[7] A nivell mundial a partir de 2009, s'estima que cada any es produeixen uns 300 milions de casos de sarna.[12][33] S'estima que aproximadament 1-10% de la població global por estar infestada amb sarna, però en certes poblacions, la taxa d'infestació pot ser tan alta com el 50-80%.[7] Tot i que la sarna és present a tot el món, les taxes més altes d'infestació es produeixen en països amb climes càlids i tropicals, especialment en comunitats on coexisteixen l'amuntegament i la pobresa. Els grups més susceptibles són els infants i la gent gran, que són també més vulnerables a les complicacions secundàries de la infestació.[34] L'OMS la inclou a la llista de malalties tropicals desateses.
Imatges addicionals
[modifica]Evolució del tractament
[modifica]-
Símptomes al quart dia d'infestació.
-
Vuitè dia (inici del tractament).
-
Dotzè dia (encara sota tractament).
-
Curació.
Referències
[modifica]- ↑ Winters, L «Scabies (Sarcoptes scabiei var. hominis)» (en anglès). ParaSites. Stanford University, 2009, págs: 6. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2019 [Consulta: 28 octubre 2019].
- ↑ Tschanz, David W. «The Islamic Roots of the Modern Hospital» (en anglès). Aramco World, març/abril 2017. Arxivat de l'original el 21 de març 2017. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ Ramos-e-Silva, M «Giovan Cosimo Bonomo (1663-1696): discoverer of the etiology of scabies» (en anglès). Int J Dermatol, 1998 Ag; 37 (8), pp: 625-630. DOI: 10.1046/j.1365-4362.1998.00400_1.x. ISSN: 1365-4632. PMID: 9732015 [Consulta: 28 octubre 2019].
- ↑ Romiti, N «The pioneers of dermatology - Part 1. The life and works of Ferdinand von Hebra» (en anglès). An Bras Dermatol, 2004 Nov-Des; 79 (6), pp: 733-735. DOI: 10.1590/S0365-05962004000600011. ISSN: 1806-4841 [Consulta: 29 octubre 2019].
- ↑ Tarbox M, Walker K, Tan M «Scabies» (en anglès). JAMA, 2018 Ag 14; 320 (6), pp: 612. DOI: 10.1001/jama.2018.7480. ISSN: 1538-3598. PMID: 30120479 [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ Tempark T, Lekwuttikarn R, Chatproedprai S, Wananukul S «Nail Scabies: An Unusual Presentation Often Overlooked and Mistreated» (en anglès). J Trop Pediatr, 2017 Abr 1; 63 (2), pp: 155-159. DOI: 10.1093/tropej/fmw058. ISSN: 1465-3664. PMID: 27613759 [Consulta: 5 novembre 2019].
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 Andrews RM, McCarthy J, Carapetis JR, Currie BJ «Skin disorders, including pyoderma, scabies, and tinea infections». Pediatr. Clin. North Am., 56, 6, desembre 2009, pàg. 1421–40. DOI: 10.1016/j.pcl.2009.09.002. PMID: 19962029.
- ↑ Swe PM, Christian LD, Lu HC, Sriprakash KS, Fischer K «Complement inhibition by Sarcoptes scabiei protects Streptococcus pyogenes - An in vitro study to unravel the molecular mechanisms behind the poorly understood predilection of S. pyogenes to infect mite-induced skin lesions» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2017 Mar 9; 11 (3), pp: e0005437. DOI: 10.1371/journal.pntd.0005437. PMC: 5360341. PMID: 28278252 [Consulta: 28 octubre 2019].
- ↑ McCarthy JS, Kemp DJ, Walton SF, Currie BJ «Scabies: more than just an irritation» (en anglès). Postgrad Med J, 2004 Jul; 80 (945), pp: 382-387. DOI: 10.1136/pgmj.2003.014563. PMC: 1743057. PMID: 15254301 [Consulta: 28 octubre 2019].
- ↑ Martínez Braga G, Di Martino Ortiz B, Rodríguez Masi M, Bolla De Lezcano L «Sarna costrosa eritrodérmica inducida por corticoterapia tratada con ivermectina. A propósito de un caso» (en castellà). Rev Esp Geriatr Gerontol, 2011 Maig-Jun; 46 (3), pp: 174-175. DOI: 10.1016/j.regg.2011.01.001. ISSN: 1578-1747. PMID: 21477894 [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Hay, RJ «Scabies and pyodermas—diagnosis and treatment». Dermatol Ther, 22, 6, 2009, pàg. 466–474. DOI: 10.1111/j.1529-8019.2009.01270.x. PMID: 19889132.
- ↑ 12,0 12,1 Bouvresse, S.; Chosidow, O. «Scabies in healthcare settings». Curr Opin Infect Dis, 23, 2, Abr 2010, pàg. 111–8. DOI: 10.1097/QCO.0b013e328336821b. PMID: 20075729.
- ↑ Seidelman J, Garza RM, Smith CM, Fowler VG Jr «More than a Mite Contagious: Crusted Scabies» (en anglès). Am J Med, 2017 Set; 130 (9), pp: 1042–1044. DOI: 10.1016/j.amjmed.2017.05.007. ISSN: 1555-7162. PMID: 28601538 [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ Dondonis FP, Jappur DMC, Pires GC, Cartell ADS, Bonamigo RR «Facial crusted scabies on renal transplant patient» (en anglès/castellà). Nefrologia, 2019 Maig-Jun; 39 (3), pp: 315-317. DOI: 10.1016/j.nefro.2018.09.007. ISSN: 1989-2284. PMID: 30718003 [Consulta: 5 novembre 2019].
- ↑ Karthikeyan, K «Crusted scabies» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2009 Jul-Ag; 75 (4), pp: 340-347. DOI: 10.4103/0378-6323.53128. ISSN: 0973-3922. PMID: 19584457 [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ Romani L, Whitfeld MJ, Koroivueta J, Kama M, et al «Mass Drug Administration for Scabies Control in a Population with Endemic Disease» (en anglès). N Engl J Med, 2015 Des 10; 373 (24), pp: 2305-2313. DOI: 10.1056/NEJMoa1500987. ISSN: 1533-4406. PMID: 26650152 [Consulta: 28 octubre 2019].
- ↑ Engelman D, Steer AC «Control Strategies for Scabies» (en anglès). Trop Med Infect Dis, 2018 Set 5; 3 (3), pii: E98. DOI: 10.3390/tropicalmed3030098. PMC: 6160909. PMID: 30274494 [Consulta: 28 octubre 2019].
- ↑ ASPCAT «Protocol de prevenció i control de l'escabiosi (sarna)». Departament de Salut. Generalitat de Catalunya, 2019 Jun; Primera edició, pàgs: 65. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2019 [Consulta: 29 octubre 2019].
- ↑ Vañó-Galván, S; Moreno-Martin, P «Generalized pruritus after a beach vacation. Diagnosis: scabies». Cleveland Clinic Journal of Medicine, 75, 7, 2008, pàg. 474, 478. Arxivat de l'original el 2019-10-26. DOI: 10.3949/ccjm.75.7.474. ISSN: 1939-2869. PMID: 18646583 [Consulta: 26 octubre 2019]. Arxivat 2019-10-26 a Wayback Machine.
- ↑ CDC. «Parasites - Scabies», 02-11-2010. [Consulta: 11 desembre 2014].
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 21,8 «Sarna». Arxivat de l'original el 2021-11-29. [Consulta: 7 desembre 2021].
- ↑ 22,0 22,1 «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2022.
- ↑ Strong M, Johnstone PW «Interventions for treating scabies». Cochrane Database Syst Rev, 3, 2007, pàg. CD000320. DOI: 10.1002/14651858.CD000320.pub2. ISSN: 1469-493X. PMID: 17636630.
- ↑ 24,0 24,1 «Scabies». Illinois Department of Public Health, gener 2008. [Consulta: 7 octubre 2010].
- ↑ The Pill Book. Bantam Books, 2010, p. 867–869. ISBN 978-0-553-59340-2.
- ↑ «WHO - Water-related Disease». World Health Organization. [Consulta: 10 octubre 2010].
- ↑ DrugBank «Benzyl benzoate» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Oct; DB00676 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ DrugBank «Crotamiton» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Oct; DB00265 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ DrugBank «Moxidectin» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Oct; DB11431 (rev), pàgs: 9 [Consulta: 27 octubre 2019].
- ↑ Mounsey KE, Bernigaud C, Chosidow O, McCarthy JS «Prospects for Moxidectin as a New Oral Treatment for Human Scabies» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Mar 17; 10 (3), pp: e0004389. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004389. PMC: 4795782. PMID: 26985995 [Consulta: 27 octubre 2019].
- ↑ Thomas J, Peterson GM, Walton SF, Carson CF «Scabies: an ancient global disease with a need for new therapies» (en anglès). BMC Infect Dis, 2015 Jul 1; 15, pp: 250. DOI: 10.1186/s12879-015-0983-z. PMC: 4487193. PMID: 26123073 [Consulta: 28 octubre 2019].
- ↑ Thomas J, Carson CF, Peterson GM, Walton SF, et al «Therapeutic Potential of Tea Tree Oil for Scabies» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2016 Feb; 94 (2), pp: 258-266. DOI: 10.4269/ajtmh.14-0515. PMC: 4751955. PMID: 26787146 [Consulta: 28 octubre 2019].
- ↑ Hicks, MI; Elston, DM «Scabies». Dermatologic Therapy, 22, 4, Jul–Aug 2009, pàg. 279–92. DOI: 10.1111/j.1529-8019.2009.01243.x. ISSN: 1396-0296. PMID: 19580575.
- ↑ «Scabies». World Health Organization. [Consulta: 27 agost 2018].
Bibliografia
[modifica]- García-Patos Briones, Vicente. Escabiosis (en castellà). Protocolos de Dermatología de la AEPED, 2ª Ed., 2007; Des, pp: 159-163 [Consulta: 26 octubre 2019]. Arxivat 19 de juliol 2020 a Wayback Machine.
- Arlian, Larry G.; Morgan, Marjorie S. A review of Sarcoptes scabiei: past, present and future (en anglès). Parasit Vectors, 2017 Jun 20; 10 (1), pp: 297. PMID: 28633664. DOI 10.1186/s13071-017-2234-1 [Consulta: 28 octubre 2019].
- Salavastru, C.M.; Chosidow, O.; Boffa, M.J.; Janier, M.; Tiplica, G.S. European guideline for the management of scabies (en anglès). J Eur Acad Dermatol Venereol, 2017 Ag; 31 (8), pp: 1248-1253. PMID: 28639722. DOI 10.1111/jdv.14351 [Consulta: 26 octubre 2019]. Arxivat 2 October 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
- Stamm, Lola V.; Strowd, Lindsay C. Ignoring the "Itch": The Global Health Problem of Scabies (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2017 Dec 6; 97 (6), pp: 1647–1649. PMID: 29016295. DOI 10.4269/ajtmh.17-0242 [Consulta: 27 octubre 2019].
- Ong, Chong Yau; Vasanwala, Farhad Fakhrudin. Infected with Scabies Again? Focus in Management in Long-Term Care Facilities (en anglès). Diseases, 2018 Dec 29; 7 (1), pii: E3. PMID: 30597979. DOI 10.3390/diseases7010003 [Consulta: 29 octubre 2019].
- Chandler, David J.; Fuller, Lucinda C. A Review of Scabies: An Infestation More than Skin Deep (en anglès). Dermatology, 2019; 235 (2), pp: 79-90. PMID: 30544123. DOI 10.1159/000495290 [Consulta: 26 octubre 2019].
Enllaços externs
[modifica]- «Sarna». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
- Sarna o escabiosi: informació per a famílies i escoles Agència de Salut Pública de Barcelona
- Dermatologia.cat: Sarna
- International Alliance for the Control of Scabies 2019; Oct (en anglès).