Clarice Lispector: diferència entre les revisions

De Viquipèdia
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{MF}} +{{MF|data=abril de 2013}}))
m (Bot: corregint pronoms (1), ela geminada (5), puntuació (22) i els apòstrofs (58))
Línia 14: Línia 14:
| movement = [[modernisme]]}}
| movement = [[modernisme]]}}


'''Clarice Lispector''' (1920-1977) va néixer a Tchetchelnick, Ucraina, però ja des de molt petita va viure a Brasil, entre Recife i Rio de Janeiro. De descendència jueva, va viure en un ambient molt judaic al [[Brasil]] (a la biografia que va escriure B. Moser, ''Why this world'', es situa la seva condició de jueva com un dels punts de la problemàtica i clau de la seva escriptura). Mai negarà la seva condició de jueva, però tampoc en farà una bandera. El volum de la seva obra abraça la narrativa, els contes i el periodisme.
'''Clarice Lispector''' (1920-1977) va néixer a Tchetchelnick, Ucraina, però ja des de molt petita va viure a Brasil, entre Recife i Rio de Janeiro. De descendència jueva, va viure en un ambient molt judaic al [[Brasil]] (a la biografia que va escriure B. Moser, ''Why this world'', se situa la seva condició de jueva com un dels punts de la problemàtica i clau de la seva escriptura). Mai negarà la seva condició de jueva, però tampoc en farà una bandera. El volum de la seva obra abraça la narrativa, els contes i el periodisme.
Va estudiar a la facultat de Dret a la Universitat de Rio de Janeiro, on va conèixer el que seria el seu marit, Maury Gurgel Valente, de professió diplomàtic. Mentre cursava la carrera va escriure la seva primera novel·la, que va tenir un gran èxit, ''Perto do coração selvagem'' (1944). Va ser per aquesta novel·la que va rebre el premi Graça Aranha. Aquesta obra li va reportar un gran èxit literari. Lispector va convertir-se un fenomen literari, no tan sols per la qualitat de la seva obra, sinó també per ser una autora tan jove i tanta qualitat.
Va estudiar a la facultat de Dret a la Universitat de Rio de Janeiro, on va conèixer el que seria el seu marit, Maury Gurgel Valente, de professió diplomàtic. Mentre cursava la carrera va escriure la seva primera novel·la, que va tenir un gran èxit, ''Perto do coração selvagem'' (1944). Va ser per aquesta novel·la que va rebre el premi Graça Aranha. Aquesta obra li va reportar un gran èxit literari. Lispector va convertir-se un fenomen literari, no tan sols per la qualitat de la seva obra, sinó també per ser una autora tan jove i tanta qualitat.
El 1961 publica A Maca no Escuro amb la que aconsegueix atreure l’atenció de la crítica literària tant del Brasil com de la crítica internacional. A partir d’aquí la seva producció vindrà marcada ja per un estil molt peculiar i publicarà A Cidade Sitiada( 1949). Lacos de famila (1960) a Legiao Estrangeria (1964). Els personatges de les sde les seves novel•les parlen amb ells mateixos i indaguen sobre temes tan complexos com l’ ànima.
El 1961 publica A Maca no Escuro amb la que aconsegueix atreure l'atenció de la crítica literària tant del Brasil com de la crítica internacional. A partir d'aquí la seva producció vindrà marcada ja per un estil molt peculiar i publicarà A Cidade Sitiada(1949). Lacos de famila (1960) a Legiao Estrangeria (1964). Els personatges de les sde les seves novel·les parlen amb ells mateixos i indaguen sobre temes tan complexos com l'ànima.
EL 1964 publica A paixao Segun G.H. que està considera per la crítica la seva gran novel•la. Al 1969 a Uma aprendizagem: o livro dos prazeres. En aquests dos llibres l’escriptora es pregunta per temes que tenen a veure amb la metafísica. Aprofundeix en l’esperit i en la condició i reflexiona sobre temes tant inaccessibles com interessants com són Déu i la llibertat. Segueix sent fidel al seu estil literari que són la combinació d’una prosa clara i intensa i profunda.
EL 1964 publica A paixao Segun G.H. que està considera per la crítica la seva gran novel·la. Al 1969 a Uma aprendizagem: o livro dos prazeres. En aquests dos llibres l'escriptora es pregunta per temes que tenen a veure amb la metafísica. Aprofundeix en l'esperit i en la condició i reflexiona sobre temes tant inaccessibles com interessants com són Déu i la llibertat. Segueix sent fidel al seu estil literari que són la combinació d'una prosa clara i intensa i profunda.
Tot i que gran part de la seva vida la va passar a Europa amb obres com Água viva i Felicidades clandestinas (1971) Clarice Lispector va consolidar-se dins l’àmbit llatinoamericà.
Tot i que gran part de la seva vida la va passar a Europa amb obres com Água viva i Felicidades clandestinas (1971) Clarice Lispector va consolidar-se dins l'àmbit llatinoamericà.
Va morir d’un càncer d’ovaris al 1977a Río de Janerio deixant publicades 10 novel•les, dos llibres de contes i nombrosos articles periodístics recollits en diferents volums que en l’apartat de bibliografia especificarem.
Va morir d'un càncer d'ovaris al 1977a Río de Janerio deixant publicades 10 novel·les, dos llibres de contes i nombrosos articles periodístics recollits en diferents volums que en l'apartat de bibliografia especificarem.




Línia 26: Línia 26:
Escriure la profunditat del detall
Escriure la profunditat del detall


És sens dubte, una de les millors escriptores del s XX. Escriptors com Joyce, Hesse, Mansfield o Green són referents literaris per a Clarice. La seva obra és el resultat d’una reflexió constant sobre temes con l’amor, la descoberta de la seva interioritat, del seu temperament o la recerca d’allò diví... en definitiva, és la resposta a una manera de ser i d’estar en el món.
És sens dubte, una de les millors escriptores del s XX. Escriptors com Joyce, Hesse, Mansfield o Green són referents literaris per a Clarice. La seva obra és el resultat d'una reflexió constant sobre temes con l'amor, la descoberta de la seva interioritat, del seu temperament o la recerca d'allò diví... en definitiva, és la resposta a una manera de ser i d'estar en el món.
Estimar als altres és l’única salvació individual que conec: ningú està perdut si té amor”
" Estimar als altres és l'única salvació individual que conec: ningú està perdut si té amor"
La recerca d’un nou llenguatge literari, lluny dels tòpics literaris brasilers, fan de la Clarice Linspector una escriptora llatino americana poc convencional que fuig de la temàtica que fins aleshores la majoria d’escriptors coetanis del modernisme brasiler havien estant emprant, com el món rural ple d’exuberància i exotisme.
La recerca d'un nou llenguatge literari, lluny dels tòpics literaris brasilers, fan de la Clarice Linspector una escriptora llatino americana poc convencional que fuig de la temàtica que fins aleshores la majoria d'escriptors coetanis del modernisme brasiler havien estant emprant, com el món rural ple d'exuberància i exotisme.
L’escriptura i el llenguatge són catalitzadors de les seves impressions vitals. Ella mateixa es defineix més com una persona impulsiva que no pas com una persona intel•lectual; de fet va defugir sempre tots els formalismes avantguardistes de la seva època. Tot i així, es pot observar, si ens fixem detingudament en l’escriptura de l’autora, que hi ha una elaborada reflexió sobre el llenguatge i sobre el límits de la paraula; límits que per altra banda vol transcendir…
L'escriptura i el llenguatge són catalitzadors de les seves impressions vitals. Ella mateixa es defineix més com una persona impulsiva que no pas com una persona intel·lectual; de fet va defugir sempre tots els formalismes avantguardistes de la seva època. Tot i així, es pot observar, si ens fixem detingudament en l'escriptura de l'autora, que hi ha una elaborada reflexió sobre el llenguatge i sobre el límits de la paraula; límits que per altra banda vol transcendir…
La recerca de la paraula en l’obscuritat”
" La recerca de la paraula en l'obscuritat"
Com si d’un joc seriós es tractés, Clarice defineix l’acte d’escriure, com afirma la profesora Elena Losada, com l’acte de pescar. Atorga a la paraula el poder de “pescar” allò que és inefable. És a dir, la paraula ens conduirà a trobar una nova realitat on el sentit convencional desapareix per crear-ne de nous. Noves impressions de la realitat. Les paraules amaguen realitats inapreciables a un primer cop d’ull. Lispector, però, eliminarà la paraula banal per donar lloc a la “no paraula” com a entitat literària capaç d’acollir el temps, en un sentit metafísic, i també, descobrir en l’acte mínim, el detall, el camí que ens conduirà a les profunditats de la nostra interioritat més amagada.
Com si d'un joc seriós es tractés, Clarice defineix l'acte d'escriure, com afirma la profesora Elena Losada, com l'acte de pescar. Atorga a la paraula el poder de "pescar" allò que és inefable. És a dir, la paraula ens conduirà a trobar una nova realitat on el sentit convencional desapareix per crear-ne de nous. Noves impressions de la realitat. Les paraules amaguen realitats inapreciables a un primer cop d'ull. Lispector, però, eliminarà la paraula banal per donar lloc a la "no paraula" com a entitat literària capaç d'acollir el temps, en un sentit metafísic, i també, descobrir en l'acte mínim, el detall, el camí que ens conduirà a les profunditats de la nostra interioritat més amagada.
Hi ha coses per dir que no sé com dir. Falten les paraules”
" Hi ha coses per dir que no sé com dir. Falten les paraules"
És una escriptora que indaga sobre els misteris de la vida per desvetllar-nos el sentit d’aquesta. Des de la visió d’una dona intel•ligent, interpreta la realitat lluny de la mirada patriarcal, que imposa la seva visió racional dels fets sense tenir en compte aspectes tan fonamentals com la intuïció “reflexionada”. Per tot plegat, acabarà dotant a la seva paraula literària un sentit d’estranyesa lingüística que viatjarà més enllà dels límits de la raó. L’acte d’ escriure serà viscut com una lluita entre el misteri i la vida més prosaica.
És una escriptora que indaga sobre els misteris de la vida per desvetllar-nos el sentit d'aquesta. Des de la visió d'una dona intel·ligent, interpreta la realitat lluny de la mirada patriarcal, que imposa la seva visió racional dels fets sense tenir en compte aspectes tan fonamentals com la intuïció "reflexionada". Per tot plegat, acabarà dotant a la seva paraula literària un sentit d'estranyesa lingüística que viatjarà més enllà dels límits de la raó. L'acte d'escriure serà viscut com una lluita entre el misteri i la vida més prosaica.
Fes que senti que la mort no existeix perquè estem en la veritat de l’eternitat”
" Fes que senti que la mort no existeix perquè estem en la veritat de l'eternitat"
Desemmascarà l’obvietat, i posarà el focus de la seva escriptura en el detall.
Desemmascarà l'obvietat, i posarà el focus de la seva escriptura en el detall.
L’ anècdota desencadenarà en tot un seguit d’esdeveniments i reflexions que ens faran qüestionar la nostra pròpia existència. Anomena a l’acte mínim quelcom viu i neutre ( “it”).
L'anècdota desencadenarà en tot un seguit d'esdeveniments i reflexions que ens faran qüestionar la nostra pròpia existència. Anomena a l'acte mínim quelcom viu i neutre ("it").
La seva mirada és profunda. Una dona que observa la seva realitat i que sap que tot té la seva importància; fins en les coses més petites podem trobar a “Déu”. Transcendeix el joc allò simbòlic de les paraules. Furga l’essència de la vida, viatja cap a una introspecció molt audaç en els seus escrits que ens permet reflexionar sobre aspectes metafísics.
La seva mirada és profunda. Una dona que observa la seva realitat i que sap que tot té la seva importància; fins en les coses més petites podem trobar a "Déu". Transcendeix el joc allò simbòlic de les paraules. Furga l'essència de la vida, viatja cap a una introspecció molt audaç en els seus escrits que ens permet reflexionar sobre aspectes metafísics.
Escriure per Clarice Lispector serà una forma de salvació però també de condemna.
Escriure per Clarice Lispector serà una forma de salvació però també de condemna.
Podem trobar a les seves primeres obres una llum d’esperança en les paraules i la seva capacitat per a transportar-nos cap a un lloc poc freqüent però comú a tots i totes: l’ ànima. A mesura que avança la seva trajectòria literària reconeix la dificultat per a captar la Vida amb les paraules. Un desencís quedarà reflectit a les seves darreres obres davant la impossibilitat de “pescar” la transcendència.
Podem trobar a les seves primeres obres una llum d'esperança en les paraules i la seva capacitat per a transportar-nos cap a un lloc poc freqüent però comú a tots i totes: l'ànima. A mesura que avança la seva trajectòria literària reconeix la dificultat per a captar la Vida amb les paraules. Un desencís quedarà reflectit a les seves darreres obres davant la impossibilitat de "pescar" la transcendència.
S’han esgotat els significats...les paraules no serveixen”
" S'han esgotat els significats...les paraules no serveixen"
Aquesta reflexió crea un espai on silenci i necessitat d’expressar conviuen de forma harmònica. Només des de l’equilibri entre aquestes forces, el silenci i l’expressió, aconseguirà fixar l’instant. Instant que esdevindrà místic.
Aquesta reflexió crea un espai on silenci i necessitat d'expressar conviuen de forma harmònica. Només des de l'equilibri entre aquestes forces, el silenci i l'expressió, aconseguirà fixar l'instant. Instant que esdevindrà místic.
El llenguatge té, però, els seus propis límits i l’autora veu quasi aquesta impossibilitat d’expressió com un fracàs.
El llenguatge té, però, els seus propis límits i l'autora veu quasi aquesta impossibilitat d'expressió com un fracàs.
vull com agafar amb una mà la paraula”
" vull com agafar amb una mà la paraula"
Davant d’aquesta lucidesa, davant el buit... els esdeveniments succeeixen com si d‘una experiència mística es tractés. Amb això no volem dir que la forma d’expressió de Lispector esdevingui el no-res, sinó que el que els altres consideren banalitats ella ho veu com a petites realitats plenes de matisos que ens poden conduir a un Tot; o si més no, ens acosten a l’essència de nosaltres mateixos. La mirada atenta de l’autora ens desvetlla tot un món ple de peculiaritats. Una realitat sense guarniments. I deixa oberts molts interrogants, alguns dels quals no obtindran mai una resposta.
Davant d'aquesta lucidesa, davant el buit... els esdeveniments succeeixen com si d'una experiència mística es tractés. Amb això no volem dir que la forma d'expressió de Lispector esdevingui el no-res, sinó que el que els altres consideren banalitats ella ho veu com a petites realitats plenes de matisos que ens poden conduir a un Tot; o si més no, ens acosten a l'essència de nosaltres mateixos. La mirada atenta de l'autora ens desvetlla tot un món ple de peculiaritats. Una realitat sense guarniments. I deixa oberts molts interrogants, alguns dels quals no obtindran mai una resposta.
El que si que podem constatar es que l’autora ha aconseguit un dels seus desitjos: que algú recordi el seu nom amb amor.
El que si que podem constatar es que l'autora ha aconseguit un dels seus desitjos: que algú recordi el seu nom amb amor.




Línia 92: Línia 92:
 La passió segons G.H.(2006 Ed. Empúries). Traducció de Núria Prats Espar.
 La passió segons G.H.(2006 Ed. Empúries). Traducció de Núria Prats Espar.
 Aigua Viva. (2006 Pagès Editors)
 Aigua Viva. (2006 Pagès Editors)
L’hora d’estrella ( 2006 Pagès Editors)
L'hora d'estrella (2006 Pagès Editors)
 La dona que va matar els peixos. Trad. Natàlia Tomàs. Editorial Cruïlla, 2007.
 La dona que va matar els peixos. Trad. Natàlia Tomàs. Editorial Cruïlla, 2007.
 El misteri del conill que pensava. Trad. Enric Tudó. Editorial Cruïlla, 2008.
 El misteri del conill que pensava. Trad. Enric Tudó. Editorial Cruïlla, 2008.
Línia 105: Línia 105:
 La hora de la estrella. Trad. Ana Poljak - Madrid. Ediciones Siruela, 2001. 81 p.
 La hora de la estrella. Trad. Ana Poljak - Madrid. Ediciones Siruela, 2001. 81 p.
 La Araña. Trad. Haydée M. Jofre Barroso - Buenos Aires, Ediciones Corregidor, 2003, 312p.
 La Araña. Trad. Haydée M. Jofre Barroso - Buenos Aires, Ediciones Corregidor, 2003, 312p.
 Revelación de un mundo. Trad. Amalia Sato - Buenos Aires, Adriana Hidalgo Editora, 2004, 330p.
 Revelación d'un mundo. Trad. Amalia Sato - Buenos Aires, Adriana Hidalgo Editora, 2004, 330p.
 La manzana en la oscuridad. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.
 La manzana en la oscuridad. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.
 La Pasión según G.H, Trad. Juan García Gayo-Monte Ávila Editores, Caracas, 1969, 217 p.
 La Pasión según G.H, Trad. Juan García Gayo-Monte Ávila Editores, Caracas, 1969, 217 p.

Revisió del 22:05, 25 juny 2013

Infotaula de personaClarice Lispector
Clarice Lispector (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(uk) Хая Пинхасiвна Лиспектор Modifica el valor a Wikidata
10 desembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Txetxelnik (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'ovari Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómodel, novel·lista, escriptora, periodista, guionista, traductora, pintora Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaHelen Palmer
Terelu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMaury Gurgel Valente (1943–1959) Modifica el valor a Wikidata
GermansElisa Lispector Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Clarice-Lispector-Unterschrift.png Modifica el valor a Wikidata

Lloc webclaricelispector.com.br Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0514155 Facebook: claricelispector15 Discogs: 1053936 Find a Grave: 13268097 Modifica el valor a Wikidata

Clarice Lispector (1920-1977) va néixer a Tchetchelnick, Ucraina, però ja des de molt petita va viure a Brasil, entre Recife i Rio de Janeiro. De descendència jueva, va viure en un ambient molt judaic al Brasil (a la biografia que va escriure B. Moser, Why this world, se situa la seva condició de jueva com un dels punts de la problemàtica i clau de la seva escriptura). Mai negarà la seva condició de jueva, però tampoc en farà una bandera. El volum de la seva obra abraça la narrativa, els contes i el periodisme. Va estudiar a la facultat de Dret a la Universitat de Rio de Janeiro, on va conèixer el que seria el seu marit, Maury Gurgel Valente, de professió diplomàtic. Mentre cursava la carrera va escriure la seva primera novel·la, que va tenir un gran èxit, Perto do coração selvagem (1944). Va ser per aquesta novel·la que va rebre el premi Graça Aranha. Aquesta obra li va reportar un gran èxit literari. Lispector va convertir-se un fenomen literari, no tan sols per la qualitat de la seva obra, sinó també per ser una autora tan jove i tanta qualitat. El 1961 publica A Maca no Escuro amb la que aconsegueix atreure l'atenció de la crítica literària tant del Brasil com de la crítica internacional. A partir d'aquí la seva producció vindrà marcada ja per un estil molt peculiar i publicarà A Cidade Sitiada(1949). Lacos de famila (1960) a Legiao Estrangeria (1964). Els personatges de les sde les seves novel·les parlen amb ells mateixos i indaguen sobre temes tan complexos com l'ànima. EL 1964 publica A paixao Segun G.H. que està considera per la crítica la seva gran novel·la. Al 1969 a Uma aprendizagem: o livro dos prazeres. En aquests dos llibres l'escriptora es pregunta per temes que tenen a veure amb la metafísica. Aprofundeix en l'esperit i en la condició i reflexiona sobre temes tant inaccessibles com interessants com són Déu i la llibertat. Segueix sent fidel al seu estil literari que són la combinació d'una prosa clara i intensa i profunda. Tot i que gran part de la seva vida la va passar a Europa amb obres com Água viva i Felicidades clandestinas (1971) Clarice Lispector va consolidar-se dins l'àmbit llatinoamericà. Va morir d'un càncer d'ovaris al 1977a Río de Janerio deixant publicades 10 novel·les, dos llibres de contes i nombrosos articles periodístics recollits en diferents volums que en l'apartat de bibliografia especificarem.



Escriure la profunditat del detall

És sens dubte, una de les millors escriptores del s XX. Escriptors com Joyce, Hesse, Mansfield o Green són referents literaris per a Clarice. La seva obra és el resultat d'una reflexió constant sobre temes con l'amor, la descoberta de la seva interioritat, del seu temperament o la recerca d'allò diví... en definitiva, és la resposta a una manera de ser i d'estar en el món. " Estimar als altres és l'única salvació individual que conec: ningú està perdut si té amor" La recerca d'un nou llenguatge literari, lluny dels tòpics literaris brasilers, fan de la Clarice Linspector una escriptora llatino americana poc convencional que fuig de la temàtica que fins aleshores la majoria d'escriptors coetanis del modernisme brasiler havien estant emprant, com el món rural ple d'exuberància i exotisme. L'escriptura i el llenguatge són catalitzadors de les seves impressions vitals. Ella mateixa es defineix més com una persona impulsiva que no pas com una persona intel·lectual; de fet va defugir sempre tots els formalismes avantguardistes de la seva època. Tot i així, es pot observar, si ens fixem detingudament en l'escriptura de l'autora, que hi ha una elaborada reflexió sobre el llenguatge i sobre el límits de la paraula; límits que per altra banda vol transcendir… " La recerca de la paraula en l'obscuritat" Com si d'un joc seriós es tractés, Clarice defineix l'acte d'escriure, com afirma la profesora Elena Losada, com l'acte de pescar. Atorga a la paraula el poder de "pescar" allò que és inefable. És a dir, la paraula ens conduirà a trobar una nova realitat on el sentit convencional desapareix per crear-ne de nous. Noves impressions de la realitat. Les paraules amaguen realitats inapreciables a un primer cop d'ull. Lispector, però, eliminarà la paraula banal per donar lloc a la "no paraula" com a entitat literària capaç d'acollir el temps, en un sentit metafísic, i també, descobrir en l'acte mínim, el detall, el camí que ens conduirà a les profunditats de la nostra interioritat més amagada. " Hi ha coses per dir que no sé com dir. Falten les paraules" És una escriptora que indaga sobre els misteris de la vida per desvetllar-nos el sentit d'aquesta. Des de la visió d'una dona intel·ligent, interpreta la realitat lluny de la mirada patriarcal, que imposa la seva visió racional dels fets sense tenir en compte aspectes tan fonamentals com la intuïció "reflexionada". Per tot plegat, acabarà dotant a la seva paraula literària un sentit d'estranyesa lingüística que viatjarà més enllà dels límits de la raó. L'acte d'escriure serà viscut com una lluita entre el misteri i la vida més prosaica. " Fes que senti que la mort no existeix perquè estem en la veritat de l'eternitat" Desemmascarà l'obvietat, i posarà el focus de la seva escriptura en el detall. L'anècdota desencadenarà en tot un seguit d'esdeveniments i reflexions que ens faran qüestionar la nostra pròpia existència. Anomena a l'acte mínim quelcom viu i neutre ("it"). La seva mirada és profunda. Una dona que observa la seva realitat i que sap que tot té la seva importància; fins en les coses més petites podem trobar a "Déu". Transcendeix el joc allò simbòlic de les paraules. Furga l'essència de la vida, viatja cap a una introspecció molt audaç en els seus escrits que ens permet reflexionar sobre aspectes metafísics. Escriure per Clarice Lispector serà una forma de salvació però també de condemna. Podem trobar a les seves primeres obres una llum d'esperança en les paraules i la seva capacitat per a transportar-nos cap a un lloc poc freqüent però comú a tots i totes: l'ànima. A mesura que avança la seva trajectòria literària reconeix la dificultat per a captar la Vida amb les paraules. Un desencís quedarà reflectit a les seves darreres obres davant la impossibilitat de "pescar" la transcendència. " S'han esgotat els significats...les paraules no serveixen" Aquesta reflexió crea un espai on silenci i necessitat d'expressar conviuen de forma harmònica. Només des de l'equilibri entre aquestes forces, el silenci i l'expressió, aconseguirà fixar l'instant. Instant que esdevindrà místic. El llenguatge té, però, els seus propis límits i l'autora veu quasi aquesta impossibilitat d'expressió com un fracàs. " vull com agafar amb una mà la paraula" Davant d'aquesta lucidesa, davant el buit... els esdeveniments succeeixen com si d'una experiència mística es tractés. Amb això no volem dir que la forma d'expressió de Lispector esdevingui el no-res, sinó que el que els altres consideren banalitats ella ho veu com a petites realitats plenes de matisos que ens poden conduir a un Tot; o si més no, ens acosten a l'essència de nosaltres mateixos. La mirada atenta de l'autora ens desvetlla tot un món ple de peculiaritats. Una realitat sense guarniments. I deixa oberts molts interrogants, alguns dels quals no obtindran mai una resposta. El que si que podem constatar es que l'autora ha aconseguit un dels seus desitjos: que algú recordi el seu nom amb amor.







Bibliografia

Publicacions en portuguès  Perto do Coração Selvagem (1944)  O Lustre (1946)  A Cidade Sitiada (1949)  Alguns Contos (1952)  Laços de Família (1960)  A Maçã no Escuro 1961)  A Legião Estrangeira (1964)  A Paixão segundo G.H. (1964)  O Mistério do Coelho Pensante (1967)  A mulher que matou os peixes (1968)  Uma Aprendizagem ou O Livro dos Prazeres (1969)  Felicidade Clandestina (1971)  A imitação da rosa (1973)  Água Viva (1973)  A Vida Íntima de Laura (1974)  A Via-crucis do Corpo (1974)  Onde estivestes de Noite (1974)  A hora da Estrela 1977)  Para não Esquecer (1978)  Quase de Verdade (1978)  Um Sopro de Vida (1978)  A Bela e a Fera (1979)  A Descoberta do Mundo (1984)  Como Nasceram as Estrelas (1987)  Cartas perto do Coração (2001)


Traduccions al Català  La passió segons G.H.(2006 Ed. Empúries). Traducció de Núria Prats Espar.  Aigua Viva. (2006 Pagès Editors)  L'hora d'estrella (2006 Pagès Editors)  La dona que va matar els peixos. Trad. Natàlia Tomàs. Editorial Cruïlla, 2007.  El misteri del conill que pensava. Trad. Enric Tudó. Editorial Cruïlla, 2008.

Traduccions al castellà  Cerca del corazón salvaje. Trad. Basilio Losada. Siruela, Madrid.  Lazos De Familia. Trad. Haydée M. Jofre Barroso - Buenos Aires. Editorial Sudamericana, 1973. 157 p.  Silencio. Traducción y Prólogo de Cristina Peri Rossi - Barcelona. Grijalbo Mondadori, 1988. 174 p.  Felicidad Clandestina. Trad. Marcelo Cohen - Barcelona. Ediciones Grijalbo, 1988. 190 p.  Aprendizaje o El libro de los placeres. Trad. Cristina Sáenz De Tejada y Juan García Gayo - Madrid. Ediciones Siruela, 1994. 140 p.  Un soplo de vida (Pulsaciones). Trad. de Mario Merlino - Madrid, Siruela, 1999, 160 pp.  La hora de la estrella. Trad. Ana Poljak - Madrid. Ediciones Siruela, 2001. 81 p.  La Araña. Trad. Haydée M. Jofre Barroso - Buenos Aires, Ediciones Corregidor, 2003, 312p.  Revelación d'un mundo. Trad. Amalia Sato - Buenos Aires, Adriana Hidalgo Editora, 2004, 330p.  La manzana en la oscuridad. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.  La Pasión según G.H, Trad. Juan García Gayo-Monte Ávila Editores, Caracas, 1969, 217 p.  Un soplo de vida. Trad. Mario Merlino. Siruela, Madrid.  Sólo para mujeres. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.  Queridas mías. Trad. Teresa Montero. Siruela, Madrid.  Para no olvidar. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.  Agua Viva. Trad. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.  Aprendiendo a vivir. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.  La Lámpara. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.  Correo Femenino. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.  Donde se enseñará a ser feliz. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.  La ciudad sitiada. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.  Cuentos reunidos. Trad. Cristina Peri Rossi, Juan Garcia Gayo, Marcelo Cohen, Mario Morales. Siruela, Madrid.

Enllaços

En català http://blogs.tv3.cat/lhoradellector?itemid=2671

En espanyol  Cuento de nunca acabar...: Biografía  Ciudad Seva:Cuento Felicidad Clandestina  Revista Shangri-La Nº 5: Carpeta monográfica Clarice Lispector En portugués  Vidas Lusófonas: Biografia  Revista Paradoxo En anglés  NY Times: Everything happens in the maid's room  Vidas Lusófonas: Biografía


Plantilla:Enllaç AB

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clarice Lispector