Culla

Culla

Localització
40° 20′ 15″ N, 0° 09′ 54″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	l'Alt Maestrat
Capital	Culla
Població humana
Població	480 (2023) (4,13 hab./km²)
Gentilici	Cullà, cullana
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat «Alt Maestrat»
Superfície	116,3 km²
Altitud	1088
Limita amb	Atzeneta del Maestrat la Torre d'en Besora les Useres Vilar de Canes la Serra d'en Galceran Benafigos Benassal Albocàsser Vistabella del Maestrat
Organització política
• Alcalde	José Francisco Bellés Porcar
Identificador descriptiu
Codi postal	12163
Codi INE	12051
Codi ARGOS de municipis	12051
Lloc web	culla.es

Culla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.

Geografia

Les altures del terme oscil·len entre els 395 m de la masia de Torre Matella i els 1.121 del poble, els 1.090 del Tossal de la Serrà o els 1.082 de l'Esparreguera, la qual cosa unida a l'acció dels dos rius que el travessen, el Montlleó i el Molinell, dóna lloc a gran nombre de paratges dignes d'esment com ara la Cova del Moro, Cova de Les Lledoneres, la Cova Blanca, la Cova de les Cabres, la Cova del Marqués, la Cova Redona, la Cova del Suseno, l'Albenc de Penyacalva, la Cova del Bovalar, la del Molinell, la Covarxa; la font del Molinell, la font de la Llosa, la font de la Carrasca, la font del Gargolé, la Fontassa, la font de les Vinyes, font de Santa Maria, la Fonteta del Molinà, el Bassiolet, la font de Ferrerola, la font de l'Oli, la Roca de Penyacalva-El Frontó, el Morral de la Maciana, el Morral del Castellalbo, la Roca de la Picossa, El Cingle Verd, el Morral Roig, els Cingles Fondos, el Singal de Salusitano, el Racó de Ten, la Roca de la Clapissa, el barranc de Ferrerola, el Cingle la Canal, entre altres.

El terme municipal limita amb Benassal, Vilar de Canes, La Torre d'en Besora, Albocàsser, La Serra d'en Galceran, Les Useres, Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat. S'hi accedeix des de la carretera CV-166 i pel GR 7.

També hi ha com a atractiu per als caminants els camins que uneixen les diferents masies i nuclis de població de tan enorme terme.

La fauna està representada pels rapaços, els voltors, els senglars, la cabra salvatge i la flora té com a representant emblemàtic la Carrasca de Culla, arbre centenari inclòs en el catàleg d'arbres monumentals del País Valencià.

Nuclis de població

Panoràmica de Culla

• Culla
• Paulo
• Sales de Matella
• Mel o Pla de La Torreta
• Riu Sec
• Molinell
• Monllat
• Pla del Sabater
• Roques de Llao
• Torre de Matella

Història

Culla remunta els seus orígens a èpoques prehistòriques, prova d'això són les restes arqueològiques trobades al voltant de la Font de la Carrasca, i en la Roca del Corb, així com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarxa o les restes del poblat iber del Castellar.

Fins a l'edat mitjana es manca de dades històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'època de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del segle XIII, passant de manera definitiva a mans cristianes en 1233, després de ser reconquistada per Blasc d'Alagó.

Culla va rebre la Carta de Població en 1244, de mà de Guillem d'Anglesola i la seva dona Constança de Alagón. El Castell de Culla jugava en aquella època un important paper estratègic per la seua situació i per l'ampli del seu territori.

En 1303, Guillem d'Anglesola, nét de Balasc d'Alagó, ven Culla i tots els dominis a l'Orde del Temple per la quantitat de 500.000 sous. En 1307 és extinta aquesta ordre per manament papal, passant a dependre des de 1317 de l'Orde de Santa Maria de Montesa. És de destacar en aquesta època el naixement en 1345 de La Setena de Culla o "Comunitat d'Herbatge", que estava constituïda per: Culla, Atzeneta del Maestrat, Vistabella del Maestrat, Benassal, La Torre d'en Besora, Benafigos i Vilar de Canes. Aquesta agrupació de municipis va comprar els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa per a d'aquesta forma defensar amb més força els seus interessos ramaders comuns. El funcionament de la Setena de Culla va perdurar fins a mitjan segle XIX. Fins al segle XVIII, no hi ha esdeveniments històrics d'especial rellevància, fora de perduda d'influència política i administrativa que a poc a poc va sofrint el Castell de Culla.

En el segle XIX, fruit de les guerres carlistes dels set anys, el Castell de Culla va ser destruït i arrasat quedant bàsicament la imatge actual de la localitat.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2010
1.010	946	918	844	811	771	723	697	677	651	633

Administració

En les últimes eleccions celebrades el 24 de maig de 2015, el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) va obtenir de nou la majoria absoluta amb 7 regidors, per la seva part el Partit Socialista del País Valencià (PSPV) no va obtenir representantació.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Rafael Rull Miralles	UCD	19/04/1979
1983 - 1987	Francisco-Hortelano Edo Roig	AP	28/05/1983
1987 - 1991	Nicomedes Bellés Orenga	PP	30/06/1987
1991 - 1995	Juan-Miguel Alcácer Bellés	PP	15/06/1991
1995 - 1999	Manuel Traver Beltrán	PP	17/06/1995
1999 - 2003	Luis Moliner Miralles	PP	03/07/1999
2003 - 2007	Luis Moliner Miralles	PP	14/06/2003
2007 - 2011	José Francisco Bellés Porcar	PP	16/06/2007
2011 - 2015	José Francisco Bellés Porcar	PP	11/06/2011
2015 - 2019	Víctor Fabregat Tena	PP	13/06/2015
2019 - 2023	n/d	n/d	15/06/2019
Des del 2023	n/d	n/d	17/06/2023

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà (ametller, avellaner, olivera, vinya i cereals) i en la ramaderia predominant és extensiva (ovina, caprina, bovina), i en menor mesura intensiva (porcina, avícola i apícola).

Monuments

Església del Salvador

Porta Nova

Monuments religiosos

• Església del Salvador. Del segle XVIII.

En l'interior es conserva un retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del segle XVI, i l'estàtua de pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic datada del segle XIV.

• Ermita de Sant Roc. Del segle XVI.

• Ermita de Sant Cristòfol. Del segle XVIII.

Monuments civils

• Torre Matella.
• Castell i muralla de Culla. Ruïnes de l'antic Castell àrab, en el qual ressalten les restes de la Torre del Frare Pere i les muralles i torrasses del segle XIII, també la porta d'entrada a la Barbacana del Castell, amb els escuts d'armes de l'Orde de Montesa.
• Torre Amador.
• Torre del Palomar
• La Presó. Dels segles XIII i XIV. Antic Graner del Comandador conegut actualment com La Presó, ja que va ser utilitzat com presó durant les guerres carlistes.
• Torre de guaita de Sant Cristòfol
• El Perxet. Làpida Medieval del carrer Font del segle XIV.
• Nucli històric de Culla.
• Arc de la Porta Nova. Del segle XIV. Porta d'accés al recinte emmurallat medieval
• Antic Hospital. Del segle XVII.

• 
  Panoràmica de Culla
• 
  Ermita de Sant Roc
• 
  Ermita de Sant Cristòfol
• 
  Torre Matella
• 
  Muralles de Culla

Festes i celebracions locals

La foguera de Sant Antoni

• Sant Pere Mártir i Sant Antoni. A finals d'abril amb el cant d'Albaes, representació teatral de La Diablera, repartiment de la Coqueta de Sant Antoni i Els corregudes del Gall.
• Romeria a Sant Cristófol. Se celebra el dilluns de Pentecosta. Es beneïxen els vehicles i es reparteix La Prima.
• Processó a Sant Joan de Penyagolosa.
• Festes patronals. Se celebra la setmana del 15, 16 i 17 d'agost en honor al Salvador, Mare de Déu de l'Assumpció i a Sant Roc.
• Sant Miquel. El darrer cap de setmana de setembre.
• Danses populars. A Culla s'hi conserven una gran quantitat de danses populars. Entre altres, destaquen Els Dansants, Els Negrets i Les Gitanetes, recuperades, després de 100 anys, per als actes celebrats amb motiu del 750 aniversari de la Carta Pobla.

Enllaços externs

• Ajuntament de Culla
• Culla, ratllant el cel, full informatiu editat per l'Ajuntament de Culla.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.