Adreça IP: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 46: Línia 46:
* [http://www.ip-adress.com/ IP-Adress.com] {{en}}
* [http://www.ip-adress.com/ IP-Adress.com] {{en}}
* [http://freeproxyserver.net Free Proxy IP Changer]
* [http://freeproxyserver.net Free Proxy IP Changer]
* [http://www.show-ip.org/ Show IP]
* [http://miip.index.com.pe/ Mi ip] {{es}}
* [http://miip.index.com.pe/ Mi ip] {{es}}



Revisió del 07:25, 26 set 2011

Resolució d'adreces IP

D'acord amb el protocol d'Internet, una adreça IP és un nombre que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la xarxa. Dins d'una mateixa xarxa, cada adreça IP que s'utilitzi ha de ser única.

Una adreça IP es representa mitjançant un nombre binari de 32 bits (IPv4). Les adreces IP s'expressen com nombres de notació decimal: es divideixen els 32 bits de l'adreça en quatre octets (un octet és un grup de 8 bits). El valor decimal màxim de cada octet és 255 (el nombre binari de 8 bits més alt és 11111111, i aquests bits, de dreta a esquerra, tenen valors decimals de 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64 i 128, la suma dels quals és 255). Un exemple d'adreça IP podria ser 192.168.1.123. Aquest és un exemple típic d'ip en xarxa local.

Hi ha tres classes d'adreces IP que una organització pot rebre de part del Registre Nord-americà de Nombres d'Internet (ARIN) (o ISP de l'organització): Classe A, B i C. En l'actualitat, ARIN reserva les adreces de Classe A per als governs de tot el món (encara que en el passat se li hagin atorgat a empreses de gran envergadura com, per exemple, Hewlett Packard) i les adreces de Classe B per a les mitjanes empreses. S'atorguen adreces de Classe C per a tots els altres sol·licitants.

Cada classe de xarxa permet una quantitat fixa d'hostatgers. En una xarxa de Classe A, s'assigna el primer octet, reservant els tres últims octets (24 bits) perquè siguin assignats als hostatgers, de manera que la quantitat màxima d'hostatgers és 2^24 (menys 2: les adreces reservades de broadcast i de xarxa), o 16.777.214 hostatgers.

En una xarxa de Classe B, s'assignen els dos primers octets, reservant els dos octets finals (16 bits) perquè siguin assignats als hostatgers, de manera que la quantitat màxima d'hostatgers és 2^16 (menys 2), o 65.534 hostatgers.

En una xarxa de Classe C, s'assignen els tres primers octets, reservant l'octet final (8 bits) perquè sigui assignat als hostatgers, de manera que la quantitat màxima d'hostatgers és 2^8 (menys 2), o 254 hostatgers. Hi ha certes adreces en cada classe d'adreça IP que no estan assignades. Aquestes adreces es denominen adreces privades. Les adreces privades poden ser utilitzades pels hostatgers que usen traducció d'adreça de xarxa (NAT), o un servidor proxy, per a connectar-se a una xarxa pública o pels hostatgers que no es connecten a Internet.

Moltes aplicacions requereixen connectivitat dintre d'una sola xarxa, i no necessiten connectivitat externa. En les xarxes de gran grandària, sovint s'usa TCP/IP, encara que la connectivitat de capa de xarxa no sigui necessària fora de la xarxa. Els bancs en són bons exemples. Poden utilitzar TCP/IP per a connectar els caixers automàtics (ATM). Aquestes màquines no es connecten a la xarxa pública, de manera que les adreces privades són ideals per a elles. Les adreces privades també es poden utilitzar en una xarxa en la qual no hi ha suficients adreces públiques disponibles.

Les adreces privades es poden utilitzar juntament amb un servidor de traducció d'adreces de xarxa (NAT) o servidor proxy per a subministrar connectivitat a tots els hostatgers d'una xarxa que té relativament poques adreces públiques disponibles. Segons l'acordat, qualsevol tràfic que posseeixi una adreça de destinació o d'origen dintre d'un dels intervals d'adreces privades no s'enrutarà a través d'Internet.

Classe  Direcció IP (X=Xarxa - H=Host)         Rang            N°de Xarxes N°de Hosts Màscara de Xarxa  Broadcast

A 0XXXXXXX.HHHHHHHH.HHHHHHHH.HHHHHHHH 1.0.0.0-127.255.255.255	      128 16.777.214 255.0.0.0   x.255.255.255
B 10XXXXXX.XXXXXXXX.HHHHHHHH.HHHHHHHH 128.0.0.0-191.255.255.255    16.384     65.534 255.255.0.0   x.x.255.255
C 110XXXXX.XXXXXXXX.XXXXXXXX.HHHHHHHH 192.0.0.0-223.255.255.255 2.097.152	 254 255.255.255.0   x.x.x.255
D 1110[  Direcció de multicast  ]     224.0.0.0-239.255.255.255
E 1111[Reservat per a ús futur ]      240.0.0.0-255.255.255.255


Aplicacions de la ip

Utilitzant ips es poden crear subxarxes uilitzant l'espai de direccions d'una xarxa que pot ser subdividida a la vegada formant subxarxes autònomes separades. Per exemple una aplicació real pot ser quant es necessita agrupar tots els empleats que pertanyen a un departament d'una empresa. En aquest cas es crea una subxarxa que engloba les direccions IP d'aquests. Per aconseguir-ho cal reservar bits del camp host per identificar la subxarxa establint a un els bits de xarxa-subxarxa en la màscara. Per exemple la direcció 172.16.1.1 amb una màscara 255.255.0.0 indica que els dos primers bytes identifiquen la xarxa (per ser una direcció de clase B), el tercer byte identifica la subxarxa (a 1 és el bit en la màscara) i el tercer identifica el host (a 0 es bits corresponents dins de la màscara). Hi ha dues direccions de cada subxarxa que queden reservades: aquella que identifica la subxarxa (camp host a 0) i la direcció per realtizar broadcast en la subxarxa (campo host a 1).

Tipus d'IP

IP dinàmica: Una direcció IP dinàmica és una IP assignada mitjançant un servidor DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol) a l'usuari. La IP que s'obté té una duració màxima determinada. El servidor DHCP dóna paràmetres de configuració específics per cada client que desitgi participar en la xarxa IP. Entre aquest paràmetres es troba la direcció IP del client.

Donat el nombre creixent d'usuaris, i el nombre limitat d'adreces IP, els operadors no poden donar-ne una d'específica a cada usuari i donen una adreça nova en cada connexió (IPs dinàmiques), que canvien cada cop que l'usuari es torna a connectar per qualsevol causa.[1]

Vegeu també

Referències

  1. Pollino, David; Maxim, Merritt. Wireless security (en anglès). McGraw-Hill Professional, 2002, p.158. ISBN 0072222867. 

Enllaços externs