Santa Maria de Baixàs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Nou, de diverses fonts
(Cap diferència)

Revisió del 15:53, 27 març 2012

Imatge de l'interior de l'església i de l'enorme (disset metres d'alçada per dotze d'amplada) retaule que la presideix rere l'altar
Santa Maria de Baixàs i el seu gran retaule gòtic, obra de Lluís Generes

Santa Maria de Baixàs, o Mare de Déu dels Àngels de Baixàs (Notre-Dame des Anges en francès), és el nom de l'església, i de la parròquia que aquesta encapçala, de la comuna rossellonesa de Baixàs. Està situada al centre de la població, i just al costat de l'ajuntament. A l'interior del temple es mostra el retaule més gran de la Catalunya del Nord.

Història

L'església romànica original, dedicada a sant Esteve, va ser reconstruïda al segle XII, moment en què es posà sota l'advocació de la Mare de Déu dels Àngels. Al segle XIV va ser considerablement engrandida, i hom dotà el temple d'un gran campanar. Al segle disseté es refeu l'església reorientant-ne la nau i afegint-hi capelles laterals, i per a l'ocasió se la dotà amb diversos retaules, el de l'altar major i altres. Santa Maria va ser declarada monument històric de França [1] el 1982.

Arquitectura

El temple és de nau única, ampla i força alta, amb diverses capelles laterals que es corresponen amb els contraforts exteriors. El campanar, del segle XIII i fet de marbre de Baixàs, és de planta quadrada i aparença masissa. L'aparell dels murs és força precís. L'àbside, una de les parts més antigues de l'església, està exteriorment decorat amb arcs cecs i faixes llombardes. Al costat de la porta de l'església, per la banda de fora, encara es poden distingir vestigis de l'àbside romànic desmuntat en la reorientació de la nau del segle XVII.

El retaule de l'altar major

De l'església en destaca especialment el grandiós (17 metres d'alçada per 12 d'amplada) retaule barroc, el més gran del Rosselló. Fou obra de l'esculptor Lluís Generes, en base a un minuciós contracte del 12 de desembre del 1671 entre l'escultor i Pere Tomas i Honorat Comas, síndics del poble., i la seva realització fou tant laboriosa que es perllongà fins al 1674. Segons Joan Capeille [2] la magnificiència del retaule feu encunyar la frase admirativa " [això] ha costat tant com el retaule de Baixàs".

El retaule està format per una gran quantitat d'imatges, i està enterement cobert per pintura daurada. L'interior del tabernacle mostra pintures del Sant Sopar, la Flagel·lació i Jesús encadenat. Hom l'ha restaurat modernament.

Altre mobiliari

A banda del majestuós retaule de l'altar major, les capelles laterals tenen retaules dedicats a sant Galderic (del 1670), a la Mare de Déu (del 1660), a sant Esteve (segle XVII) i a la Immaculada Concepció (segle XVIII). Altres peces són una marededéu (la "Maredéu de Pena" [3]) i una pila baptismal, ambdues del segle quinzè, estàtues dels segles disset i divuit, i mobles diversos.

Bibliografia

Notes

  1. Fitxa a la base de dades Merimée
  2. Dictionnaire de biographies roussillonnaises Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1910 (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978) p. 236 [1]
  3. Exposada a Perpinyà el 2011 (fotografia[2])

Enllaços