Esmirna

Esmirna

İzmir (tr)
Sobrenom	Ege'nin İncisi
Localització
38° 24′ N, 27° 06′ E
Província	İzmir
Regió	Egeu
Estat	Turquia
Capital de	Província d'Esmirna
Conté la subdivisió	Balçova (en) Bayraklı (en) Bornova (en) Buca (en) Gaziemir (en) Güzelbahçe (en) Karabağlar (en) Karşıyaka (en) Konak Narlıdere (en) Çiğli
Població humana
Població	4.320.519 (2018) (363,34 hab./km²)
Llengua utilitzada	Turc
Geografia
Superfície	11.891 km²
Banyat per	Gulf of İzmir (en) , mar Egea i Gediz
Altitud	25
Punt més alt	Mount Yamanlar (en) (1.076 m)
Limita amb	Aydın Balıkesir Manisa
Dades històriques
Anterior	Antiga Esmirna
Creació	mil·lenni III aC
Esdeveniment clau desembre 1402 Siege of Smyrna (en) 15 maig 1919 ocupació d'Esmirna setembre 1922 Burning of Smyrna (en)
Organització política
• Alcalde	Cemil Tugay (en) (2024–)
Identificador descriptiu
Codi postal	35xxx
Fus horari	UTC+03:00
Prefix telefònic	232
Altres
Agermanament amb	São Paulo Famagusta (1984–) Bakú (1985–) ../... 35+
Lloc web	izmir.bel.tr

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir, en grec: Σμύρνη / Smyrni, coneguda també en altres idiomes com a Smyrna i Smirne) és una ciutat del sud-oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'İzmir. El 2009, la població de tots els districtes urbans era de 3.276.815 habitants, la qual cosa la converteix en la tercera ciutat més gran de Turquia, després d'Istanbul i Ankara.

El mot İzmir prové de la contracció del seu antic nom grec (Smyrni).

Història

Període de la Grècia Clàssica

Esmirna fou una ciutat d'Àsia Menor, a la Jònia, a la desembocadura del riu Hermos a la badia anomenada Smyrnaeus Sinus. La llegenda la fa fundada per una amazona de nom Esmirna que abans ja havia conquerit Efes. Per això es considerava Esmirna una colònia d'Efes. Els colons efesis foren expulsats pels eolis, que van ocupar la ciutat fins que els colons expulsats, amb ajut de Colofó, van recuperar el poder. Tots aquest fets pertanyen als relats llegendaris.

Heròdot diu que Esmirna fou una colònia dels eolis que van rebre a la ciutat exiliats de Colofó i aquests durant un festival es van apoderar de la ciutat vers el 688aC. Després d'això fou admesa a la confederació jònica de la qual fou la tretzena ciutat. Fou atacada pel rei de Lídia Giges, però va rebutjar l'atac, però Aliates II la va conquerir i destruir el 627 aC. Va quedar deserta durant 400 anys.

Alexandre el Gran hauria forjat el projecte de la seva reconstrucció però no ho va arribar a fer; el que sí que ho va fer fou Antígon el borni, i la va acabar Lisímac de Tràcia; la nova ciutat fou construïda no gaire lluny de l'antiga (es va construir a la part sud de la badia), però no al mateix lloc. La nova ciutat era una de les més maques d'Àsia i de les mes ben construïdes i tenia barris, pòrtics, biblioteca, temples, edificis públics i un bon port.

El 281 aC va fer aliança amb al selèucides. El 197 aC les possessions que Egipte encara conservava a l'Àsia Menor (la costa de Lícia i de Pamfília, Samos i algunes illes) van passar a mans dels selèucides i algunes ciutats gregues (Esmirna i Lampsacos), es van declarar lliures acollint-se a la declaració romana que restaurava la independència i llibertat de totes les ciutats gregues després de la batalla de Cinoscèfals. Antíoc III el gran es va establir a Efes i va atacar les dues ciutats gregues, que foren ocupades. Esmirna va demanar ajut a Roma, i Lampsacos al Regne de Pèrgam (196 aC). Antíoc va ocupar també Sestos i va reconstruir Lisimàquia, i Roma el va convidar a evacuar Tràcia i retornar a l'Àsia Menor. Antíoc no va acceptar i va sotmetre la qüestió de Lampsacos i Esmirna a l'arbitratge de Rodes. Un acord amb Egipte va establir que Cleòpatra, filla d'Antíoc III es casaria amb Ptolemeu V d'Egipte, aquest enllaç es va fer el 193 aC, i la dot aportada serien els territoris egipcis conquerits pels selèucides. Així Lícia i Pamfília van quedar en mans selèucides, després d'un acord d'Antíoc amb Roma ja que aquest va al·legar que no eren conquestes sinó una dot. El 188 aC el tractat d'Apamea va entregar Esmirna a Roma.

Dominació romana i bizantina

Sota domini romà fou una ciutat lliure. Durant la guerra contra Mitridates VI Eupator va restar lleial a Roma i va rebre com a recompensa diversos privilegis. Fou seu d'un convent jurídic de la província d'Àsia. Trebonius, un dels assassins de Cèsar, fou assetjat a la ciutat per Dolabel·la, que finalment va ocupar Esmirna i va matar Trebonius. Sota Tiberi va obtenir el privilegi de ser la primera ciutat grega d'Àsia a poder erigir un temple a l'emperador. El 178 i el 180 fou afectada per terratrèmols. Marc Aureli va ajudar a la reconstrucció. El seu primer bisbe fou Policarp que va ser executat suposadament a l'estadi de la ciutat el 166.

Va romandre en mans de romans i bizantins fins a finals del segle XI quan fou ocupada pel cap turcman Çaka Bey (1084) i va ser teatre de la lluita de l'emir amb els bizantins. El 1098 fou recuperada pels croats de Godofreu de Bouillon i retornada a Bizanci.

El 26 de juny de 1315 Martí Zacaries va rebre de Felip I de Tàrent, príncep d'Acaia i teòric emperador llatí, el títol de "Rei i dèspota de l'Àsia Menor" amb Quios, Œnusses, Imbros, Tenedos, Lesbos, Samos, Icària, Cos i els castells de Damala i Kalanutza, suposats feus llatins. El 1317 Martí Zacaries va conquerir Esmirna i el 1318 va aconseguir imposar un dret de passatge als vaixells comercials turcs després d'una victòria militar.

L'emperador Andrònic III va declarar Martí desposseït (1329) i va enviar una flota de 105 naus a Quios. Martí fou fet presoner i portat a Constantinoble i empresonat; els seus fills, Bartomeu i Centurió I Zacaries, van poder comprar la seva vida. La flota bizantina es va presentar a Focea, on el governador Andreolo Cattaneo va haver de jurar fidelitat. Esmirna va passar llavors a l'emir d'Aidin.

Martí fou alliberat el 1341 i el 1343 va rebre el comandament de la croada contra Umar Pasha emir d'Aidin. El 1344 els croats van ocupar Esmirna. Martí volia aprofitar per reconquerir Quios però va morir el 15 de gener de 1345 a Esmirna. El va succeir com a comandant Simone Vignoso que el 1346 es va presentar a Quios i va prendre possessió de l'illa per a Gènova. Des el 1362, Pietro Recanelli Giustiniani, va succeir a Simone Vignoso à la regència de Quios. Es va distingir a Esmirna al servei del Papa (1361-1365) fou almirall de la república durant la revolta dels Doria (1365-1366) i va signar la pau de 1368 a Xipre amb els mamelucs. Va morir el 1380. Es genovesos de Quios van conservar Esmirna fins el 1402.

Al 1402 fou ocupada per Tamerlà (for previament evacuada pels genovesos i els cavallers de Rodes) però la va entregar als Aydin-oghlu, concretament a un dels dos prínceps que reclamaven l'emirat, Djunayd; els Gattiluso de Lesbos i els Giustiniani de Quios van participar el 1416 à una expedició victoriosa contra l'emir Mehmet d'Esmirna. La dinastia d'Aydin-oghlu va posseir la ciutat fins que va passar als otomans el 1426.

Període modern

İzmir

Al final de la Primera Guerra Mundial les forces militars gregues van ocupar Esmirna i regions veïnes (1919) i el sultà els va traspassar l'administració; els grecs volien estendre el seu domini mes al est però el 1922 van ser aturats pels kemalistes: el 14 d'agost (27 d'agost segons el calendari gregorià) els turcs kemalistes van iniciar la seva ofensiva i en poc temps (setembre) van derrotar els grecs. Finalment els turcs van entrar a Esmirna (9 de setembre). L'armistici es va signar a Mudanya l'11 d'octubre de 1922.

La ciutat reclama ser el lloc de naixement d'Homer, honor que reclamen també altres ciutats. En aquesta ciutat també va néixer Nubar Pasha (1825-1899) que va ser cap del Govern egipci diverses vegades.

Fills il·lustres

• Manolēs Kalomoirēs (1883-1962) compositor musical

Divisió administrativa

Ubicació dels districtes d'İzmir

La ciutat d'İzmir està dividida en els següents districtes metropolitans:

• Balçova
• Bayraklı
• Bornova
• Buca
• Çiğli
• Gaziemir
• Güzelbahçe
• Karabağlar
• Karşıyaka
• Konak
• Narlıdere

Ciutats agermanades

Heus ací una llista de les ciutats agermanades amb İzmir.:

Europa Ancona, Itàlia, des de 2005 Baku, Azerbaidjan, des de 1985 Bălţi, Moldàvia, des de 1996 Bremen, Alemanya, des de 1993 Kardzhali, Bulgària, since 2008 Constanţa, Romania, since 1995 Famagusta, República Turca de Xipre del Nord, des de 1997 Mostar, Bòsnia i Herzegovina, des de 1996 Odense, Dinamarca, des de 1991 Plzeň, Txèquia, des de 1987 Ximkent, Kazakhstan, des de 2004 Split, Croàcia, des de 1996 Vlorë, Albània, des de 1994 Wrocław, Polònia, des de 1999 Žilina, Eslovàquia, des de 1997 Volgograd, Rússia, des de 2006 Simferòpoll, Ucraïna, des de 1998

Àsia Bixkek, Kirguizistan, des de 1991 Bombai, Índia, des de 1997 Bukharà, Uzbekistan, des de 1992 Surabaya, Indonèsia, des de 1996 Tel Aviv, Israel, des de 1998 Tianjin, Xina, des de 1990 Türkmenabat, Turkmenistan, des de 1993 Àfrica Trípoli, Líbia, des de 1996 Alexandria, Egipte, des de 1996 Sussa, Tunísia, des de 2002

Amèrica L'Havana, Cuba, des de 1995 Long Beach, USA, des de 2004 Tampa, USA, des de 1990 Viña del Mar, Xile, des de 1996

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esmirna

[Guia de la ciutat de Izmir]