Avortament: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 123: Línia 123:


Death following live birth which is caused by abortion is given the [[ICD-10 Chapter XVI: Certain conditions originating in the perinatal period#(P90–P96) Other disorders originating in the perinatal period|ICD-10 underlying cause description code of P96.4]]; data are identified as either fetus or newborn. Between 1999 and 2013, in the U.S., the [[Centers for Disease Control and Prevention|CDC]] recorded 531 such deaths for newborns,<ref name=CDC_ICD-10_P96.4_Newborn>{{cite journal|title=Underlying Cause of Death 1999-2013 on CDC WONDER Online Database, released 2015|journal=Centers for Disease Control and Prevention, National Center for Health Statistics|url=http://wonder.cdc.gov/ucd-icd10.html|accessdate=12 November 2015|location=Data are from the Multiple Cause of Death Files, 1999-2013, as compiled from data provided by the 57 vital statistics jurisdictions through the Vital Statistics Cooperative Program}}</ref> approximately 4 per 100,000 abortions.<ref name=CDC_Surveillance_2006>{{cite journal|last1=Pazol|first1=Karen|title=Abortion Surveillance - United States, 2006|journal=Morbidity and Mortality Weekly Report Surveillance Summaries|date=27 November 2009|volume=58|issue=SS08|pages=1–35|url=http://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/ss5808a1.htm?s_cid=ss5808a1_e|accessdate=12 November 2015|display-authors=etal}}</ref>
Death following live birth which is caused by abortion is given the [[ICD-10 Chapter XVI: Certain conditions originating in the perinatal period#(P90–P96) Other disorders originating in the perinatal period|ICD-10 underlying cause description code of P96.4]]; data are identified as either fetus or newborn. Between 1999 and 2013, in the U.S., the [[Centers for Disease Control and Prevention|CDC]] recorded 531 such deaths for newborns,<ref name=CDC_ICD-10_P96.4_Newborn>{{cite journal|title=Underlying Cause of Death 1999-2013 on CDC WONDER Online Database, released 2015|journal=Centers for Disease Control and Prevention, National Center for Health Statistics|url=http://wonder.cdc.gov/ucd-icd10.html|accessdate=12 November 2015|location=Data are from the Multiple Cause of Death Files, 1999-2013, as compiled from data provided by the 57 vital statistics jurisdictions through the Vital Statistics Cooperative Program}}</ref> approximately 4 per 100,000 abortions.<ref name=CDC_Surveillance_2006>{{cite journal|last1=Pazol|first1=Karen|title=Abortion Surveillance - United States, 2006|journal=Morbidity and Mortality Weekly Report Surveillance Summaries|date=27 November 2009|volume=58|issue=SS08|pages=1–35|url=http://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/ss5808a1.htm?s_cid=ss5808a1_e|accessdate=12 November 2015|display-authors=etal}}</ref>

==Incidència==
There are two commonly used methods of measuring the incidence of abortion:
* Abortion rate&nbsp;– number of abortions per 1000 women between 15 and 44 years of age
* Abortion percentage&nbsp;– number of abortions out of 100 known pregnancies (pregnancies include live births, abortions and miscarriages)

In many places, where abortion is illegal or carries a heavy social stigma, medical reporting of abortion is not reliable.<ref name=Sedgh_2007/> For this reason, estimates of the incidence of abortion must be made without determining certainty related to standard error.<ref name="Sedgh 2012" />

The number of abortions performed worldwide seems to have remained stable in recent years, with 41.6&nbsp;million having been performed in 2003 and 43.8&nbsp;million having been performed in 2008.<ref name="Sedgh 2012" /> The abortion rate worldwide was 28 per 1000 women, though it was 24 per 1000 women for developed countries and 29 per 1000 women for developing countries.<ref name="Sedgh 2012" /> The same 2012 study indicated that in 2008, the estimated abortion percentage of known pregnancies was at 21% worldwide, with 26% in developed countries and 20% in developing countries.<ref name="Sedgh 2012" />

On average, the incidence of abortion is similar in countries with restrictive abortion laws and those with more liberal access to abortion. However, restrictive abortion laws are associated with increases in the percentage of abortions which are performed unsafely.<ref name=IJGO10/><ref>{{Cite journal|vauthors=Shah I, Ahman E |title=Unsafe abortion: global and regional incidence, trends, consequences, and challenges |journal=[[J Obstet Gynaecol Can]] |volume=31 |issue=12 |pages=1149–58 |date=December 2009 |pmid=20085681 |doi= |quote=However, a woman's chance of having an abortion is similar whether she lives in a developed or a developing region: in 2003 the rates were 26 abortions per 1000 women aged 15 to 44 in developed areas and 29 per 1000 in developing areas. The main difference is in safety, with abortion being safe and easily accessible in developed countries and generally restricted and unsafe in most developing countries}}</ref><ref name="nytimes-abortion-rates">{{cite news|last=Rosenthal|first=Elizabeth|url=https://www.nytimes.com/2007/10/12/world/12abortion.html?|title=Legal or Not, Abortion Rates Compare|newspaper=The New York Times|date=12 October 2007|accessdate=18 July 2011}}</ref> The unsafe abortion rate in developing countries is partly attributable to lack of access to modern contraceptives; according to the [[Guttmacher Institute]], providing access to contraceptives would result in about 14.5 million fewer unsafe abortions and 38,000 fewer deaths from unsafe abortion annually worldwide.<ref>{{cite web|url=http://www.guttmacher.org/pubs/FB-AIU-summary.pdf |format=PDF |title=Facts on Investing in Family Planning and Maternal and Newborn Health |publisher=[[Guttmacher Institute]] |date=November 2010 |accessdate=24 October 2011 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20111020135329/http://www.guttmacher.org/pubs/FB-AIU-summary.pdf |archivedate=20 October 2011 }}</ref>

The rate of legal, induced abortion varies extensively worldwide. According to the report of employees of Guttmacher Institute it ranged from 7 per 1000 women (Germany and Switzerland) to 30 per 1000 women (Estonia) in countries with complete statistics in 2008. The proportion of pregnancies that ended in induced abortion ranged from about 10% (Israel, the Netherlands and Switzerland) to 30% (Estonia) in the same group, though it might be as high as 36% in Hungary and Romania, whose statistics were deemed incomplete.<ref>{{Cite journal |last1=Sedgh |first1=G. |last2=Singh |first2=S. |last3=Henshaw |first3=S. K. |last4=Bankole |first4=A. |title=Legal Abortion Worldwide in 2008: Levels and Recent Trends |doi=10.1363/4318811 |journal=Perspectives on Sexual and Reproductive Health |volume=43| issue=3 |pages=188–198| year=2011 |pmid=21884387 |url=http://www.guttmacher.org/pubs/journals/3708411.html}}</ref><ref>[[National Institute of Statistics (Romania)|National Institute of Statistics]], [https://web.archive.org/web/20110515195102/http://www.insse.ro/cms/files/Anuar%20statistic/02/02%20Populatie_ro.pdf Romanian Statistical Yearbook, chapter 2, page 62], 2011</ref>

The abortion rate may also be expressed as the average number of abortions a woman has during her reproductive years; this is referred to as ''total abortion rate'' (TAR).

===Mètode i edat gestacional===
{{Double image|right|UK abortion by gestational age 2004 histogram.svg|200|US abortion by gestational age 2004 histogram.svg|200|[[Histograma]] d'avortaments per [[edat gestational]] a Anglaterra i Gal·les durant el 2004. (esquerra)<br /><br />Avortament als Estats Units per edat gestacional, 2004. (dreta)||}}

Abortion rates also vary depending on the stage of pregnancy and the method practiced. In 2003, the [[Centers for Disease Control and Prevention]] (CDC) reported that 26% of abortions in the United States were known to have been obtained at less than 6 weeks' gestation, 18% at 7 weeks, 15% at 8 weeks, 18% at 9 through 10 weeks, 9.7% at 11 through 12 weeks, 6.2% at 13 through 15 weeks, 4.1% at 16 through 20 weeks and 1.4% at more than 21 weeks. 90.9% of these were classified as having been done by "[[curettage]]" ([[Suction-aspiration abortion|suction-aspiration]], [[dilation and curettage]], [[dilation and evacuation]]), 7.7% by "[[medical abortion|medical]]" means ([[mifepristone]]), 0.4% by "[[instillation abortion|intrauterine instillation]]" (saline or [[prostaglandin]]), and 1.0% by "other" (including [[hysterotomy abortion|hysterotomy]] and [[hysterectomy]]).<ref name="cdc2003">{{Cite journal |last1=Strauss |first1=L. T. |last2=Gamble |first2=S. B. |last3=Parker |first3=W. Y. |last4=Cook |first4=D. A. |last5=Zane |first5=S. B. |last6=Hamdan |first6=S. |title=Abortion surveillance—United States, 2003 |journal=Morbidity and Mortality Weekly Report Surveillance Summaries| volume=55 |issue=SS11 |pages=1–32 |year=2006 |pmid=17119534| url=http://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/ss5511a1.htm |author7=Centers for Disease Control Prevention}}</ref> According to the CDC, due to data collection difficulties the data must be viewed as tentative and some fetal deaths reported beyond 20 weeks may be natural deaths erroneously classified as abortions if the removal of the dead fetus is accomplished by the same procedure as an induced abortion.<ref name="guttmacher">{{cite web |publisher=The Guttmacher Institute |title=The Limitations of U.S. Statistics on Abortion |work=Issues in Brief |location=New York |year=1997 |url=http://www.guttmacher.org/pubs/ib14.html |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120404080239/http://www.guttmacher.org/pubs/ib14.html |archivedate=4 April 2012 |deadurl=yes}}</ref>

The Guttmacher Institute estimated there were 2,200 [[intact dilation and extraction]] procedures in the US during 2000; this accounts for 0.17% of the total number of abortions performed that year.<ref>{{Cite journal |last1=Finer |first1=L. B. |last2=Henshaw |first2=S. K. |title=Abortion Incidence and Services in the United States in 2000| journal=Perspectives on Sexual and Reproductive Health| volume=35 |issue=1 |pages=6–15 |year=2003 |pmid=12602752| url=http://www.guttmacher.org/pubs/journals/3500603.html |doi=10.1363/3500603}}</ref> Similarly, in England and Wales in 2006, 89% of terminations occurred at or under 12 weeks, 9% between 13 and 19 weeks, and 1.5% at or over 20 weeks. 64% of those reported were by vacuum aspiration, 6% by D&E, and 30% were medical.<ref>{{cite web|author=Department of Health |year=2007 |title=Abortion statistics, England and Wales: 2006 |accessdate=12 October 2007 |url=http://www.dh.gov.uk/en/Publicationsandstatistics/Publications/PublicationsStatistics/DH_075697 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20101206002417/http://www.dh.gov.uk/en/Publicationsandstatistics/Publications/PublicationsStatistics/DH_075697 |archivedate=6 December 2010 }}</ref> There are more second trimester abortions in developing countries such as China, India and Vietnam than in developed countries.<ref>{{cite web|last=Cheng|first=Linan|date=1 November 2008|title=Surgical versus medical methods for second-trimester induced abortion: RHL commentary|work=The WHO Reproductive Health Library|location=Geneva|publisher=World Health Organization|url=http://www.who.int/rhl/fertility/abortion/CD006714_chengl_com/en/index.html|accessdate=10 February 2009}} commentary on:<br/>{{cite journal|last1=Lohr|first1=Patricia A.|last2=Hayes|first2=Jennifer L.|last3=Gemzell-Danielsson|first3=Kristina|date=23 January 2008|title=Surgical versus medical methods for second trimester abortion|journal=Cochrane Database of Systematic Reviews|issue=1|page=CD006714|doi=10.1002/14651858.CD006714.pub2|pmid=18254113}}</ref>


== Avortament en animals ==
== Avortament en animals ==

Revisió del 11:51, 7 juny 2017

Sis diagrames d'avortaments a diferents etapes

L'avortament és un terme mèdic per designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.[1][2] Pot ser espontani o induït. L'avortament espontani és la pèrdua del fetus sense cap intervenció humana. Pot ser accidental (per una infecció, un trauma, una intoxicació, un defecte del fetus…) en una persona que ja ha tingut embarassos normals, o habitual (regular) quan una malformació, un defecte hormonal o alguna altra causa impossibilita que el fetus pugui créixer normalment. L'avortament induït o avortament provocat resulta de les accions empreses amb la intenció d'interrompre l'embaràs.

Es parla d'avortament terapèutic, quan, entre d'altres la continuació de l'embaràs o el part signifiquen un risc greu per a la vida de la mare, per evitar el naixement d'un nen amb una malaltia congènita o genètica greu fatal o que el condemna a patiments o discapacitats molt greus, o per reduir el nombre de fetus en embarassos múltiples fins a un nombre que faci el risc acceptable.

En el cas d'embaràs no desitjat, es pot provocar l'avortament, quan la dona decideix que no pot o no vol tenir l'infant per raons personals, socials, psicològiques o de salut mental. Aquests criteris poden ser legítims o no segons el marc legal corresponent. Practicat per professionals de la salut habilitats i completat quan necessari per suport psicològic i social, el risc de complicacions sanitàries o psicosocials és mínim.[3][4] Aquesta forma d'avortament provocat sovint és matèria de controvèrsia ètica i de restriccions legals. Als països de la Unió Europea està autoritzat, dins els límits de la llei.

L'avortament clandestí, en ser executat per no sanitaris, sovint sense unes mesures d'higiene apropiades, o sense una preparació o un seguiment adequats, és una de les principals causes de mort en dones joves, particularment en els països menys desenvolupats. En total, cada any moren unes 70.000 dones per aquest motiu, particularment a Àsia, on es produeix el 55% dels avortaments clandestins.[5]

Sobre problemes sexuals i d'embaràs no desitjat, a Catalunya es pot recórrer als Centres d'Atenció Primària, amb Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR).[6]

Tipus

Segons les causes de l'avortament, es poden distingir dos tipus:

Induït

Aproximadament 205 milions d'embarassos es donen cada any en tot el món. Al voltant d'una tercera part són no desitjats i al voltant d'una cinquena part acaben en abort induït.[7][8] La major part dels avortaments resulten d'embarassos no desitjats.[9][10] Al Regne Unit, de l'1 al 2% dels avortaments són conseqüència de problemes genètics en el fetus.[11] Un embaràs es pot interrompre intenciodament de diferents maneres. La manera que es selecciona depèn sovint de l'edat de gestació de l'embrió o el fetus, que augmenta en mida a mesura que l'embaràs progressa.[12][13] També es poden seleccionar procesdiments específics segons legalitat, disponibilitat regional o preferència personal del doctor o del pacient.

Les raons per a les quals es produeix un avortament induït es caracteritzen típicament com terapèutiques o electives. Un avortament és referit en termes mèdics com un avortament terapèutic quan es fa per tal de salvar la vida de la dona embarassada; evitar dolor físic o mental a la dona; finalitzar un embaràs en què segons les indicacions el nadó tindrà una alta esperança de morbiditat prematura, mortalitat o altrament discapacitat; o la reducció selectiva del nombre de fetus per reduir riscos sanitaris associats a l'embaràs múltiple.[14][15] Es considera que un avortament és electiu o voluntari quan es dóna per sol·licitud de la dona per raons no mèdiques.[15] Sovint hi ha confusió al voltant del terme "electiu" perquè la cirurgia electiva es refereix generalment a tota cirurgia programada que no suposa una emergència, ja sigui necessària en termes mèdics o no.[16]

Espontani

L'avortament espontani, és l'expulsió no intencional de l'embrió o fetus abans de la 24a setmana de gestació.[17] L'embaràs que acaba abans de les 37 setmanes de gestació resultant en un naixement es coneix com a part preterme o part prematur[18] Quan un fetus mor in utero després de la viabilitat fetal o durant el treball de part, s'anomenen habitualment mort fetal.[19] Es diu que no hi ha viabilitat fetal quan el fetus té un pes menor a 500 grams o quan l'avortament espontani es produeix abans de les 20 setmanes de gestació. Els naixements prematurs i les morts fetals no es consideren generalment avortaments espontanis tot i que l'ús d'aquests termes els pot confondre de vegades.[20]

Només del 30% al 50% de les concepcions progressen més enllà del primer trimestre.[21] L'àmplia majoria d'aquests que no progressen es perden abans que la dona sigui conscient de la concepció,[15] i molts embarassos es perden abans que els mèdics clínics puguin detectar l'embrió.[22] El 80% d'aquests avortaments espontanis passen en el primer trimestre.[23] La causa més comuna de l'avortament espontani durant el primer trimestre és la mutació cromosòmica de l'embrió o del fetus,[15][24] que es dóna en almenys un 50% de les pèrdues analitzades en aquest període.[25] Altres causes inclouen malalties vasculars (com ara el lupus), la diabetis, altres problemes hormonalas, infeccions, i anormalitats de l'úter.[24] L'edat avançada de la mare o l'historial d'avortaments espontanis previs són els dos factors principals associats a un risc més gran de contraure avortament espontani.[25] Un avortament espontani també pot ser causat per un trauma físic; un trauma intencional o l'estrés com a causa d'avortament espontani es poden considerar avortament induït o feticidi.[26] L'avortament espontani es classifica en precoç, si es produeix abans de la dotzena setmana de gestació; i tardà, quan es produeix entre les setmanes 12 i 22 de gestació.

Mètodes

Plantilla:Abortion methods

Mèdic

Els avortaments mèdics són els induïts per abortius farmacèutics. L'avortament mèdic es va convertir en un mètode alternatiu d'avortament amb la disponibilitat de anàlegs de Prostaglandina els anys 1970 i la mifepristona antiprogestàgen (també coneguda com a RU-486) els anys 1980.[27][28][29][30][31]

El règim més comú de principis del primer trimestre d'avortament mèdic s'usa la mifepristona en combinació amb un anàleg de les prostaglandina (misoprostol o gemeprost) fins a 9 setmanes d'edat gestacional, metotrexat en combinació amb una anàleg de prostaglandina fins a 7 setmanes de gestació, o un anàleg de la prostaglandina sola.[29] Els règims de combinació de mifepristona–misoprostol treballen més ràpid i són més eficaços en edats gestacionals més tard que els règims de combinació de metotrexat i misoprostol, i els règims de combinació són més eficaços que el misoprostol sol.[30] Aquest règim és efectiu en el segon trimestre.[32] Els regiments d'avortaments mèdics que impliquen la mifepristona seguida de misoprostol entre 24 i 48 hores més tard són eficaços quan es realitza abans de 63 dies de gestació.[33]

En avortaments molt primerencs, de fins a 7 setmanes de gestació, l'avortament mèdic usant un règim de combinació de mifepristona-misoprostol es considera que és més eficaç que l'avortament quirúrgic (aspiració per buit), especialment quan la pràctica clínica no inclou inspecció detallada de teixit aspirat.[34] Els primers règims d'avortament mèdic usant mifepristona, seguit de 24-48 hores més tard per misoprostol bucal o vaginal són un 98% eficaços fins a 9 setmanes d'edat gestacional.[35] Si l'avortament mèdic falla, ha de ser utilitzat l'avortament quirúrgic per completar el procediment.[36]

Els avortaments mèdics primerencs representen la majoria dels avortaments abans de les 9 setmanes de gestació a la Gran Bretanya,[37][38] França,[39] Suïssa,[40] i els països nòrdics.[41] Als Estats Units, el percentatge d'avortaments mèdics primerencs és molt menor.[42][43]

Els règims d'avortament amb medicaments utilitzant mifepristona en combinació amb un anàleg de les prostaglandines són els mètodes més comuns utilitzats per avortaments del segon trimestre al Canadà, la major part d'Europa, la Xina i l'Índia,[31] en contrast amb els Estats Units, on el 96% d'avortaments del segon trimestre es realitzen quirúrgicament per la dilatació i evacuació.[44]

Quirúrgic

Un avortament d'aspiració de buit a vuit setmanes d'edat gestacional (sis setmanes després de la fertilització).
1: Sac amniòtic
2: Embrió
3: Revestiment uterí
4: Espècul
5: Vacurette
6: Unida a una bomba de succió

Fins a 15 setmanes de gestació, la succió-aspiració o aspiració al buit són els mètodes quirúrgics més comuns d'avortament induït.[45] El Manual vacuum aspiration (MVA, en català: aspiració de buit manual) consisteix en l'eliminació del fetus o l'embrió, placenta, i membranes per succió usant una xeringa manual, mentre que electric vacuum aspiration (EVA, en català: aspiració de buit elèctrica) utilitza una bomba elèctrica. Aquestes tècniques difereixen en el mecanisme utilitzat per aplicar el buit, en què tan d'hora en l'embaràs que poden ser utilitzats, i en si és necessària la dilatació cervical.

MVA, també coneguda com a "mini-succió" i "extracció menstrual", es pot utilitzar en l'embaràs molt d'hora, i no requereix dilatació cervical. Dilatació i curetatge (D&C), el segon mètode més comú d'avortament quirúrgic, és un procediment ginecològic estàndard realitzat per a una varietat de raons, incloent l'examen de la mucosa uterina per a una possible malignitat, la investigació de sagnat anormal, i l'avortament. Curetatge es refereix a la neteja de les parets de l'úter amb una curette. L'Organització Mundial de la Salut recomana aquest procediment, també anomenat raspat agut, només quan no està disponible el MVA.[46]

A partir de la setmana 15 de gestació fins aproximadament la 26a, s'han d'utilitzar altres tècniques. Dilatació i evacuació (D&E) consisteix en l'obertura de la cèrvix de l'úter i buidant-lo usant instruments quirúrgics i succió. Després de la setmana 16 de gestació, els avortaments també poden ser induïts per dilatació i extracció intacta (IDX o intact dilation and extraction) (també anomenat descompressió cranial intrauterí), que requereix la descompressió quirúrgica del cap del fetus abans de l'evacuació. L'IDX de vegades s'anomena "avortament de naixement parcial", que ha estat federalment prohibit als Estats Units.

En el tercer trimestre de l'embaràs, avortament induït es pot realitzar quirúrgicament per dilatació i extracció intacta o per histerotomia. L'avortament histerotomia és un procediment similar a una cesària i es realitza amb anestèsia general. Es requereix una incisió més petita que una cesària i s'utilitza durant les últimes etapes de l'embaràs.[47]

Els procediments primer trimestre generalment es poden realitzar utilitzant anestèsia local, mentre que els mètodes del segon trimestre poden requerir sedació profunda o anestèsia general.[43]

Avortament per inducció del part

En els llocs que no tenen l'habilitat mèdica necessària per a la dilatació i extracció, o on preferit pels metges, un avortament pot ser induït primer induint el part i llavors induint la mort fetal si és necessari.[48] Això de vegades es diu "avortament involuntari induït". Aquest procediment es pot realitzar a partir de les 13 setmanes de gestació per al tercer trimestre. Encara que és molt poc comú en els Estats Units, més del 80% dels avortaments induïts al llarg del segon trimestre són avortaments induïts a Suècia i altres països propers.[49]

Només les dades són disponibles comparant-es amb el mètode de dilatació i extracció.[49] A diferència de D&E, els avortaments induïts després de 18 setmanes es poden complicar per l'ocurrència de la supervivència fetal, que pot estar caracteritzat legalment com a naixement viu. Per aquesta raó, el part induït avortament és legalment arriscat en els EUA[49][50]

Altres mètodes

Històricament, una sèrie d'herbes van tenir la fama de posseir propietats abortives en la medicina tradicional: tanarida, poliol, actaea racemosa, i l'ara extinta silphium.[51] L'ús d'herbes de tal manera pot causar greus—fins i tot letals—efectes secundaris, com ara insuficiència de múltiples òrgans, i no és recomanat pels metges.[52]

L'avortament de vegades es pot intentar en causar trauma a l'abdomen. El grau de força, si és greu, pot causar greus lesions internes sense aconseguir necessàriament en la inducció de l'avortament espontani.[53] In Southeast Asia, there is an ancient tradition of attempting abortion through forceful abdominal massage.[54] Un dels baixos relleus que decoren el temple d'Angkor Vat a Cambodja representa un dimoni en realitzar un avortament a una dona que ha estat enviada a l'inframón.[54]

Els mètodes notificats com a insegurs, l'avortament autoinduït incloent el mal ús de misoprostol, i la inserció d'instruments no quirúrgics, com ara agulles de teixir i penjadors de roba a l'úter. Aquests mètodes es veuen rarament en els països desenvolupats on l'avortament quirúrgic és legal i disponible.[55] Tots aquests mètodes, i qualsevol altre mètode per interrompre l'embaràs pot ser anomenat "avortament induït".

Seguretat

Un pamflet d'avortament a Sud-àfrica

Els riscos per a la salut de l'avortament depenen principalment de si el procediment es realitza de forma segura o no segura. L'Organització Mundial de la Salut defineix com avortaments insegurs aquelles realitzades per individus no qualificats, amb equips o instal·lacions sanitàries deficients.[56] Els avortaments legals realitzats en el món desenvolupat són alguns dels procediments més segurs en la medicina.[57][58] Als EUA, el risc de defunció maternal de l'avortament és 0,7 per cada 100.000 procediments,[59] fent que l'avortament sigui prop de 13 vegades més segur per a les dones que el part (8,8 de defuncions maternals per 100.000 naixements).[60][61] El risc de mortalitat en l'avortament augmenta amb l'edat gestacional, però segueix sent inferior a la del part i durant la gestació almenys 21 setmanes.[62][63][64] L'avortament ambulatori és tan segur i efectiu tan de 64 a 70 dies de gestació com és de 57 a 63 dies.[65] Als Estats Units des de 2000 fins el 2009, l'avortament va tenir una taxa de mortalitat més baixa que la cirurgia plàstica.[66]

L'aspiració al buit en el primer trimestre és el mètode més segur d'avortament quirúrgic, i es pot realitzar en una clínica d'avortament d'[atenció primària]], o hospital. Les complicacions són rares i poden incloure perforació uterina, infecció pèlvica, i productes retinguts de la concepció que requereixen un segon procediment per evacuar.[67] Les infeccions representen un terç de les morts relacionades amb l'avortament als Estats Units. [68] La taxa de complicacions d'avortament aspiració al buit en el primer trimestre és similar independentment de si el procediment es realitza en un hospital, centre quirúrgic, o l'oficina.[69] Els antibiòtics preventius (com la doxiciclina o el metronidazole) normalment es donen abans de l'avortament electiu,[70] ja que es creu que poden reduir substancialment el risc d'infecció uterina postoperatòria.[43][71] La taxa de procediments fallits no sembla variar significativament depenent de si l'avortament és realitzat per un metge o una practicant de nivell mitjà.[72] Les complicacions després de l'avortament en el segon trimestre són similars als que després de l'avortament en el primer trimestre, i depenen en part del mètode escollit.

Hi ha una petita diferència en termes de seguretat i eficàcia entre l'avortament mèdic usant un règim combinat de mifepristona i misoprostol i l'avortament quirúrgic (aspiració per buit) a principis dels avortaments en el primer trimestre fins a 9 setmanes de gestació.[34] L'avortament mèdic usant l'anàleg de prostaglandina de misoprostol només és menys eficaç i més dolorós que l'avortament mèdic usant un règim combinat de mifepristona i misoprostol o avortament quirúrgic.[73][74]

Alguns suposats riscos d'avortament són promoguts principalment per grups anti-avortament, però no tenen evidència científica.[75]Per exemple, la qüestió d'una relació entre l'avortament induït i el càncer de mama ha estat àmpliament investigada. Els principals organismes mèdics i científics (incloent l'Organització Mundial de la Salut, la National Cancer Institute dels EUA, l'American Cancer Society, el Royal College of Obstetricians and Gynaecologists i l' American Congress of Obstetricians and Gynecologists) han arribat a la conclusió que l'avortament no causa el càncer de mama,[76] encara que aquesta relació continua en estudi[77][78] and promoted by anti-abortion groups.[75][79]

Salut mental

No hi ha relació entre la majoria d'avortaments induïts i problemes de salut mental[11][80] que no siguin els esperats per a qualsevol embaràs no desitjat.[81] L'Associació Americana de Psicologia ha arribat a la conclusió que el primer avortament d'una dona no és una amenaça per a la salut mental quan es porta a terme en el primer trimestre, amb aquestes dones no són més propenses a tenir problemes de salut mental que els que porten un embaràs no desitjat a terme; el resultat de la salut mental d'un segon o major avortament d'una dona és menys segur.[81][82] Encara que alguns estudis mostren resultats negatius de la salut mental en les dones que opten per avortaments després del primer trimestre a causa d'anomalies fetals,[83] seria necessària una investigació més rigorosa per demostrar-ho de manera concloent.[84] Alguns propostes d'efectes psicològics negatius d'avortament s'han denominat pels defensors contra l'avortament com una condició separada anomenada "síndrome post-avortament", que no és reconegut pels professionals mèdics o psicològics als Estats Units.[85]

Avortament insegur

Soviet poster circa 1925, warning against midwives performing abortions. Title translation: "Abortions performed by either trained or self-taught midwives not only maim the woman, they also often lead to death."

Women seeking to terminate their pregnancies sometimes resort to unsafe methods, particularly when access to legal abortion is restricted. They may attempt to self-abort or rely on another person who does not have proper medical training or access to proper facilities. This has a tendency to lead to severe complications, such as incomplete abortion, sepsis, hemorrhage, and damage to internal organs.[86]

Unsafe abortions are a major cause of injury and death among women worldwide. Although data are imprecise, it is estimated that approximately 20 million unsafe abortions are performed annually, with 97% taking place in developing countries.[57] Unsafe abortions are believed to result in millions of injuries.[57][87] Estimates of deaths vary according to methodology, and have ranged from 37,000 to 70,000 in the past decade;[57][88][89] deaths from unsafe abortion account for around 13% of all maternal deaths.[90] The World Health Organization believes that mortality has fallen since the 1990s.[91] To reduce the number of unsafe abortions, public health organizations have generally advocated emphasizing the legalization of abortion, training of medical personnel, and ensuring access to reproductive-health services.[92] However, the Dublin Declaration on Maternal Health, signed in 2012, notes that "the prohibition of abortion does not affect, in any way, the availability of optimal care to pregnant women".[93]

A major factor in whether abortions are performed safely or not is the legal standing of abortion. Countries with restrictive abortion laws have higher rates of unsafe abortion and similar overall abortion rates compared to those where abortion is legal and available.[88][7][92][94][95][96][97] For example, the 1996 legalization of abortion in South Africa had an immediate positive impact on the frequency of abortion-related complications,[98] with abortion-related deaths dropping by more than 90%.[99] Similar reductions in maternal mortality have been observed after other countries have liberalized their abortion laws, such as Romania and Nepal.[100] A 2011 study concluded that in the United States, some state-level anti-abortion laws are correlated with lower rates of abortion in that state.[101] The analysis, however, did not take into account travel to other states without such laws to obtain an abortion.[102] In addition, a lack of access to effective contraception contributes to unsafe abortion. It has been estimated that the incidence of unsafe abortion could be reduced by up to 75% (from 20 million to 5 million annually) if modern family planning and maternal health services were readily available globally.[103] Rates of such abortions may be difficult to measure because they can be reported variously as miscarriage, "induced miscarriage", "menstrual regulation", "mini-abortion", and "regulation of a delayed/suspended menstruation".[104][105]

Forty percent of the world's women are able to access therapeutic and elective abortions within gestational limits,[106] while an additional 35 percent have access to legal abortion if they meet certain physical, mental, or socioeconomic criteria.[107] While maternal mortality seldom results from safe abortions, unsafe abortions result in 70,000 deaths and 5 million disabilities per year.[88] Complications of unsafe abortion account for approximately an eighth of maternal mortalities worldwide,[108] though this varies by region.[109] Secondary infertility caused by an unsafe abortion affects an estimated 24 million women.[95] The rate of unsafe abortions has increased from 44% to 49% between 1995 and 2008.[7] Health education, access to family planning, and improvements in health care during and after abortion have been proposed to address this phenomenon.[110]

Nascut viu

Although it is very uncommon, women undergoing surgical abortion after 18 weeks gestation sometimes give birth to a fetus that may survive briefly.[111][112][113] Longer term survival is possible after 22 weeks.[114]

If medical staff observe signs of life, they may be required to provide care: emergency medical care if the child has a good chance of survival and palliative care if not.[115][116][117] Induced fetal demise before termination of pregnancy after 20–21 weeks gestation is recommended to avoid this.[118][119][120][121][122]

Death following live birth which is caused by abortion is given the ICD-10 underlying cause description code of P96.4; data are identified as either fetus or newborn. Between 1999 and 2013, in the U.S., the CDC recorded 531 such deaths for newborns,[123] approximately 4 per 100,000 abortions.[124]

Incidència

There are two commonly used methods of measuring the incidence of abortion:

  • Abortion rate – number of abortions per 1000 women between 15 and 44 years of age
  • Abortion percentage – number of abortions out of 100 known pregnancies (pregnancies include live births, abortions and miscarriages)

In many places, where abortion is illegal or carries a heavy social stigma, medical reporting of abortion is not reliable.[125] For this reason, estimates of the incidence of abortion must be made without determining certainty related to standard error.[7]

The number of abortions performed worldwide seems to have remained stable in recent years, with 41.6 million having been performed in 2003 and 43.8 million having been performed in 2008.[7] The abortion rate worldwide was 28 per 1000 women, though it was 24 per 1000 women for developed countries and 29 per 1000 women for developing countries.[7] The same 2012 study indicated that in 2008, the estimated abortion percentage of known pregnancies was at 21% worldwide, with 26% in developed countries and 20% in developing countries.[7]

On average, the incidence of abortion is similar in countries with restrictive abortion laws and those with more liberal access to abortion. However, restrictive abortion laws are associated with increases in the percentage of abortions which are performed unsafely.[106][126][127] The unsafe abortion rate in developing countries is partly attributable to lack of access to modern contraceptives; according to the Guttmacher Institute, providing access to contraceptives would result in about 14.5 million fewer unsafe abortions and 38,000 fewer deaths from unsafe abortion annually worldwide.[128]

The rate of legal, induced abortion varies extensively worldwide. According to the report of employees of Guttmacher Institute it ranged from 7 per 1000 women (Germany and Switzerland) to 30 per 1000 women (Estonia) in countries with complete statistics in 2008. The proportion of pregnancies that ended in induced abortion ranged from about 10% (Israel, the Netherlands and Switzerland) to 30% (Estonia) in the same group, though it might be as high as 36% in Hungary and Romania, whose statistics were deemed incomplete.[129][130]

The abortion rate may also be expressed as the average number of abortions a woman has during her reproductive years; this is referred to as total abortion rate (TAR).

Mètode i edat gestacional

Histograma d'avortaments per edat gestational a Anglaterra i Gal·les durant el 2004. (esquerra) Avortament als Estats Units per edat gestacional, 2004. (dreta) Histograma d'avortaments per edat gestational a Anglaterra i Gal·les durant el 2004. (esquerra) Avortament als Estats Units per edat gestacional, 2004. (dreta)
Histograma d'avortaments per edat gestational a Anglaterra i Gal·les durant el 2004. (esquerra)

Avortament als Estats Units per edat gestacional, 2004. (dreta)

Abortion rates also vary depending on the stage of pregnancy and the method practiced. In 2003, the Centers for Disease Control and Prevention (CDC) reported that 26% of abortions in the United States were known to have been obtained at less than 6 weeks' gestation, 18% at 7 weeks, 15% at 8 weeks, 18% at 9 through 10 weeks, 9.7% at 11 through 12 weeks, 6.2% at 13 through 15 weeks, 4.1% at 16 through 20 weeks and 1.4% at more than 21 weeks. 90.9% of these were classified as having been done by "curettage" (suction-aspiration, dilation and curettage, dilation and evacuation), 7.7% by "medical" means (mifepristone), 0.4% by "intrauterine instillation" (saline or prostaglandin), and 1.0% by "other" (including hysterotomy and hysterectomy).[131] According to the CDC, due to data collection difficulties the data must be viewed as tentative and some fetal deaths reported beyond 20 weeks may be natural deaths erroneously classified as abortions if the removal of the dead fetus is accomplished by the same procedure as an induced abortion.[132]

The Guttmacher Institute estimated there were 2,200 intact dilation and extraction procedures in the US during 2000; this accounts for 0.17% of the total number of abortions performed that year.[133] Similarly, in England and Wales in 2006, 89% of terminations occurred at or under 12 weeks, 9% between 13 and 19 weeks, and 1.5% at or over 20 weeks. 64% of those reported were by vacuum aspiration, 6% by D&E, and 30% were medical.[134] There are more second trimester abortions in developing countries such as China, India and Vietnam than in developed countries.[135]

Avortament en animals

Avortament espontani

Els animals no humans també poden patir avortaments espontanis. En el cas de les vaques, per exemple, hi ha diversos factors que poden interrompre la gestació, incloent-hi el consum de plantes verinoses i les infeccions.[136] S'han relacionat els desequilibris de vitamina A, vitamina E, seleni i ferro, així com les temperatures elevades i els traumatismes, amb la pèrdua de fetus.[137] Les causes d'avortament en les ovelles són similars. A vegades resulta difícil diagnosticar l'avortament en aquestes dues espècies.[138]

Referències

  1. «Avortament induït o provocat: causes, procediments i possibles conseqüències». Wikinotícia, 10 desembre 2004 (2004-12-10) [Consulta: d'octubre 2014].
  2. «Avortament». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Abortion and the safety of women» (en anglès). BBC Ethics Guide, 2014 [Consulta: 8 novembre 2014].
  4. Major, Brenda; et al.. APA Task Force on Mental Health and Abortion. Mental Health and Abortion (pdf) (en anglès). American Psychological Association, 2008, p. 105. 
  5. «Mueren 70.000 mujeres cada año por abortos clandestinos» (en castellà). Direcció d'Obra Social per al Personal Universitari de la Universitat Nacional de San Luis, 08-09-2004.
  6. «Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)». Institut Català de la Salut, 15-04-2014. [Consulta: 9 gener 2016].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Sedgh, G.; Singh, S.; Shah, I. H.; Åhman, E.; Henshaw, S. K.; Bankole, A. «Induced abortion: Incidence and trends worldwide from 1995 to 2008» (PDF). The Lancet, 379, 9816, 2012, pàg. 625–632. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)61786-8. PMID: 22264435. «Com que poques de les estimacions d'avortament es basaven en estudis de mostres aleatòries de dones, i com que no vam usar una aproximació basada en cap model per estimar la incidència de l'avortament, no va ser possible calcular intervals de confiança basats en l'error estàndard sobre les aproximacions. A partir de la informació accessible en l'exactitud i la precisió en les estimacions de l'avortament que es van usar per desenvolupar taxes regional, subregionals i globals, vam calcular intervals de certesa al voltant d'aquestes taxes (webappendix). Vam calcular intervals més amplis per taxes d'avortament poc segur que en tazes d'avortament segur.»
  8. Cheng L. «Surgical versus medical methods for second-trimester induced abortion». The WHO Reproductive Health Library. World Health Organization, 01-11-2008. Arxivat de l'original el 17 juny 2011. [Consulta: 17 juny 2011].
  9. Bankole; etal «Reasons Why Women Have Induced Abortions: Evidence from 27 Countries». International Family Planning Perspectives, 24, 3, 1998, pàg. 117–127 & 152. DOI: 10.2307/3038208.
  10. Finer, Lawrence B.; Frohwirth, Lori F.; Dauphinee, Lindsay A.; Singh, Susheela; Moore, Ann M. «Reasons U.S. Women Have Abortions: Quantitative and Qualitative Perspectives» (PDF). Perspectives on Sexual and Reproductive Health, 37, 3, 2005, pàg. 110–118. DOI: 10.1111/j.1931-2393.2005.tb00045.x. PMID: 16150658.
  11. 11,0 11,1 Lohr, PA; Fjerstad, M; Desilva, U; Lyus, R «Abortion». BMJ, 348, 2014, pàg. f7553. DOI: 10.1136/bmj.f7553.
  12. Stubblefield, Phillip G. «10. Family Planning». A: Novak's Gynecology. 13. Lippincott Williams & Wilkins, 2002. ISBN 978-0-7817-3262-8. 
  13. Bartlett, LA; Berg, CJ; Shulman, HB; Zane, SB «Risk factors for legal induced abortion-related mortality in the United States». Obstetrics & Gynecology, 103, 4, 2004, p. 729–37. DOI: 10.1097/01.AOG.0000116260.81570.60.
  14. Roche, Natalie E. «Therapeutic Abortion». eMedicine, 28-09-2004. Arxivat de l'original el 14 desembre 2004. [Consulta: 19 juny 2011].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 «6. First-Trimester Abortion». A: Williams Gynecology. 1. McGraw-Hill Medical, 2008. ISBN 978-0-07-147257-9. 
  16. «Elective surgery». Encyclopedia of Surgery. [Consulta: 17 desembre 2012]. "An elective surgery is a planned, non-emergency surgical procedure. It may be either medically required (e.g., cataract surgery), or optional (e.g., breast augmentation or implant) surgery.
  17. Churchill Livingstone medical dictionary. Edinburgh New York: Churchill Livingstone Elsevier, 2008. ISBN 978-0-443-10412-1. «En anglès el terme que es prefereix per la pèrdua no intencional del producte de la concepció abans de la 24a setmana és "miscarriage".» 
  18. Annas, George J.; Elias, Sherman. «51. Legal and Ethical Issues in Obstetric Practice». A: Obstetrics: Normal and Problem Pregnancies. 5. Churchill Livingstone, 2007, p. 669. ISBN 978-0-443-06930-7. «A preterm birth is defined as one that occurs before the completion of 37 menstrual weeks of gestation, regardless of birth weight.» 
  19. «Stillbirth». A: . Oxford University Press, 2010. «birth of a fetus that shows no evidence of life (heartbeat, respiration, or independent movement) at any time later than 24 weeks after conception» 
  20. «7 FAM 1470 Documenting Stillbirth (Fetal Death)». United States Department of State, 18-02-2011. [Consulta: 12 gener 2016].
  21. Annas, George J.; Elias, Sherman. «24. Pregnancy loss». A: Obstetrics: Normal and Problem Pregnancies. 5. Churchill Livingstone, 2007. ISBN 978-0-443-06930-7. 
  22. Katz, Vern L. «16. Spontaneous and Recurrent Abortion – Etiology, Diagnosis, Treatment». A: Katz: Comprehensive Gynecology. 5. Mosby, 2007. ISBN 978-0-323-02951-3. 
  23. Williams Obstetrics. 24th. McGraw Hill Education, 2014. ISBN 978-0-07-179893-8. 
  24. 24,0 24,1 Stöppler, Melissa Conrad. «Miscarriage (Spontaneous Abortion)». MedicineNet.com. WebMD. Arxivat de l'original el 29 agost 2004. [Consulta: 7 abril 2009].
  25. 25,0 25,1 Jauniaux E, Kaminopetros P, El-Rafaey H. «Early pregnancy loss». A: Whittle MJ, Rodeck CH. Fetal medicine: basic science and clinical practice. Edinburgh: Churchill Livingstone, 1999, p. 837. ISBN 978-0-443-05357-3. OCLC 42792567. 
  26. «Fetal Homicide Laws». National Conference of State Legislatures. Arxivat de l'original el 29 març 2009. [Consulta: 7 abril 2009].
  27. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades 1st_Methods
  28. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Kapp2013
  29. 29,0 29,1 «Medical methods for first trimester abortion». Cochrane Database Syst Rev, vol. 11, 11, 2011, pàg. CD002855. DOI: 10.1002/14651858.CD002855.pub4. PMID: 22071804.
  30. 30,0 30,1 «Medical abortion in early pregnancy». A: Management of unintended and abnormal pregnancy: comprehensive abortion care. Oxford: Wiley-Blackwell, 2009, p. 111–134. ISBN 1-4051-7696-2. 
  31. 31,0 31,1 «Medical methods to induce abortion in the second trimester». A: Management of unintended and abnormal pregnancy: comprehensive abortion care. Oxford: Wiley-Blackwell, 2009, p. 178–192. ISBN 1-4051-7696-2. 
  32. Wildschut, H «Medical methods for mid-trimester termination of pregnancy.». Cochrane database of systematic reviews (Online), 1, 19-01-2011, pàg. CD005216. DOI: 10.1002/14651858.CD005216.pub2. PMID: 21249669.
  33. Chen, MJ; Creinin, MD «Mifepristone With Buccal Misoprostol for Medical Abortion: A Systematic Review.». Obstetrics and Gynecology, vol. 126, 1, July 2015, pàg. 12–21. DOI: 10.1097/AOG.0000000000000897. PMID: 26241251.
  34. 34,0 34,1 WHO Department of Reproductive Health and Research. Frequently asked clinical questions about medical abortion. Geneva: World Health Organization, 23 November 2006. ISBN 92-4-159484-5 [Consulta: 22 novembre 2011]. (subscripció necessària)
  35. «Effectiveness of medical abortion with mifepristone and buccal misoprostol through 59 gestational days». Contraception, vol. 80, 3, September 2009, pàg. 282–286. DOI: 10.1016/j.contraception.2009.03.010. PMC: 3766037. PMID: 19698822. El règim (200 mg de mifepristona, seguit de 24-48 hores més tard per 800 mcg de misoprostol vaginal) prèviament usat per les clíniques Planned Parenthood als Estats Units des del 2001 al març de 2006 va ser un 98,5% efectiu a través dels 63 dies de gestació—amb una taxa d'embaràs en curs d'al voltant de 0,5% i un 1% addicional de dones que tenen l'evacuació uterina per diverses raons, incloent sagnat problemàtic, persistent sac gestacional, el judici clínic o una petició de la dona. El règim (200 mg de mifepristona, seguit de 24-48 hores més tard per 800 mcg de misoprostol buccal ) actualment usat per les clíniques Planned Parenthood als Estats Units des de l'abril de 2006 és un 98,3% efectiu a través de 59 dies de gestació.
  36. «Induced abortion». A: Danforth's obstetrics and gynecology. 10th. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 586–603. ISBN 978-0-7817-6937-2. 
  37. «Abortion statistics, England and Wales: 2010». London: Department of Health, United Kingdom, 24-05-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  38. «Abortion statistics, year ending 31 December 2010». Edinburgh: ISD, NHS Scotland, 31-05-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  39. «Voluntary terminations of pregnancies in 2008 and 2009». Paris: DREES, Ministry of Health, France, 22-06-2011. Arxivat de l'original el 26 September 2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  40. .. «Abortions in Switzerland 2010». Neuchâtel: Office of Federal Statistics, Switzerland, 05-07-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  41. «Induced abortions in the Nordic countries 2009». Helsinki: National Institute for Health and Welfare, Finland, 21-02-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  42. «Abortion incidence and access to services in the United States, 2008». Perspect Sex Reprod Health, vol. 43, 1, March 2011, pàg. 41–50. DOI: 10.1363/4304111. PMID: 21388504 [Consulta: 22 novembre 2011].
  43. 43,0 43,1 43,2 Templeton, A.; Grimes, D. A. «A Request for Abortion». New England Journal of Medicine, vol. 365, 23, 2011, pàg. 2198–2204. DOI: 10.1056/NEJMcp1103639.
  44. «Dilation and evacuation». A: Management of unintended and abnormal pregnancy: comprehensive abortion care. Oxford: Wiley-Blackwell, 2009, p. 178–192. ISBN 1-4051-7696-2. 
  45. Healthwise. «Manual and vacuum aspiration for abortion». WebMD, 2004. Arxivat de l'original el 11 February 2007. [Consulta: 5 December 2008].
  46. World Health Organization. «Dilatation and curettage». A: Managing Complications in Pregnancy and Childbirth: A Guide for Midwives and Doctors. Geneva: World Health Organization, 2003. ISBN 978-92-4-154587-7. OCLC 181845530 [Consulta: 5 December 2008]. 
  47. McGee, Glenn. «Abortion». A: Encarta. Microsoft [Consulta: 5 December 2008]. 
  48. Borgatta, L «Labor Induction Termination of Pregnancy». Global Library of Women's Medicine, vol. GLOWM.10444, December 2014. DOI: 10.3843/GLOWM.10444 [Consulta: 25 setembre 2015].
  49. 49,0 49,1 49,2 Society of Family Planning «Clinical Guidelines, Labor induction abortion in the second trimester». Contraception, vol. 84, 1, February 2011, pàg. 4–18. DOI: 10.1016/j.contraception.2011.02.005 [Consulta: 25 setembre 2015]. «"10. What is the effect of feticide on labor induction abortion outcome? Deliberately causing demise of the fetus before labor induction abortion is performed primarily to avoid transient fetal survival after expulsion; this approach may be for the comfort of both the woman and the staff, to avoid futile resuscitation efforts. Some providers allege that feticide also facilitates delivery, although little data support this claim. Transient fetal survival is very unlikely after intraamniotic installation of saline or urea, which are directly feticidal. Transient survival with misoprostol for labor induction abortion at greater than 18 weeks ranges from 0% to 50% and has been observed in up to 13% of abortions performed with high-dose oxytocin. Factors associated with a higher likelihood of transient fetal survival with labor induction abortion include increasing gestational age, decreasing abortion interval and the use of nonfeticidal inductive agents such as the PGE1 analogues."»
  50. «2015 Clinical Policy Guidelines». National Abortion Federation, 2015 [Consulta: 30 octubre 2015]. «Policy Statement: Medical induction abortion is a safe and effective method for termination of pregnancies beyond the first trimester when performed by trained clinicians in medical offices, freestanding clinics, ambulatory surgery centers, and hospitals. Feticidal agents may be particularly important when issues of viability arise.»
  51. Riddle, John M. Eve's herbs: a history of contraception and abortion in the West. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1997. ISBN 978-0-674-27024-4. OCLC 36126503. [Pàgina?]
  52. «Herbal infusions used for induced abortion». J. Toxicol. Clin. Toxicol., vol. 41, 3, 2003, pàg. 235–239. DOI: 10.1081/CLT-120021104. PMID: 12807304.
  53. Smith JP «Risky choices: The dangers of teens using self-induced abortion attempts». Journal of Pediatric Health Care, vol. 12, 3, 1998, pàg. 147–151. DOI: 10.1016/S0891-5245(98)90245-0. PMID: 9652283.
  54. 54,0 54,1 Potts, M.; Graff, M.; Taing, J. «Thousand-year-old depictions of massage abortion». Journal of Family Planning and Reproductive Health Care, vol. 33, 4, 2007, pàg. 233–234. DOI: 10.1783/147118907782101904. PMID: 17925100.
  55. Thapa, S. R.; Rimal, D.; Preston, J. «Self induction of abortion with instrumentation». Australian Family Physician, vol. 35, 9, 2006, pàg. 697–698. PMID: 16969439.
  56. «The Prevention and Management of Unsafe Abortion» (PDF). World Health Organization, April 1995. Arxivat de l'original el 30 May 2010. [Consulta: 1r juny 2010].
  57. 57,0 57,1 57,2 57,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades lancet-grimes
  58. Grimes, DA; Creinin, MD «Induced abortion: an overview for internists». Ann. Intern. Med., vol. 140, 8, 2004, pàg. 620–6. DOI: 10.7326/0003-4819-140-8-200404200-00009. PMID: 15096333.
  59. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Ray2014
  60. Raymond, E. G.; Grimes, D. A. «The Comparative Safety of Legal Induced Abortion and Childbirth in the United States». Obstetrics & Gynecology, vol. 119, 2, Part 1, 2012, pàg. 215–219. DOI: 10.1097/AOG.0b013e31823fe923. PMID: 22270271.
  61. Grimes DA «Estimation of pregnancy-related mortality risk by pregnancy outcome, United States, 1991 to 1999». Am. J. Obstet. Gynecol., vol. 194, 1, January 2006, pàg. 92–4. DOI: 10.1016/j.ajog.2005.06.070. PMID: 16389015.
  62. Bartlett LA; Zane, Suzanne B.; Green, Clarice A.; Whitehead, Sara; Atrash, Hani K. «Risk factors for legal induced abortion-related mortality in the United States». Obstet Gynecol, vol. 103, 4, April 2004, pàg. 729–37. DOI: 10.1097/01.AOG.0000116260.81570.60. PMID: 15051566.
  63. Trupin, Suzanne. «Elective Abortion». eMedicine, 27-05-2010. [Consulta: 1r juny 2010]. «At every gestational age, elective abortion is safer for the mother than carrying a pregnancy to term.»
  64. Pittman, Genevra «Abortion safer than giving birth: study». Reuters, 23-01-2012 [Consulta: 4 febrer 2012].
  65. Abbas, D; Chong, E; Raymond, EG «Outpatient medical abortion is safe and effective through 70 days gestation.». Contraception, vol. 92, 3, September 2015, pàg. 197–9. DOI: 10.1016/j.contraception.2015.06.018. PMID: 26118638.
  66. Raymond, EG; Grossman, D; Weaver, MA; Toti, S; Winikoff, B «Mortality of induced abortion, other outpatient surgical procedures and common activities in the United States.». Contraception, vol. 90, 5, November 2014, pàg. 476–9. DOI: 10.1016/j.contraception.2014.07.012. PMID: 25152259.
  67. «Manual vacuum aspiration for first-trimester abortion». Arch Fam Med, vol. 7, 6, 1998, pàg. 559–62. DOI: 10.1001/archfami.7.6.559. PMID: 9821831.
  68. Dempsey, A «Serious infection associated with induced abortion in the United States.». Clinical Obstetrics and Gynecology, vol. 55, 4, December 2012, pàg. 888–92. DOI: 10.1097/GRF.0b013e31826fd8f8. PMID: 23090457.
  69. White, Kari; Carroll, Erin; Grossman, Daniel «Complications from first-trimester aspiration abortion: a systematic review of the literature». Contraception, vol. 92, 5, November 2015, pàg. 422–438. DOI: 10.1016/j.contraception.2015.07.013. PMID: 26238336.
  70. «ACOG practice bulletin No. 104: antibiotic prophylaxis for gynecologic procedures». Obstet Gynecol, vol. 113, 5, May 2009, pàg. 1180–9. DOI: 10.1097/AOG.0b013e3181a6d011. PMID: 19384149.
  71. «Antibiotics at the time of induced abortion: the case for universal prophylaxis based on a meta-analysis». Obstet Gynecol, vol. 87, 5 Pt 2, May 1996, pàg. 884–90. PMID: 8677129.
  72. Barnard, S; Kim, C; Park, MH; Ngo, TD «Doctors or mid-level providers for abortion.». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 7, 27-07-2015, pàg. CD011242. DOI: 10.1002/14651858.CD011242.pub2. PMID: 26214844.
  73. Grossman D. «Medical methods for first trimester abortion: RHL commentary». Reproductive Health Library. Geneva: World Health Organization, 03-09-2004. [Consulta: 22 novembre 2011].
  74. «Medical versus surgical methods for first trimester termination of pregnancy: RHL commentary». Reproductive Health Library. Geneva: World Health Organization, 15 December 2006. Arxivat de l'original el 17 May 2010. [Consulta: 1r juny 2010].
  75. 75,0 75,1 Jasen P «Breast cancer and the politics of abortion in the United States». Med Hist, vol. 49, 4, October 2005, pàg. 423–44. DOI: 10.1017/S0025727300009145. PMC: 1251638. PMID: 16562329.
  76. Les declaracions de posició dels principals organismes mèdics sobre l'avortament i el càncer de mama inclouen:
  77. «Breast Cancer and Induced Abortion: A Comprehensive Review of Breast Development and Pathophysiology, the Epidemiologic Literature, and Proposal for Creation of Databanks to Elucidate All Breast Cancer Risk Factors». Issues in Law & Medicine, vol. 29, 1, 2014, pàg. 1–133 [Consulta: 11 novembre 2015]. «Given what is known of breast physiology, we can conclude that the following factors are protective, or decrease the likelihood that a woman will develop breast cancer: • Full-term pregnancy or pregnancy lasting longer than 32 weeks • Multiparity (more than one full-term pregnancy) • Short period (“susceptibility window”) between menarche and first full-term pregnancy • Full-term pregnancy soon after abortion or second-trimester miscarriage • Breastfeeding»
  78. «A meta-analysis of the association between induced abortion and breast cancer risk among Chinese females». Cancer Causes Control. Springer International Publishing, vol. 25, 2, February 2014, pàg. 227–236. DOI: 10.1007/s10552-013-0325-7. ISSN: 1573-7225. PMID: 24272196 [Consulta: 11 novembre 2015]. «Compared to people without any history of [induced abortion], an increased risk of breast cancer was observed among females who had at least one [induced abortion].»
  79. «The breast cancer epidemic: 10 facts». The Linacre Quarterly. Catholic Medical Association, vol. 81, 3, August 2014, pàg. 244–277. DOI: 10.1179/2050854914Y.0000000027 [Consulta: 11 novembre 2015]. «...an association between [induced abortion] and breast cancer has been found by numerous Western and non-Western researchers from around the world. This is especially true in more recent reports that allow for a sufficient breast cancer latency period since an adoption of a Western life style in sexual and reproductive behavior.»
  80. Cockburn, Jayne; Pawson, Michael E. Psychological Challenges to Obstetrics and Gynecology: The Clinical Management. Springer, 2007, p. 243. ISBN 978-1-84628-807-4. 
  81. 81,0 81,1 American Psychological Association (12 August 2008). "APA Task Force Finds Single Abortion Not a Threat to Women's Mental Health". Nota de premsa. Consulta: 7 September 2011.
  82. «Report of the APA Task Force on Mental Health and Abortion». Washington, DC: American Psychological Association, 13-08-2008.
  83. «Mental Health and Abortion». American Psychological Association, 2008. [Consulta: 18 abril 2012].
  84. Steinberg, J. R. «Later Abortions and Mental Health: Psychological Experiences of Women Having Later Abortions—A Critical Review of Research». Women's Health Issues, vol. 21, 3, 2011, pàg. S44–S48. DOI: 10.1016/j.whi.2011.02.002. PMID: 21530839.
  85. Kelly, Kimberly «The spread of ‘Post Abortion Syndrome’ as social diagnosis». Social Science & Medicine, vol. 102, February 2014, pàg. 18–25. DOI: 10.1016/j.socscimed.2013.11.030.
  86. Okonofua, F. «Abortion and maternal mortality in the developing world» (PDF). Journal of Obstetrics and Gynaecology Canada, vol. 28, 11, 2006, pàg. 974–979. PMID: 17169222.
  87. Haddad, LB.; Nour, NM. «Unsafe abortion: unnecessary maternal mortality». Rev Obstet Gynecol, vol. 2, 2, 2009, pàg. 122–6. PMC: 2709326. PMID: 19609407.
  88. 88,0 88,1 88,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades OBGY09
  89. Lozano, R «Global and regional mortality from 235 causes of death for 20 age groups in 1990 and 2010: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2010.». Lancet, vol. 380, 9859, 15 December 2012, pàg. 2095–128. DOI: 10.1016/S0140-6736(12)61728-0. PMID: 23245604.
  90. Darney, Leon Speroff, Philip D.. A clinical guide for contraception. 5th. Philadelphia, Pa.: Lippincott Williams & Wilkins, 2010, p. 406. ISBN 1-60831-610-6. 
  91. World Health Organisation. Unsafe abortion: global and regional estimates of the incidence of unsafe abortion and associated mortality in 2008 (PDF). 6th. World Health Organisation, 2011, p. 27. ISBN 978-92-4-150111-8. 
  92. 92,0 92,1 Berer M «Making abortions safe: a matter of good public health policy and practice». Bull. World Health Organ., vol. 78, 5, 2000, pàg. 580–92. PMC: 2560758. PMID: 10859852.
  93. «Translations». Dublin Declaration. [Consulta: 28 octubre 2015].
  94. «Induced abortion: estimated rates and trends worldwide». Lancet, vol. 370, 9595, 2007, pàg. 1338–45. DOI: 10.1016/S0140-6736(07)61575-X. PMID: 17933648.
  95. 95,0 95,1 «Unsafe abortion: Global and regional estimates of the incidence of unsafe abortion and associated mortality in 2003» (PDF). World Health Organization, 2007. Arxivat de l'original el 16 February 2011. [Consulta: 7 març 2011].
  96. Berer M «National laws and unsafe abortion: the parameters of change». Reprod Health Matters, vol. 12, 24 Suppl, November 2004, pàg. 1–8. DOI: 10.1016/S0968-8080(04)24024-1. PMID: 15938152.
  97. Culwell, Kelly R.; Hurwitz, Manuelle «Addressing barriers to safe abortion». International Journal of Gynecology & Obstetrics, vol. 121, May 2013, pàg. S16–S19. DOI: 10.1016/j.ijgo.2013.02.003.
  98. «The impact of age on the epidemiology of incomplete abortions in South Africa after legislative change». BJOG, vol. 112, 3, March 2005, pàg. 355–9. DOI: 10.1111/j.1471-0528.2004.00422.x. PMID: 15713153.
  99. Bateman C «Maternal mortalities 90% down as legal TOPs more than triple». S. Afr. Med. J., vol. 97, 12, December 2007, pàg. 1238–42. PMID: 18264602.
  100. Conti, Jennifer A.; Brant, Ashley R.; Shumaker, Heather D.; Reeves, Matthew F. «Update on abortion policy». Current Opinion in Obstetrics and Gynecology, November 2016, pàg. 1. DOI: 10.1097/GCO.0000000000000324.
  101. New, M. J. «Analyzing the Effect of Anti-Abortion U.S. State Legislation in the Post-Casey Era». State Politics & Policy Quarterly, vol. 11, 1, 15-02-2011, pàg. 28–47. DOI: 10.1177/1532440010387397.
  102. Medoff, M. H.; Dennis, C. «Another Critical Review of New's Reanalysis of the Impact of Antiabortion Legislation». State Politics & Policy Quarterly, vol. 14, 3, 21-07-2014, pàg. 269–276. DOI: 10.1177/1532440014535476.
  103. «Facts on Investing in Family Planning and Maternal and Newborn Health» (PDF). Guttmacher Institute, 2010. Arxivat de l'original el 24 March 2012. [Consulta: 24 maig 2012].
  104. Grimes, David A. «Unsafe Abortion - The Preventable Pandemic*». [Consulta: 16 gener 2010].
  105. Nations, MK «Women’s hidden transcripts about abortion in Brazil». Soc Sci Med, vol. 44, 1997, pàg. 1833–45. DOI: 10.1016/s0277-9536(96)00293-6. PMID: 9194245.
  106. 106,0 106,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades IJGO10
  107. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Dev98-07
  108. Maclean, Gaynor. «XI. Dimension, Dynamics and Diversity: A 3D Approach to Appraising Global Maternal and Neonatal Health Initiatives». A: Balin, Randell E.. Trends in Midwifery Research. Nova Publishers, 2005, p. 299–300. ISBN 978-1-59454-477-4. 
  109. Salter, C. «Care for Postabortion Complications: Saving Women's Lives». Population Reports. Johns Hopkins School of Public Health, vol. 25, 1, 1997.
  110. «Packages of interventions: Family planning, safe abortion care, maternal, newborn and child health», 2010. [Consulta: 31 December 2010].
  111. «The Care of Women Requesting Induced Abortion. Evidence-Based Clinical Guideline no. 7». Royal College of Obstetricians and Gynaecologists, November 2011 [Consulta: 31 octubre 2015]. «RECOMMENDATION 6.21 Feticide should be performed before medical abortion after 21 weeks and 6 days of gestation to ensure that there is no risk of a live birth.»
  112. Society of Family Planning «Clinical Guidelines, Labor induction abortion in the second trimester». Contraception, vol. 84, 1, February 2011, pàg. 4–18. DOI: 10.1016/j.contraception.2011.02.005. «"Transient survival with misoprostol for labor induction abortion at greater than 18 weeks ranges from 0% to 50% and has been observed in up to 13% of abortions performed with high-dose oxytocin."»
  113. «Fetal intracardiac potassium chloride injection to avoid the hopeless resuscitation of an abnormal abortus: II. Ethical issues.». Obstetrics and Gynecology, vol. 80, 2, Aug 1992, pàg. 310–313. PMID: 1635751. «"... following later abortions at greater than 20 weeks, the rare but catastrophic occurrence of live births can lead to fractious controversy over neonatal management."»
  114. «Termination of Pregnancy for Fetal Abnormality». Royal College of Obstetricians and Gynaecologists, May 2010, pàg. 29–31 [Consulta: 26 octubre 2015].
  115. Nuffield Council on Bioethics «Critical care decisions in fetal and neonatal medicine: a guide to the report». , 2007 [Consulta: 29 octubre 2015]. «Under English law, fetuses have no independent legal status. Once born, babies have the same rights to life as other people.»
  116. «Preterm Birth: Causes, Consequences, and Prevention. C: A Review of Ethical Issues Involved in Premature Birth». Institute of Medicine (US) Committee on Understanding Premature Birth and Assuring Healthy Outcomes;, 2007. «In 2002, the 107th U.S. Congress passed the Born-Alive Infants Protection Act of 2001. This law established personhood for all infants who are born “at any stage of development” who breathe, have a heartbeat, or “definite movement of voluntary muscles,” regardless of whether the birth was due to labor or induced abortion.»
  117. Chabot, Steve. «H.R. 2175 (107th): Born-Alive Infants Protection Act of 2002». govtrack.us, 05-08-2002. [Consulta: 30 octubre 2015]. «The term ``born alive is defined as the complete expulsion or extraction from its mother of that member, at any stage of development, who after such expulsion or extraction breathes or has a beating heart, pulsation of the umbilical cord, or definite movement of the voluntary muscles, regardless of whether the umbilical cord has been cut, and regardless of whether the expulsion or extraction occurs as a result of natural or induced labor, cesarean section, or induced abortion.»
  118. «Practice Bulletin: Second-Trimester Abortion». Obstetrics & Gynecology, vol. 121, 6, June 2013, pàg. 1394–1406. DOI: 10.1097/01.AOG.0000431056.79334.cc. PMID: 23812485 [Consulta: 30 octubre 2015]. «With medical abortion after 20 weeks of gestation, induced fetal demise may be preferable to the woman or provider in order to avoid transient fetal survival after expulsion.»
  119. «Clinical Guidelines: Induction of fetal demise before abortion». Contraception: a publication of Society of Family Planning, vol. 81, January 2010, pàg. 8. DOI: 10.1016/j.contraception.2010.01.018 [Consulta: 26 octubre 2015]. «"Inducing fetal demise before induction termination avoids signs of live birth that may have beneficial emotional, ethical and legal consequences."»
  120. Committee on Health Care for Underserved Women «Committee Opinion 613: Increasing Access to Abortion». Obstetrics & Gynecology, vol. 124, November 2014, pàg. 1060–1065. DOI: 10.1097/01.aog.0000456326.88857.31 [Consulta: 28 octubre 2015]. «“Partial-birth” abortion bans—The federal Partial-Birth Abortion Ban Act of 2003 (upheld by the Supreme Court in 2007) makes it a federal crime to perform procedures that fall within the definition of so-called “partial-birth abortion” contained in the statute, with no exception for procedures necessary to preserve the health of the woman...physicians and lawyers have interpreted the banned procedures as including intact dilation and evacuation unless fetal demise occurs before surgery.»
  121. «2015 Clinical Policy Guidelines». National Abortion Federation, 2015 [Consulta: 30 octubre 2015]. «Policy Statement: Medical induction abortion is a safe and effective method for termination of pregnancies beyond the first trimester when performed by trained clinicians in medical offices, freestanding clinics, ambulatory surgery centers, and hospitals. Feticidal agents may be particularly important when issues of viability arise.»
  122. «FIGO (International Federation of Gynecology and Obstetrics) Committee Report: Ethical aspects concerning termination of pregnancy following prenatal diagnosis.». International Journal of Gynecology and Obstetrics, vol. 102, 1, 2008, pàg. 97–98. DOI: 10.1016/j.ijgo.2008.03.002. PMID: 18423641. «"Termination of pregnancy following prenatal diagnosis after 22 weeks must be preceded by a feticide"»
  123. «Underlying Cause of Death 1999-2013 on CDC WONDER Online Database, released 2015». Centers for Disease Control and Prevention, National Center for Health Statistics [Data are from the Multiple Cause of Death Files, 1999-2013, as compiled from data provided by the 57 vital statistics jurisdictions through the Vital Statistics Cooperative Program] [Consulta: 12 novembre 2015].
  124. Pazol, Karen «Abortion Surveillance - United States, 2006». Morbidity and Mortality Weekly Report Surveillance Summaries, vol. 58, SS08, 27-11-2009, pàg. 1–35 [Consulta: 12 novembre 2015].
  125. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Sedgh_2007
  126. «Unsafe abortion: global and regional incidence, trends, consequences, and challenges». J Obstet Gynaecol Can, vol. 31, 12, December 2009, pàg. 1149–58. PMID: 20085681. «However, a woman's chance of having an abortion is similar whether she lives in a developed or a developing region: in 2003 the rates were 26 abortions per 1000 women aged 15 to 44 in developed areas and 29 per 1000 in developing areas. The main difference is in safety, with abortion being safe and easily accessible in developed countries and generally restricted and unsafe in most developing countries»
  127. Rosenthal, Elizabeth «Legal or Not, Abortion Rates Compare». , 12-10-2007 [Consulta: 18 juliol 2011].
  128. «Facts on Investing in Family Planning and Maternal and Newborn Health» (PDF). Guttmacher Institute, November 2010. Arxivat de l'original el 20 October 2011. [Consulta: 24 octubre 2011].
  129. Sedgh, G.; Singh, S.; Henshaw, S. K.; Bankole, A. «Legal Abortion Worldwide in 2008: Levels and Recent Trends». Perspectives on Sexual and Reproductive Health, vol. 43, 3, 2011, pàg. 188–198. DOI: 10.1363/4318811. PMID: 21884387.
  130. National Institute of Statistics, Romanian Statistical Yearbook, chapter 2, page 62, 2011
  131. Strauss, L. T.; Gamble, S. B.; Parker, W. Y.; Cook, D. A.; Zane, S. B.; Hamdan, S. «Abortion surveillance—United States, 2003». Morbidity and Mortality Weekly Report Surveillance Summaries, vol. 55, SS11, 2006, pàg. 1–32. PMID: 17119534.
  132. «The Limitations of U.S. Statistics on Abortion». Issues in Brief. New York: The Guttmacher Institute, 1997. Arxivat de l'original el 4 April 2012.
  133. Finer, L. B.; Henshaw, S. K. «Abortion Incidence and Services in the United States in 2000». Perspectives on Sexual and Reproductive Health, vol. 35, 1, 2003, pàg. 6–15. DOI: 10.1363/3500603. PMID: 12602752.
  134. Department of Health. «Abortion statistics, England and Wales: 2006», 2007. Arxivat de l'original el 6 December 2010. [Consulta: 12 octubre 2007].
  135. Cheng, Linan. «Surgical versus medical methods for second-trimester induced abortion: RHL commentary». The WHO Reproductive Health Library. Geneva: World Health Organization, 01-11-2008. [Consulta: 10 febrer 2009]. commentary on:
    Lohr, Patricia A.; Hayes, Jennifer L.; Gemzell-Danielsson, Kristina «Surgical versus medical methods for second trimester abortion». Cochrane Database of Systematic Reviews, 1, 23-01-2008, pàg. CD006714. DOI: 10.1002/14651858.CD006714.pub2. PMID: 18254113.
  136. Smith Thomas, Heather. «ABORTIONS IN COWS CAN BE CAUSED BY MANY FACTORS» (en anglès). Cattle Today. [Consulta: 30 gener 2016].
  137. Tibary, Ahmed. «Abortion in Cattle» (en anglès). The Merck Veterinary Manual, Agost 2015. [Consulta: 30 gener 2016].
  138. Tibary, Ahmed. «Abortion in Sheep» (en anglès). The Merck Veterinary Manual, Agost 2015. [Consulta: 2 febrer 2016].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avortament