Plasmodi falcípar: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 28: Línia 28:
Una de les complicacions més serioses de la malària per ''P. falciparum'' és la [[síndrome de distrés respiratori]] agut.<ref>{{ref-publicació|cognom=Elzein F, Mohammed N, Ali N, Bahloul A, ''et al''|títol=Pulmonary manifestation of Plasmodium falciparum malaria: Case reports and review of the literature|publicació=Respir Med Case Rep|pàgines=pp: 83-86|volum=2017 Jun 30; 22|pmid=28702342|pmc=5496505|doi=10.1016/j.rmcr.2017.06.014|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5496505/|llengua=anglès|consulta= 1 agost 2017|}}</ref>
Una de les complicacions més serioses de la malària per ''P. falciparum'' és la [[síndrome de distrés respiratori]] agut.<ref>{{ref-publicació|cognom=Elzein F, Mohammed N, Ali N, Bahloul A, ''et al''|títol=Pulmonary manifestation of Plasmodium falciparum malaria: Case reports and review of the literature|publicació=Respir Med Case Rep|pàgines=pp: 83-86|volum=2017 Jun 30; 22|pmid=28702342|pmc=5496505|doi=10.1016/j.rmcr.2017.06.014|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5496505/|llengua=anglès|consulta= 1 agost 2017|}}</ref>


Un problema preocupant avui dia és el desenvolupament en el paràsit de nous mecanismes de resistència davant els tractaments [[antimalàric]]s més comuns.<ref>{{ref-publicació|cognom=Carey MA, Papin JA, Guler JL|títol=Novel Plasmodium falciparum metabolic network reconstruction identifies shifts associated with clinical antimalarial resistance|publicació=BMC Genomics|pàgines=pp: 543|volum=2017 Jul 19; 18 (1)|pmid=28724354|pmc=|doi=10.1186/s12864-017-3905-1|url=https://bmcgenomics.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12864-017-3905-1|llengua=anglès|consulta= 1 agost 2017|}}</ref> En concret, s'han identificat [[mutacions]] en un dels seus [[gen]]s (k13) que alteren l'eficàcia del tractament amb [[Artemisinina|artemisines]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Zaw MT, Emran NA, Lin Z|títol=Updates on k13 mutant alleles for artemisinin resistance in Plasmodium falciparum|publicació=J Microbiol Immunol Infect|pàgines=pii: S1684-1182(17)30122-6|volum=2017 Jun 29|pmid=28711439 |pmc=|doi=10.1016/j.jmii.2017.06.009|url=http://www.e-jmii.com/article/S1684-1182(17)30122-6/fulltext|llengua=anglès|consulta= 1 agost 2017|}}</ref> Això ha fet necessària la recerca de compostos d'artemisinina modificats que inhibeixin l'activitat patògena dels ''P. falciparum'' resistents.<ref>{{ref-publicació|cognom=Qidwai, T|títol=QSAR modeling, docking and ADMET studies for exploration of potential anti-malarial compounds against ''Plasmodium falciparum''|publicació=In Silico Pharmacol|pàgines=pp: 6|volum=2016 Des; 5 (1)|pmid= 28726171|pmc=|doi=10.1007/s40203-017-0026-0|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5517390/|llengua=anglès|consulta= 3 agost 2017|}}</ref> Per contra, el cessament del clàssic tractament amb [[cloroquina]] a l'Àfrica, ha augmentat de nou la sensibilitat del paràsit envers aquesta substància.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lu F, Zhang M, Culleton RL, Xu S, ''et al''|títol=Return of chloroquine sensitivity to Africa? Surveillance of African Plasmodium falciparum chloroquine resistance through malaria imported to China|publicació=Parasit Vectors|pàgines=pp: 355|volum=2017 Jul 26; 10 (1)|pmid=28747223|pmc=|doi=10.1186/s13071-017-2298-y|url=https://parasitesandvectors.biomedcentral.com/articles/10.1186/s13071-017-2298-y|llengua=anglès|consulta= 1 agost 2017|}}</ref>
Un problema preocupant avui dia és el desenvolupament en el paràsit de nous mecanismes de resistència davant els tractaments [[antimalàric]]s més comuns.<ref>{{ref-publicació|cognom=Carey MA, Papin JA, Guler JL|títol=Novel Plasmodium falciparum metabolic network reconstruction identifies shifts associated with clinical antimalarial resistance|publicació=BMC Genomics|pàgines=pp: 543|volum=2017 Jul 19; 18 (1)|pmid=28724354|pmc=|doi=10.1186/s12864-017-3905-1|url=https://bmcgenomics.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12864-017-3905-1|llengua=anglès|consulta= 1 agost 2017|}}</ref> En concret, s'han identificat [[mutacions]] en un dels seus [[gen]]s (k13) que alteren l'eficàcia del tractament amb [[Artemisinina|artemisines]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Zaw MT, Emran NA, Lin Z|títol=Updates on k13 mutant alleles for artemisinin resistance in Plasmodium falciparum|publicació=J Microbiol Immunol Infect|pàgines=pii: S1684-1182(17)30122-6|volum=2017 Jun 29|pmid=28711439 |pmc=|doi=10.1016/j.jmii.2017.06.009|url=http://www.e-jmii.com/article/S1684-1182(17)30122-6/fulltext|llengua=anglès|consulta= 1 agost 2017|}}</ref> Això ha fet necessària la recerca de compostos d'artemisinina modificats que inhibeixin l'activitat patògena dels ''P. falciparum'' resistents.<ref>{{ref-publicació|cognom=Qidwai, T|títol=QSAR modeling, docking and ADMET studies for exploration of potential anti-malarial compounds against ''Plasmodium falciparum''|publicació=In Silico Pharmacol|pàgines=pp: 6|volum=2016 Des; 5 (1)|pmid= 28726171|pmc=|doi=10.1007/s40203-017-0026-0|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5517390/|llengua=anglès|consulta= 3 agost 2017|}}</ref> Algunes mutacions confereixen al plasmodi resistència creuada artemisines-fàrmacs ozònids ([[antipalúdic]]s de darrera generació),<ref>{{ref-publicació|cognom=Baumgärtner F, Jourdan J, Scheurer C, Blasco B, ''et al''|títol=In vitro activity of anti-malarial ozonides against an artemisinin-resistant isolate|publicació=Malar J|pàgines=pp: 45|volum=2017 Gen 25; 16 (1)|pmid=28122617|pmc=5267415|doi=10.1186/s12936-017-1696-0|url=https://malariajournal.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12936-017-1696-0|llengua=anglès|consulta= 5 agost 2017|}}</ref> mentre que la mutació majoritària C580Y no ocasiona aquest fet.<ref>{{ref-publicació|cognom=Straimer J, Gnädig NF, Stokes BH, Ehrenberger M, ''et al''|títol=Plasmodium falciparum K13 Mutations Differentially Impact Ozonide Susceptibility and Parasite Fitness In Vitro|publicació=MBio|pàgines=pii: e00172-17|volum=2017 Abr 11; 8 (2)|pmid=28400526|pmc=388803|doi=10.1128/mBio.00172-17|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5388803/|llengua=anglès|consulta= 5 agost 2017|}}</ref> Per contra, el cessament del clàssic tractament amb [[cloroquina]] a l'Àfrica, ha augmentat de nou la sensibilitat del paràsit envers aquesta substància.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lu F, Zhang M, Culleton RL, Xu S, ''et al''|títol=Return of chloroquine sensitivity to Africa? Surveillance of African Plasmodium falciparum chloroquine resistance through malaria imported to China|publicació=Parasit Vectors|pàgines=pp: 355|volum=2017 Jul 26; 10 (1)|pmid=28747223|pmc=|doi=10.1186/s13071-017-2298-y|url=https://parasitesandvectors.biomedcentral.com/articles/10.1186/s13071-017-2298-y|llengua=anglès|consulta= 1 agost 2017|}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 15:16, 6 ago 2017

Infotaula d'ésser viuPlasmodi falcípar
Plasmodium falciparum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneChromista
FílumApicomplexa
ClasseAconoidasida
OrdreHaemospororida
FamíliaPlasmodiidae
GènerePlasmodium
EspèciePlasmodium falciparum Modifica el valor a Wikidata
(William H. Welch, 1897)
Nomenclatura
ProtònimHaematozoon falciparum Modifica el valor a Wikidata

El plasmodi falcípar (Plasmodium falciparum) és un apicomplex paràsit de l'home. Es poden observar diferents fases evolutives, en el mosquit Anopheles (en el que es reprodueix el paràsit), a l'interior dels hepatòcits i a l'interior dels glòbuls vermells. Els seus gametòcits maduren dins del moll d'os abans de completar el procés de transmissió i disseminació i es desenvolupen precoçment en els precursors eritrocitàris.[1] És l'agent causal de la malària terçana (de cicle curt).[2] Prevalent a l'Àfrica, és el microorganisme responsable de la major part de les morts per malària.[3] En els darrers anys, s'ha observat un notable increment del nombre de països amb zones endèmiques d'aquesta espècie i, per tant, un major índex d'inoculació entomològica global.[4]

L'anàlisi microscòpic de les característiques morfològiques del paràsit i dels eritròcits infectats per ell, en frotis de sang tenyits amb Giemsa o mètodes derivats, permet diferenciar-lo de les altres espècies de Plasmodium.[5] Una alternativa a les tincions tipus Giemsa és la benzotiocarboxipurina (un tint fluorescent).[6] Els procediments diagnòstics també inclouen la PCR en temps real, la detecció antigènica i la detecció d'anticossos específics.[7] Els sistemes automatitzats de citometria de flux són unes eines ràpides i simples per quantificar la parasitèmia provocada pel microorganisme.[8]

Es creu que el Plasmodium falciparum que infecta als humans és el resultat de la transmissió entre espècies d'un paràsit diversificat prèviament entre els goril·les.[9]

El paràsit té la capacitat d'alterar les funcions de les cèl·lules endotelials de la barrera hematoencefàlica i provocar una forma molt greu de la malaltia, la malària cerebral.[10] Els eritròcits infectats presenten a la seva superfície molècules de proteïnes generades pel plasmodi que creen un fenomen de ‘citoadherència’ amb determinades estructures de l'endoteli de la microvasculatura del cervell. Una de les principals molècules adhesives és la proteïna de membrana eritrocitària P.  falciparum 1 (PMEPf1). La PMEPf1 inclou una gran varietat de proteïnes codificades per diferents gens del paràsit, que poden variar segons la seva pertinença a una població concreta. Es coneixen 14 estructures endotelials superficials receptores d'aquest tipus de molècules originades pel paràsit.[11] Aquesta característica especial provoca que algunes tècniques analítiques efectuades amb sang perifèrica no indiquin correctament la gravetat de la infecció. El marcatge luminescent d'una proteïna específica creada pel plasmodi, la proteïna II rica en histidina del P. falciparum, fa possible determinacions d'aplicació pronòstica molt més acurades.[12]

Una de les complicacions més serioses de la malària per P. falciparum és la síndrome de distrés respiratori agut.[13]

Un problema preocupant avui dia és el desenvolupament en el paràsit de nous mecanismes de resistència davant els tractaments antimalàrics més comuns.[14] En concret, s'han identificat mutacions en un dels seus gens (k13) que alteren l'eficàcia del tractament amb artemisines.[15] Això ha fet necessària la recerca de compostos d'artemisinina modificats que inhibeixin l'activitat patògena dels P. falciparum resistents.[16] Algunes mutacions confereixen al plasmodi resistència creuada artemisines-fàrmacs ozònids (antipalúdics de darrera generació),[17] mentre que la mutació majoritària C580Y no ocasiona aquest fet.[18] Per contra, el cessament del clàssic tractament amb cloroquina a l'Àfrica, ha augmentat de nou la sensibilitat del paràsit envers aquesta substància.[19]

Referències

  1. Alano, P «The emerging role of the human bone marrow as a privileged developmental niche for the transmission stages of the malaria parasite Plasmodium falciparum. Commentary» (en anglès). Ann Ist Super Sanita, 2017 Abr-Jun; 53 (2), pp: 96-99. DOI: 10.4415/ANN_17_02_03. PMID: 28617253 [Consulta: 29 juliol 2017].
  2. Kwiatkowski, D «Febrile temperatures can synchronize the growth of Plasmodium falciparum in vitro» (en anglès). J Exp Med, 1989 Gen 1; 169 (1), pp: 357-361. PMC: 2189185. PMID: 2642531 [Consulta: 29 juliol 2017].
  3. WHO «Malaria. Fact sheet» (en anglès). Media centre, 2017, Abr, pàgs: 9 [Consulta: 3 agost 2017].
  4. Gething PW, Patil AP, Smith DL, Guerra CA, et al «A new world malaria map: Plasmodium falciparum endemicity in 2010» (en anglès). Malar J, 2011 Des 20; 10, pp: 378. DOI: 10.1186/1475-2875-10-378. PMC: 3274487. PMID: 22185615 [Consulta: 3 agost 2017].
  5. CDC «Comparison of the Plasmodium Species Which Cause Human Malaria» (en anglès). DPDx. Malaria, 2016, Maig 3, pàgs: 2 [Consulta: 1r agost 2017].
  6. Makler MT, Ries LK, Ries J, Horton RJ, Hinrichs DJ «Detection of Plasmodium falciparum infection with the fluorescent dye, benzothiocarboxypurine» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 1991 Gen; 44 (1), pp: 11-16. DOI: 10.4269/ajtmh.1991.44.11. PMID: 1996734 [Consulta: 1r agost 2017].
  7. CDC «Malaria» (en anglès). DPDx-Laboratory Identification of Parasitic Diseases of Public Health Concern, 2016, Maig 3, pàgs: 9 [Consulta: 1r agost 2017].
  8. Malleret B, Claser C, Ong AS, Suwanarusk R, et al «A rapid and robust tri-color flow cytometry assay for monitoring malaria parasite development» (en anglès). Sci Rep, 2011; 1, pp: 118. DOI: 10.1038/srep00118. PMC: 3216599. PMID: 22355635 [Consulta: 31 juliol 2017].
  9. Loy DE, Liu W, Li Y, Learn GH «Out of Africa: origins and evolution of the human malaria parasites Plasmodium falciparum and Plasmodium vivax» (en anglès). Int J Parasitol, 2017 Feb; 47 (2-3), pp: 87-97. DOI: 10.1016/j.ijpara.2016.05.008. PMC: 5205579. PMID: 27381764 [Consulta: 29 juliol 2017].
  10. Utter C, Serrano AE, Glod JW, Leibowitz MJ «Association of Plasmodium falciparum with Human Endothelial Cells in vitro» (en anglès). Yale J Biol Med, 2017 Jun; 90 (2), pp: 183–193. PMC: 5482297. PMID: 28656007 [Consulta: 29 juliol 2017].
  11. Esser C, Bachmann A, Kuhn D, Schuldt K, et al «Evidence of promiscuous endothelial binding by Plasmodium falciparum-infected erythrocytes» (en anglès). Cell Microbiol, 2014 Maig; 16 (5), pp: 701-708. DOI: 10.1111/cmi.12270. PMC: 4114535. PMID: 24444337 [Consulta: 3 agost 2017].
  12. Davis KM, Bitting AL, Markwalter CF, et al «Iridium(III) Luminescent Probe for Detection of the Malarial Protein Biomarker Histidine Rich Protein-II» (en anglès). J Vis Exp, 2015 Jul 7; (101), pp: e52856. DOI: 10.3791/52856. PMC: 4544453. PMID: 26273845 [Consulta: 4 agost 2017].
  13. Elzein F, Mohammed N, Ali N, Bahloul A, et al «Pulmonary manifestation of Plasmodium falciparum malaria: Case reports and review of the literature» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2017 Jun 30; 22, pp: 83-86. DOI: 10.1016/j.rmcr.2017.06.014. PMC: 5496505. PMID: 28702342 [Consulta: 1r agost 2017].
  14. Carey MA, Papin JA, Guler JL «Novel Plasmodium falciparum metabolic network reconstruction identifies shifts associated with clinical antimalarial resistance» (en anglès). BMC Genomics, 2017 Jul 19; 18 (1), pp: 543. DOI: 10.1186/s12864-017-3905-1. PMID: 28724354 [Consulta: 1r agost 2017].
  15. Zaw MT, Emran NA, Lin Z «Updates on k13 mutant alleles for artemisinin resistance in Plasmodium falciparum» (en anglès). J Microbiol Immunol Infect, 2017 Jun 29, pii: S1684-1182(17)30122-6. DOI: 10.1016/j.jmii.2017.06.009. PMID: 28711439 [Consulta: 1r agost 2017].
  16. Qidwai, T «QSAR modeling, docking and ADMET studies for exploration of potential anti-malarial compounds against Plasmodium falciparum» (en anglès). In Silico Pharmacol, 2016 Des; 5 (1), pp: 6. DOI: 10.1007/s40203-017-0026-0. PMID: 28726171 [Consulta: 3 agost 2017].
  17. Baumgärtner F, Jourdan J, Scheurer C, Blasco B, et al «In vitro activity of anti-malarial ozonides against an artemisinin-resistant isolate» (en anglès). Malar J, 2017 Gen 25; 16 (1), pp: 45. DOI: 10.1186/s12936-017-1696-0. PMC: 5267415. PMID: 28122617 [Consulta: 5 agost 2017].
  18. Straimer J, Gnädig NF, Stokes BH, Ehrenberger M, et al «Plasmodium falciparum K13 Mutations Differentially Impact Ozonide Susceptibility and Parasite Fitness In Vitro» (en anglès). MBio, 2017 Abr 11; 8 (2), pii: e00172-17. DOI: 10.1128/mBio.00172-17. PMC: 388803. PMID: 28400526 [Consulta: 5 agost 2017].
  19. Lu F, Zhang M, Culleton RL, Xu S, et al «Return of chloroquine sensitivity to Africa? Surveillance of African Plasmodium falciparum chloroquine resistance through malaria imported to China» (en anglès). Parasit Vectors, 2017 Jul 26; 10 (1), pp: 355. DOI: 10.1186/s13071-017-2298-y. PMID: 28747223 [Consulta: 1r agost 2017].

Enllaços externs