Bani Zeid al-Sharqiya
| بني زيد الشرقية | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 165/161, 166/161 | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Bani Zeid al-Sharqiya (àrab: بني زيد الشرقية, Banī Zayd ax-Xarqiyya) és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat al nord de Ramal·lah. Fou creada de la unió de les viles d' 'Arura,[1] Mazari al-Nubani, i Abwein, encara que aquesta última es va separar del municiì.[2] Bani Zeid al-Sharqiya és a 3 km al nord d'Ajjul i limítrof de les localitats de Deir as-Sudan al sud-est, Kafr Ein a l'est, i Abwein al sud-oest.[3] Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS),[4] tenia una població de 6.505 habitants en 2016.
Història[modifica]
Tant Arura com Mazari al-Nubani eren part del subdistricte de Bani Zeid al Sanjak de Jerusalem. Les dues viles produïen plegades 99 leks d'oli d'oliva, el principal producte agrícola de Bani Zeid,[5]
'Arura[modifica]
'Arura (àrab: عاروره, ʿArūrā) (32° 02′ 30″ N, 35° 10′ 18″ E / 32.04167°N,35.17167°E) (Palestine grid 166/160) està situada 500 metres (1,600 ft) sobre el nivell del mar.[6]
Història[modifica]
A prop i dins del poble hi ha tres santuaris dedicats al xeic Radwan, el xeic Ahmad i al-Khidr. El santuari d'al-Khidr, al centre del poble, no té relació amb al-Khidr, i simplement està dedicat a un home sant amb el mateix nom. Al-Khidr o Sant Jordi és venerat a tota Palestina en diversos pobles i ciutats. El santuari de xeic Ahmad es troba a l'oest d' 'Arura.[7]
El santuari del xeic Radwan bin 'Ulayl al-Arsufi, construït durant el govern aiúbida a palestina, està situat al sud-oest del poble situat sobre un turó aproximadament 600 metres sobre el nivell del mar. No se sap molt sobre Radwan, excepte que la seva família era d'Arsuf i era un home important a la zona que va morir a Egipte i va ser traslladat a 'Arura per al seu enterrament. Els estudiosos musulmans van suggerir que el xeïc Radwan era de la família Ulayl. Una inscripció àrab escrita en un estil típic aiúbida, a la superfície del santuari, diu que va ser transferit a la "Síria beneïda" (en els primers temps islàmics, Palestina era una província de Síria). S'ha construït una mesquita adjacent al santuari.[7]
En 1596 'Arura apareix als registres fiscals otomans com a part de la nàhiya d'al-Quds del liwà homònim. Tenia una població de 62 llars, totes musulmanes i pagava impostos sobre blat, ordi, oliveres, vinyes i fruiters, cabres i/o ruscs.[8]
En 1838 'Arurah va ser registrada com un poble musulmà, part de l'àrea de Beni Zeid, situada al nord de Jerusalem.[9] L'explorador francès Victor Guérin va visitar el poble a finals del segle xix i va trobar que tenia uns 350-400 habitants. També va observar fragments de columnes i altres indicis d'una ciutat antiga. També hi havia trillatges que semblaven antics.[10]
Socin va trobar a partir d'una llista oficial de pobles otomans del 1870 que Arura tenia un total de 91 cases i una població de 300, tot i que el recompte de població només incloïa els homes.[11][12] En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descrivia la vila, anomenada Arara com un lloc petit i elevat, i destacable per tenir cinc llocs sagrats al costat oest del poble.[13] En 1896 es va estimar que les diferents parts d'Arura tenien uns 237, 99 i 294 habitants; en tota una població de 630 persones.[14]
En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic 'Arura tenia una població de 426 musulmans.[15] En el cens de 1931 'Arura tenia 131 cases ocupades i una població de 566 musulmans.[16]
Hi havia 660 residents en el cens de 1945, segons l'enquesta de terra i població de Sami Hadawi.[17] Tots eren musulmans.[18] L'àrea total de terra era de 10,978 dúnams, dels quals 26 eren sòl edificat i 2.550 usats per a oliveres.[17]
Hi va haver una forta disminució de la població des de 1961 fins a 1982, causada per gairebé la meitat dels habitants d'Arura marxaren de la vila després de la Guerra dels Sis Dies de 1967.[6] En 1997 'Arura tenia una població de 2.087 habitants, dels quals 30 residents (1.4%) eren refugiats palestins.[19] El repartiment per gèneres era de 1.069 homes i 1.018 dones.[19] Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, tenia una població aproximada de 2.967 habitants a mitjans de 2006.[20]
Mazari al-Nubani[modifica]
Mazari al-Nubani (àrab: مزارع النوباني, Mazāriʿ an-Nūbānī) (32° 02′ 58″ N, 35° 09′ 57″ E / 32.04944°N,35.16583°E) (Palestine grid 165/161) està situada a la mateixa altura que 'Arura.
Història[modifica]
Mazari al-Nubani, segons els primers estudiosos (Röhricht, Prawer and Benvenisti) era identificada amb la vila croada anomenada Mezera, però els estudiosos actuals (Finkelstein et al) ho qüestionen.[21] En 1596 la vila, sota el nom de Mazra'at al-'Abbas, apareix als registres fiscals otomans com a part de la nàhiya d'al-Quds del liwà homònim. tenia una població de 60 llarss i 21 solters, tots musulmans. Es pagaven impostos sobre el blat, ordi, oliveres, vinyes i fruiters, cabres i/o ruscs.[22]
En 1838 el-Mezari'a fou registrada com una vila musulmana, part de l'àrea de Beni Zeid, situada la nord de Jerusalem.[9] Quan Guérin visità la vila en 1870 va estimar la seva població en uns 600 habitants.[23] Una llista de viles otomanes del mateix anys mostra Mazari amb una població de 560, en 163 cases, tot i que el recompte de població només incloïa els homes. També es va notar que es trobava a l'est de Qarawat Bani Zeid.[24][25] En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descrivia la vila, anomenada Mezrah,[26] com de grandària moderada, a la part alta.[27] En 1896 la població de Mezra‘a fou estimada en unes 1.008 persones.[14]
En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, Mazarie' al-Nubani tenia una població de 611 musulmans.[28] En el cens de 1931 Mazari en-Nubani tenia 193 cases ocupades i una població de 864 musulmans.[29]
Hi havia 1.090 residents en 1945, segons el cens de terra i població de Sami Hadawi.[17] All were Muslims.[18] Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), la vila tenia una població aproximada de 2.510 habitants a mitjans de 2006.[20]
Govern local[modifica]
El municipi fou format de la unió d' 'Arura, Mazari al-Nubani, i Abwein abans de les eleccions municipals palestines de 2005. Les eleccions foren guanyades per Fatima Taher Sihweil d'Abwein, qui va perdre l'alcaldia quan Abwein es va separar del municipi.
Referències[modifica]
- ↑ from 'Arura, personal name, according to Palmer, 1881, p. 225
- ↑ [1] Arxivat 2012-02-22 a Wayback Machine. Ministry of Local Government of the Palestinian National Authority. (àrab)
- ↑ Satellite view of 'Arura
- ↑ Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016
- ↑ Singer, 1994, p. 78
- ↑ 6,0 6,1 Welcome To 'Arura Palestine Remembered.
- ↑ 7,0 7,1 Sharon, 1997, p.121 -p.123.
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 112.
- ↑ 9,0 9,1 Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 125
- ↑ Guérin, 1875, p. 170, partly translated in Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 303
- ↑ Socin, 1879, p. 144
- ↑ Hartmann, 1883, p. 107 noted 80 houses
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 289
- ↑ 14,0 14,1 Schick, 1896, p. 124
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 16
- ↑ Mills, 1932, p. 47.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 64
- ↑ 18,0 18,1 Govern de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 26
- ↑ 19,0 19,1 Palestinian Population by Locality and Refugee Status Arxivat 2008-11-19 a Wayback Machine. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS).
- ↑ 20,0 20,1 Projected Mid -Year Population for Ramallah & Al Bireh Governorate by Locality 2004- 2006 Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS).
- ↑ Röhricht, 1887, p. 200, Prawer and Benvenisti, 1970; both cited in Finkelstein, 1997, p. 464
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 114.
- ↑ Guérin, 1875, p. 170
- ↑ Socin, 1879, p. 157
- ↑ Hartmann, 1883, p. 107, assenyalà 103 cases
- ↑ significada "la terra sembrada", segons Palmer, 1881, p. 239
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 291
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 17
- ↑ Mills, 1932, p. 50.
Bibliografia[modifica]
- Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3. (I pp. 464, 466)
- Govern de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Govern de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Centre, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Moudjir ed-dyn. Sauvaire. Histoire de Jérusalem et d'Hébron depuis Abraham jusqu'à la fin du XVe siècle de J.-C. : fragments de la Chronique de Moudjir-ed-dyn, 1876.
- Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Prawer, Joshua; Benvenisti, David. Palestine under the Crusaders. In: Amiran, D.H.K. et al., eds. Atlas of Israel. IX: 10, 1970.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Röhricht, R. «Studien zur mittelalterlichen Geographie und Topographie Syriens». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 10, 1887, pàg. 195–344.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Sharon, M.. Corpus Inscriptionum Arabicarum Palaestinae, A. 1. BRILL, 1997. ISBN 90-04-10833-5.
- Singer, Amy. Palestinian Peasants and Ottoman Officials: Rural Administration Around Sixteenth-Century Jerusalem. Cambridge University Press, 1994. ISBN 0-521-47679-8.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
- Tamārī, S.. Mountain Against the Sea: Essays on Palestinian Society and Culture. University of California Press, 2008. ISBN 978-0-520-25129-8.
Enllaços externs[modifica]
- Welcome To 'Arura
- Welcome To Mazari' al-Nubani
- Survey of Western Palestine, Map 14: IAA, Wikimedia commons
.svg)
