Ulayya bint al-Mahdí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 777 (Gregorià)  Bagdad |
| Mort | 825 (Gregorià) (47/48 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, cantant, escriptora |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Pare | al-Mahdí |
| Germans | al-Banuqa, al-Hadi, Harun ar-Raixid, Ubayd-Al·lah ibn al-Mahdí, Ibrahim ibn al-Mahdí i Abbassa |
Ulayya bint al-Mahdí (àrab: عُليَّة بنت المَهْدي, ʿUlayya bint al-Mahdī) (Bagdad, 777-825) fou una princesa abbàssida, coneguda pel seu notable llegat com a poeta i compositora.
Biografia[modifica]
Ulayya fou filla del tercer califa abbàssida al-Mahdí, que regnà entre els anys 775 i 785, i fou famós per promoure la poesia i la música en el seu regne.[1] La seua mare fou una cantora anomenada Maknuna. Sembla que, com que son pare va morir quan ella era molt petita, Ulayya fou criada pel seu germà consanguini Harun ar-Raixid.
Ulayya era una princesa i, com el seu germà patern, Ibrahim ibn al-Mahdí, fou una notable poeta i compositora. Es creu que superava al seu germà en habilitats i que «tot i que no era l'única princesa que componia cançons i poemes, n'era la més dotada».[2] Els seus poemes consten de peces curtes dissenyades per ser cantades en l'estil muhdath, tracten sobre l'amor, l'amistat i l'anhel de la casa, però també inclouen elogis al califa Harun i atacs als enemics.[2]
Una font d'inspiració molt important per a Ulayya va ser el Kitab al-aghani d'Abu-l-Faraj al-Isbahaní.[3] Aquesta i altres fonts retraten Ulayya com una dona que fàcilment podria viure en la cort, però que tendia a ser massa tímida com per dur a terme una prominent vida pública. Era immensament rica, tenia moltes esclaves; tingué molt bona relació amb els seus poderosos germans, malgrat que hi ha poca evidència de la seua devoció religiosa.[4]:66–68, 74
Ulayya es casà amb un príncep abbàssida, però els seus poemes d'amor estaven dirigits a dos esclaus.[2] Una de les seues anècdotes més conegudes fa referència a:
| « | la seua relació amb un membre del servei del palau d'ar-Raixid, un khàdim anomenat Tal·l, a qui dedicava versos d'amor. Quan ar-Raixid li'n prohibí pronunciar el nom, ella seguí l'ordre al peu de la lletra, fins i tot evitant pronunciar una línia de la sura de la Vaca en què consta el terme tal·l. Quan el califa ho sabé, s'hi inclinà i li presentà el serf Tal·l com a regal. En aquest cas, la seua pietat esdevingué un mitjà per a obtenir una recompensa prou mundana. | » |
| — [4]:77 | ||
Poesia[modifica]
Un exemple de la poesia d'Ulayya:
| « | Retenia el nom del meu amor i me'l repetia per a mi. Oh, com desitge un espai buit per dir el nom que ame! |
» |
| — [5] | ||
Edicions[modifica]
- al-Ṣūlī, Abū Bakr, Ash‘ār awlād al-khulafā' wa-akhbāruhum, ed. Per J. Heyworth Dunne, 3r. edn (Beirut: Dār al-Masīra, 1401/1982), pàgs. 64–76.
Referències[modifica]
- ↑ Kilpatrick, Hilary. «Mawālī and Music». A: Patronate and Patronage in Early and Classical Islam. Leiden: Brill, 2005, p. 326–48.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Kilpatrick, Hilary. «‘Ulayya bint al-Mahdī (160-210/777-825)». A: Encyclopedia of Arabic Literature. II. Routledge, 1998.
- ↑ al-Iṣfahīnī, Abu l-Faraj, Kitāb al-aghānī, Dār al-Fikr, 21 parts and Index in 9 vols., equivalent to the edition Kairo 1322/1905–5.
- ↑ 4,0 4,1 Gordon, Matthew S. «The Place of Competition: The Careers of ‘Arīb al-Ma’mūnīya and ‘Ulayya bint al-Mahdī, Sisters in Song». ‘Abbasid Studies: Occasional Papers of the School of ‘Abbasid Studies, Cambridge, 6–10 July 2002. James E. Montgomery James E. Montgomery [Leuven], 2004, pàg. 61–81.
- ↑ Abdullah al-Udhari, Classical Poems by Arab Women (London: Saqi, 1999), p. 110.