¡Vuelven los García!
Vuelven los García  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Ismael Rodríguez Ruelas |
| Protagonistes | |
| Guió | Ismael Rodríguez Ruelas |
| Música | Rosalío Ramírez |
| Fotografia | Ross Fisher |
| Muntatge | Rafael Portillo |
| Productora | Producciones Rodríguez Hermanos |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 1947 |
| Durada | 113 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia i cinema romàntic |
     | |
¡Vuelven los García! és una pel·lícula mexicana de 1947 dirigida per Ismael Rodríguez Ruelas. La història ens mostra la marcada rivalitat que continua existint entre les famílies García i López ja narrada a Los tres García.[1]
Trama[modifica]
Poc després de l'esdevingut en la pel·lícula anterior, Tranquilino és premiat amb tres mil pesos de gratificació, per haver matat als López, però també n'çes és enviat a la presó pel mateix fet.
A dalt, León López i la seva germana Juan Simón (dita així perquè el seu pare volia un altre fill home, així que la va nomenar i va criar com si fos un home) juren davant la tomba dels seus acabar fins amb l'últim García de la terra, i igualment de Tranquilino. León apareix a les noces de José Luis i Lupe, ferint al nuvi, al capellà i a l'àvia; aquesta última mor poc després, i José Luis jura que no es casarà fins a veure mort a l'assassí de la seva àvia.
Després de la mort de la seva àvia, Luis Antonio cau en el vici, i Lupe és l'encarregada, en el lloc de l'àvia, de cuidar a aquest borratxo incurable. Tranquilino surt de la presó i marxa a Guanajuato, seguit de León López, que acaba per matar-lo. Sola a la seva casa, Juan Simón dispara Luis Manuel, que rondava per allí. Lluny el seu germà i ignorant que és un García (i Luis Manuel al mateix temps ignora que Juan Simón és una López), ella el cuida fins que ell recupera la salut i entre ells neix l'amor.
El president municipal prevé a José Luis de la tornada de León López, i li demana que mantingui als seus cosins a casa. Luis Antonio està embriac, i Luis Manuel, després d'alguns dies, surt fugint del costat de Juan Simón, després d'assabentar-se del seu cognom.
León rep la confessió de la seva germana i intenta matar-la, però llavors arriba el sacerdot, que deté a León, qui ordena al capellà emportar-se Juan Simón a la casa dels García ja que considera que ara que Juan Simón ha estat amb Luis Manuel "ara és una García". El senyor capellà s'emporta Juan Simón a la casa dels García, on és rebuda per Lupita, i encara que Juan Simón al principi no vol quedar-se (reacciona malament en veure el retrat de donya Luisa) al final accepta quedar-se. Luis Antonio escapa i va darrere León López; tots dos s'asseuen a parlar a punta de pistola i discuteixen la seva situació: Luis Antonio ja no té voluntat de viure sense la seva àvia i León no pararà fins a haver matat als García, inclosa la seva pròpia germana, però segons Luis Antonio, si es maten entre ells Juan Simón podrà casar-se amb Luis Manuel i José Luis mai serà un assassí; León reflexiona uns moments i arriba a la conclusió que el pla de Luis Antonio és la millor opció per a tots. Tots dos fan un últim brindis i declaren que des d'aquest moment tots dos són amics i es disparen mútuament fins a la mort. Quan Luis Manuel i José Luis arriben, Luis Antonio, a penes viu, els diu que ell i León ja són amics i finalment mor.
La pel·lícula acaba quan es casen José Luis amb Lupe i Luis Manuel amb Juan Simón en unes noces dobles; els esperits de Luis Antonio i donya Luisa observen les noces, però quan estan sortint de l'església (presumptament per a anar al Cel) Luis Antonio es distreu amb una dona bella i la seva àvia el comença a renyar-lo per groller i libidinós; tots dos desapareixen al mateix temps que es continua sentint la veu de donya Luisa mentre renya Luis Antonio.
Repartiment[modifica]
| Personatge | Actor |
| Luis Antonio García | Pedro Infante |
| José Luis García | Abel Salazar |
| Luis Manuel García | Víctor Manuel Mendoza |
| Luisa García vídua de García | Sara García |
| Lupita Smith | Marga López |
| Juan Simón López | Blanca Estela Pavón |
Reconeixement[modifica]
A la III edició dels Premis Ariel va tenir deus nominacions, tot i que no va guanyar-ne cap.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Vuelven los García, abc.es
- ↑ Premios Ariel (1948) - Películas de 1947, a filmaffinity
Enllaços externs[modifica]
- Vuelven los García, pel·lícula sencera a Facebook