À bientôt, j'espère
Fitxa tècnica | |
---|---|
Direcció |
Chris Marker Mario Marret |
Producció | Slon i Iskra |
Fotografia | Pierre Lhomme |
Distribuïdora | First Run Features |
Dades i xifres | |
País | França |
Data d'estrena | 1968 |
Durada | 43 minuts |
Idioma original | francès |
Color | en blanc i negre |
Temàtica | |
Gènere | Documental |
Més informació | |
IMDb |
Fitxa ![]() |
FilmAffinity | Fitxa |
All Movie | Fitxa |
![]() |
À bientôt, j'espère és un documental dirigit per Chris Marker i Mario Marret, estrenat el 1968.
Argument[modifica]

L'antiga fàbrica Rhodiaceta de Besançon.
La pel·lícula relata la vaga a la fàbrica de teixits Rhodiaceta de Besançon, el 1967,[1] a través dels testimonis dels obrers sobre les seves condicions de treball i motivacions.[2] Aquesta vaga té un aspecte particular de part l'assimilació del pla cultural pel pla social:[2] les reivindicacions no giren més només al voltant de l'empresa (salaris o seguretat de la feina), sinó també sobre l'estil de vida que la societat imposava a la classe obrera.[2] Els obrers vaguistes que ocupen la fàbrica tenen als seus disposició del material per filmar els esdeveniments, gràcies a Chris Marker, Jean-Luc Godard i Bruno Muel.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- À bientôt, j'espère a Internet Movie Database (anglès)
- À bientôt, j'espère a Allmovie (anglès)
- À bientôt, j'espère a FilmAffinity (anglès)
- À bientôt, j'espère a Icarus Films (anglès)
- À bientôt, j'espère anàlisi i crítica a DVDClassik (francès)
- À bientôt, j'espère anàlisi i crítica a Ciné-club de Caen (francès)
|