À bientôt, j'espère
De Viquipèdia
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Direcció | Chris Marker Mario Marret |
| Producció | Slon i Iskra |
| Fotografia | Pierre Lhomme |
| Distribuïdora | First Run Features |
| Dades i xifres | |
| País | França |
| Data d'estrena | 1968 |
| Durada | 43 minuts |
| Idioma original | francès |
| Color | blanc i negre |
| Temàtica | |
| Gènere | Documental |
| Més informació | |
| IMDb | Fitxa  |
| FilmAffinity | Fitxa |
| All Movie | Fitxa |
 |
|
À bientôt, j'espère és un documental dirigit per Chris Marker i Mario Marret, estrenat el 1968.
Argument[modifica | modifica el codi]
L'antiga fàbrica Rhodiaceta de Besançon.
La pel·lícula relata la vaga a la fàbrica de teixits Rhodiaceta de Besançon, el 1967,[1] a través dels testimonis dels obrers sobre les seves condicions de treball i motivacions.[2] Aquesta vaga té un aspecte particular de part l'assimilació del pla cultural pel pla social:[2] les reivindicacions no giren més només al voltant de l'empresa (salaris o seguretat de la feina), sinó també sobre l'estil de vida que la societat imposava a la classe obrera.[2] Els obrers vaguistes que ocupen la fàbrica tenen als seus disposició del material per filmar els esdeveniments, gràcies a Chris Marker, Jean-Luc Godard i Bruno Muel.[1]
Referències[modifica | modifica el codi]
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- À bientôt, j'espère a Internet Movie Database (anglès)
- À bientôt, j'espère a Allmovie (anglès)
- À bientôt, j'espère a FilmAffinity (anglès)
- À bientôt, j'espère a Icarus Films (anglès)
- À bientôt, j'espère anàlisi i crítica a DVDClassik (francès)
- À bientôt, j'espère anàlisi i crítica a Ciné-club de Caen (francès)
|
