Àbac (arquitectura)
En arquitectura, l'àbac és la motllura superior que corona un capitell i n'augmenta la superfície on es recolza l'arquitrau, al mateix temps que protegeix la decoració d'aquest capitell.[1] En l'ordre dòric, està format per una peça prismàtica, al jònic s'enrotlla en espirals i en el corinti se simplifica i s'estilitza. A l'edat mitjana és sinònim de cimaci.
En les estructures modernes, per exemple de formigó armat, es denomina per similitud formal (no funcional) àbac a la zona del forjat pròxima a un pilar,[2] reforçada estructuralment per transmètrer-li correctament les càrregues, i per resistir les sol·licitacions que es concentren en aquest punt (tallants i moments negatius). A més els àbacs permeten de corregir de manera barata el risc de punxonament.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àbac |
Referències[modifica]
- ↑ «Àbac». Termcat. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ «Àbac i capitell». Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 desembre 2022].