Àbaris

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Àbaris (segle IV a dC:?) (en grec antic Ἄβαρις), va ser un llegendari endeví, taumaturg i poeta del poble dels hiperboris, i sacerdot d'Apol·lo.

Segons la llegenda, els mortals travessaven un període de fam i malalties i un oracle d'Apol·lo va informar que s'acabarien aquelles calamitats quan els atenesos realitzessin determinats sacrificis. Àbaris va arribar a Grècia procedent d'una fèrtil illa de clima suau situada més enllà d'on bufa el vent del nord. Atenent l'oracle, Àbaris va realitzar el sacrifici i va eliminar les calamitats dels grecs. Píndar situa el personatge en temps del rei Cressus, i la Suda diu que hauria arribat a Atenes com a ambaixador dels hiperboris durant la LIII Olimpíada, o sigui entre el 568 i el 565 a dC. Es creia que viatjava damunt d'una fletxa que li havia donat Apol·lo, i s'aturava per a realitzar purificacions, allunyar pestilències i desviar els vents desfavorables. La fletxa li permetia arribar a llocs inaccessibles.[1] Jàmblic fa contemporanis a Àbaris i Pitàgoras, i també contemporanis del tirà Falaris, d'Agrigent. Segons aquest autor, Àbaris plantejava diverses qüestions científiques i teològiques a Pitàgoras quan aquest era presoner del tirà. Falaris, preocupat per la lucidesa dels dos filòsofs, va voler matar-los, però el dia que ho anava a fer, una conspiració va acabar amb la seva vida.[2] La relació d'Àbaris amb Pitàgoras és mencionada per Aristòtil, i se'l va fer, des de molt antic, deixeble de Pitàgoras.

En la seva condició de profeta i purificador, Àbaris va recórrer tota Grècia, revelant els secrets del futur i guarint malalties utilitzant fórmules màgiques. Va recopilar uns "oracles" que en la seva major part eren prescripcions rituals, amb els que va alliberar Esparta d'una pesta, i els espartans van aixecar-li un monument en un temple. També va purificar la ciutat de Cnossos a Creta.[1]

A l'Eneida troben un Àbaris descrit com un guerrer rútul, mort per Eusíal durant una sortida nocturna.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astólogos de la Antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 43-44. ISBN 8481641618. 
  2. Jàmblic. Vida de Pitàgoras. 215-217
  3. Virgili. Eneida, IX, 344