Vés al contingut

Àcar de la pols de la llar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuÀcar de la pols de la llar
Dermatophagoides Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
FamíliaPyroglyphidae
GènereDermatophagoides Modifica el valor a Wikidata

Els àcars de la pols de la llar[1] són diverses espècies d'àcars acariformes pertanyents a la família dels piroglífids que es troben en associació amb la pols als habitatges.[2] Són coneguts per causar al·lèrgies.

Biologia

[modifica]

Espècies

[modifica]

Les espècies conegudes actualment són:[3]

  • Blomia tropicalis
  • Dermatophagoides farinae (àcar americà de la pols de la llar)
  • Dermatophagoides pteronyssinus (àcar europeu de la pols de la llar)
  • Dermatophagoides evansi
  • Dermatophagoides microceras
  • Dermatophagoides halterophilus
  • Dermatophagoides siboney
  • Dermatophagoides neotropicalis
  • Dermatophagoides alexfaini
  • Dermatophagoides anisopoda
  • Dermatophagoides chirovi
  • Dermatophagoides deanei
  • Dermatophagoides rwandae
  • Dermatophagoides scheremeteroskyi
  • Dermatophagoides scheremetewskyi
  • Dermatophagoides simplex
  • Euroglyphus maynei (àcar de Mayne de la pols de casa de la llar)
  • Euroglyphus longior
  • Hirstia domicola
  • Malayoglyphus carmelitus
  • Malayoglyphus intermedius
  • Pyroglyphus africanus
  • Sturnophagoides brasiliensis
  • Suidasia pontifica

Taxonomia

[modifica]

Els àcars de la pols són membres cosmopolites de la família dels àcars piroglífids.

Característiques

[modifica]
Una micrografia d'escaneig electrònic d'un àcar femení de la pols

Els àcars de la pols domèstica, a causa de la seva mida molt petita i els seus cossos translúcids, amb prou feines són visibles a ull nu.[4] Un àcar típic de la pols de casa mesura 0,2-0,3 mm de llargada.[5]

Els pellets fecals d'àcars de la pols de la pols oscil·len entre 10 i 40 μm.[6]

Dieta

[modifica]

Els àcars de la pols s'alimenten de flocs de pell dels humans i d'altres animals, i d'alguna floridura. Es va observar in vitro que les opcions d'aliments de fongs Dermatophagoides farinae en 16 espècies provades que es troben comunament a les llars eren Alternaria alternata, Cladosporium sphaerospermum i Wallemia sebi, i no els agradaven Penicillium chrysogenum, Aspergillus versicolor ni Stachybotrys chartarum.[7]

Depredadors

[modifica]

Els depredadors dels àcars de la pols són altres àcars al·lergènics (Cheyletiella), els peixos d'argent i els pseudoescorpins.[8]

Reproducció

[modifica]

El cicle de vida mitjà d'un àcar de la pols de la llar és de 65 a 100 dies.[9] Una femella aparellada pot viure fins a 70 dies, posant de 60 a 100 ous en les últimes cinc setmanes de la seva vida. En una vida útil de 10 setmanes, un àcar de la pols domèstic produirà aproximadament 2.000 partícules fecals i un nombre encara més gran de partícules de pols recobertes d'enzims parcialment digerides.[10]

Distribució

[modifica]

Els àcars de la pols es troben a tot el món, però són més freqüents a les regions humides.[11] L'espècie Blomia tropicalis es troba normalment només a les regions tropicals o subtropicals.[12] Es va trobar al·lèrgen als àcars de la pols detectable als llits d'aproximadament el 84% de les cases enquestades dels Estats Units.[13] A Europa, es va trobar al·lèrgen Der p 1 o Der f 1 detectable en el 68% de les llars enquestades.[14]

Problemes de salut

[modifica]

Asma

[modifica]

Els antígens dels àcars de la pols domèstica estan fortament associats amb el desenvolupament i la gravetat de l'asma; s'estima que contribueixen al 60-90% dels casos.[15]

Al·lèrgies

[modifica]

La tropomiosina, el principal al·lèrgen dels àcars de la pols, també és responsable de l' al·lèrgia al marisc.[16][17]

Anafilaxi oral dels àcars

[modifica]

Dermatophagoides spp. pot causar anafilaxi oral dels àcars (també conegut com a síndrome de pancake) quan es troba a la farina.[18][19]

Referències

[modifica]
  1. «àcar de la pols de la llar». termcat.cat. [Consulta: 15 agost 2024].
  2. Denmark, H. A. «House dust mites—Dermatophagoides spp.». Featured Creatures. Department of Entomology & Nemotology, University of Florida, and Florida Department of Agriculture and Consumer Services, Division of Plant Industry, April 2017. Originally published as DPI Entomology Circular 314.
  3. «House Dust Mites: Ecology, Biology, Prevalence, Epidemiology and Elimination». [Consulta: 25 maig 2021].
  4. «Why study the major cause of allergy, the house dust mite?». HouseDustMite.com. [Consulta: 24 gener 2019].
  5. «The House Dust Mite: Dermatophagoides pteronyssinus». MicrobiologyBytes, 2007. Arxivat de l'original el 16 May 2007. [Consulta: 24 gener 2019].. Note that the video is gone.
  6. «House dust mite excrements/ faeces HDM excrements». Citeq Biologics, 01-10-2018.
  7. Naegele, Alexandre; Reboux, Gabriel; Scherer, Emeline; Roussel, Sandrine; Millon, Laurence International Journal of Environmental Health Research, 23, 2, 01-04-2013, pàg. 91–95. Bibcode: 2013IJEHR..23...91N. DOI: 10.1080/09603123.2012.699029. ISSN: 0960-3123. PMID: 22774849.
  8. «House dust mites: Agents of allergy». acari.be. Arxivat de l'original el 29 December 2010. [Consulta: 24 gener 2019].
  9. Miller, J. D. Clinic Rev Allerg Immunol, 57, 3, 23-06-2018, pàg. 312–329. DOI: 10.1007/s12016-018-8693-0. ISSN: 1559-0267. PMID: 29936683.
  10. «Biology of house dust mites and storage mites». [Consulta: 20 maig 2024].
  11. Madden, Anne A.; Barberán, Albert; Bertone, Matthew A.; Menninger, Holly L.; Dunn, Robert R. (en anglès) Molecular Ecology, 25, 24, 2016, pàg. 6214–6224. Bibcode: 2016MolEc..25.6214M. DOI: 10.1111/mec.13900. ISSN: 1365-294X. PMID: 27801965.
  12. Dutra, Moisés S; Roncada, Cristian; da Silva, Guilherme L; Ferla, Noeli J; Pitrez, Paulo M (en anglès) Journal of Medical Entomology, 55, 3, 04-05-2018, pàg. 620–625. DOI: 10.1093/jme/tjx239. ISSN: 0022-2585. PMID: 29281052.
  13. Arbes, Samuel J.; Cohn, Richard D.; Yin, Ming; Muilenberg, Michael L.; Burge, Harriet A. (en anglès) Journal of Allergy and Clinical Immunology, 111, 2, 01-02-2003, pàg. 408–414. DOI: 10.1067/mai.2003.16. PMID: 12589364.
  14. Luczynska, Christina; Svanes, Cecilie; Dahlman-Hoglund, Anna; Ponzio, Michela; Villani, Simona (en anglès) Journal of Allergy and Clinical Immunology, 118, 3, 01-09-2006, pàg. 682–690. DOI: 10.1016/j.jaci.2006.04.060. ISSN: 0091-6749. PMID: 16950288.
  15. «Dust Mites». American Lung Association. [Consulta: 4 març 2023].
  16. Allergo J Int, 25, 7, November 2016, pàg. 210–18. DOI: 10.1007/s40629-016-0124-2. PMC: 5306157. PMID: 28239537.
  17. J Am Coll Nutr, 35, 3, August 2016, pàg. 271–83. DOI: 10.1080/07315724.2015.1014120. PMID: 26252073.
  18. Barrera, OM; Murgas, IL; Bermúdez, S; Miranda, RJ Revista Alergia Mexico, 62, 2, June 2015, pàg. 112–7. DOI: 10.29262/ram.v62i2.71. PMID: 25958374 [Consulta: free].
  19. Sánchez-Borges, Mario; Suárez-Chacon, Raúl; Capriles-Hulett, Arnaldo; Caballero-Fonseca, Fernan; Iraola, Victor World Allergy Organization Journal, 2, 5, 01-01-2009, pàg. 91–6. DOI: 10.1186/1939-4551-2-5-91. ISSN: 1939-4551. PMC: 3651046. PMID: 23283016 [Consulta: free].