Vés al contingut

Àcar de la pols de la llar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuÀcar de la pols de la llar

Els àcars de la pols de la llar[1] són diverses espècies d'àcars acariformes pertanyents a la família dels piroglífids que es troben en associació amb la pols als habitatges.[2] Són coneguts per causar al·lèrgies.

Biologia

[modifica]

Espècies

[modifica]

Les espècies conegudes actualment són:[3]

  • Blomia tropicalis
  • Dermatophagoides farinae (àcar americà de la pols de la llar)
  • Dermatophagoides pteronyssinus (àcar europeu de la pols de la llar)
  • Dermatophagoides evansi
  • Dermatophagoides microceras
  • Dermatophagoides halterophilus
  • Dermatophagoides siboney
  • Dermatophagoides neotropicalis
  • Dermatophagoides alexfaini
  • Dermatophagoides anisopoda
  • Dermatophagoides chirovi
  • Dermatophagoides deanei
  • Dermatophagoides rwandae
  • Dermatophagoides scheremeteroskyi
  • Dermatophagoides scheremetewskyi
  • Dermatophagoides simplex
  • Euroglyphus maynei (àcar de Mayne de la pols de casa de la llar)
  • Euroglyphus longior
  • Hirstia domicola
  • Malayoglyphus carmelitus
  • Malayoglyphus intermedius
  • Pyroglyphus africanus
  • Sturnophagoides brasiliensis
  • Suidasia pontifica

Taxonomia

[modifica]

Els àcars de la pols són membres cosmopolites de la família dels àcars piroglífids.

Característiques

[modifica]
Una micrografia d'escaneig electrònic d'un àcar femení de la pols

Els àcars de la pols domèstica, a causa de la seva mida molt petita i els seus cossos translúcids, amb prou feines són visibles a ull nu.[4] Un àcar típic de la pols de casa mesura 0,2-0,3 mm de llargada.[5]

Els pellets fecals d'àcars de la pols de la pols oscil·len entre 10 i 40 μm.[6]

Dieta

[modifica]

Els àcars de la pols s'alimenten de flocs de pell dels humans i d'altres animals, i d'alguna floridura. Es va observar in vitro que les opcions d'aliments de fongs Dermatophagoides farinae en 16 espècies provades que es troben comunament a les llars eren Alternaria alternata, Cladosporium sphaerospermum i Wallemia sebi, i no els agradaven Penicillium chrysogenum, Aspergillus versicolor ni Stachybotrys chartarum.[7]

Depredadors

[modifica]

Els depredadors dels àcars de la pols són altres àcars al·lergènics (Cheyletiella), els peixos d'argent i els pseudoescorpins.[8]

Reproducció

[modifica]

El cicle de vida mitjà d'un àcar de la pols de la llar és de 65 a 100 dies.[9] Una femella aparellada pot viure fins a 70 dies, posant de 60 a 100 ous en les últimes cinc setmanes de la seva vida. En una vida útil de 10 setmanes, un àcar de la pols domèstic produirà aproximadament 2.000 partícules fecals i un nombre encara més gran de partícules de pols recobertes d'enzims parcialment digerides.[10]

Distribució

[modifica]

Els àcars de la pols es troben a tot el món, però són més freqüents a les regions humides.[11] L'espècie Blomia tropicalis es troba normalment només a les regions tropicals o subtropicals.[12] Es va trobar al·lèrgen als àcars de la pols detectable als llits d'aproximadament el 84% de les cases enquestades dels Estats Units.[13] A Europa, es va trobar al·lèrgen Der p 1 o Der f 1 detectable en el 68% de les llars enquestades.[14]

Problemes de salut

[modifica]

Asma

[modifica]

Els antígens dels àcars de la pols domèstica estan fortament associats amb el desenvolupament i la gravetat de l'asma; s'estima que contribueixen al 60-90% dels casos.[15]

Al·lèrgies

[modifica]

La tropomiosina, el principal al·lèrgen dels àcars de la pols, també és responsable de l' al·lèrgia al marisc.[16][17]

Anafilaxi oral dels àcars

[modifica]

Dermatophagoides spp. pot causar anafilaxi oral dels àcars (també conegut com a síndrome de pancake) quan es troba a la farina.[18][19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «àcar de la pols de la llar». termcat.cat. [Consulta: 15 agost 2024].
  2. ↑ Denmark, H. A. «House dust mites—Dermatophagoides spp.». Featured Creatures. Department of Entomology & Nemotology, University of Florida, and Florida Department of Agriculture and Consumer Services, Division of Plant Industry, 01-04-2017. Originally published as DPI Entomology Circular 314.
  3. ↑ «House Dust Mites: Ecology, Biology, Prevalence, Epidemiology and Elimination». [Consulta: 25 maig 2021].
  4. ↑ «Why study the major cause of allergy, the house dust mite?». HouseDustMite.com. [Consulta: 24 gener 2019].
  5. ↑ «The House Dust Mite: Dermatophagoides pteronyssinus». MicrobiologyBytes, 2007. Arxivat de l'original el 16 May 2007. [Consulta: 24 gener 2019].. Note that the video is gone.
  6. ↑ «House dust mite excrements/ faeces HDM excrements». Citeq Biologics, 01-10-2018.
  7. ↑ Naegele, Alexandre; Reboux, Gabriel; Scherer, Emeline; Roussel, Sandrine; Millon, Laurence International Journal of Environmental Health Research, 23, 2, 01-04-2013, pàg. 91–95. Bibcode: 2013IJEHR..23...91N. DOI: 10.1080/09603123.2012.699029. ISSN: 0960-3123. PMID: 22774849.
  8. ↑ «House dust mites: Agents of allergy». acari.be. Arxivat de l'original el 29 December 2010. [Consulta: 24 gener 2019].
  9. ↑ Miller, J. D. Clinic Rev Allerg Immunol, 57, 3, 23-06-2018, pàg. 312–329. DOI: 10.1007/s12016-018-8693-0. ISSN: 1559-0267. PMID: 29936683.
  10. ↑ «Biology of house dust mites and storage mites». [Consulta: 20 maig 2024].
  11. ↑ Madden, Anne A.; Barberán, Albert; Bertone, Matthew A.; Menninger, Holly L.; Dunn, Robert R. (en anglès) Molecular Ecology, 25, 24, 2016, pàg. 6214–6224. Bibcode: 2016MolEc..25.6214M. DOI: 10.1111/mec.13900. ISSN: 1365-294X. PMID: 27801965.
  12. ↑ Dutra, Moisés S; Roncada, Cristian; da Silva, Guilherme L; Ferla, Noeli J; Pitrez, Paulo M (en anglès) Journal of Medical Entomology, 55, 3, 04-05-2018, pàg. 620–625. DOI: 10.1093/jme/tjx239. ISSN: 0022-2585. PMID: 29281052.
  13. ↑ Arbes, Samuel J.; Cohn, Richard D.; Yin, Ming; Muilenberg, Michael L.; Burge, Harriet A. (en anglès) Journal of Allergy and Clinical Immunology, 111, 2, 01-02-2003, pàg. 408–414. DOI: 10.1067/mai.2003.16. PMID: 12589364.
  14. ↑ Luczynska, Christina; Svanes, Cecilie; Dahlman-Hoglund, Anna; Ponzio, Michela; Villani, Simona (en anglès) Journal of Allergy and Clinical Immunology, 118, 3, 01-09-2006, pàg. 682–690. DOI: 10.1016/j.jaci.2006.04.060. ISSN: 0091-6749. PMID: 16950288.
  15. ↑ «Dust Mites». American Lung Association. [Consulta: 4 març 2023].
  16. ↑ Allergo J Int, 25, 7, 11-2016, pàg. 210–18. DOI: 10.1007/s40629-016-0124-2. PMC: 5306157. PMID: 28239537.
  17. ↑ J Am Coll Nutr, 35, 3, 8-2016, pàg. 271–83. DOI: 10.1080/07315724.2015.1014120. PMID: 26252073.
  18. ↑ Barrera, OM; Murgas, IL; Bermúdez, S; Miranda, RJ Revista Alergia Mexico, 62, 2, 6-2015, pàg. 112–7. DOI: 10.29262/ram.v62i2.71. PMID: 25958374 [Consulta: free].
  19. ↑ Sánchez-Borges, Mario; Suárez-Chacon, Raúl; Capriles-Hulett, Arnaldo; Caballero-Fonseca, Fernan; Iraola, Victor World Allergy Organization Journal, 2, 5, 01-01-2009, pàg. 91–6. DOI: 10.1186/1939-4551-2-5-91. ISSN: 1939-4551. PMC: 3651046. PMID: 23283016 [Consulta: free].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àcar_de_la_pols_de_la_llar&oldid=36395569»