Àcid angèlic
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 100,052 Da |
| Descobridor o inventor | Ludwig Andreas Buchner |
| Data de descobriment o invenció | 1842 |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₅H₈O₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | C/C=C(/C)\C(=O)O
|
| Identificador InChI | Model 3D |
L'àcid angèlic o àcid (Z)-2-metilbut-2-enoic és un àcid orgànic insaturat monocarboxílic. Es troba a l'Apiàcia, entra d'altres plantes. És també un àcid emprat com a mesura defensiva de certs coleòpters. L'àcid angèlic porta el nom d'una planta, archangelica angelica, des de les arrels del qual s'obtenia el 1842 per L. A. Buchner la primera mostra.[1]
L'àcid angèlic té un enllaç doble entre el segon i tercer carboni de la cadena, amb els substituents en posició cis. És un cos volàtil, de gust i olor àcida pudent. Es cristal·litza en prismes monoclínics incolors. L'àcid angèlic s'utilitzava terapèuticament com un sedant. Els cristalls que es fonen a 45°C, són solubles en aigua calenta i en els solvents orgànics. Per ebullició de la solució aquosa es transforma en el seu esteroisòmer, l'àcid tíglic o àcid (E)-2-metilbut-2-enoic, que es diferencia només en la posició del grup metil de l'extrem de la cadena, el carboni 4, respecte al doble enllaç.
Referències[modifica]
- ↑ Buchner, L. A. «Ueber eine eigenthümliche flüchtige Säure aus der Angelicawurzel: Eine briefliche Mittheilung». Justus Liebigs Ann. Chem., 42, 1842, pàg. 226–233. DOI: 10.1002/jlac.18420420211.
Enllaços externs[modifica]
- «Àcid angèlic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.