Àcid aspàrtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicÀcid aspàrtic
Substància químicacompost químic, medicament, Aromatitzant, aminoàcid, aminoàcid proteïnogen, L-aminoàcid, aminoàcid no essencial i classe d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular133,038 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
bolet de la palla, Arabidopsis thaliana, Abies balsamea, xampinyó silvestre, all, Alpinia galanga, Alpinia purpurata, Archontophoenix alexandrae, Palmera d'areca, Artemia salina, Artemisia absinthium, colza, Byrsonima crassifolia, Cassia obtusifolia, floravia, Chrysophyllum roxburghii, cocoter, Cucurbita foetidissima, Cycas circinalis, Cyperus aromaticus, Pastanaga, Dendrobium crumenatum, Dieffenbachia reginae, Donax grandis, jacint d'aigua, flammulina, Gloriosa superba, soia, Hydrilla verticillata, Indigofera hirsuta, Indigofera pilosa, Indigofera schimperi, Juniperus scopulorum, guixera, Morchella angusticeps, Morchella crassipes, Morchella deliciosa, Múrgola, tabaquera, Oncidium, Panax, Peliosanthes violacea, Pentaclethra macrophylla, Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, Pinus contorta, Pinus densiflora, pi ponderosa, Pseudotsuga menziesii, Psophocarpus tetragonolobus, Ramalina fraxinea, Sagittaria sagittifolia, Sida hermaphrodita, acàcia del Japó, Stangeria eriopus, Tacca cristata, Thymus transcaucasicus, Treculia africana, Tsuga heterophylla, valeriana vera, Verpa bohemica, Chlamydomonas reinhardtii, Escherichia coli, ésser humà, Streptomyces platensis, Abutilon indicum, Allium rotundum, Conillets, castanyer, Colchicum trigynum, Onobrychis kachetica, Puccinia graminis, Morró, Streptomyces akiyoshiensis, vesc, Candida albicans, Lotus burttii, Lot de creta, Lotus tenuis, trèmol, Pseudomonas aeruginosa, Pseudomonas putida, Salmonella enterica, tomàquet, estafilococ daurat, Synechocystis, Thalassiosira pseudonana, Trypanosoma brucei, Onobrychis michauxii, Paraburkholderia, lot corniculat, Cannabis sativa, Lotus filicaulis, Euglena gracilis, Lotus japonicus, Caenorhabditis elegans, api, pruenga de jardí, gira-sol, remolatxa, espinac, Col, Phaseolus vulgaris, fava, Oryza sativa, cirerer, Santalum album, àrnica, Gossypium hirsutum, betònica, Chia, prunera, pèsol, Tacca integrifolia, Juniperus occidentalis, Bolet de greix, Epipremnum pinnatum i Pandanus odorifer Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₇NO₄ Modifica el valor a Wikidata
L-Asparaginsäure - L-Aspartic acid.svg
SMILES canònic
Model 2D
C(C(C(=O)O)N)C(=O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

N[C@@H](CC(O)=O)C(O)=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
PKa3,86 Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'àcid aspàrtic, (símbols Asp i D). Un dels vint-i-un aminoàcids[1] amb què les cèl·lules formen les proteïnes. Els seus codons són GAU o GAC.[2] Presenta un grup carboxil (-COOH) en l'extrem de la cadena lateral.[3]

  • A pH fisiològic té càrrega negativa, per la qual cosa també és denominat aspartat.[4][5]
  • Pertany al grup d'aminoàcids amb cadenes laterals polars carregades.
  • Pot ser sintetitzat pels humans.
  • La seua biosíntesi té lloc per transaminació de l'àcid oxalacètic, un producte intermedi del cicle de Krebs.[6]

Referències[modifica]

  1. «àcid aspàrtic | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 gener 2022].
  2. Bialek, William. Biophysics: Searching for Principles (en anglès). Princeton University Press, 2012-12-17, p. 221. ISBN 978-1-4008-4557-6. 
  3. Meister, Alton. Biochemistry of the amino acids (en anglès). Elsevier, 2012-12-02, p. 613. ISBN 978-0-323-16147-3. 
  4. Alemany, Marià. Bioquímica de la nutrició. Edicions Universitat Barcelona, 1999, p. 22. ISBN 978-84-8338-115-1. 
  5. Voet, Donald; Voet, Judith G.; Pratt, Charlotte W. Fundamentos De Bioquimica/ Fundamental of Biochemistry (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2007, p. 83. ISBN 978-950-06-2314-8. 
  6. Tortora, Gerard J.; Funke, Berdell R.; Case, Christine L. Introducción a la microbiología (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2007-06-30, p. 149. ISBN 978-950-06-0740-7. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid aspàrtic