Àcid bòric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicÀcid bòric

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular62,018 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaBH₃O₃ i H₃BO₃ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
B(O)(O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
PKa9,14 (a valor desconegut)
9,2 (a 25 °C) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió170,9 °C Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'àcid bòric és un àcid utilitzat sovint com a antisèptic, insecticida,[1] retardador de flama, controlador de la fissió nuclear de l'urani en centrals nuclears[2] i com a precursor d'altres compostos químics. Es troba en forma de cristalls incolors o com a pols blanca i es dissol en aigua. Té la fórmula química H₃BO₃, a vegades escrita més concisament com B(OH)₃. Quan es troba en forma de mineral s'anomena sassolita.[3]

Preparació[modifica]

L'àcid bòric es produeix principalment a partir de borats mitjançant la reacció amb àcid sulfúric. La font principal de borats al món és una mina oberta a la Vall de la Mort (Death Valley) a Califòrnia, Estats Units.

L'àcid bòric el va preparar per primera vegada Wilhelm Homberg (1652-1715) a partir del bòrax, mitjançant l'acció d'àcids minerals, i li donà el nom sal sedativum Hombergi. La presència d'àcid bòric o les seves sals s'havia detectat en l'aigua de mar i en les fruites (A. H. Allen, Analyst 301, 1904). L'àcid lliure es troba en forma nativa en algunes zones volcàniques com la Toscana, les illes Lipari i l'estat de Nevada, on apareix barrejat amb els vapors; també es troba com a constituent de molts minerals, com el bòrax, la boracita, la boranotrocaïcita i la colemanita.

Propietats[modifica]

L'àcid bòric és soluble en aigua en ebullició. D'altra banda, quan s'escalfa per sobre dels 170 °C es deshidrata i forma l'àcid metabòric, HBO₂. L'àcid metabòric, també dit àcid oxoborínic, és un sòlid cristal·lí cúbic de color blanc i només és lleugerament soluble en aigua. L'àcid metabòric es fon a uns 236 °C i quan s'escalfa per sobre dels 300 °C es torna a deshidratar, formant l'àcid tetrabòric o àcid pirobòric, H₂B₄O₇. Un escalfament addicional duu a la producció de triòxid de bor.

L'àcid bòric no es dissocia en solució aquosa, però és acídic a causa de la seva interacció amb les molècules d'aigua:

B(OH)₃ + H₂O ⇌ B(OH)₄ + H+
Ka = 5,8·10−10 l/mol; pKa = 9,24.

Els anions poliborat es formen a pH 7–10 si la concentració de bor és superior a uns 0,025 mol/l. El més conegut d'aquests és l'ió tetraborat, que es troba al mineral anomenat bòrax:

4B(OH)₄ + 2H+ ⇌ B₄O₇2− + 9H₂O

Usos[modifica]

L'àcid bòric es pot utilitzar com a antisèptic[1] en cremades o talls menors; a vegades s'utilitza en benes i apòsits i en pomades balsàmiques, en altres casos s'aplica en solucions molt diluïdes com a col·liri. És tòxic per ingestió o per inhalació, tot i que no gaire més que la sal comuna. L'àcid bòric es pot utilitzar per tractar diversos tipus de micosis, com la candidosi. També s'utilitza per prevenir la tinya dels peus (peu d'atleta) i, en solució, es pot utilitzar per tractar alguns tipus d'otitis externa en humans i en animals. S'utilitza també com a insecticida poc tòxic, directament en forma de pols, mesclat amb sucre o com a component d'insecticides comercials.

L'àcid bòric s'utilitza en centrals nuclears per reduir la velocitat de fissió nuclear. Les reaccions en cadena de fissió acostumen a estar determinades per la quantitat de neutrons presents, produïts per fissions prèvies. El bor té una gran secció eficaç d'absorció de neutrons i, per tant, es dissol en el refrigerant principal que circula pel reactor. D'aquesta manera, canviant la concentració d'àcid bòric a l'aigua es pot regular la reacció nuclear. S'utilitza també en pirotècnia per evitar la reacció entre nitrats i l'alumini, que forma amides: s'afegeix una petita quantitat d'àcid bòric al compost per neutralitzar les amides alcalines que poden reaccionar amb l'alumini.

L'àcid bòric de liti és la sal de liti de l'àcid bòric, i s'utilitza en laboratoris com a tampó de gels. El tampó TBE s'utilitza àmpliament en l'electroforesi d'àcids nucleics i té una major capacitat de tampó que el tampó TAE. Es pot utilitzar en l'electroforesi amb gel d'agarosa i amb poliacrilamida.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Jolly, W. L.. Modern Inorganic Chemistry (2a ed.). Nova York: McGraw-Hill, 1991. ISBN 0-07-112651-1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid bòric