Àcid fosfoenolpirúvic
| Substància química | compost químic i tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 167,982375 Da |
| Trobat en el tàxon | Streptomyces wedmorensis, Tetrahymena pyriformis, Escherichia coli, Pseudomonas putida, Salmonella enterica, Synechococcus elongatus, Synechocystis, Trypanosoma brucei, ésser humà, mosca del vinagre, Sinorhizobium meliloti, Euglena gracilis, Valsa sordida, Streptomyces hygroscopicus, Caenorhabditis elegans, Arabidopsis thaliana, alfals, blat xeixa, Leishmania donovani i Ensifer meliloti
|
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₃H₅O₆P |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
L'àcid fosfoenolpirúvic i el corresponent anió, el fosfoenolpiruvat, és un compost que té un gran importància en el metabolisme cel·lular, ja que té un enllaç fosfat d'alta energia implicat en la glicòlisi i la gluconeogènesi. En plantes, el compost intervé també en la fixació del carboni i en la síntesi d'alguns compostos aromàtics.[1] En bacteris, està involucrat en la generació d'energia metabòlica mitjançant el sistema fosfotransferasa.
Glicòlisi[modifica]
Durant la glicòlisi, el fosfoenolpiruvat prové de la catàlisi del 2-fosfoglicerat mitjançant l'enzim enolasa. El fosfoenolpiruvat transfereix el seu grup fosfat d'alta energia per acció de la piruvat cinasa, generant piruvat i ATP mitjançant el procés de fosforilació a nivell de substrat.
Gluconeogènesi[modifica]
Durant la gluconeogènesi, el fosfoenolpiruvat es produeix per descarboxilació de l'oxalacetat i hidròlisi d'una molècula de GTP; aquesta reacció és catalitzada per l'enzim fosfoenolpiruvat carboxiquinasa, sent a més el pas limitant en el procés.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «BioCarta - Charting Pathways of Life». [Consulta: 17 agost 2007].
- ↑ «InterPro: IPR008209 Phosphoenolpyruvate carboxykinase, GTP-utilising». [Consulta: 16 setembre 2009].