Àcid hexanoic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicÀcid hexanoic
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular116,084 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₁₂O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió−4 °C
−3 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició205,25 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'àcid hexanoic, (també anomenat, de forma no sistemàtica, àcid caproic), és un àcid carboxílic de cadena lineal amb sis àtoms de carboni, de fórmula molecular . En bioquímica és considerat un àcid gras i se simbolitza com C6:0.

Cabra salvatge de Mallorca Capra aeagrus hircus

És un oli incolor, viscós[1] i que fa olor de cabra o altres animals de granja. El seu punt de fusió és de -3,4 °C i el d'ebullició 205,8 °C. La seva densitat és 0,929 g/cm³ entre 4-20 °C i el seu índex de refracció 1,41635 a 20 °C. És poc soluble en aigua i soluble en etanol i dietilèter.[2] Fou descobert pel químic francès Michel Eugène Chevreul (1786-1789) el 1818[3] i l'anomenà àcid caproic perquè l'obtingué de la mantega de la llet de vaca i de la de cabra.[4]

Forma sals anomenades hexanoats o caproats. És un àcid gras que es troba naturalment en els greixos i olis animals, i és un dels compostos químics que li dona a la llavor del ginkgo la característica brillantor i pudor en descompondre's.[5] A més, com el seu nom vulgar suggereix, és part de les suors de les cabres. La pudor dels mitjons bruts es deu a l'àcid caproic.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Msds - Fitxes Internacionals de Seguretat Química. «Nº CAS 142-62-1. International Chemical Safety Cards (WHO/IPCS/ILO)».
  2. «LipidBank - Fatty acid(DFA0006)». Arxivat de l'original el 2016-03-24. [Consulta: 20 febrer 2018].
  3. Chevreul, M.E.. Recherches chimiques sur les corps gras d'origine animale (en francès). París: Levrault, 1823, p. 137-138. 
  4. Thomson, Thomas. A System of Chemistry of Inorganic Bodies (en anglès). Baldwin & Cradock, 1831. 
  5. La Plant' Encyclo «Árbol de los 40 escudos, Ginkgo biloba». Arxivat de l'original el 2007-03-27. [Consulta: 1r juny 2011].