Àcid hidrazoic
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 43,017 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | HN₃ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,09 g/cm³ |
| PKa | 4,64 |
| Moment dipolar elèctric | 1,7 D |
| Punt de fusió | −80 °C |
| Punt d'ebullició | 37 °C 35,7 °C (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 1,7 D |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
L'àcid hidrazoic, àcid azohídric o nitrur d'hidrogen és un àcid feble i tòxic amb la fórmula química HN₃, que és líquid a temperatura ambient i molt volàtil.
Aplicacions[modifica]
En laboratori es fa servir per a la síntesi de les seves sals.
Història[modifica]
Va ser aïllat per primera vegada per Theodor Curtius el 1890 (Berichte, 1890, 23, p. 3023).
Propietats físiques i reactivitat[modifica]
L'àcid hidrazoic és soluble en aigua, solució és capaç de dissoldre molts metalls (zinc, ferro) amb l'alliberament d'hidrogen i la formació d'azotiurs.
Totes les seves sals són explosives, o es descomponen a altes temperatures, les seves sals i èsters s'anomenen nitrurs.
Producció[modifica]
En general es forma aquest àcid per l'acidificació d'una sal química com la de l'aziur sòdic.
Toxicitat[modifica]
Té una olor insoportable i produeix un violent mal de cap, és un verí d'efecte acumulatiu.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid hidrazoic |