Àcid hipoclorós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura
Estructura

L'àcid hipocloroós, nom IUPAC Àcid monoxoclòric (I), és l'àcid feble que resulta de la unió de l'òxid àcid de clor amb H2O. No es pot aïllar en forma pura degut al seu ràpid desequilibri ammb el seu precursor. En la síntesi orgànica, el HCIO converteix els alquens en clorohidrina.[1] Rep aquest nom perquè el clor actua amb l'estat d'oxidació +1, que és el menor dels quatre que té: +1, +3, +5 i +7. La seva fórmula química és: HClO, obtinguda a través dels següents passos:

  1. Formació de l'òxid àcid:
  2. Formulació: Cl2+O2 → Cl+1 O-2
  3. Creuament de valències o estat d'oxidació:

Cl2+O2 → Cl+12 O-21

L'1 que té el clor no cal escriure'l, quedant: Cl2O.

Resultat: Cl2O

  1. Formació de l'àcid:
  2. Formulació: Cl2O + H2O →
  3. Formació de l'àcid: Cl2O + H2O → H2Cl2O2

Com que l'atomicitat és igual es simplifica (H2Cl2O2) i s'obté com a resultat: HClO

Com que és un dels àcids hipohalogenats més forts, és també un poderós oxidant i el responsable de l'acció bactericida dels compostos derivats de clor [Weiss 1989]. Químicament el HOCl es pot obtenir per diferents mètodes.

Obtenció química del HClO:

1.Hidròlisi de gas de clor (Cl2 + H2O- > HOCl + H+ + Cl-)

2.Electròlisi de solució de sal (2Cl- + 2e- > Cl2) i (Cl2 + H2O > HOCl + H+ +Cl-)

3.Acidificació d'hipoclorit (OCl- + H+ > HOCl)


Producció fisiològica d'àcid hipoclorós[modifica | modifica el codi]

Biològicament es classifica dins de les molècules conegudes com a espècies reactives de l'oxigen (ROS) sintetitzades per cèl·lules del sistema immune (neutròfils i macròfags) Funciona com una substància quimiotàctica que permet un excel·lent control microbià i l'activació del sistema de defensa que facilita la ràpida i innòcua reparació dels teixits [Wang et al. 2007]. En biologia,l'àcid hipoclorós es genera en neutròfils activats per peroxidació mediada per la mieloperoxidasa d'ions clor, i contribueix a la destrucció dels bacteris.[2][3]


Història i usos clínics[modifica | modifica el codi]

Els usos terapèutics del HClO s'inicien en la Primera Guerra Mundial, com a desinfectant aplicat directament a les ferides sense danyar el teixit biològic normal. El 1915 Alexis Carrel i Henry Dakin, obtingueren una solució d'hipoclorit de sodi tamponat (solució de Dakin), que generava concentracions adequades de HClO. La baixa estabilitat de la solució, el mètode car de preparació i els grans volums requerits van fer que aquest mètode perdés vigència.

Cap a la dècada de 1980 es van tornar a emprendre les investigacions sobre l'àcid hipoclorós. El 1989 Stephen J. Weiss va comprovar “in vitro” el poder bactericida del HClO alliberat per neutròfils.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

El HClO a concentracions elevades és un desinfectant de superfícies i per inactivar material de rebuig hospitalari.[4][5]

Es fa servir per desodoritzar.

Pel tractament de l'aigua (cloració de l'aigua potable i de les piscines)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid hipoclorós Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Unangst, P. C. "Hypochlorous Acid" in Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis (Ed: L. Paquette) 2004, J. Wiley & Sons, New York. doi:10.1002/047084289
  2. Harrison, J. E., and J. Schultz. «Studies on the chlorinating activity of myeloperoxidase». Journal of Biological Chemistry, vol. 251, 5, 1976, pàg. 1371–1374. PMID: 176150.
  3. Thomas, E. L.. «Myeloperoxidase, hydrogen peroxide, chloride antimicrobial system: Nitrogen-chlorine derivatives of bacterial components in bactericidal action against Escherichia coli». Infect. Immun., vol. 23, 2, 1979, pàg. 522–531. PMC: 414195. PMID: 217834.
  4. Disinfection of Facility H2O.
  5. Water Works: Hyatt's New Disinfectant/Cleaner Comes from the Tap, Bloomberg Businessweek.

1. Weiss Stephen, New England Journal Of Medicine, Tissue Activity of Neutrophils.

2. Henao Rivero Sandra, Sierra Claudia, Gaitan Juan. Actividad Bactericida del Ácido Hipocloroso Sobre 5 Cepas Causantes de Infección Nosocomial. Universidad nacional de Colombia. Santa fe de Bogotá. 2002.

3. Lenkstrom, Gallin J; Inmunodeficiency diseases caused by defects in phagocytes, New England Journal of Medicine - 2002

4. Vidal Antonio L, Quintero Marcel, Garzon Juan C, Garavito Carlos, Castaneda Felipe, Rodríguez Carlos, Uso de los colgajos pulmonares en la enfermedad pleuropulmonar infecciosa complicada, revista Colombiana de neumología, Vol 16, ps 42 . 49. Bogotá . 2005.

5. C. Landa-Solisa, D. González-Espinosaa, B. Guzmán-Sorianoa, M. Snyderb, Reyes-Tera'nc, K. Torresc, A.A. Gutiérrez, MicrocynTM: a novel super-oxidized water with neutral pH and disinfectant activity, Journal of hospital infection - 2005.

6. Naranjo julio, Acevedo Cesar, Calderon Justo, Uso del Ácido Hipocloroso en ulceras de miembros inferiores. Informador medico, Vol. 94, pgs 8 . 11. Bogotá . 2006.

7. Gaitan Juan, Naranjo Julio, Saavedra Miguel Angel, Calderon Justo Leonardo, Impacto del Hipocloroso sobre la heridas quirúrgicas de l'apendicectomia. Informador medico, Vol 95, Bogotá 2006

8. Evaluation of hypochlorous acid washes in the treatment of chronic venous leg ulcers - 2006

9.Lu Wang, Najafti D; Hypochlorous acid as a potencial wound care agent (part I - II), Journal of Burns and Wounds - 2007.