Àcid nisínic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicÀcid nisínic
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular356,272 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₂₄H₃₆O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCC=CCC=CCC=CCC=CCC=CCC=CCCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CC/C=C\C/C=C\C/C=C\C/C=C\C/C=C\C/C=C\CCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

L'àcid nisínic, de nom sistemàtic àcid (6Z,9Z,12Z,15Z,18Z,21Z)-tetracosa-6,9,12,15,18,21-hexaenoic, és un àcid carboxílic poliinsaturat de cadena lineal amb vint-i-quatre àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és . En bioquímica és considerat un àcid gras ω-3, ja que té un doble enllaç C=C situat entre el carboni 3 i el 4 començant per l'extrem oposat al grup carboxil, i se simbolitza per C24:6 n-3 o C24:6 ω-3, que fa referència al fet que té en total sis enllaços dobles C=C, tots ells en conformació cis.

Ptilometra australis (Crinoïdeu)

A temperatura ambient és un sòlid de densitat 0,9452 g/cm³ i índex de refracció 1,5122 a 20 °C. És insoluble en aigua i soluble en benzè, cloroform, metanol, dietilèter i èter de petroli.[1] Fou identificat el 1934, i elucidada la seva estructura el 1935, pels investigadors japonesos Yoshiyuki Toyama i Tomotaro Tsuchyia a l'oli de sardina japonesa (Clupanodon melanostica) i a l'oli de bacallà, al cap d'olla negre, i en el tauró Squalus sucklii. També proposaren el nom àcid nisínic, sense explicar el seu origen.[2][3][4] Posteriorment s'ha aïllat en diverses espècies d'equinoderms (crinoïdeus i ofiuroïdeus)[5] i en grumers del gènere Aurelia.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ «LipidBank - Fatty acid(DFA0225)». Arxivat de l'original el 2018-04-18. [Consulta: 18 març 2018].
  2. ↑ Toyama, Y.; Tsuchiya, T. «Highly unsaturated C24-acids in herring, cod liver, pilot whale, and aburazame liver oils». J. Soc. Chem. Ind., Japan, 37, 9, 1934, pàg. 530B-534B.
  3. ↑ Toyama, Yoshiyuki; Tsuchiya, Tomotaro «The highly unsaturated acids in sardine oil. X. the separation of highly unsaturated c24-acids». Bulletin of the Chemical Society of Japan, 10, 11, 01-11-1935, pàg. 543–547. DOI: 10.1246/bcsj.10.543. ISSN: 0009-2673.
  4. ↑ A. W. Ralston. Fatty Acids And Their Derivatives, 1948. 
  5. ↑ Takagi, Toru; Kaneniwa, Masaki; Itabashi, Yutaka «Fatty acids in crinoidea and ophiuroidea: Occurrence of all-cis-6,9,12,15,18,21-tetracosahexaenoic acid» (en anglès). Lipids, 21, 7, 01-07-1986, pàg. 430–433. DOI: 10.1007/bf02536398. ISSN: 1558-9307.
  6. ↑ Nichols, Peter D.; Danaher, Kathryn T.; Koslow, J. Anthony «Occurrence of high levels of tetracosahexaenoic acid in the jellyfish Aurelia sp.» (en anglès). Lipids, 38, 11, 01-11-2003, pàg. 1207–1210. DOI: 10.1007/s11745-003-1180-z. ISSN: 1558-9307.


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àcid_nisínic&oldid=31465590»