Àcid oleic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicÀcid oleic
Substància excipient i compost químic
Massa molecular 282,256 uma
Estructura química
Fórmula química C₁₈H₃₄O₂
Oelic Acid Structural Formulae V.2.svg
SMILES canònic
SMILES isomèric
InChI Model 3D
Propietats
Viscositat dinàmica 25,6 mPa·s
Punt de fusió 17 ℃
Punt d'ebullició 360 ℃
Perills
Identificadors
CAS 112-80-1
InChIKey ZQPPMHVWECSIRJ-KTKRTIGZSA-N
PubChem 445639
RTECS RG2275000
AEPQ 204-007-1
ChEBI 16196
KEGG D02315
ChemSpider 393217
ChEMBL CHEMBL8659
UNII 2UMI9U37CP
ZVG 20600
DrugBank 04224
Infocard ECHA 100.003.643
HMDB HMDB00207
DSSTOX DTXSID1025809
RxNorm CUI 7631
NDF-RT N0000148167
IUPHAR 1054
Beilstein 1726542
MeSH D009829 i D019301
Gmelin 109551
Modifica dades a Wikidata

L'àcid oleic és un tipus d'àcid gras monoinsaturat present en animals i vegetals, com ara l'oli d'oliva, l'alvocat, el cacau, l'oli de llavors de raïm, l'oli de gira-sol, l'oli de soia, el de palma, etc. És conegut que en certa mesura aquesta substància al ser un àcid gras essencial (Omega-9), genera un efecte beneficiós als vasos sanguinis. D'aquesta manera es redueixen les possibilitats de contraure malalties de tipus cardiovascular i hepàtiques. La forma saturada d'aquest àcid és l'àcid esteàric. L'àcid oleic també ocorre als cossos en descomposició d'alguns insectes, com ara les abelles i les formigues. La substància en qüestió fa que els altres que actuen com a obrers, puguin reconèixer els individus ja morts i els puguin eliminar dels nius. Si una abella[1] o una formiga[2] vives entren en contacte amb l'àcid oleic, és expulsada del niu per les altres obreres com si estigués morta. L'àcid oleic es fa servir industrialment com a additiu als sabons i gels de bany, per tal de donar lubricitat. També es fa servir en cremes cosmètiques i de protecció solar, pels seus efectes beneficiosos i reparadors per a la pell.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid oleic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Anies Hannawati Purnamadjaja, R. Andrew Russell «Pheromone communication in a robot swarm: necrophoric bee behaviour and its replication». Robotica, 23, 6, 2005, pàg. 731-742. DOI: 10.1017/S0263574704001225.
  2. Ayasse, M, Paxton, R (2002) Brood protection in social insects. In: Hilker, M, Meiners, T (eds.). Chemoecology of Insect Eggs and Egg Deposition. Blackwell, Berlin, 117-148.