Àcid punícic
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 278,22458 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₈H₃₀O₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | CCCC/C=C\C=C\C=C/CCCCCCCC(=O)O
|
| Identificador InChI | Model 3D |
L'àcid punícic, i de nom sistemàtic àcid (9Z,11E,13Z)-octadeca-9,11,13-trienoic, és un àcid carboxílic poliinsaturat de cadena lineal amb devuit àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és .
![{\displaystyle {\mathrm {C} {\vphantom {A}}_{\smash[{t}]{18}}\mathrm {H} {\vphantom {A}}_{\smash[{t}]{30}}\mathrm {O} {\vphantom {A}}_{\smash[{t}]{2}}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/11cb9205074e9443cf2db09a5bc89240ffa0dd89)
En bioquímica és considerat un àcid gras ω-5, ja que té un doble enllaç C=C situat entre el carboni 5 i el 6 començant per l'extrem oposat al grup carboxil, i se simbolitza per C18:3 9c,11t,13c i PA, que fa referència al fet que té en total tres enllaços dobles C=C, dos en conformació cis i l'altre en trans, disposats de forma alternada.
A temperatura ambient és un sòlid que fon a 43,5–44 °C, té una densitat entre 4 °C i 50 °C val 0,9025 g/cm³, un índex de refracció a 50 °C d'1,5113. És soluble en etanol, pentà i èter de petroli. Fou aïllat per primera vegada de l'oli de llavor de magrana (Punica granatum) el 1935 per part dels científics japonesos Y. Toyama i T. Tsuchiya.[1]
Aquest fet fou confirmat més tard per una nova recerca dels japonesos Y. Toyama i K. Hozaki i i d'altres.[2] De forma natural és a l'oli de llavors de magrana (Punica granatum) d'on prové el nom comú àcid punícic i en altres olis de llavors (Cayaponia africana, 38 %; Cyclanthera explodens, 26 %;[3] Catalpa speciosa; Chilopsis linearis).[3]
Forma part del grup d'àcids grassos isòmers geomètrics i de posició de l'àcid linolènic, amb tres enllaços dobles conjugats i amb un total de devuit àtoms de carboni disposats en una cadena lineal. Sovint reben el nom CLN i a més formen el grup l'àcid α-eleoesteàric, l'àcid catàlpic, l'àcid jacàric i l'àcid calèndic. Ttots presenten propietats citotòxiques contra cèl·lules canceroses.[4]
L'àcid punícic posseeix també les propietats antidiabètica, antiobesitat i antiproliferativa.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ Toyama, Y.; Tsuchiya, T. «A new stereoisomer of eleostearic acid in pomegranate seed oil». J. Soc. Chem. Ind. Japan B, 1935.
- ↑ Ahlers, N. H. E.; Dennison, A. C.; O'Neill, L. A. «Spectroscopic Examination of Punicic Acid» (en anglès). Nature, 173, 4413, 5-1954, p. 1045–1046. DOI: 10.1038/1731045a0.
- 1 2 Chisholm, Mary J.; Hopkins, C. Y. «Conjugated fatty acids in some cucurbitaceae seed oils». Canadian Journal of Biochemistry, 45, 7, 01-07-1967, p. 1081–1086. DOI: 10.1139/o67-125. ISSN: 0008-4018.
- ↑ Schwab, Manfred. Encyclopedia of Cancer (en anglès). Springer Science & Business Media, 2011-10-14. ISBN 9783642164828.
- ↑ Aruna, P.; Venkataramanamma, D.; Singh, Alok Kumar; Singh, R.P. «Health Benefits of Punicic Acid: A Review» (en portuguès). Comprehensive Reviews in Food Science and Food Safety, 15, 1, 01-01-2016, p. 16–27. DOI: 10.1111/1541-4337.12171. ISSN: 1541-4337.
- ↑ Shabbir, Muhmmad Asim; Khan, Moazzam Rafiq; Saeed, Muhammad; Pasha, Imran; Khalil, Anees Ahmed «Punicic acid: A striking health substance to combat metabolic syndromes in humans». Lipids in Health and Disease, 16, 30-05-2017, p. 99. DOI: 10.1186/s12944-017-0489-3. ISSN: 1476-511X.
-_Structural_Formula_V2.svg)