Àcid sòrbic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb àcid ascòrbic, vitamina C
Infotaula de compost químicÀcid sòrbic
Substància compost químic
Massa molecular 112,052429 uma
Estructura química
Fórmula química C₆H₈O₂
Sorbinsäure.svg
SMILES canònic
Model 2D
CC=CC=CC(=O)O
SMILES isomèric
C/C=C/C=C/C(=O)O
InChI Model 3D
Perills
Codi NFPA de salut 2
Codi NFPA de foc 1
Codi NFPA de reactivitat 0
Identificadors
CAS 110-44-1
InChIKey WSWCOQWTEOXDQX-MQQKCMAXSA-N
PubChem 643460
AEPQ 203-768-7
ChEBI 38358
ChemSpider 558605
ChEMBL CHEMBL250212
UNII X045WJ989B
ZVG 20460
Infocard ECHA 100.003.427
DSSTOX DTXSID3021277
RxNorm CUI 1311139
NDF-RT N0000022552
UMLS CUI C0037686
Beilstein 1098547
Número E E200
Open Food Facts e200-sorbic-acid
Modifica dades a Wikidata

L'àcid sòrbic o àcid 2,4-hexandienoic és un compost orgànic natural, de color blanc i amb un gust àcid moderat. S'utilitza com a conservant alimentari (E 200),[1] com que evita l'aparició de fongs, floridures o llevats en aliments i begudes[2] i com a intermedi en la fabricació de lubrificants i plastificants.[3] Utilitzat en la producció del vi, pot produir una olor de gerani.[4] S'utilitza també en el tractament de la constipació.[5]

El 1859, el químic alemany August Wilhelm von Hofmann va hidrolitzar l'àcid d'una substància oleaginosa (la lactona 5,6-Dihydro-6-methyl-2H-pyran-2-on) extreta de les baies immadures de la moixera de guilla. El nom prové del nom científic d'aquest arbre: sorbus aucuparia.[6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid sòrbic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. BOE «Reial decret 1466/2009, de 18 de setembre, pel qual s’estableixen les normes d’identitat i puresa dels additius alimentaris diferents dels colorants i edulcorants utilitzats en els productes alimentaris. Annex: criteris d'identitat i puresa: “E 200 Àcid sòrbic”» (pdf) (en català). Butlletí Oficial de l'Estat, N° 243, 8 octubre 2009 (2009-10-08), pàg. 3 [Consulta: 26 juliol del 2014].
  2. «Salses de vuit tipus, analitzades». Consumer Eroski, març 2006 [Consulta: 22 juliol del 2014]. «Aquesta anàlisi ha comprovat si les 16 salses estudiades contenien àcid sòrbic i àcid benzoic, dos conservants molt utilitzats en aquest tipus de productes, tot i que fan servir molts altres additius. L'àcid sòrbic (i les seues sals: E-200 a l'E-203) i l'àcid benzoic (i les seues sals: E-210 a l'E-213) són conservants que impedeixen el creixement de la majoria dels microorganismes que ataquen els aliments i en causen el deteriorament.»
  3. «àcid sòrbic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Valiente i Maseu, Josep «Anomalies causades per material enològics». Expressió dels defectes del raïm al celler, Incavi, 15 març 2011 (2011-03-15) [Consulta: 26 juliol del 2014].
  5. Gómez-Batiste, Xavier; Madrid Juan, Fedrico. «Mesures de confort». A: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Guia d'actuació— en la situaci—ó d'agonia del malalt terminal (pdf), Desembre 2000, p. 14 (Quaderns de la bona praxi). 
  6. Bützer, Peter «Sorbinsäure [(E,E)-2,4-Hexadiensäure]» (pdf) (en alemany). Molekulare Dynamik - Systemdynamik, 2009 [Consulta: 26 juliol del 2014].