Àcid tànnic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicÀcid tànnic
Bottle of tannic acid.jpg
Substància compost químic
Massa molecular 1.700,172974 uma
Estructura química
Fórmula química C₇₆H₅₂O₄₆
SMILES canònic
SMILES isomèric
Identificadors
CAS 5424-20-4
InChIKey LRBQNJMCXXYXIU-PPKXGCFTSA-N
PubChem 16129778
ChEBI 81066
KEGG C17409
ChemSpider 17286569
ChEMBL CHEMBL506247
UNII 28F9E0DJY6
ZVG 109768
Infocard ECHA 100.014.321
DSSTOX DTXSID2026076
IUPHAR 4319
Beilstein 8186386
Modifica dades a Wikidata

L'àcid tànnic es tracta d'un àcid compost de glucosa i àcids fenòlics. Està format per glucòsids més o menys complexos dels àcids gàl·lic i el·làgic, el més important dels quals és la pentagal·loïlglucosa.[1] La seva fórmula és C76H52O46. A l'antiguitat, aquest compost, que es pot elaborar artificialment, s'extreia de la naturalesa, ja que s'acumula en les escorces i arrels de fruits i plantes, i es pot detectar també en les seves fulles, encara que en menor proporció. Pot trobar-sobretot en el vi negre, cafè, te, espinacs i panses negres.

Propietats[modifica]

Se li atribueixen propietats antioxidant i astringent. Per contra, el consum en excés pot dificultar l'absorció del ferro i les proteïnes. En quantitats excessives destrueix les cèl·lules de la pell, pot produir insuficiència hepàtica i, fins i tot, pot arribar a causar la mort. Un cop és ingerit produeix de forma immediata diarrees, vòmits i irritacions a la pell.

Ús[modifica]

S'empra sobretot en l'adob del cuir, que en grans quantitats converteix les cèl·lules de la pell en un material molt semblant al suro. Una altra ocupació en la indústria tèxtil és com a mordent per fixar els colors de les fibres. També, internament s'utilitza com astringent actiu en les diarrees. Com astringents intestinals són preferibles les drogues tànniques o els derivats de taní, que per descompondre lentament, poden exercir la seva acció a tot el tub digestiu. També s'utilitza en el còlera, suors nocturns dels tuberculosos, al reumatisme articular agut, en les infeccions generals sèptiques com a conseqüència d'amigdalitis, al refredat vesical crònic i en hemorràgies renals i uterines.

Externament, es fa servir com a astringent i antiinflamatori en dermatologia, en processos cutanis com ara ulceracions reïnosos, escares, esquerdes cutànies, i per al tractament de les cremades. En forma de supositoris s'ha usat en el tractament de les hemorroides. És un magnífic antídot dels alcaloides i d'algunes sals metàl·liques.

També s'està emprant en fusta d'exteriors per preservar del fred, calor i pluges. La fusta que conté àcid tànnic, passat cert temps, pot desprendre's i decolorar el sòl subjacent. Mai s'han d'instal·lar sòls laminats amb àcid tànnic sobre una superfície susceptible de tacar.

Referències[modifica]

  1. «Àcid tànnic». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 5 maig 2010].