Àguila
 | |
 |
Àguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques. No es tracta d'un clade ni la denominació té valor filogenètic, tot i que la major part de les àguiles (però no totes) s'ubiquen a la família dels accipítrids (Accipitridae).[1]
En general les àguiles són grans aus amb un bec fort i ganxut, d'hàbits caçadors, sovint amb el tars cobert de plomes i urpes poderoses. Tenen unes ales llargues que els permeten volar a gran altura. Nien en arbres o en penya-segats. N'hi ha representants en gran part del món.[2][1] Tot i que el concepte general del que és una àguila correspon a aquestes característiques, hi ha espècies pescadores (com l'àguila peixatera), de grandària mitjana (l'àguila calçada), d'ales relativament curtes (àguiles selvàtiques, com la menjadora de mones) i moltes espècies no tenen el tars cobert de plomes.
Les àguiles més clàssiques serien els membres de la subfamília dels aquilins (Aquilinae), formada per:[1][3]
- Les àguiles típiques dels gèneres Aquila i Hieraaetus.
- L'àguila negra (Ictinaetus malayensis).
- L'àguila ventrevermella (Lophotriorchis kienerii), fins fa poc inclosa a Hieraaetus o Aquila.
- L'àguila marcial (Polemaetus bellicosus).
- L'àguila emplomallada (Lophaetus occipitalis).
- Les àguiles astor, dels gèneres Spizaetus i Nisaetus.
- L'àguila coronada africana (Stephanoaetus coronatus).
També es denominen àguiles altres rapinyaires més llunyans, com:[1]
- Les àguiles peixateres del gènere Pandion, que ni tan sols són accipítrids.
- Les àguiles marines o pigargs, dels gèneres Haliaeetus i Ichthyophaga.
- Els membres del gènere Circaetus, entre els quals l'àguila marcenca.
- L'àguila saltimbanqui (Terathopius ecaudatus).
- L'àguila mora (Geranoaetus melanoleucus)
- Les àguiles solitària i coronada americana, del gènere Harpyhaliaetus.
- Les conegudes com harpies, dels gèneres Harpia i Morphnus.
- L'àguila de Nova Guinea (Harpyopsis novaeguineae).
- L'àguila menjadora de mones (Pithecophaga jefferyi)
Són força silencioses excepte en determinades èpoques que acostuma a coincidir amb el festeig nupcial i la reproducció.
No totes les àligues produeixen els mateixos sons. Segons l'espècie a la qual pertanyen, utilitzen sons diferents per comunicar-se. Per exemple, l'àliga imperial ibèrica, durant la reproducció es torna sorollosa, emetent una mena de sonor lladruc: jrao, jrao, jrao!!. Es descriuen també altres tipus de sons emesos en to aspre i molt curts amb un sol kaok! en volar, i accelerats kokokoko! o gock-gock-gock!. L'àliga reial o daurada emet en comptades ocasions una mena de crit semblant a: uíííu-jíu-jiu. Al final de l'hivern i probablement formant part del festeig nupcial la seva veu fa un so semblant a uíííu repetit tres o quatre vegades i amb freqüència.
Hi ha tota una altra sèrie de sons que fan en aproximar-se al niu i d'altres que fa la femella quan rep les preses que li porta el mascle.
L'àguila en la cultura[modifica]
L'àliga també és una figura del bestiari fantàstic dels Països Catalans, que participa en el Seguici Popular de les ciutats i viles que havien tingut privilegis reials. Són especialment conegudes les àligues de Vilafranca del Penedès, la de Berga, l'Àliga de Tarragona, la de la Festa Major de Solsona i Àliga d'Igualada. Antigament també havia participat en la processó de Corpus de Barcelona i ho havia fet ballant al so d'una música que té clares relacions amb la de la Patum de Berga.[4]
És el símbol nacional de molts pobles perquè representa la majestat, com els asteques, els albanesos, els maies o els egipcis, qui a més simbolitzaven amb un home amb cap d'àliga el seu déu principal: Ammon-Ra. Els romans portaven una àguila com a emblema del seu poder militar.
Per als jueus l'àguila és la saviesa, per això es refereixen a Maimònides i altres estudiosos com a "grans àligues". Per al cristianisme representa sant Joan Evangelista, ja que la seva escriptura és la més elevada (està més a prop del cel que els animals símbols dels altres evangelistes) intel·lectualment i espiritual. Per a molts pobles indígenes americans tenia un valor religiós, per això s'adornaven sovint amb plomes d'àliga el cap i la roba.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lerner, H. R. L. and D. P. Mindell (2005) Phylogeny of eagles, Old World vultures, and other Accipitridae based on nuclear and mitochondrial DNA. Molecular Phylogenetics and Evolution 37: 327-346. PDF
- ↑ «àguila». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Rev. 19-05-2010
- ↑ Els accipítrids a Tree life Project Rev. 19-05-2010
- ↑ Vilar, Josep M.; "Una música per a dues àligues". L'Erol. Número 35. Berga, Hivern 1991.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: àguiles |
