Àguila

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Àguila (desambiguació)».
Infotaula de nom comúÀguila
Nom comú sense valor taxonòmic

Àguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques. No es tracta d'un clade ni la denominació té valor filogenètic, tot i que la major part de les àguiles s'ubiquen a la família dels accipítrids (Accipitridae).[1]

En general les àguiles són grans aus amb un bec fort i ganxut, d'hàbits caçadors, sovint amb el tars cobert de plomes i urpes poderoses. Tenen unes ales llargues que els permeten volar a gran altura. Nia en arbres o en penya-segats. N'hi ha representants en gran part del món.[2][1] Tot i que el concepte general del que és una àguila correspon a aquestes característiques, hi ha espècies pescadores (com la peixatera), de grandària mitjana (l'àguila calçada) o d'ales relativament curtes, com les selvàtiques (la menjadora de mones) i moltes espècies no tenen el tars cobert de plomes.

Etimologia[modifica]

El terme «àguila» prové del llatí aquila,[3] mot d'origen incert, tot i que es creu que pot derivar del terme «aquilus», que significa fosc o de color fosc i podria fer referència al plomatje d'algunes àguiles.

Acústica[modifica]

Les àguiles són força silencioses excepte en determinades èpoques que acostuma a coincidir amb la parada nupcial i la reproducció.

No totes les àligues produeixen els mateixos sons. Segons l'espècie a la qual pertanyen, utilitzen sons diferents per comunicar-se. Per exemple, l'àliga imperial ibèrica, durant la reproducció es torna sorollosa, emetent una mena de sonor lladruc: jrao, jrao, jrao!!. Es descriuen també altres tipus de sons emesos en to aspre i molt curts amb un sol kaok! en volar, i accelerats kokokoko! o gock-gock-gock!. L'àliga reial o daurada emet en comptades ocasions una mena de crit semblant a: uíííu-jíu-jiu. Al final de l'hivern i probablement formant part de la parada nupcial la seva veu fa un so semblant a uíííu repetit tres o quatre vegades i amb freqüència.

Hi ha tota una altra sèrie de sons que fan en aproximar-se al niu i d'altres que fa la femella quan rep les preses que li porta el mascle.

Aus anomenades «àguila» (sense valor taxonòmic)[modifica]

Les àguiles més clàssiques serien els membres de la subfamília dels aquilins (Aquilinae), formada per:[1][4]

També es denominen àguiles altres rapinyaires més llunyans, com:[1]

Aspectes culturals[modifica]

Principi de la música del Ball de l'Àliga a la processó de Corpus de Barcelona, segons un manuscrit de mitjan segle xviii conservat a l'església del Pi
Àguila daurada dins la simbologia mexicana

L'àliga també és una figura del bestiari fantàstic dels Països Catalans, que participa en el Seguici Popular de les ciutats i viles que havien tingut privilegis reials. Són especialment conegudes les àligues de Vilafranca del Penedès, la de Berga, l'Àliga de Tarragona, la de la Festa Major de Solsona i Àliga d'Igualada. Antigament també havia participat en la processó de Corpus de Barcelona i ho havia fet ballant al so d'una música que té clares relacions amb la de la Patum de Berga.[5]

És el símbol nacional de molts pobles perquè representa la majestat, com els asteques, els albanesos, els maies o els egipcis, qui a més simbolitzaven amb un home amb cap d'àliga el seu déu principal: Ammon-Ra. L'àguila és l'animal patró del déu grec Zeus. En particular, es deia que Zeus va prendre la forma d'una àguila per tal de segrestar a Ganímedes, i hi ha nombroses representacions artístiques de l'àguila Zeus portant Ganimedes en alt, des de l'època clàssica fins a l'actualitat (vegeu la galeria a l'article de Ganimedes).[6] Els romans portaven una àguila com a emblema del seu poder militar.

A l'antiga mitologia sumèria, es deia que el mític rei Etana va ser portat al cel per una àguila.[7] Escriptors clàssics com Lucan i Plini el Vell afirmaven que l'àguila era capaç de mirar directament el sol, i que obligaven els seus pollets a fer el mateix. Els que parpellejaven serien llançats des del niu. Aquesta creença va persistir fins a l'Edat Medieval.[8]

Per als jueus l'àguila és la saviesa, per això es refereixen a Maimònides i altres estudiosos com a «grans àligues». Per al cristianisme representa sant Joan Evangelista, ja que la seva escriptura és la més elevada (està més a prop del cel que els animals símbols dels altres evangelistes) intel·lectualment i espiritual. Faristols amb forma d'àguila són comuns a les esglésies anglicanes i catòliques romanes.[9] Les àguiles apareixen metafòricament en moltes traduccions de l'Antic Testament. Es parla de Déu com portant Israel amb «ales d'àguila» a l'Èxode 19:4, Isaïes 40:31 compara els qui esperen en el Senyor amb les àguiles voladores, i el Salm 103 esmenta la renovació de la joventut «com l'àguila». En explicar aquest rejoveniment, Agustí d'Hipona diu en el seu comentari sobre els Salms que els becs de les àguiles creixen massa a mesura que envelleixen i que els trenquen contra les roques per restaurar-los.[10] La traducció, però, és incerta: la paraula en hebreu, נשר, també pot ser traduïda voltor,[11] i apareix al costat de tipus específics de voltor a la discussió del Levític sobre animals impurs.

Per a molts pobles indígenes americans tenia un valor religiós, per això s'adornaven sovint amb plomes d'àliga el cap i la roba. La cultura Mochica de l'antic Perú adorava l'àguila i sovint representava àguiles en el seu art.[12]

La llei de plomes d'àguila dels Estats Units estipula que només els individus d'ascendència certificable ameríndia inscrits en una tribu reconeguda federalment estan legalment autoritzats per obtenir plomes d'àguila per a raons religioses o espirituals.[13] Al Canadà, la caça furtiva de plomes d'àguila per al mercat nord-americà en auge ha provocat detencions de persones de les Primeres Nacions pel crim.[14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Lerner, H. R. L.; D. P. Mindell (2005) Phylogeny of eagles, Old World vultures, and other Accipitridae based on nuclear and mitochondrial DNA. Molecular Phylogenetics and Evolution 37: 327-346. PDF
  2. «Àguila». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Rev. 19-05-2010
  3. «Àguila». Diccionari Català-Valencià-Balear. [Consulta: 8 novembre 2023].
  4. Els accipítrids a Tree life Project Rev. 19-05-2010
  5. Vilar, Josep M.; "Una música per a dues àligues". L'Erol. Número 35. Berga, Hivern 1991.
  6. Hutchinson, John. Philosophical and Theological Works of the Late Truly Learned John Hutchinson. London, UK: James Hedges, 1749, p. 402. 
  7. Horowitz, Wayne. Mesopotamian Cosmic Geography. Winona Lake, Indiana: Eisenbrauns, 1998, p. 43–59. ISBN 0-931464-99-4. 
  8. Badke, David. The Medieval Bestiary Arxivat 22 November 2016 a Wayback Machine.
  9. Delderfield, Eric R. A Guide to Church Furniture. Newton Abbot: David & Charles, 1966. 
  10. Psalm 103 Arxivat 8 May 2015 a Wayback Machine. al comentari d'Augustí.
  11. «Lexicon: Strong's H5404 - nešer», 11-06-2023.
  12. Larco Herrera, Rafael, and Berrin, Kathleen (1997) The Spirit of Ancient Peru Thames and Hudson, New York, ISBN 0500018022
  13. Office of Law Enforcement. «National Eagle Repository». Mountain-Prairie Region. United States Fish and Wildlife Service. Arxivat de l'original el 10 octubre 2007. [Consulta: 20 novembre 2007].
  14. Sin, Lena «Charges laid in eagle-poaching case». The Province. CanWest MediaWorks Publications Inc., 30-04-2006 [Consulta: 20 novembre 2007].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: àguiles