Àguila daurada

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuàguila daurada
Aquila chrysaetos
Maakotka (Aquila chrysaetos) by Jarkko Järvinen.jpg
Enregistrament
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 22696060
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereAquila
EspècieAquila chrysaetos
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Falco chrysaëtos (Linnaeus, 1758)
Distribució
Aquila chrysaetos dis(Aiger).png
Distribució geogràfica de l'àguila daurada: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc).
Modifica les dades a Wikidata
Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà)

L'àguila daurada o àliga daurada, o a les Balears, àguila reial (Aquila chrysaetos), és una de les àguiles amb una distribució més àmplia: ocupa gran part de l'hemisferi nord, i és la gran àliga dels Països Catalans. Els fòssils més antics d'aquesta espècie daten del Villanyià (Pliocè superior).[1]

Morfologia[modifica]

  • Fa 75–88 cm de llargària total i 2 m d'envergadura alar.
  • Color molt fosc, bru, amb reflexos daurats.
  • Taca daurada al cap.
  • La femella és més grossa que el mascle.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

És un ocell monògam i assoleix la maduresa sexual vers els 5-6 anys. Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes i en cingleres, els quals reutilitza cada any. A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell, i els cova durant 50 dies, al final dels quals el poll que ha nascut primer encara necessitarà 12 setmanes més per a volar. L'altre poll mor o és mort pel seu germà gran en el moment de néixer. Les cries, anomenades aguilons, estan recobertes d'un plomissol blanc.

Alimentació[modifica]

Té costums caçadors i s'alimenta de llebres, marmotes alpines, conills, isards joves, guineus, perdius i altres preses. Durant els mesos d'hivern, quan les seues preses són escasses, també menja carronya. De vegades, quan no hi ha carronya ni les seves preses tradicionals, no dubta a caçar i menjar ducs (Bubo bubo), falcons, aligots, gamarussos i goluts (Gulo luscus). No pot caçar aus en vol per la seva gran envergadura.

Cada parella necessita un territori de caça molt extens. Els animals que caça acostumen a pesar bastant i, per aquesta raó, construeix el niu a un nivell inferior al del seu terreny de cacera habitual, i així el transport fins al niu no li suposa una despesa energètica tan gran.[2]

Hàbitat[modifica]

És el rapinyaire de l'alta muntanya (Pirineus i Prepirineus).

Distribució geogràfica[modifica]

S'estén per tota la regió paleàrtica i neàrtica. A l'Europa occidental només n'hi ha poblacions estables a Escòcia, Noruega, els Alps, Itàlia i la península Ibèrica. Es troba al Pirineu, però no amb abundància.

També per pobles de Catalunya de gran altitud.

Costums[modifica]

  • Per la seua gran envergadura, necessita grans espais desforestats per on es passeja sense, amb prou feines, moure les llargues ales.
  • Pot arribar volant a velocitats de fins a 240 km/h.
Típica posició de protecció de la peça caçada per l'àliga daurada

Observacions[modifica]

Els tàrtars de Kirguizistan n'utilitzen exemplars domesticats per a la caça d'antílops i d'altres preses, que captura en vols rasants.

Referències[modifica]

  1. Entrada «Aquila chrysaetos» de la Paleobiology Database (en anglès).
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 33-34. ISBN 84-315-0434-X.

Galeria[modifica]

Enllaços externs[modifica]