Àlcim Ecdidi Avit
 sant Avit de Viena |
|||
|---|---|---|---|
 |
|||
| Nom original | Avit de Vienne | ||
|
|||
| Dades biogràfiques | |||
| Naixement | Àlcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus) ca. 450 Vienna Allobrogum (actual Viena del Delfinat, Isère, França) |
||
| Mort | 5 de febrer de 523 Viena del Delfinat |
||
| Sepultura | Saint-Pierre-et-Saint-Paul (Viena del Delfinat, actual Musée archéologique); restes perdudes | ||
| Activitat professional | |||
| Ocupació | Sacerdot, poeta i escriptor | ||
| Època | Imperi Romà | ||
| bisbe, Pare Llatí de l'Església | |||
| Commemoració a | Església Catòlica Romana | ||
| Canonització | Antiga | ||
| Festivitat | 5 de febrer | ||
| Fets destacables | Escriptor i poeta; bisbe de Viena del Delfinat | ||
 |
|||
Àlcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus, o Alcimus Ecdicius Avitus ) fou un escriptor i bisbe llatí del segle V. Era fill d'Isici, bisbe de Viena del Delfinat. Ja de jove va despuntar com una promesa de la literatura i fou un dels més eloqüents erudits del seu temps. Va rebre una herència i es va retirar al monestir de Sant Pere i Sant Pau de la seva ciutat natal, i no en va sortir fins a la mort del seu pare el 490, al que va succeir com a bisbe de la ciutat.
Va participar en una conferència a Lió entre bisbes arrians i catòlics en presència del rei de Burgúndia (Borgonya), Gundebald. Va publicar refutacions contra els nestorians, eutiquians, sabel·lians i pelagians, i va convertir a alguns jueus. El Papa Hormisdes el va nomenar vicari apostòlic a la Gàl·lia. El 517 va presidir el Concili d'Epaume.
Va morir el 5 de febrer del 523 i fou enterrat al monestir de Sant Pere i Sant Pau de Viena de Delfinat.
Obres[modifica | modifica el codi]
Les seves obres principals són:
- Sacrorum Poematum libri quinque, dedicat a son germà Apol·linar, bisbe de Valentia, format per cinc peces de 2500 línies: De Initio Mundi, De Peccato Originali, De Senteniia Dei, De Diluvio Mundi i De Transitu Maris Rubri.
- De consolatoria Castitatis Laude, en 666 hexàmetres, dedicat a la seva germana Fuscina.
- Vuitanta-set cartes
- Una homilia titulada "De Festo Rogationum et prima ejus Institutione"
- Vuit fragments d'homilies.
- Fragments d'un opuscle.
|
||||||
