Àlcim Ecdidi Avit
  | |
| Nom original | (fr) Avit de Vienne |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Àlcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus) c. 450 (Gregorià) Viena del Delfinat |
| Mort | p. 5 febrer 518 (67/68 anys) Viena del Delfinat |
| Lloc d'enterrament | Saint-Pierre-et-Saint-Paul (Viena del Delfinat, actual Musée archéologique); restes perdudes |
| Bisbe de Viena del Delfinat | |
| 490 – 520 ← Esichio I di Vienne (it)  – Julien (fr) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica Romana |
| Activitat | |
| Ocupació | Sacerdot, poeta, escriptor i bisbe catòlic |
| Període | Imperi Romà |
| bisbe, Pare Llatí de l'Església | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 5 de febrer |
| Família | |
| Pare | Esichio I di Vienne (it) |
| Germans | Apollinaris of Valence (en) |
  | |
Àlcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus, o Alcimus Ecdicius Avitus ) fou un escriptor i bisbe llatí del segle v. Era fill d'Isici, bisbe de Viena del Delfinat. Ja de jove va despuntar com una promesa de la literatura i fou un dels més eloqüents erudits del seu temps. Va rebre una herència i es va retirar al monestir de Sant Pere i Sant Pau de la seva ciutat natal, i no en va sortir fins a la mort del seu pare el 490, al que va succeir com a bisbe de la ciutat.
Va participar en una conferència a Lió entre bisbes arrians i catòlics en presència del rei de Burgúndia (Borgonya), Gundebald. Va publicar refutacions contra els nestorians, eutiquians, sabel·lians i pelagians, i va convertir a alguns jueus. El Papa Hormisdes el va nomenar vicari apostòlic a la Gàl·lia. El 517 va presidir el Concili d'Epaume.
Va morir el 5 de febrer del 523 i fou enterrat al monestir de Sant Pere i Sant Pau de Viena de Delfinat.
Obres[modifica]
Les seves obres principals són:
- Sacrorum Poematum libri quinque, dedicat a son germà Apol·linar, bisbe de Valentia, format per cinc peces de 2500 línies: De Initio Mundi, De Peccato Originali, De Senteniia Dei, De Diluvio Mundi i De Transitu Maris Rubri.
- De consolatoria Castitatis Laude, en 666 hexàmetres, dedicat a la seva germana Fuscina.
- Vuitanta-set cartes
- Una homilia titulada "De Festo Rogationum et prima ejus Institutione"
- Vuit fragments d'homilies.
- Fragments d'un opuscle.