Àlex Casanovas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÀlex Casanovas
Àlex Casanovas - 001.jpg
Biografia
Naixement Àlex Casanovas
12 de març de 1964 (1964-03-12) (55 anys)
Barcelona, Catalunya
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Ocupació Presentador de televisió i actor

IMDB: nm0142964
Modifica les dades a Wikidata

Àlex Casanovas (Barcelona, 12 de març de 1964) és un actor català de teatre, cinema i televisió.

Biografia[modifica]

Inicia la seva activitat teatral al grup de teatre aficionat d'Alella.[1] Professionalment debuta l'any 1985 amb el muntatge de la companyia de teatre infantil La Trepa Pum xiviricu.[2] Destaca la seva participació en muntatges teatrals com El despertar de la primavera, Antígona, El misantrop, El banquet de Plató; El zoo de cristal, Pel davant i pel darrera o Un tranvía llamado deseo, entre moltes altres.[1]

Recentment ha participat en El mercader de Venècia, de William Shakespeare, dirigida per Rafel Duran, al Teatre Nacional de Catalunya.[1] Abans d'estrenar Bona gent (2013), l'últim treball realitzat al teatre ha estat Dispara/Agafa tresor/Repeteix, de Mark Ravenhill, amb la direcció de Josep Maria Mestres, estrenat al Teatre Lliure.[1] També ha treballat en diverses produccions televisives, com El cor de la ciutat; Majoria absoluta; Temps de silenci; La memòria dels Cargols; Nissaga de poder; La vida en un xip; Glasnost o Vostè jutja.[1] Pel que fa al cinema, una de les seves últimes interpretacions ha estat a la pel·lícula Fènix 11·23, per la qual va estar nominat als Premis Gaudí de 2013.[1] També ha participat a Susanna (1995), i Kika (1993), de Pedro Almodóvar.[1]

Obres[modifica]

Teatre[modifica]

  • 2016. Caiguts del cel de Sébastien Thiery. Dir. Sergi Belbel.
  • 2013. Bona Gent
  • 2005. Sóc el defecte, de Manuel de Pedrolo. Dir. Joan Maria Gual. Brossa Espai Escènic.
  • 2005. Surabaya, de Marc Rosich. Dir. Sílvia Munt. Teatre Romea.
  • 2003. Acosta't, de Patrick Marber. Dir Tamzing Thounsed.
  • 2003. Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn. Dir. Alexander Herold.
  • 2002. Amb pedres a les butxaques, de Marie Jones. Dir. per Roger Peña.
  • 1998. La reina de la bellesa de Leenane, de Martin Mc.Donag. Dir. Mario Gas.
  • 1997. Un espíritu burlón, de Noel Coward. Dir. Manuel Angel Egea.
  • 1997. Precisament avui, de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Ferran Madico.
  • 1996. Dos en un balancí, de W. Gibson. Dir. Boris Rotenstein.
  • 1994. Othel·lo, de W.Shakespeare. Dir. Mario Gas.
  • 1994. El zoo de Cristal, de Tennessee Williams. Dir. Mario Gas.
  • 1992. El temps i els Conway, de J.B Prietsley. Dir. Mario Gas. .
  • 1990. Maria Estuard, de F. Schiller. Dir. Josep Montanyès.
  • 1990. El banquet, de Plató. Dir. Iago Pericot.
  • 1989. Lorenzàccio, Lorenzàccio, d'A. de Musset i Graells. Dir. Lluís Pasqual.
  • 1989. El Misantrop, de Molière. Dir. J.M. Flotats.
  • 1988. Lorenzàccio, d'Alfred de Musset. Dir. J.M.Flotats.
  • 1987. Antígona, de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé.
  • 1986. El despertar de la primavera, de Franz Wedekind. Dir. Josep Maria Flotats.

Cinema[modifica]

  • Barcelona 1714 (Dir. Anna M. Bofarull)
  • Fènix 11·23 (Dir. Joel Joan Juvé, 2012)
  • Xtrems (Dir. Abel Folk i Joan Riedweg, 2009)
  • Volando voy (Dir. Miguel Albadalejo, 2004)
  • The City of No Limits (Dir. Antonio Hernández, 2001)
  • The Other Side (Dir. Salvador García, 2000)
  • Pels pèls (Dir Antoni Janés, 1998)
  • Confidències (Dir. Josep Guirau, 1996)
  • Susanna (Dir. Antonio Chavarrías, 1995)
  • Assumpte intern (Dir. Carles Balagué, 1995)
  • L'enfonsament del Titanic (Dir. Antonio Chavarrías, 1993)
  • Ainsi soient-elles (Dir. Patrick Alessandrin, 1993)
  • Kika (Dir. Pedro Almodóvar, 1993)
  • Ni un pam de net (Dir. Raimon Masllorens, 1992)
  • La febre d'or (Dir. Gonzalo Herralde, 1991)
  • El llarg hivern (Dir. Jaime Camino, 1991)
  • Chatarra (Dir. Félix Rotaeta, 1991)
  • Manila (Dir. Antonio Chavarrías, 1990)

Televisió[modifica]

Guardons[modifica]

Premis

Nominacions

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]