Àliga de Gràcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula bestiariÀliga de Gràcia
Àliga de Gràcia.jpg
Any2018
PoblacióVila de Gràcia
ConstructorJordi Grau (Taller el Drac Petit)
Dimensions3 m (∅) default, 1,50 m sense portador (Alçada) × 1,20 m (Amplada) × 2,55 m  (Llargada) default
Pes39,100 kg
Bestiari popular català

L'Àliga de Gràcia[1] és una figura del seguici popular de la Vila de Gràcia. L'àliga, com a component del seguici popular català,[2] és una figura extreta de l'antic Corpus,[3] en què històricament representava sant Joan Evangelista i acompanyava la custòdia. Actualment, simbolitza la ciutadania associada a una entitat municipal i és una figura principal en els seguicis d'arreu del territori.[4]

L'Àliga de Gràcia apareix a tots els actes que el Protocol festiu de Gràcia[5] marca de presència obligada del seguici festiu de la vila: Foguerons de Sant Antoni (finals de gener), Festa de Sant Medir (mitjan febrer), Cloenda del Tradicionàrius (abril) i Festa major de Gràcia. Al marge d'aquests actes protocol·laris, també fa el ball d'honor al lliurament dels Premis Vila de Gràcia (abril)[6] i participa en la desfeta de les catifes florals per Corpus.[7]

Història i descripció[modifica]

Escut de l'Àliga de Gràcia

L'Àliga de Gràcia neix l'any 2018 fruit de l'impuls de tres persones: Jordi Guilera, Guillem Roma i Josep Maria Contel.[8] La figura és de titularitat municipal i la gestiona l'Associació l'Àliga de Gràcia, associació cultural creada a aquest efecte. És membre de la Coordinadora de Colles de Cultura Popular de Gràcia i entitat resident del Centre Cultural La Violeta.[9]

L'Àliga es va estrenar el matí del 15 d'agost de 2018 a la plaça de la Vila de Gràcia, per festa major.[10] És obra de Jordi Grau i es va construir al Taller el Drac Petit, de Terrassa.[11] Està inspirada en l'àliga perdiguera o cuabarrada, espècie pròpia de la serralada de Collserola,[12] i és una figura realista i poc allunyada de l'animal original. Està construïda en cartró pedra i duu corona i escut de llautó, elaborats al taller Lacedemon, a Múrcia.[11]

Ram de tres lliris blancs naturals que duu sempre l'Àliga de Gràcia al bec

Sempre que l'Àliga actua és prescriptiu que dugui al bec un ram de tres lliris naturals, que són el símbol de la Vila de Gràcia.[13] En el cas que balli per a una autoritat o figura rellevant (com ara un pregoner), se li lliura el ram en honor seu.[14] Els membres de l'entitat exerceixen una de les tres funcions específiques necessàries per dur a terme l'activitat: portador, puntal o músic. El vestuari és protocol·lari i està compost per camisa marró, pantaló de color pedra, faixa negra, mitjons blancs i espardenyes.[1]

Els instruments musicals que acompanyen l'Àliga de Gràcia són la tarota, el flabiol, el sac de gemecs, la caixa i el timbal fondo.[11][15] Pel que fa a la música pròpia de la figura, l'Àliga té quatre balls protocol·laris, entre els quals destaca el primer i principal, el ball de l'Àliga de Gràcia (amb música de Fernando Landín i coreografia d'Òscar Garcia). Els altres són l'Arribada de l'Àliga i el Vol de l'Àliga (del mateix autor) i el segon ball protocol·lari de plaça, l'Entrada de ball (melodia tradicional amb coreografia de Laura Roig).[16]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «L'Àliga de Gràcia» (en català). Web de cultura popular de l'Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 18 març 2020].
  2. Amades, Joan. Gegants, nans i altres entremesos. Barcelona: Impr. de la Neotípia, 1934. 
  3. Amades, Joan «Los Animales simbólicos en la procesión de Corpus». Paz Cristiana, núm. 1, 1952.
  4. «Explicació i recull d'àligues de Catalunya» (en català). Web Festes.org. [Consulta: 18 març 2020].
  5. «El Protocol festiu de Gràcia» (en català). Web del Districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 18 març 2020].
  6. «Notícia sobre el lliurament dels XXIV Premis Vila de Gràcia (2019)» (en català). Web de l'Ajuntament de Barcelona, 25-04-2019. [Consulta: 18 març 2020].
  7. «Notícia del ball de l'Àliga sobre la catifa de Corpus a Gràcia (2019)» (en català). Web dels Catifaires de Gràcia, 23-06-2019. [Consulta: 18 març 2020].
  8. «Notícia de la presentació de l'Àliga de Gràcia» (en català). L'Independent, 04-08-2018. [Consulta: 18 març 2020].
  9. «Entitats residents de la Violeta» (en català). Web del Centre Cultural La Violeta. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 18 març 2020].
  10. «Vídeo de l'estrena de l'Àliga de Gràcia (primer ball protocol·lari).» (en català). Canal de Youtube de la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, 16-08-2019. [Consulta: 18 març 2020].
  11. 11,0 11,1 11,2 «Vídeo sobre la construcció i l'estrena de l'Àliga de Gràcia» (en català). Canal de Youtube de Cultura Popular BCN, 12-03-2020. [Consulta: 18 març 2020].
  12. «L'àliga cuabarrada» (en català). Web de medi ambient del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, 22-12-2016. [Consulta: 18 març 2020].
  13. Del Castillo, Alberto. De la Puerta del Ángel a la Plaza de Lesseps : ensayo de biología urbana: 1821-1945. Barcelona: Dalmau, 1945. 
  14. «La Passada cap al Pregó, nou acte de la festa!» (en català). Web de la Fundació Festa Major de Gràcia, 08-08-2019. [Consulta: 18 març 2020].
  15. Diversos autors. Instruments de festa: el flabiol, el sac de gemecs, la gralla. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994. 
  16. «El ball de l'Àliga de Gràcia» (en català). Web de l'Inventari de Danses Vives de Catalunya, de l'Esbart Català de Dansaires. [Consulta: 18 març 2020].