Àguila marcenca

Àguila marcenca
Exemplar fotografiat a la Camarga (França).
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Falconiformes Família: Accipitridae Subfamília: Circaetinae Gènere: Circaetus Espècie: C. gallicus
Nom binomial
Circaetus gallicus (Gmelin, 1788)
Distribució geogràfica: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc).

Àliga marcenca en vol.

Urpes de l'àliga marcenca.

Àguila marcenca

Exemplar dissecat.

L'àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels falconiformes amb un cap arrodonit que recorda el duc.

Morfologia

• Mesura uns 63-69 cm i fa 185-195 cm d'envergadura alar.
• El mascle pesa 1.100-2.000 g i la femella 1.300-2.700 g.
• Part inferior blanca, la superior bruna i la punta de les ales negra.
• Cap gruixut, marronós, amb uns grans ulls gairebé frontals.
• Ulls de color groc molt viu.
• Els immadurs s'assemblen als adults però són més pàl·lids i tenen la nuca més blanca.
• Té unes dures escates a les potes que li serveixen de protecció davant les possibles mossegades de les serps, que engoleix començant pel cap.

Subespècies

• Circaetus gallicus ferox
• Circaetus gallicus gallicus
• Circaetus gallicus heptneri
• Circaetus gallicus hypoleucos

Reproducció

Niu en arbres o arbusts, en plataformes que prepara amb branques seques i verdes (reutilitzen el mateix niu cada any). Cova un ou de color blanc durant 45 dies i el poll vola al cap de 75 dies més. Assoleix la maduresa sexual als 3-4 anys.

Alimentació

Fonamentalment menja serps (80% de la seua dieta), llangardaixos, granotes, etc., i, de manera ocasional, petits mamífers de la grandària d'un conill. Molt rarament menja ocells o insectes grossos.

Distribució geogràfica

Nia a la península Ibèrica i és freqüent a tota l'Europa meridional, conca mediterrània, Rússia, Orient Pròxim, Índia, Pakistan i algunes illes d'Indonèsia.

Costums

• Els exemplars presents als Països Catalans són de caràcter estival i tornen al país al març (d'ací el nom de marcenca), precisament quan colobres i escurçons surten del repòs hivernal, tot i que no sembla que s'interessi gaire per aquestes darreres, de verí molt potent. Emigra a l'Àfrica subsahariana vers els mesos de setembre-octubre.
• Les poblacions asiàtiques són sedentàries.
• És un ocell silenciós fora del temps de reproducció.

Conservació

Les poblacions europees han patit una davallada en els darrers anys com a conseqüència de certs canvis en les pràctiques agrícoles i en la gestió del territori on són presents.

Observacions

Pot arribar a viure 17 anys.

Enllaços externs

• «àguila marcenca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Fotografies i descripció. (anglès)
• Informació diversa sobre aquesta au. (anglès)
• CITES. (anglès)
• Fauna Europaea. (anglès)
• IUCN. (anglès)
• Animal Diversity Web. (anglès)
• Encyclopedia of Life. (anglès)
• Vídeos en el seu hàbitat natural. (anglès)
• L'àliga marcenca a Portugal. (portuguès)
• African Bird Image Database. (anglès)
• BirdGuides. (anglès)
• Avibase. (català)
• BirdFacts. (anglès)
• Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
• Enregistraments sonors. (anglès)
• Distribució geogràfica. (anglès)
• L'àliga marcenca a Catalunya. (català)
• Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)