Àndria (Terenci)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'arts escèniquesÀndria
Tipus obra de teatre
Autor Terenci
Llengua original llatí
Gènere Fabula palliata
Estrena absoluta
Data 166 aC
Modifica les dades a Wikidata

Àndria o Dona d'Andros (Andria en l'original llatí) és una comèdia pal·liata escrita per Terenci (Publi Terenci Àfer), nascut a Cartago al 185/95 aC. Aquesta comèdia va ser la primera de l'autor que es va representar, i eren edils curuls Marc Fulvi Nobílior i Mani Glabrió i cònsols Marc Claudi Marcel i Gai Sulpici Gal al 4 d'abril del 166 aC, durant els jocs Megalesos. Es va editar aquell mateix any. Terenci demostra una gran influència de les obres de Menandre, en concret aquesta és una adaptació de l'Àndria de l'autor grec, i a més també té elements extrets de l'obra Períntia. Aquesta pràctica, anomenada contaminatio, era freqüent entre els autors llatins, fet que se li va recriminar. És una comèdia formada per 27 escenes i està caracteritzada per ser una comèdia motoria (amb escenes mogudes), fet que és contrari al patró que segueix l'autor, ja que la major part de les seves comèdies són statariae. En tractar-se d'una comèdia pal·liata, el lloc de l'acció és Grècia. És una comèdia que presenta el conflicte entre pare i fill; també l'engany i el desengany.

Argument[modifica]

Pàmfil està enamorat de Glicèrium, que espera un fill seu. El pare d'ell, Simó, l'ha promès amb una altra noia, filla de Cremes. Així pretén celebrar un casament ràpid. Per consell de l'esclau Davos, Pàmfil no es nega en un principi a casar-se amb la filla de Cremes. Quan aquest per casualitat veu el fill de Glicèrium, anul·la el casament; però ja que resulta que ell també és pare de Glicèrium, res no obstaculitza la felicitat de Pàmfil. L'altra filla es casa amb Carí, que l'estima.

Personatges[modifica]

  • Simó, pare de Pàmfil (Simo, Senex)
  • Sòsia, llibert (Sosia, Libertus)
  • Davos, esclau (Davos, Servos)
  • Misis, minyona de Glicèrium (Mysis, Ancilla)
  • Pàmfil, jove (Pamphilus, Adulescens)
  • Carí, jove (Charinus, Adulescens)
  • Bírria, esclau (Myrria, Servos)
  • Lèsbia, la llevadora (Lesbis, Obstetrix)
  • Glicèrium, donzella (Glycerium, Virgo)
  • Cremes, pare de Glicèrium (Chremes, Senex)
  • Critó, vell d'Andros (Crito, Senex)
  • Dromó, vergassejador (Dromo, Lorarius)
  • (Cantor)

Posteritat[modifica]

Thorton Wilder basa la seva novel·la The woman of Andros en la cortesana d'aquesta comèdia de Terenci.

Goethe, al s. XVIII, fa representar l'obra en alemany.

Enllaços externs[modifica]

  • Obra en anglès, Perseus.

Bibliografia[modifica]

Publi Terenci Afer, Comèdies, vol. I, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1936.

Albrecht M. von, Historia de la Literatura romana. Desde Andrónico hasta Boecio, Barcelona, Herder 1997-1999, vol. I.