Ànec xiulador eurasiàtic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuÀnec xiulador eurasiàtic
Mareca penelope Modifica el valor a Wikidata
Eurasian.wigeon.2.arp.750pix.jpg
Exemplar mascle.
Mareca penelope 2.jpg
Parella d'ànecs xiuladors.
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22680157 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereMareca
EspècieMareca penelope Modifica el valor a Wikidata
((Linnaeus, 1758))
Nomenclatura
Sinònim taxonòmicMareca penelope
Combinació originalAnas penelope Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Mareca penelope map.svg
Modifica el valor a Wikidata
Estol d'ànecs xiuladors volant a Lituània.
Mascle d'ànec xiulador fotografiat a Bèlgica.
Parella fotografiada a Hèlsinki Finlàndia.

L'ànec xiulador, xiulaire, siulaire o piuló o piula (Anas penelope) és un ànec de superfície que no es reprodueix als Països Catalans. Modernament se l'ha inclòs en el gènere Mareca com (M. penelope).

Morfologia[modifica]

  • Fa uns 45 cm i 71-80 d'envergadura alar.
  • El mascle presenta el cap de color castany amb el pili molt clar, d'un color crema que, segons com hi toca la llum, sembla blanc. El pit és de color terrós rogenc amb el ventre blanc.
  • La femella, com a la majoria de les espècies d'ànecs, és bruna.
  • El bec és blavenc amb la punta negra.

Reproducció[modifica]

Nia a terra i a prop de l'aigua.

Alimentació[modifica]

S'alimenta de vegetals que pot agafar dins o fora de l'aigua. Menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys.

Hàbitat[modifica]

Es troba a les aigües lliures, tant dolces i salabroses com marines.

Distribució geogràfica[modifica]

Nia a Escandinàvia i hiverna al sud d'Europa. És un ànec migrant que es pot observar amb facilitat a les zones humides dels Països Catalans a l'hivern (Delta de l'Ebre i Delta del Llobregat, però a les Balears és un ànec poc abundant).[1]

Costums[modifica]

Arriba als Països Catalans pel mes d'octubre i roman fins al març, malgrat que aquestes dates poden presentar petites variacions.

Mentre vola, el mascle emet un xiulet agut i es mou sempre en grupets.[2]

Referències[modifica]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 91-92. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 26. ISBN 84-315-0434-X

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]