Àngel Ferrant Vázquez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Àngel Ferrant)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÀngel Ferrant Vázquez
Biografia
Naixement 1r desembre 1890
Madrid
Mort 1961 (70/71 anys)
Madrid
Educació Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
Activitat
Ocupació Escultor
Modifica les dades a Wikidata
Enginyeria tèxtil (1961), a la plaça Ferran Casablancas, La Bonanova, Barcelona.
Àngel, una obra encara figurativa al Portal de l'Àngel (Barcelona)

Àngel Ferrant Vázquez (Madrid 1891 - 1961) fou un escultor espanyol, un dels més importants de l'avantguarda, iniciador de l'escultura cinètica i surrealista espanyola. Era fill del també pintor Alejandro Ferrant y Fischermans.

Estudià a l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid, a l'Acadèmia de San Fernando i al taller d'Aniceto Marinas. Va ampliar els seus coneixements durant viatges per Europa i una estança a París. Per l'obtenció d'una càtedra a l'Escuela de Artes y Oficios de La Corunya l'any 1918 residí durant dos anys a Galícia, fins al seu trasllat a Barcelona, on estigué fins al 1934, quan s'establí definitivament a Madrid.

El 1926 guanya el Concurs Nacional d'Escultura en relleu. Exposa a diverses galeries i amb diferents grups com Els Evolucionistes, el Cercle Artístic de Sant Lluc, l'Associació d'Escultors i amb Amics de l'Art Nou (ADLAN), on comença la seva tendència al surrealisme. A partir del 1936 continuà amb la seva tasca artística, però amb grans dificultats econòmiques i ideològiques. A la fi dels anys 1940 s'uneix com a artista clau amb l'Escola d'Altamira, fundada per Mathias Goeritz. El 1960 obtingué el premi especial d'escultura a la XXX Biennal de Venècia.

Va ser mestre de l'escultora Margarida Sans i Jordi.[1]

El 2015 es va incorporar obra seva a l'exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977 que va tenir lloc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.[2]

Anàlisi[modifica]

Ferrant obrí el camí de la no figuració, renunciant a les tècniques tradicionals de l'escultura, i proposava l'ús de materials funcionals i industrials, extrets directament del seu entorn, que en deslliurar-se de la seva funció mecànica i ésser reordenats i combinats podien assolir valors purs i sensacions plàstiques properes al lirisme.[3] Ferrant indicava el camí i la funció que havia de complir fonamentalment l'escultura, la funció animadora de l'espai.[3]

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. xtec.es, LA DONA: "SUBJECTE" i "OBJECTE" DE L'OBRA D'ART., pàgina 140
  2. Combalia, Victòria «Explicar l'art català». ARA Diumenge (Diari Ara), 16-08-2015, p. 12-13 [Consulta: 23 agost 2015].
  3. 3,0 3,1 «De l'aire a l'aire». Catàleg general d'obra del Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 20 abril 2014].
  4. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.106. ISBN 84-931438-3-9. 

Bibliografia[modifica]

  • Alix, Josefina. Escultura Española 1900/1936. Madrid: El Viso, 1985. ISBN 84-7483-412-0. 

Enllaços externs[modifica]