Àngel Planells i Cruañas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 desembre 1901  Cadaqués (Alt Empordà) |
| Mort | 23 juliol 1989 (87 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
Àngel Planells i Cruañas (Cadaqués, 2 de desembre de 1901 – Barcelona, 23 de juliol de 1989) va ser un pintor vinculat a l'avantguarda catalana i al surrealisme.[1]
Biografia[modifica]
Nascut a Cadaqués, on coneixeria artistes com Eliseu Meifrèn i Joan Roig i Soler, que eren amics del seu pare, i més tard a Salvador Dalí. L'any 1918 va estudiar pintura, litografia i gravat a Barcelona, però va haver de tornar a Cadaqués per problemes econòmics. El 1928 va començar a publicar poemes surrealistes i crítiques de pintura a la revista Sol Ixent, de Cadaqués, sota la influència de Josep Vicenç Foix.
Entre 1928 i 1929, Planells va participar en les seves primeres exposicions col·lectives a les Galeries Dalmau de Barcelona i a la dels Amics de les Arts de Girona, entre d'altres, i va conèixer René Magritte, que havia viatjat a Cadaqués amb altres surrealistes. El 1930, va tenir la seva primera exposició individual, a les Galeries Dalmau, a propòsit de la qual Sebastià Gasch va publicar la primera crítica de l'obra de Planells.[2]
El 1936, Planells va formar part del grup Logicofobista, juntament amb els artistes Artur Carbonell i Carbonell, Leandre Cristòfol i Peralba, Àngel Ferrant, Esteve Francés, A. Gamboa-Rothwoss, A. G. Lamolla, Ramon Marinello, Joan Massanet, Maruja Mallo, Jaume Sans, Nàdia Sokalova, Remedios Varo i Joan Ismael, i el teòric i crític d'art Magí Cassanyes. La primera exposició “Logicofobista” va tenir lloc a les Galeries Catalònia.[3] Aquell mateix any, tres obres de Planells van formar part de la primera exposició internacional del surrealisme, celebrada a les New Burlington Galleries de Londres. Planells havia començat a treballar com a professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Blanes, on vivia des de 1929.
Després de la Guerra Civil espanyola, Planells va "amagar" el seu compromís amb el surrealisme per a dedicar-se a pintar paisatges, marines i bodegons. No va ser fins al 1974, gràcies al galerista francès René Metras, que va començar a ser reconegut com un dels surrealistes més importants del segle xx.
Actualment es poden veure algunes de les seves obres al MNAC de Barcelona, al Reina Sofia de Madrid i en algunes col·leccions Thyssen.
Referències[modifica]
- ↑ AADD. Surrealisme a Catalunya, 1924-1936 : de l'amic de les arts al logicofobisme. (paper). Servei d'Arts Plàstiques de la Direcció General del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Polígrafa, 1988. ISBN 8434305399 [Consulta: 20 desembre 2016].
- ↑ Bota-Gibert, Josep «Sebastià Gasch en la recepció d'Àngel Planells». Miscel·lània Albert Hauf 1. Estudis de Llengua i Literatura Catalana, LXII.. Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Barcelona], 2011, pàg. 171-194.
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 219. ISBN 84-95554-27-5.
Enllaços externs[modifica]
- Biografia d'Àngel Planells al web de la Fundació Àngel Planells Arxivat 2007-10-09 a Wayback Machine.
- Planellsurrealista. Catàleg de l'exposició realitzada a Blanes, Girona i Barcelona entre 2204 i 2005 Arxivat 2007-10-09 a Wayback Machine.
- (anglès) Obra d'Àngel Planells al Art Institute of Chicago
- (castellà) [https://web.archive.org/web/20110713132906/http://pr.kalipedia.com/fotos/sueno-viaja-1936-oleo.html?x=20070718klpprcfil_180.Ies Arxivat 2011-07-13 a Wayback Machine. L'obra "El somni viatja" (1936), d'Àngel Planells, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía deMadrid]
- (castellà) Crònica de l'exposició sobre Àngel Planells celebrada l'any 2005 a l'Espai Cultural Caja Madrid, a Barcelona