Ànimes de metall

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaÀnimes de metall
Westworld
Fitxa tècnica
Direcció Michael Crichton
Protagonistes
Producció Paul Lazarus III
Guió Michael Crichton
Música Fred Karlin
Fotografia Gene Polito
Muntatge David Bretherton
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdora Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 21 novembre 1973
Durada 89 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Los Angeles
Color en color
Format 2.35:1
Temàtica
Gènere cinema d'acció, thriller, cinema de ciència-ficció, cinema de terror i cinema distòpic
Qualificació MPAA PG
Tema principal androide
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Ànimes de metall (títol original en anglès: Westworld) és una pel·lícula de ciència-ficció estatunidenca escrit i dirigida per Michael Crichton, estrenada el 1973. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

L'any 1983, el parc d'atraccions Delos permet als seus visitants de trobar-se en l'època de la seva tria (romana, medieval o conquesta de l'Oest (The Westworld , 1880),[2] enmig de robots gairebé humans.

El relat segueix dos homes de negocis, interpretats per Richard Benjamin i James Brolin, que han escollit passar alguns dies en el vell Far West. Accessòriament, són igualment il·lustrades les peripècies d'un tercer aficionat de western, interpretat per Dick Van Patten i d'un home, més gran, que ha optat per l'edat mitjana. Malgrat totes les precaucions i seguretats preses en aquest parc d'atraccions hiperrealistes, el seu sojorn no serà exactament com esperaven; a poc a poc, el centre de control perd tot poder sobre les màquines.[3]

Repartiment[modifica]

Yul Brynner interpreta el cowboy androide, fent referència al de Chris que tenia en Els set magnífics i portant la mateixa roba que ell.

Rodatge[modifica]

Greenacres, l'antiga propietat de Harold Lloyd

Mondwest ha estat filmat en trenta dies en Panavision equipat amb objectius anamorfs pel fotògraf Gene Polito en el desert de Mojave al sud-oest de Califòrnia, en l'antiga propietat Greenacres de Harold Lloyd a Benedict Canyon a l'oest de Beverly Hills de Los Angeles així com en diferents estudis de Metro-Goldwyn-Mayer[4] i en els estudis de Burbank.[4]

La postproducció va durar entre dotze i tretze setmanes, cinc setmanes per al "tall del director".[4]

Les imatges de síntesi van ser realitzades per Triple-I.[5] Es tracta de la manipulació d'una presa de vista real destinada a simular el punt de vista electrònic del robot assassí. Aquesta dimensió és una de les primeres temptatives destinades a una pel·lícula per al gran públic. Cada imatge demanava més de vuit hores de preparació. En la continuació titulada Futureworld, 1976) de Richard T. Heffron, les imatges en tres dimensions es van utilitzar per primer cop en el cinema.

La música de pel·lícula en un disc de 33 rpm és completament composta pel compositor Fred Karlin. Barreja de western i de Musica electrònica,[6] utilitzant un piano preparat, mesura inhabitual, la dissonància i tots els instruments de percussió sovint en polirítmia que té com a efecte el caos mecànic.[7]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

  • Science Fiction and Fantasy Scripts of America 1974: Premi Nubela a la millor projecció dramàtica
  • Premi Hugo 1974: Premi a la millor projecció dramàtica
  • Academy of Science Fiction, Fantasy & Horror Films 1975: Premi Saturn a la millor pel·lícula de Ciència-ficció

La pel·lícula ha estat en competició al Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz 1974.

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Ànimes de metall (en català). esadir.cat. 
  2. Destacar l'al·lusió als quatre mons de Disneyland: Adventureland , Frontierland , Fantasyland i Tomorrowsland , el mateix Disney es va inspirar en les exposicions universals com a la de Chicago el 1893 que oferia als visitants el descobriment de «mons» (Orient, Índia, etc.)
  3. «Westworld». The New York Times.
  4. 4,0 4,1 4,2 (anglès) Stafford, Jeff. «Westworld».
  5. «How Michael Crichton’s “Westworld” Pioneered Modern Special Effects» (en anglès 0). Newyorker, 14-05-2013. [Consulta: 24 desembre 2017].
  6. (anglès) Anònim. «Coma/Westworld/The Carey Treatment (1978/1973/1972)». =Film Score Monthly.
  7. (anglès) Anonyme. «Review by Steven McDonald».

Enllaços externs[modifica]