Àrea Intermèdia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Àrea Intermèdia és el nom donat a l'àrea etnològica i cultural que en el segle XVI, a l'arribada dels espanyols, comprenia els territoris avui corresponents al vessant del Carib d'Hondures i de Nicaragua, el territori de Costa Rica (amb excepció de la península de Nicoya i la regió del golf limítrof fins a la regió de Chorotega), Panamà, Colòmbia i Veneçuela. Confinava amb l'àrea cultural de Mesoamèrica i els espais culturals de l'àrea Cultural Andina i l'Amazònia.

Aquesta Àrea va tenir com a punt central el Carib. Comprenia els pobles agrícoles de les Antilles i gran part del Carib centroamericà, Colòmbia i Veneçuela. Les cultures més destacades d'aquesta regió van ser els txibtxes, els taínos i els caribs. Els últims dos van ser grans navegants.

El terme va ser encunyat en 1957 per l'arqueòleg Wolfgang Haberland, mentre que Gordon Willey va delimitar en An Introduction to American Archaeology, Vol. 2: South America (Prentice Hall: Englewood Cliffs, NJ) el 1971 les fronteres de l'Àrea: els Caminis equatorians i la costa del pacífic, els Andes colombians i la costa del Pacífic, la costa del Carib de Colòmbia, l'àrea andina de l'oest de Veneçuela i la costa adjacent, i tot la Baixa Amèrica Central fins a la línia que s'estén des del golf de Nicoya cap a la costa del Carib nord-central d'Hondures. Per Willey, l'Àrea Intermèdia no té patrons distintius panregionals tan forts com els que es donen a Mesoamèrica o a l'àrea Cultural Andina.

Bibliografia[modifica]