Àrea Metropolitana de Barcelona

Plantilla:Infotaula geografia políticaÀrea Metropolitana de Barcelona

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 20″ N, 2° 04′ 36″ E / 41.3722°N,2.0767°E / 41.3722; 2.0767
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.239.337 (2012) Modifica el valor a Wikidata (5.093,3 hab./km²)
Geografia
Superfície636 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació21 juliol 2011 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuConsell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Lloc webamb.cat Modifica el valor a Wikidata
Infotaula d'organitzacióÀrea Metropolitana de Barcelona
Dades
Nom curtAMB Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació21 juliol 2011
Activitat
Superfície636 km² Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJaume Collboni Cuadrado (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Format per

Lloc webamb.cat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Àrea Metropolitana de Barcelona és una entitat administrativa pública metropolitana nascuda el 2010, formada per Barcelona i un total de 36 municipis que acullen més de 3,2 milions de persones.[1] Agrupa, doncs, part de la regió metropolitana de Barcelona, una zona geogràfica que va més enllà de l'àrea administrativa i que segons dades d'Eurostat (Comissió Europea) és la tercera més gran de la Unió Europea amb una població d'aproximadament 5.200.000 d'habitants.

La delimitació administrativa actual[Quan?] té 636 km² de superfície, tot i que una llei de 1968 la va definir inicicalment com una àrea molt més vasta, que ocupava 3.297 km².[2] El 48% dels seu territori està urbanitzat i el 52% restant és ocupat per 25 km de platges i més de 25.000 hectàrees de zones naturals.

Dins el territori metropolità hi ha tres grans espais : la zona agrícola del delta del Llobregat, les àrees urbanitzades del pla de Barcelona i els espais verds dels massissos del Garraf, Collserola i la serralada de Marina.

És l'aglomeració metropolitana més important del Mediterrani occidental, on es genera la meitat del PIB de Catalunya.

Història[modifica]

Antecedents[modifica]

Històricament l'Àrea Metropolitana de Barcelona va ser administrada per la Corporació Metropolitana de Barcelona. Quan l'entitat que es va dissoldre el 1987, les seves competències van passar a mans de l'Entitat Metropolitana del Transport, l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana.

  • Entitat Metropolitana del Transport: Integrada per 18 municipis, donava servei a una població de 2.819.867 habitants dins d'una extensió de 334,6 km². Va ser creada per gestionar de forma conjunta els serveis de transport públic de la capital i els municipis més propers a aquesta.
  • Entitat del Medi Ambient: Integrada per 18 municipis. S'encarregava de la gestió dels serveis hidràulics i el tractament de residus, donava servei a una població de 3.161.812 habitants en una extensió de 588 km².
  • Mancomunitat de Municipis: Integrada per 31 municipis. Gestionava les àrees en comú que afectaven a espais públics, infraestructures i vialitat, equipaments, urbanisme i habitatge. Tenia 3.059.016 habitants i una extensió de 492,6 km².

Creació de l'administració metropolitana (AMB)[modifica]

La constitució oficial com a administració pública es va fer en un Consell Metropolità extraordinari el 21 de juliol del 2011, d'acord amb la Llei 31/2010 aprovada el 27 de juliol de 2010 pel Parlament de Catalunya. L'AMB va substituir les tres entitats vigents fins aleshores (Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Entitat del Medi Ambient i Entitat Metropolitana del Transport) amb la voluntat de racionalitzar i simplificar la governança metropolitana. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és actualment l'administració pública de l'àrea metropolitana de Barcelona, i gestiona una conurbació urbana formada per un total de 36 municipis, amb una població de 3.239.337 habitants [3] i una extensió de 636 km².

Té competències en els àmbits de la cohesió social, la planificació territorial i l'urbanisme, la mobilitat, el transport, la gestió de residus, l'abastament d'aigua, la protecció del medi ambient, l'habitatge social, les infraestructures i la promoció econòmica del territori metropolità.

Municipis integrants[modifica]

Ciutat Comarca Habitants (2018) Àrea en km²
Barcelona Barcelonès 1.620.343 101,4
Hospitalet de Llobregat, L' Barcelonès 261.068 12,4
Badalona Barcelonès 217.741 21,2
Santa Coloma de Gramenet Barcelonès 118.821 7,0
Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental 90.664 48,2
Cornellà de Llobregat Baix Llobregat 87.173 7,0
Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat 82.904 21,5
Castelldefels Baix Llobregat 66.375 12,9
Viladecans Baix Llobregat 66.168 20,4
Prat de Llobregat, El Baix Llobregat 64.132 31,4
Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental 57.740 30,6
Gavà Baix Llobregat 46.705 30,8
Esplugues de Llobregat Baix Llobregat 46.355 4,6
Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat 44.474 11,8
Ripollet Vallès Occidental 38.347 4,3
Sant Adrià de Besòs Barcelonès 36.669 3,8
Montcada i Reixac Vallès Occidental 35.599 23,5
Sant Joan Despí Baix Llobregat 34.084 6,2
Barberà del Vallès Vallès Occidental 32.839 8,3
Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat 27.901 9,1
Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat 27.332 5,5
Molins de Rei Baix Llobregat 25.687 15,9
Sant Just Desvern Baix Llobregat 17.494 7,8
Corbera de Llobregat Baix Llobregat 14.643 18,4
Badia del Vallès Vallès Occidental 13.417 0,9
Castellbisbal Vallès Occidental 12.332 31
Montgat Maresme 11.819 2,9
Pallejà Baix Llobregat 11.486 8,3
Cervelló Baix Llobregat 8.970 24,1
Tiana Maresme 8.709 8,0
Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat 8.179 7,5
Begues Baix Llobregat 6.961 50,4
Torrelles de Llobregat Baix Llobregat 5.945 13,6
Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat 4.107 10,8
Papiol, El Baix Llobregat 4.103 9,0
Palma de Cervelló, La Baix Llobregat 2.982 5,5
TOTAL 3.260.268 636

Competències[modifica]

Territorials[modifica]

L'AMB té competències en tres àmbits: ordenació del territori, urbanisme i infraestructures d'interès metropolità.[4]

Ordenació del territori[modifica]

  • Participació en la formulació i tramitació del Pla territorial general de Catalunya.
  • Participació en la redacció i el seguiment dels plans territorials parcials que afectin el seu àmbit i dels plans territorials sectorials que afectin les seves competències.
  • Formulació de plans, cartes i programes de protecció, gestió i ordenació del paisatge.[4]

Urbanisme[modifica]

  • Ordenació urbanística integrada del territori metropolità mitjançant el Pla director urbanístic metropolità (PDUM) i el Pla d'ordenació urbanística metropolità (POUM). La iniciativa de formulació i les aprovacions inicial i provisional d'ambdós plans i de les seves modificacions posteriors corresponen a l'AMB.
  • Participació en la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
  • Formulació i aprovació inicial i provisional dels programes d'actuació urbanística plurimunicipals.
  • Formulació i aprovació de figures de planejament derivat d'interès metropolità o que afectin diversos municipis.
  • Gestió urbanística del PDUM i el POUM, amb caràcter d'administració competent i actuant.
  • Protecció de la legalitat urbanística per delegació dels municipis o substitució de la competència municipal. Exercici de la potestat sancionadora, quan correspongui.
  • Cooperació i assistència tècnica jurídica i econòmica als municipis en matèria de planificació, programes d'actuació, projectes i obres, i disciplina urbanística.[4]

Infraestructures d'interès metropolità[modifica]

  • Realització i gestió d'infraestructures vinculades a la mobilitat, als parcs, a les platges, als espais naturals, als equipaments, a les dotacions, a les instal·lacions i als serveis tècnics mediambientals i de proveïment.

Transport i mobilitat[modifica]

A l'AMB es planifiquen i gestionen les xarxes d'autobusos i altres mitjans de transport públic, excepte els tramvies.

Les competències, a més de la planificació i la gestió, són:

  • El transport públic urbà col·lectiu de viatgers en superfície, llevat del sistema tramviari.
  • Prestació dels serveis de metro i transport públic subterrani de viatgers.
  • Ordenació del servei de taxi.
  • Aprovació del Pla metropolità de mobilitat urbana. Definició de la xarxa viària bàsica metropolitana. Participació en la gestió del trànsit en aquesta xarxa, conjuntament amb la Generalitat.
  • Ordenació i gestió del transport de viatgers amb finalitats culturals i turístiques, per delegació dels ajuntaments.
  • Promoció del transport sostenible.
  • Gestió de les rondes de Barcelona[4]

Medi ambient i sostenibilitat[modifica]

Cicle de l'aigua

  • Subministrament domiciliari d'aigua potable o abastament d'aigua en baixa.
  • Sanejament de l'aigua captada per a la seva utilització.
  • Depuració d'aigües residuals.
  • Regeneració d'aigües depurades per a altres usos com regs o recàrregues d'aqüífers.
  • Coordinació dels sistemes municipals de sanejament d'aigües, en particular la planificació i la gestió integrada de l'evacuació d'aigües pluvials i residuals i de les xarxes de clavegueram.
  • Regulació de les tarifes corresponents[4]

Residus

  • Tractament dels residus municipals i dels procedents d'obres, així com la seva valorització (recuperació i reciclatge de paper, metall, plàstic i altres materials; obtenció d'energia i de compost...) i disposició (abocament controlat dels residus no reciclables).
  • Coordinació dels sistemes municipals de recollida.
  • Tria i selecció d'envasos.
  • Servei de deixalleria, en col·laboració amb els municipis.[4]

Altres competències

  • Coordinació i formulació d'un Pla d'actuació metropolità per a la protecció del medi ambient, la salut i la biodiversitat, i de mesures de lluita contra el canvi climàtic i la formulació d'una Agenda 21 metropolitana.
  • Participació en l'elaboració de mapes de capacitat acústica i mapes estratègics de sorolls.
  • Emissió d'informes ambientals.
  • Col·laboració amb els municipis en les polítiques d'ordenació ambiental.
  • Promoció i gestió d'instal·lacions d'energies renovables.[4]

Habitatge[modifica]

L'AMB exerceix les competències en polítiques de sòl i habitatge que estableix la legislació urbanística. Ho fa per delegació dels municipis metropolitans i per garantir la solidaritat intermunicipal en aquestes actuacions.

  • Defineix les polítiques de sòl i habitatge, en el marc del Pla director urbanístic metropolità, amb l'objectiu de garantir la solidaritat intermunicipal en aquestes actuacions i de fer efectiu el dret constitucional a l'habitatge.
  • Exerceix les competències en matèria de política de sòl i habitatge que estableix la legislació urbanística, per delegació dels municipis metropolitans.
  • Realitza les tasques d'ordenació territorial per a la destinació de sòl a usos industrials i terciaris; impulsa promocions d'habitatge assequible, i s'encarrega de la construcció dels equipaments públics encomanats pels municipis metropolitans.
  • De la mateixa manera, l'administració metropolitana exerceix les competències en matèria d'habitatge que li reconeguin les lleis i les que li siguin delegades per conveni o per via consorcial.[4]

Desenvolupament econòmic[modifica]

Té l'objectiu de fomentar l'activitat econòmica, l'ocupació i la creació d'empreses en els camps de la indústria, el comerç, els serveis i els recursos turístics.

  • Foment de l'activitat econòmica, l'ocupació i la creació d'empreses en els camps de la indústria, el comerç, els serveis i els recursos turístics.
  • Promoció d'un Pla estratègic metropolità per a la modernització, la recerca i la innovació.

Cohesió social[modifica]

  • La cohesió social és un dels objectius de la creació de l'AMB i és el principi a través del qual es defineixen les polítiques d'urbanisme, de transport, de medi ambient, d'infraestructures i d'assistència als municipis metropolitans. L'objectiu és aconseguir un desenvolupament metropolità cohesionat i solidari, en el qual els beneficis, i els costos, de viure en l'entorn metropolità es distribueixin equitativament entre els seus habitants, independentment del municipi en què visquin.

Amb aquest objectiu, a les competències de l'AMB també s'uneixen les següents:

  • Promoció de polítiques plurimunicipals de foment de la cohesió social i de l'equilibri territorial.
  • Participació en la Comissió de Seguretat de l'àmbit territorial metropolità per fomentar polítiques de convivència ciutadana.[4]

Òrgans de govern[modifica]

Litoral de l'AMB

Hi ha diversos òrgans de govern que faciliten la gestió de l'AMB:

  • Consell Metropolità: El Consell Metropolità és el màxim òrgan de govern de l'AMB. Entre les seves tasques hi ha el nomenament i cessament de la presidència de la institució; l'aprovació del Pla d'actuació metropolità, el qual inclou els projectes i serveis que desenvoluparà l'AMB durant el mandat; l'aprovació de les ordenances i dels reglaments, així com la determinació de les tarifes dels serveis metropolitans. El Consell Metropolità l'integren actualment 90 consellers i conselleres metropolitans. Cada un dels 36 municipis disposa d'un nombre de consellers en proporció al seu pes demogràfic. Els alcaldes dels municipis són membres nats del Consell, a més dels regidors i regidores designats pels Ajuntaments, fins a arribar al nombre estipulat per a cada municipi.[4]
  • Junta de Govern: La Junta de Govern és l'òrgan que assisteix la presidència en el dia a dia de l'administració metropolitana. Les seves tasques són delegades pel Consell Metropolità i la presidència, amb l'objectiu de garantir l'agilitat en la presa de decisions i de facilitar el treball de l'administració metropolitana. L'integren la presidència de l'AMB i els consellers i conselleres metropolitans nomenats per la presidència a proposta del Consell Metropolità i es reuneix com a mínim dos cops al mes. La Junta de Govern actualment està constituïda per tretze consellers i conselleres metropolitans, incloent-hi la presidència.[4]
  • Àltres òrgans de govern:
    • Presidència: Dirigeix el govern i l'administració metropolitana.
    • Vicepresidència executiva: Coordina l'acció del govern i el desenvolupament dels projectes.
    • Vicepresidències: Substitueixen la presidència en els casos determinats per la llei.
    • Consell d'Alcaldes: Òrgan que integra els alcaldes i alcaldesses dels trenta-sis municipis metropolitans.
    • Comissió Especial de Comptes: Organisme encarregat del control de la gestió econòmica de l'AMB.
    • Grups polítics metropolitans: Famílies ideològiques en què s'organitzen els consellers i conselleres metropolitans.

Eleccions municipals 2015[modifica]

Municipi PSC - CP CiU PP ICV-E[a] ERC - AM Ciutadans CUP/CAV - PA Guanyem/Comú [b] Altres
Badalona 14,2 7,8 34,3 6,7 10,8 5,7 17,5 -- 1,6
Badia del Vallès 36,1 1,9 7,2 17,5 4,0 -- 24,3 -- 7,5
Barberà del Vallès 24,0 4,9 9,5 9,5 10,4 -- 16,3 -- 23,0
Barcelona 9,6 22,7 8,7 25,2 11,0 11,0 7,4 -- 3,4
Begues 7,3 33,8 14,0 16,1 18,7 -- -- -- 7,2
Castellbisbal 26,0 14,4 5,0 30,5 14,5 8,0 -- -- --
Castelldefels 15,9 8,6 27,2 15,7 10,4 8,9 -- 7,9 3,9
Cerdanyola del Vallès 18,7 9,4 10,0 8,9 15,2 12,5 18,6 -- 5,0
Cervelló 30,1 13,5 5,0 5,0 22,7 10,5 -- 8,9 2,7
Corbera de Llobregat 21,1 10,7 7,1 6,3 18,7 -- 17,2 -- 16,9
Cornellà de Llobregat 38,5 4,2 7,8 8,2 9,2 11,3 -- 17,4 2,3
Esplugues de Llobregat 36,1 8,0 9,9 9,8 10,2 11,8 5,8 -- 7,2
Gavà 30,7 6,9 8,3 4,5 12,1 14,7 4,5 1,5 15,5
L'Hospitalet de Llobregat 33,2 6,0 9,9 10,2 9,0 13,2 5,1 7,5 4,5
Molins de Rei 21,1 26,5 3,5 5,2 11,9 7,0 16,2 6,9 0,5
Montcada i Reixac 16,1 9,7 6,4 15,2 13,0 15,2 7,1 11,7 4,1
Montgat 12,3 24,1 5,0 10,4 20,8 11,1 -- -- 14,9
Pallejà 23,4 12,4 3,2 25,9 13,5 7,2 -- -- 12,4
La Palma de Cervelló 9,2 32,1 3,4 42,3 10,4 -- -- -- --
El Papiol 12,9 26,9 2,6 -- 22,2 -- -- -- 32,7
El Prat de Llobregat 14,6 5,6 9,0 35,6 8,9 8,6 -- 6,4 10,0
Ripollet 22,4 6,3 6,7 4,7 6,6 13,1 33,7 -- 4,9
Sant Adrià de Besòs 27,6 5,7 8,0 10,4 8,7 13,2 13,0 -- 12,0
Sant Andreu de la Barca 34,8 5,3 5,2 7,1 13,9 9,6 -- 14,9 8,3
Sant Boi de Llobregat 32,4 5,8 8,0 13,4 11,6 12,4 8,3 -- 6,4
Sant Climent de Llobregat 20,0 38,1 2,0 7,4 24,9 -- -- -- 5,3
Sant Cugat del Vallès 6,5 37,0 6,3 6,6 11,2 12,9 15,2 -- 3,0
Sant Feliu de Llobregat 19,3 10,0 7,6 23,7 12,7 10,7 -- 6,6 7,7
Sant Joan Despí 42,6 5,7 6,2 8,5 9,8 8,7 3,9 11,5 2,3
Sant Just Desvern 31,6 18,6 6,0 12,7 17,6 8,5 -- -- 3,3
Sant Vicenç dels Horts 21,9 5,7 4,9 6,1 37,7 13,2 -- 7,7 1,3
Santa Coloma de Cervelló 9,8 6,8 7,1 34,3 15,5 -- -- -- 24,8
Santa Coloma de Gramenet 40,7 3,6 7,8 7,8 4,8 11,5 18,5 -- 4,2
Tiana 27,8 21,0 7,1 -- 14,0 -- 9,2 -- 18,4
Torelles de Llobregat 13,1 12,8 6,1 -- 18,2 -- -- -- 44,7
Viladecans 38,0 4,8 6,7 9,5 10,2 13,6 -- 6,3 9,6
Total AMB 17,4 16,4 10,2 18,4 11,1 10,7 8,1 2,0 4,6

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. ICV-E inclou a l'any 2015 les coalicions de Badia en Comú - Entesa i Barcelona en Comú - Entesa.
  2. Guanyem no inclou a l'any 2015 les coalicions de Badia en Comú - Entesa i Barcelona en Comú - Entesa.

Referències[modifica]

  1. «Població». [Consulta: 23 novembre 2019].
  2. «Àrea Metropolitana de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Idescat, 2014
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 «LLEI 31/2010, del 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.». Parlament de Catalunya, 03-08-2010. Arxivat de l'original el 2016-02-06. [Consulta: 8 febrer 2016].

Enllaços externs[modifica]