Àrea Metropolitana de Vigo

Si cerqueu altres usos, vegeu Vigo (desambiguació).

Àrea Metropolitana de Vigo

Tipus	àrea metropolitana
Lloc
42° 12′ 30″ N, 8° 42′ 23″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Galícia
Província	província de Pontevedra
Capital	Vigo

L'Àrea Metropolitana de Vigo és la regió urbana i ens local supramunicipal que engloba la ciutat gallega que li dóna nom i una sèrie de municipis satèl·lit que funcionen com a ciutats dormitori, industrials, comercials i de serveis.

Inspirada en el model de l'AMB, l'àrea metropolitana de Vigo respon al model clàssic de ciutat central dominant, que ha assolit un grau de complexitat important i es troba en un cicle de procés metropolità en què la ciutat central comença a perdre pes relatiu en població i econòmic a favor dels municipis veïns.

Es va constituir com a persona jurídica, segons la llei autonòmica 4/2012 de la Xunta de Galícia.

Inicis del projecte

El maig de 2009, després de la victòria d'Alberto Núñez Feijóo a les eleccions autonòmiques de 2009, el conseller de la Presidència de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, va anunciar a Vigo una proposta d'àrea metropolitana, que en principi inclouria la ciutat de Vigo i 13 municipis més entre els quals hi ha un vincle econòmic i social amb la ciutat de Vigo.

Aprovació i definició

L'aprovació definitiva de l'Àrea Metropolitana de Vigo va tenir lloc el 10 d'abril de 2012, mitjançant una llei autonòmica, que en el seu article 2, delimita el seu àmbit territorial als municipis següents: Baiona, Cangas, Redondela, Fornelos de Montes, Gondomar, Moaña, Mos, Nigrán, Pazos de Borbén, O Porriño , Salceda de Caselas, Salvaterra de Miño, Soutomaior i Vigo.

La primera llei de l'Àrea Metropolitana, impulsada per la Xunta de Galícia, va néixer amb un disseny que l'Ajuntament de Vigo, amb Abel Caballero al capdavant, va considerar inviable i injust, fet que en va motivar el rebuig. El conflicte es va originar per dos motius fonamentals: un model de transport que no satisfeia les exigències vigueses i, de manera determinant, un repartiment del poder que es va considerar desproporcionat.

Segons el text legal, la ciutat de Vigo, que aporta més de la meitat de la població total de l'àrea, quedaria relegada a un paper secundari en el govern. La llei li assignava una representació de poc més d'un terç dels membres de l'assemblea i tan sols un dels catorze llocs a la junta de govern. Davant del que es va interpretar com un intent de diluir el pes de la ciutat principal, el govern viguès es va negar a integrar-se en el transport metropolità sota aquestes condicions, la qual cosa va impedir la convocatòria de l'assemblea d'alcaldes i va deixar el projecte constitutiu en un punt mort.

No va ser fins al juliol de 2015, després de les eleccions municipals del 24 de maig, en una reunió a Santiago de Compostel·la entre Caballero i Alberto Núñez Feijóo, president de la Xunta de Galícia d'aleshores, en què van acordar desbloquejar l'àrea metropolitana i fer modificacions a la llei basant-se principalment en el model de l'àrea de Barcelona.

En els mesos següents, van tenir lloc diverses reunions entre els alcaldes dels municipis integrats a l'àrea i funcionaris de la Xunta de Galícia. Un cop assolit un principi d'acord per a la posada en marxa de l'ens supramunicipal a principis del 2016, l'alcalde de Vigo va traslladar l'acord a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). La culminació d'aquestes successives reunions va acabar l'estiu del 2016, amb la integració el 6 de juliol al transport metropolità del municipi de Vigo i de l'empresa Vitrasa, i posteriorment amb l'aprovació al parlament gallec de la modificació de la llei autonòmica 4/2012 el 12 del mateix mes.

Ampliació dels 14 municipis que inicialment conformaven l'àrea metropolitana de Vigo.

Algunes de les millores més significatives de la modificació de la llei aprovada el 2012, va ser la possibilitat d'ampliar els municipis integrats a la zona, a aquells altres que mostraven la seva voluntat d'adherir-s'hi, per exemple: O Rosal, A Cañiza, A Guarda, As Neves, Mondariz, Oia, Ponteareas, Ponte Caldelas, Tomiño, Tui i Vilaboa. L'objectiu de les futures integracions a l'àrea metropolitana és que els diferents municipis amb vincles històrics amb la ciutat de Vigo puguin beneficiar-se dels diferents avantatges de pertànyer a l'ens supramunicipal. Amb la unió d'aquests municipis, l'àrea metropolitana arribaria a una població de 580.000 habitants.

Una altra de les grans diferències de la modificació de la llei va ser atorgar a la ciutat de Vigo la prestació de serveis públics des de l'administració central, autonòmica i provincial, similars als d'una capital de província. Aquesta és la primera vegada des de la restauració democràtica a Espanya que una llei atorga a la ciutat el rang de capital de província, compensant així una reivindicació històrica de la societat vigatana.

Actualment l'Àrea Metropolitana de Vigo es defineix com "una entitat local supramunicipal, de caràcter territorial, formada pels municipis de Vigo i els de la seva àrea d'influència, entre els quals existeix un vincle econòmic i social que fa necessària la planificació i coordinació conjunta de determinats serveis i obres, per garantir la seva prestació integral i adequada a tot el territori així com per aconseguir l'eficàcia de les inversions públiques."

Municipis membres

L'àrea metropolitana de Vigo es va constituir inicialment amb els següents municipis integrats: Baiona, Cangas, Fornelos de Montes, Gondomar, Moaña, Mos, Nigrán, Pazos de Borbén, O Porriño, Redondela, Salceda de Caselas, Salvaterra de Miño, Soutomaior i Vigo.

Platja de Rodas a les Illes Cíes, Vigo.

El pont de Rande uneix els municipis de Redondela i Moaña.

Façana marítima de Baiona.

Castell de Soutomaior.

Competències de l'àrea

L'àrea metropolitana de Vigo té diverses competències a la ciutat de Vigo i a la resta de municipis que formen part de l'àrea, que són: promoció econòmica, ocupació i serveis socials, turisme i promoció cultural, mobilitat i transport públic metropolità, medi ambient, gestió de l'aigua i els residus, prevenció i extinció d'incendis, protecció civil i rescat, planificació territorial, cooperació urbana i coordinació de les tecnologies de la informació. La majoria d'aquestes competències pertanyien anteriorment a la Diputació de Pontevedra.

Govern metropolità

La presidència i el consell de govern metropolità s'escullen cada quatre anys en una votació pels alcaldes dels municipis que formen part de l'organització mitjançant un sistema de votació ponderat, basat en el nombre de representants dels diferents municipis i amb un mecanisme de correcció per fer-lo més equilibrat.

La junta de govern metropolitana, a més d'elegir el president de l'àrea, també té entre les seves funcions l'elecció dels quatre vicepresidents, que són nomenats en funció de la representació dels diferents grups polítics que formen part del govern metropolità, l'equilibri territorial i la igualtat de gènere. Independentment del president i els vicepresidents, l'assemblea metropolitana es completa amb 54 representants distribuïts per municipi, segons el seu pes demogràfic.

Un cop constituïda, l'assemblea té entre les seves competències la supervisió i el control dels diversos òrgans de govern, l'aprovació d'ordenances o pressupostos, etc. Els diferents acords adoptats pel consell metropolità han de tenir com a mínim el 50% dels vots del consell i un suport mínim de quatre municipis.

Situació actual

L'Àrea Metropolitana de Vigo es va constituir legalment el desembre de 2016, però a la pràctica és una entitat inoperativa i buida. El motiu principal és el conflicte polític profund i sostingut entre l'Ajuntament de Vigo, liderat per l'alcalde Abel Caballero (PSdeG-PSOE), i la Xunta de Galícia, governada pel Partit Popular de Galícia. El principal punt de discussió va ser, i segueix sent, la integració del transport urbà de Vigo (Vitrasa) al Pla de transport metropolità de Galícia.

El 2 de desembre de 2016 es va celebrar la sessió constitutiva de l'Àrea Metropolitana al MARCO (Museu d'Art Contemporani de Vigo). Abel Caballero va ser elegit president, tal com estipulava la llei, ja que era l'alcalde del municipi amb més població. Tanmateix, l'entitat va néixer amb una ferida de mort. La Xunta de Galícia va condicionar la seva implementació efectiva i el seu finançament a la integració real de Vigo en el Pla Metropolità de Transport. Per la seva banda, l'Ajuntament de Vigo va exigir a la Xunta que subvencionés el 100% del cost que suposaria que el bus urbà de Vigo apliqués les tarifes i els transbords metropolitans, cosa que la Xunta no va acceptar, argumentant que tots els municipis havien de cofinançar el servei.

En absència d'acord, l'AMV va entrar en un estat de paràlisi total. La Xunta no la va registrar al registre d'entitats locals, argumentant que no complia el requisit legal fonamental d'integració del transport. Sense aquest registre, l'entitat no té plena personalitat jurídica per operar, rebre fons o prestar serveis. Des de llavors, la situació s'ha caracteritzat per ser una arma política recurrent. L'alcalde de Vigo acusa la Xunta de "boicotejar" un projecte vital per a la regió per motius partidistes. La Xunta acusa l'alcalde d'"infringir la llei" i de posar els seus interessos per davant dels ciutadans dels 14 municipis.

La disputa també va arribar als tribunals, amb recursos de l'Ajuntament de Vigo contra la negativa de la Xunta a registrar l'entitat, sense que fins ara s'hagi produït un desbloqueig efectiu.

La manca d'una Àrea Metropolitana operativa impedeix el desenvolupament de competències clau com la gestió conjunta del transport, l'urbanisme, l'aigua, els residus o el turisme a escala supramunicipal, cosa que sí que fan altres àrees metropolitanes.