Àrea Monetària Comuna
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | unió monetària  |
| Història | |
| Creació | 1986 |
| Format per | |
L'Àrea Monetària Comuna (CMA, per les seves sigles en anglès) enllaça Sud-àfrica, Namíbia, Lesotho i Eswatini en una unió monetària. La Unió Duanera de l'Àfrica Austral (SACU) inclou tots els membres de la CMA a més de Botswana, que va substituir el rand pel pula el 1976 com a mitjà per a establir una política monetària independent. La CMA facilita el comerç i promou el desenvolupament econòmic entre els seus estats membres.[1][2]
Tot i que el rand sud-africà és de curs legal a tota la CMA, els altres estats membres emeten les seves pròpies monedes bescanviables a la par amb ell: el loti de Lesotho, el dòlar namibi i el lilangeni d'Eswatini. Les regulacions de canvi de divises i la política monetària a tota la CMA continuen reflectint la influència del Banc de Reserva de Sud-àfrica.
Història
[modifica]La CMA, promulgada el juliol de 1986,[3] es va originar a partir de l'Àrea Monetària del Rand (RMA), que es va establir formalment el desembre de 1974;[4] els signataris d'aquesta última van ser Sud-àfrica, Lesotho i Swazilàndia.[5] Aquell mateix any, Swazilàndia i Lesotho van establir les seves pròpies monedes nacionals, que actualment s'anomenen lilangeni i loti, respectivament. El 1980, Lesotho va establir el seu propi banc central, el Banc Central de Lesotho, i va començar a emetre la seva moneda nacional amb una taxa d'un a un respecte al rand.
Tot i que els acords formals es remunten al 1974, en última instància provenen d'acords informals que existien abans de la formació de la Unió Sud-africana el 1910; quan es va crear el Banc de Reserva de Sud-àfrica el 1921, la lliura sud-africana es va convertir en l'única moneda de curs legal en circulació als territoris que avui formen la CMA, juntament amb Betxuanalàndia (actual Botswana). Aquest acord va continuar quan la lliura sud-africana va ser substituïda pel rand sud-africà el 1961. La manca de discrecionalitat en la política monetària, d'un marc formal de consulta i del repartiment del senyoratge per part de Sud-àfrica cap als territoris més petits va provocar llargues negociacions que finalment van donar lloc a l'acord formal de 1974; no obstant això, Botswana va decidir no unir-se als acords formalitzats i va optar per una moneda independent amb el seu propi banc central.[5]
El 1989, la CMA va modificar les seves restriccions de canvi a causa d'algunes limitacions en la conversió de saldos derivades de la rescissió de l'acord per una de les parts. La CMA va ser substituïda per l'actual Àrea Monetària Multilateral (MMA) el febrer de 1992, quan Namíbia es va unir formalment a la unió monetària. El 1993, Namíbia va emetre la seva pròpia moneda, el dòlar namibi.
El 2002 es va introduir una nova fórmula de repartiment d'ingressos a la SACU, que incloïa un component de desenvolupament. El 2003, Swazilàndia va tornar a autoritzar l'ús del rand com a moneda de curs legal per tal de facilitar l'intercanvi entre aquests països.
Marc institucional
[modifica]L'acord monetari subscrit entre aquests països és una de les qüestions més importants de la convenció. Com s'ha esmentat anteriorment, cada país té dret a tenir les seves pròpies monedes nacionals. Aquestes monedes només són de curs legal als seus respectius països. Tanmateix, el rand sud-africà és de curs legal a tota la CMA. Segons l'acord, els països de la CMA poden tenir accés als mercats financers sud-africans, però només sota determinades condicions. Només poden accedir als mercats monetaris i de capitals mitjançant inversions prescrites o valors aprovats que puguin mantenir les institucions financeres de Sud-àfrica, d'acord amb les regulacions prudencials entre els països LNS (Lesotho, Namíbia i Swazilàndia).
Els pagaments de compensació es basen en una fórmula equivalent al producte i al volum de rands que s'estima que estan en circulació al país membre afectat. La ràtio és de 2/3 del rendiment anual segons els fons públics sud-africans més recents. Aquesta ràtio es va establir partint de la base d'una cartera d'actius de reserva que comprèn venciments tant a llarg com a curt termini, assumint que seria inferior a la de llarg termini.
Les transaccions d'or i de divises són dos aspectes rellevants en el comerç. La qüestió és que poden autoritzar transaccions exteriors d'origen local. Aquestes transaccions es regiran per les mateixes regulacions que les transaccions efectuades entre la CMA i Sud-àfrica. Els ingressos d'or i de divises dels residents locals estan subjectes a l'obligació de cessió local. Així mateix, no hi ha restriccions a les transaccions internacionals entre no residents.[2][1]
Vegeu també
[modifica]- Unió Monetària Africana
- Eco, un altre intent de moneda comuna africana, dins de la comunitat de la CEDEAO.
- El franc CFA de l'Àfrica Occidental i el franc CFA de l'Àfrica Central (C.F.A.) són altres unions monetàries africanes existents.
Referències
[modifica]- 1 2 Jian-Ye, Wang; Iyabo, Masha; Kazuko, Shirono; Leighton, Harris «The Common Monetary Area in Southern Africa: Shocks, Adjustment, and Policy Challenges». International Monetary Fund, vol. WP/07/158, 2007, p. 11.
- 1 2 Masha, Iyabo; Wang, Jian-Ye; Shirono, Kazuko; Harris, Leighton «The Common Monetary Area in Southern Africa: Shocks, Adjustment, and Policy Challenges». SSRN Electronic Journal, 2007. DOI: 10.2139/ssrn.1007907. ISSN: 1556-5068.
- ↑ «Business Year Book - 05». Arxivat de l'original el 2006-11-18. [Consulta: 15 octubre 2008]. SWAZILAND BUSINESS YEAR BOOK 2005
- ↑ «ASC | Library | African Studies Thesaurus | Search the thesaurus - African Studies Thesaurus». Arxivat de l'original el 2006-11-21. [Consulta: 15 octubre 2008]. African Studies Thesaurus
- 1 2 Arxivat 2008-10-30 a Wayback Machine."South Africa’s experience of regional currency areas and the use of foreign currencies", Lambertus van Zyl
Bibliografia
[modifica]- «The Common Monetary Area in Southern Africa: Shocks, Adjustment, and Policy Challenges». IMF Working Paper Series, 01-07-2007.