Àrtemis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Àrtemis (desambiguació)».
Àrtemis

Diane de Versailles Leochares.jpg


"Diane de Versailles", estàtua d'Àrtemis situada al Louvre.]
Deessa de la caça, dels boscos i les muntanyes i de la Lluna
Símbol L'arc i les fletxes, el cérvol, el gos de caça i la Lluna
Pares Zeus i Leto
Germans Apol·lo
Equivalent romà Diana
Modifica dades a Wikidata

En la mitologia grega, Àrtemis (en grec antic Ἄρτεμις) era la deessa de la caça i el regne animal. Algunes tradicions la fan filla de Dèmeter, però la majoria la consideren germana bessona d'Apol·lo, i com ell, filla de Leto i Zeus. Va néixer a Delos, abans que Apol·lo, i tan aviat com va néixer va ajudar a venir al món el seu germà.

Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove i és el tipus de noia esquerpa a qui només agrada anar a caçar. Com el seu germà, se la representa sempre amb un arc, que utilitza per caçar cérvols als quals persegueix corrent, i també contra els humans. Ella envia a les dones que moren en el part el mal que se les emporta. És cruel i se li atribueixen les morts sobtades, sobretot aquelles que no causen dolor, provocades també per les seves fletxes. Venjativa, va causar moltes víctimes amb la seva còlera. Un dels seus primers crims va ser la mort dels fills de Niobe, que va provocar junt amb el seu germà Apol·lo. Mentre el déu matava els sis germans, un rere l'altre, en una cacera al mont Citeró, Àrtemis matava les sis noies que s'havien quedat a casa. Quan Àrtemis i Apol·lo eren infants, van matar la serp Pitó que volia atacar la seva mare Leto. I també, per defensar-la, van matar Tici, que la intentava violar.

Àrtemis va participar en el combat contra els gegants. Ella va lluitar contra el gegant Gració, a qui va matar ajudada per Hèracles. També va provocar la mort dels gegants bessons denominats Aloïdes. i la mort del monstre Búfag (devorador de bous) a l'Arcàdia.

Entre les seves víctimes trobem Orió, el caçador gegant. Les tradicions difereixen sobre el motiu de la deessa per matar-lo. Unes diuen que Orió va fer entrar en còlera a Àrtemis per haver-la desafiat en el llançament del disc, o bé altres expliquen que Orió va voler raptar una de les companyes d'Àrtemis, Opis, a qui ella havia fet venir del país dels hiperboris. O també es deia que Orió va intentar violar la mateixa Àrtemis, i per això la deessa li va enviar un escorpí que el va picar i el va matar. Un altre caçador, Acteó, el fill d'Aristeu, va morir per la còlera de la deessa. També Àrtemis es troba a l'origen de la cacera del senglar de Calidó, que va provocar la mort de Melèagre, ja que Eneu es va oblidar d'ella quan va oferir un sacrifici. Se li atribueix la mort de Cal·listo, que va morir per una fletxa perquè Hera ho va demanar o per castigar-la per haver-se deixat seduir per Zeus quan Cal·listo va ser transformada en óssa. Aquestes tradicions presenten sempre Àrtemis com a una deessa salvatge, de boscos i muntanyes, que va vida entre les feres.

Hom la representa amb túnica llarga i cabellera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i amb un cérvol o uns gossos. A

Àrtemis va rebre honors en totes les regions muntanyoses i salvatges de Grècia, tant a l'Arcàdia com a Esparta, a l'Èlide i al mont Taígetos. Tenia el santuari més important a Efes, on se l'havia assimilat a una deessa asiàtica de la fecunditat i se la representava amb diadema i moltes mamelles.

Els antics ja consideraven que Àrtemis era una representació de la Lluna, que corre per les muntanyes. El seu germà Apol·lo era vist normalment com una personificació del Sol. Però no tots els cultes a Àrtemis són lunars. Tenia el paper de la "Dama de les Feres", una antiga divinitat cretenca, i va assimilar cultes bàrbars que es caracteritzaven per sacrificis humans. Tradicionalment se l'assimilava a Hècate, deessa de la Lluna, i se la vinculava, com a divinitat nocturna, amb la màgia i la fetilleria.

Se la considerava protectora de les amazones, dones guerreres i caçadores com ella, independents del domini de l'home.[1]

En el seu honor s'han batejat dos cràters de Venus, un de la Lluna i un petit planeta.

Altres denominacions[modifica | modifica el codi]

S'identifica amb la Diana de la mitologia romana. També se l'anomena Aricina, sobrenom derivat de la ciutat d'Arícia al Latium on fou adorada. Delfínia (Delphinia Δελφινία) fou un sobrenom d'Artemisa a Atenes. La forma masculina Delfini és usada com a sobrenom d'Apol·lo. Deriva de la mort del dragó Delphine (o Delphyne) també conegut com a Python, guardià de l'oracle de Pitó, o per haver estat la guia dels colons cretencs que van anar a Delfos després de transformar-se en dofí.

Festivals[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 56-57. ISBN 9788496061972. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]