Àstrid de Bèlgica
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juny 1962  (64 anys)Brussel·les (Bèlgica) | ||
| Senador de dret | |||
| 1996 – 2013 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Ginebra St. John's International School (en)  Sint-Jan Berchmanscollege | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Política | ||
| Ocupació | política | ||
| Altres | |||
| Títol | Arxiduquessa (1984–) Princess of Belgium (en) | ||
| Família | Casa de Saxònia-Coburg i Gotha i casa d'Àustria-Este | ||
| Cònjuge | Llorenç d'Àustria-Este (1984–) | ||
| Fills | Amedeo de Belgique, Maria Laura de Belgique, Joachim Karl-Maria Nikolaus Isabelle Marcus d'Aviano, Luisa Maria Anna Martine Pilar, Laetitia Maria Nora Anna Joachim Zita | ||
| Pares | Albert II de Bèlgica i Paola Ruffo di Calàbria | ||
| Germans | Felip I de Bèlgica Laurent de Belgique Delphine Boël | ||
| Premis | |||
 | |||
_(cropped).jpg?lang=ca)
Àstrid de Bèlgica, arxiduquessa d'Àustria (Castell del Belvedere (Palau de Laeken) 1962).[1] Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial que arran del seu matrimoni ostenta els títols d'arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia i duquessa de Mòdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nascuda al Castell del Belvedere,[2] a l'interior del complex del Palau de Laeken, el dia 5 de juny de 1962, essent filla del rei Albert II de Bèlgica i de la princesa Paola Ruffo di Calàbria.[1][3] Àstrid era neta per via paterna del rei Leopold III de Bèlgica i de la princesa Àstrid de Suècia; mentre que per via materna ho era del príncep Fulco Ruffo di Calàbria i de la comtessa Luisa Gazelli di Rossana e di Sebastiano. La princesa fou apadrinada pel príncep Fabrizio Ruffo di Calàbria i per la princesa Josepa Carlota de Bèlgica, gran duquessa de Luxemburg.
El dia 22 de setembre de 1984 contragué matrimoni a Brussel·les amb l'arxiduc Llorenç d'Àustria-Este,[4] fill de l'arxiduc Robert d'Àustria-Este i de la princesa Margarida de Savoia-Aosta. Llorenç és el present cap de la Casa Ducal de Mòdena i de la branca de la casa imperial dels Àustria-Este. Des de 1995, Llorenç és també, príncep de Bèlgica. La parella té cinc fills:
- Amadeu d'Àustria-Este, nat a Brussel·les el 1986.
- Maria Laura d'Àustria-Este, nada a Brussel·les el 1988.
- Joaquim d'Àustria-Este, nat a Brussel·les el 1991.
- Lluïsa d'Àustria-Este, nada a Brussel·les el 1995.
- Letícia Maria d'Àustria-Este, nada a Brussel·les el 2003.
La princesa és l'actual presidenta de la Creu Roja de Bèlgica. És una de les membres més actives de la Casa Reial. A part de les seves funcions com a membre de la família reial belga, la princesa és, per casament, duquessa de Mòdena i membre de la família imperial austriaca.
Com a conseqüència de la solteria del Duc de Brabant i del conservadorisme polític i social del príncep hereu, la princesa Àstrid fou, per gran part de la classe política i per diversos membres de la Casa Reial, una ferma candidata a substituir el príncep hereu en la línia de successió a la Corona de Bèlgica.
Referències
[modifica]- 1 2 «Princess Astrid» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ «Astrid de Bélgica, la discreta madre del príncipe Joaquín: una excepción en la controvertida familia real» (en castellà). Vanity Fair, 02-06-2020. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ Castelló, Elena. «La historia apasionante de las esmeraldas de Saboya-Aosta que heredó Astrid de Bélgica» (en castellà). MujerHoy, 15-08-2025. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ Albendea Ruiz, Estrella. «La boda de Astrid de Bélgica» (en castellà). Vanity Fair, 21-09-2025. [Consulta: 24 maig 2026].
- Persones vives
- Prínceps de Bèlgica
- Casa de Saxònia-Coburg-Gotha
- Arxiducs d'Àustria
- Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Alumnes de la Universitat de Ginebra
- Polítics austríacs
- Gran Cordó de l'orde de Lepopold
- Naixements del 1962
- Polítics brussel·lesos
- Polítics del segle XXI
- Polítics nascuts al segle XX