Álvaro Ballarín Valcárcel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÁlvaro Ballarín Valcárcel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Melilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea de Madrid
Representa: Partit Popular

8 juny 2021 –

Viceconseller de Cultura, Turisme i Esports de la Comunitat de Madrid
setembre 2017 –
Diputat a l'Assemblea de Madrid
9 juny 2015 – 27 setembre 2017 – Pilar Busó Borús →

Regidor de l'Ajuntament de Madrid
16 juny 2007 – 13 juny 2015
Regidor president del districte de Moncloa-Aravaca
2007 – 2015 – Montserrat Galcerán Huguet →
Director general d'Arxius, Museus i Biblioteques de la Comunitat de Madrid
novembre 2003 – juny 2007 – Isabel Rosell Volart → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Álvaro César Ballarín Valcárcel (Melilla, 18 de setembre de 1962) és un polític espanyol del Partit Popular (PP), regidor de l'Ajuntament de Madrid entre 2007 i 2015 i diputat de la desena legislatura de l'Assemblea de Madrid.

Biografia[modifica]

Nascut el 18 de setembre de 1962 a la ciutat africana de Melilla,[1] es va llicenciar en Dret i en Empresarials.[2]

Nomenat al novembre de 2003, coincidint amb l'arribada a la presidència de la Comunitat de Madrid de Esperanza Aguirre, director general d'Arxius, Museus i Biblioteques de la Comunitat de Madrid, va cessar al juny de 2007.

Elegit regidor de l'Ajuntament de Madrid a les eleccions municipals de maig de 2007 (i reelegit a les de 2011), va ser nomenat per al càrrec de regidor-president del districte de Moncloa-Aravaca per Alberto Ruiz-Gallardón, i va ser mantingut en aquest per Ana Botella.[3]

Amic de Francisco Nicolás Gómez Iglesias, «el Petit Nicolás», va rebre un polèmic suport d'aquest (demanant el vot de forma fraudulenta) en la seva campanya per a la presidència del PP al districte de Moncloa-Aravaca, que el va enfrontar el 2013 a José Carril.[4][5] Ballarín és conegut entre els seus companys i rivals com el corcho («el suro»).[6]

Va deixar el consistori el 2015, quan va ser elegit diputat de la x legislatura de l'Assemblea de Madrid, a les eleccions autonòmiques de 2015, en què es va presentar com el número 7 de la llista del PP encapçalada per Cristina Cifuentes. Ballarín, que llavors es trobava imputat per presumpta prevaricació, falsedat en document i desobediència de sentència judicial, va ser l'encarregat d'elaborar el programa i el codi ètic per a la campanya de Cifuentes.[7] Va cessar com a diputat al setembre de 2017, quan va ser nomenat viceconseller de Cultura, Turisme i Esport del govern regional.[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ilmo. Sr. D. Álvaro César Ballarín Valcárcel». Asamblea de Madrid. Arxivat de l'original el 2018-03-16. [Consulta: 2 novembre 2018].
  2. ↑ «Cifuentes encarga a sus nuevos directores generales y viceconsejeros "trasladar el impulso político a la Administración"». Europa Press, 27-09-2017.
  3. ↑ García Rallo, Bruno «El concejal de Moncloa troceó el coste de una ópera en 54 contratos menores». El País, 13-10-2014.
  4. ↑ Bécares, Roberto «El 'pequeño Nicolás' pidió el voto de forma fraudulenta para el concejal del PP Álvaro Ballarín». El Mundo, 06-06-2014.
  5. ↑ «Fran, la cara B del pequeño Nicolás». La Voz de Galicia, 02-11-2014.
  6. ↑ «" Algunos diputados ya llaman a Ballarín “cadáver político”». Voz Pópuli, 02-06-2015.
  7. ↑ Alsedo, Quico «'Hemos hablado 10 veces': el núm. 7 de Cristina Cifuentes, Álvaro Ballarín, negoció su desimputación». El Mundo, 19-06-2015.
  8. ↑ González, Marco «Así es el nuevo viceconsejero de Cultura: uno de los diputados más polémicos del PP de Madrid». El Boletín, 28-09-2017.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Álvaro_Ballarín_Valcárcel&oldid=31324522»