Álvaro Cunhal

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaÁlvaro Cunhal
Alvaro Cunhal (1980).jpg
Alvaro Cunhal (1980)
 Ministre sense cartera 

16 maig 1974 – 8 agost 1975
← sense valor – Jorge Campinos Tradueix →
 Secretari general Partit Comunista Portuguès

31 març 1961 – 5 desembre 1992
← Bento António GonçalvesCarlos Carvalhas Tradueix →
 Diputat de l'Assemblea Constituent 

Biografia
Naixement 10 novembre 1913
Coïmbra
Mort 13 juny 2005 (91 anys)
Lisboa
Religió Ateisme
Educat a Universitat de Lisboa
Activitat
Ocupació Polític, escultor, escriptor i advocat
Altre
Membre del partit polític Partit Comunista Portuguès
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Álvaro Cunhal (Coïmbra, 1913 - Lisboa, 2005) fou un advocat, escriptor i polític portuguès, secretari general del Partit Comunista Portuguès entre 1961 i 1992.

Biografia[modifica]

Fill de l'advocat Avelino Henriques da Costa Cunhal, amb només disset anys es va afiliar al Partit Comunista Portuguès (PCP), aleshores una organització il·legal, al mateix temps que comença a estudiar dret a la Universitat de Lisboa, on va començar la seva activitat política. El 1934 fou escollit representant dels estudiants al Senat Universitari. Es va graduar en dret el 1935. Aquest mateix any, va ser triat secretari general de la Federació de les Joventuts Comunistes i forma part de la delegació portuguesa al VII Congrés de la Komintern a Moscou. A l'any següent -als 22 anys-, va ser elegit membre del Comitè Central del Partit. El 1937 va patir el seu primer arrest.

El 1940, per la seva experiència, se'l designà responsable d'organitzar el PCP en la clandestinitat. Estant a la presó, es va llicenciar en dret i va exercir durant un temps com a professor al Col·legi Modern de Lisboa. Entre 1941 i 1949, va actuar de facto com a màxim dirigent del PCP, davant la mort de l'aleshores secretari general Bento António Gonçalves.

Detingut de nou el 1949, va fugir el 1960 de la presó de Peniche, en una famosa operació amb deu camarades del partit, que va tenir un gran impacte contra el règim feixista de Portugal. El 1961, va ser-ne triat secretari general. Cunhal va viure exiliat a París i Moscou, i tornà al seu país després de la Revolució dels clavells de 1974. Després del triomf revolucionari, va dirigir el seu partit, participant en tots els governs provisionals com a ministre sense cartera, fins a la caiguda el 1976 de Vasco Gonçalves. Abans, va aconseguir que es legalitzés el PCP. Va ser elegit diputat en totes les legislatures fins a 1987. El 1992, va ser substituït en la secretaria general per Carlos Carvalhas. El 1982, va esdevenir membre del Consell d'Estat, i abandonà aquest lloc deu anys després, quan va abandonar el lideratge del PCP.

Els seus postulats, en el govern i en el partit, podrien resumir-se en un enèrgic antifeixisme i un sentit leninista de la disciplina. Això explica el fracàs de la seva estratègia d'aliances amb altres grups (com el d'Otelo Saraiva de Carvalho) i el seu pragmatisme respecte al PS de Mário Soares, que recolzà el 1983 -any en què Cunhal és reelegit secretari general, pel seu allunyament de l'eurocomunisme. El 1990, les seves declaracions ignoren en la pràctica el camí obert per la perestroika.

Dirigent molt carismàtic i amb gran autoritat entre els militants del PCP, la seva opinió sempre va ser molt tinguda en compte malgrat haver-se retirat i era considerat com una de les veus més ortodoxes del partit. El 13 de juny de 2005 va morir a Lisboa, i al seu funeral van acudir més de 750.000 persones.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Álvaro Cunhal Modifica l'enllaç a Wikidata