Álvaro Galmés de Fuentes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaÁlvaro Galmés de Fuentes
Biografia
Naixement 11 de novembre de 1924
Madrid
Mort 15 de febrer de 2003(2003-02-15) (als 78 anys)
Madrid
Educació Universitat de Madrid
Es coneix per Membre de la Reial Acadèmia de la Història
Acadèmia de la Llengua Asturiana
Activitat
Ocupació filòleg, dialectòleg i arabista
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Álvaro Galmés de Fuentes (Madrid, 11 de novembre de 1924 - 5 de febrer de 2003) fou un filòleg, dialectòleg i arabista espanyol.

Biografia[modifica]

La seva mare era asturiana de Linares (Ribadesella) i son pare era mallorquí. La seva mare era neboda de Ramón Menéndez Pidal. Començà els estudis de batxillerat a Manacor (Mallorca)[1] i els acabà a Madrid. Alumne d'Emilio García Gómez. La seva tesi doctoral va ser Influencias sintácticas y estilísticas del árabe en la prosa medieval castellana (1954). Després d'un lectorat a Zuric aconseguí la càtedra de Filologia Romànica a la Laguna (Tenerife) el 1957. D'allà es traslladà a Munich (dirigí l'Instituto Español de Cultura de 1960 a 1964 i va ser docent a la universitat de Munich) fins que el 1962 s'integrà a la Universitat d'Oviedo, on hi va estar vint-i-quatre anys. Professor convidat a les universitats de Wisconsin (1969) i Princeton (1975-76). El 1987 ocupà la càtedra de Filologia Romànica de la Universitat Complutense de Madrid. Va crear i dirigir la "Colección de Literatura Española Aljamiado-morisca". Va ser acadèmic d'honor de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana.

Obra i trajectòria[modifica]

Especialista en els estudis àrabs, mossàrabs i romànics. Entre les seves publicacions cal destacar: La vida de un romance en el espacio y el tiempo (1954, El tema de la Boda estorbada(1953) i La vida de un romance (1954), Las sibilantes en la Romania (1962), Historia de los amores de París y Viena"" (1970), Historia de los amores de París y Viena (1970), El libro de las batallas, narraciones caballerescas aljamiado-moriscas (1975), Romancero asturiano (1976) Epica árabe y épica castellana (1978), o Los moriscos desde su misma orilla, Dichos de los Siete Sabios de Grecia. Sentencias morales en verso (1991). Dirigí el Glosario de voces aljamiado-moriscas (1994), El amor cortés en la lírica árabe y en la lírica provenzal(1996), Ramón Llull y la tradición árabe. Amor divino y amor cortés en el «Llibre d’amic e amat (1999), Romania Arabica. Estudios de literatura comparada árabe y romance (1999-2000), Toponimia: mito e historia (1996). Estudià la confluència entre l'àrab i el món romànic, amb una preocupació especial pel mossàrab. El mozárabe levantino en los Libros de los Repartimientos de Mallorca y Valencia (1950). Dialectologia mozárabe (1983), Las jarchas mozárabes. Forma y significado (1994). Sobre la llengua asturiana publicà Un límite lingüístico, sobre la línia divissòria entre /f/ i /j/ a l'orient astur-lleonès, La diptongación en leonés(1954) i Más datos sobre la inflexión metafonética en el Centro-Sur de Asturias. Després amb D. Catalán dirigiren els dos primers toms de Trabajos sobre el dominio lingüístico leonés (1957 y 1960). Els seus hereus varen fer donació (2011) de la seva biblioteca àrabo-islàmica a la Universitat d'Oviedo.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • José Ramon Fernández Gonzáles, Álvaro Galmés de Fuentes (1926-2003) in: Estudis Romànics 26 (2004), p. 496-507
  • Rafael Lapesa, Biografía científica de D. Álvaro Galmés de Fuentes a: Homenaje a Álvaro Galmés de Fuentes (1985). Vol. III. Gredos: Madrid, 1985, p. 9-18. 3 Vol.).
  • Antonio Vespertino Rodríguez, Don Álvaro Galmés de Fuentes (1926-2003) in: Aljamía vol. XV (2003), Oviedo, p. 41-60.

Notes[modifica]

  1. José Ramon Fernández Gonzáles Álvaro Galmés de Fuentes (1926-2003) Institut d'Estudis Catalans,p. 497


Premis i fites
Precedit per:
Julio Caro Baroja
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 20

1996 - 2003
Succeït per:
Fernando Díaz Esteban
Precedit per:
Primer cop
Premi Nacional d'Investigació Ramón Menéndez Pidal
2002
Succeït per:
Francisco Rico Manrique