Ángel Palomino Jiménez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÁngel Palomino Jiménez
Biografia
Naixement2 agost 1919 Modifica el valor a Wikidata
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 2004 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Santa María Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, empresari, periodista, militar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Ángel Palomino Jiménez (Toledo, 2 d'agost de 1919 - Madrid, 20 de febrer de 2004) va ser un escriptor i periodista espanyol.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Toledo, Espanya, el 2 d'agost de 1919. En 1935 va iniciar la carrera de Ciències Químiques en la Universitat Central de Madrid.[2] Va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo on va obtenir el grau d'oficial i després va ser professor d'Història i Geografia.[3] En la dècada dels quaranta va començar a publicar els seus primers contes i relats breus en la revista «Blanco y Negro», el periòdic «ABC» i «La Codorniz», revista d'humor en la qual va col·laborar durant 30 anys i en la qual signava a vegades amb el pseudònim "Ulises". També ho va fer en la agència EFE i els diaris «Arriba», «Ya» i «El Alcázar» (des de 1977), mitjà en el qual utilitzava el pseudònim «G. Campanal». Des de 1946 va ser cap del diari de Larraix; en 1950 va assumir com a sotsdirector de la revista «Fiesta» de Tetuan. En 1980 va ingressar com a membre numerari (medalla XXIV) en la Real Academia de Bellas Artes y Ciencias Históricas de Toledo. Va morir el 20 de febrer de 2004 a Madrid, als 84 anys.[1][2][3]

Obres[modifica]

  • La luna se llama Pérez (poesia humorística).
  • Caudillo (biografia).
  • Mis cartas a su Majestad y a otros personajes importantes (epístola).
  • Insultos, cortes e impertinencias. Cómo hacerlo (humor)
  • Defensa del Alcázar. Una epopeya de nuestro tiempo (assaig).
  • 1934. La guerra civil empezó en Asturias (assaig).
  • Bosnios para un nuevo Guernica.
  • Carta abierta a una sueca.
  • De carne y sexo.
  • El pecado de Paquita.
  • La comunidad de propietarios.
  • Las otras violaciones.
  • Este muerto no soy yo.
  • Pseudo García Márquez, pseudo Cela y otros pseudos más.[4]
Contes
  • Suspense en el cañaveral.
  • Un jaguar y una rubia.
  • Tú y tu primo Paco.
  • Plan Marshall para cincuenta minutos.
Novel·les
  • Los que se quedaron.
  • Adiós a los vaqueros (1983).[5]
  • El César de papel.
  • Zamora y Gomorra.
  • Torremolinos Gran Hotel,
  • Memorias de un intelectual antifranquista (1972).
  • Madrid Costa Fleming.
  • Todo incluido (1975).
  • Divorcio para una virgen rota.
  • Adiós a los vaqueros.
  • Han volado el toro del coñac (2000).
  • Quiero un hijo de Julio.
Com a coautor
  • Francisco Franco (assaig) amb Paul Preston.[6]
  • Lío en Kío amb Arturo Robsy.
  • España diez años después de Franco.
  • Retrato de Antonio Mingote

Premis[modifica]

  • 1968 - Premi Club Internacional de Prensa per Zamora y Gomorra.[2][7]
  • 1970 - Premi Leopoldo Alas de narracions breus pwr Suspense en el cañaveral.[3]
  • 1971 - Premi La Felguera pwr Detrás de un aligustre. . . o de un evónimo.[8][3]
  • 1971 - Finalista del premi Alfaguara i Premi Nacional de Literatura Miguel de Cervantes per Torremolinos Gran Hotel.[2][7]
  • 1972 - Premi Hucha de Oro pel conte Informe a la superioridad.[3]
  • 1977 - Finalista del premi Planeta por Divorcio para una virgen rota.[2][7]
  • 1980 - Premi Círculo Mercantil de Almería per Los que se quedaron.[9]
  • 1992 - Premi Internacional Tabacalera por Yo no violé a Ketty Strip.[9]
  • Premi Exèrcit de Literatura i Periodisme er Mientras velas las armas.[9]

A Torremolinos, Màlaga, hi ha un carrer amb el seu nom.[10][9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 EFE. «Ángel Palomino, escritor y periodista». El Mundo, 23-02-2004.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Rafael González Casolà i Santiago Sastre. «Recordo d'Ángel Palomino». ABC, 16-10-2011.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Juan V. Oltra. «Adiós, Palomino». Minuto Digital. [Consulta: 26 octubre 2011].
  4. Palomino Jiménez, Ángel. Pseudo García Márquez, pseudo Cela y otros pseudos más. Asociación Cultural Academia de Humor "La Golondriz", 1996, p. 64. 
  5. Palomino, Ángel Palomino. Adiós a los vaqueros. Barcelona, España: Editorial Planeta, 1983, p. 239. 
  6. Palomino Jiménez, Ángel. Francisco Franco. Ediciones B, S.A., 2003, p. 328. 
  7. 7,0 7,1 7,2 «Finalista Premio Planeta 1977». Premio Planeta. [Consulta: 26 octubre 2011].
  8. «Premios La Felguera "Poemas y cuentos"». Sociedad de festejos y cultura San Pedro de La Felguera. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 27 octubre 2011].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Jesús A. San Martín. «Torremolinos: calles de poetas y escritores». Crónicas de Torremolinos, 5 diciembre 2008. [Consulta: 27 octubre 2011].
  10. Calle «Escritor Ángel Palomino» en Torremolinos. Plano en Google Maps

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Ramón Solís Llorente
La eliminatoria
Premi Nacional de Narrativa
1971
Succeït per:
José Luis Martín Abril (1973)
El viento se acuesta al atardecer